Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de desembre del 2000 ha aprovat la següent:
Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional

Exposició de motius

L’Estat andorrà, per història i per tradició, sempre ha estat respectuós amb la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners sense renunciar a la seva sobirania i a les garanties que figuren en l’ordenament jurídic en matèria de secret bancari i de seguretat en les relacions entre el sistema financer i els seus clients.

Han transcorregut prop de cinc anys des de l’aprovació de la Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner o valors producte del crim, de data 11 de maig de 1995, i en aquest temps, la internacionalització de l’economia mundial, així com la internacionalització de la criminalitat han determinat la comunitat internacional a establir normes de caràcter preventiu i també de caràcter repressiu l’eficàcia de les quals depèn de l’homogeneïtat de llur aplicació simultània a tots els països del món. El blanqueig de diners pren formes diferents en funció del desenvolupament del sistema legislatiu i del nivell d’aplicació d’aquest sistema en cada país. És veritat que els instruments internacionals de lluita contra el blanqueig reposen sobre principis comuns, però la varietat de situacions nacionals fa molt difícil no solament un procés d’uniformització normativa sinó també un procés d’harmonització i assimilació de les normes.

Amb aquesta voluntat d’harmonització, l’exposició de motius de la Llei de protecció del secret bancari i del blanqueig de diner o valors producte del crim ja posava de manifest de manera ferma la voluntat d’adhesió de l’Estat andorrà als convenis de Viena, de les Nacions Unides, i d’Estrasburg, del Consell d’Europa.

Les disposicions del Codi penal andorrà, la Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner i els procediments de dret intern andorrà presenten un grau important de convergència amb les disposicions dels convenis en llur filosofia. Tanmateix convé adaptar aquestes lleis als convenis, com a la pràctica usual dels països veïns i les directrius dels organismes de lluita contra el blanqueig de diners.

És el que la present Llei intenta aconseguir amb la senzillesa tradicional dels textos legals andorrans però amb la voluntat reiterada d’eficàcia. Les ratificacions dels convenis de Viena i d’Estrasburg recentment signades comporten la modificació de la legislació andorrana vigent per adaptar-la als preceptes dels dos convenis esmentats, i per aconseguir que les nostres normes tinguin la màxima eficàcia i tendeixin a ser uniformes amb les aplicades en altres països.

La confiscació, que és l’objecte de la majoria de les disposicions del Conveni d’Estrasburg, ha estat detallada considerant les especificitats andorranes.

L’aspecte de prevenció del blanqueig de diners o valors producte del crim organitzat és el que ha necessitat unes modificacions més àmplies per donar més garanties d’eficàcia al mecanisme de declaració, control i denúncia dels fets sospitosos, tot salvaguardant el principi del secret bancari. A aquest efecte es crea la Unitat de Prevenció del Blanqueig com a organisme centralitzador de totes les declaracions en matèria de blanqueig de diners.

La present Llei té un doble objecte. En el títol I es regula l’organització de l’ajuda judicial internacional penal mitjançant normes que són d’aplicació a tots els procediments relatius a aquesta matèria, siguin quins siguin els delictes als quals es refereixin. En el títol II es fa referència a la lluita contra el blanqueig de diners o de valors procedents de la delinqüència internacional. Es tracta de dues matèries d’un àmbit distint, la regulació conjunta de les quals es justifica, però, per ser el fenomen relatiu a la referida delinqüència internacional el que dóna lloc a la majoria de supòsits de cooperació judicial internacional.

Títol I. Organització de l’ajuda judicial internacional

Capítol preliminar. Camp d’aplicació

Article 1

El present títol s’aplica a tots els procediments relatius a la cooperació internacional en matèria penal.

Capítol I. Condicions de l’ajuda judicial

Secció primera. Condicions generals

Article 2

Les comissions rogatòries internacionals, excepte pel que fa a les notificacions i les citacions, han de precisar:

Article 3

En el cas que la demanda no contingui els requisits previstos en l’article 2, el batlle pot, segons l’índole dels defectes, demanar a l’autoritat del país demandant que la completi o refusar l’execució de la comissió rogatòria per aute motivat i retornar les actuacions a la part demandant.

Article 4

L’ajuda judicial està supeditada en tots els casos a les condicions prèvies següents:

Article 5

Cap informació obtinguda de les autoritats andorranes per via d’ajuda judicial no pot ser utilitzada en l’estat demandant per a altres finalitats que les que hagin estat precisades en la comissió rogatòria i, més especialment, per a altres infraccions o fets punibles que els que hi hagin estat indicats i pels quals el jutge andorrà hagi pogut valorar la procedència en el sentit de la llei andorrana.

Article 6

Tenint en compte la naturalesa de la demanda d’ajuda, les autoritats judicials andorranes poden condicionar llur cooperació al compromís previ de l’estat demandant de respectar el principi recollit a l’article 5.

Article 7

Si l’acte imputat a una persona és castigat per diverses disposicions penals de dret de l’estat requeridor, la comissió rogatòria només pot ser executada pel que fa a les infraccions per a les quals no existeix cap causa d’improcedència en el sentit de la present Llei.

Article 8

En tot cas, a criteri de l’autoritat judicial, es pot acordar l’ajuda judicial quan, amb l’acord de l’imputat, els actes sol·licitats tenen per finalitat exculpar la persona imputada.

Secció segona. Procediment

Article 9

Correspon al ministeri titular de relacions exteriors rebre les peticions i retornar-les un cop formalitzades. Quan el ministeri titular de les relacions exteriors rep una petició, la cursa al president del Tribunal de Batlles i en tramet una còpia al Ministeri Fiscal.

Article 10

En cas d’urgència, les peticions de les autoritats judicials de l’estat demandant poden adreçar-se a les autoritats judicials andorranes, ja sigui per via diplomàtica, ja sigui directament, ja sigui mitjançant l’Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol).

Les autoritats judicials andorranes retornen les comissions rogatòries, executades o no segons el cas, per la via diplomàtica amb caràcter urgent, sense perjudici que també es pugui trametre mitjançant Interpol o bé lliurada a mà a les autoritats de l’estat demandant que hagin estat expressament facultades a aquest efecte.

Article 11

Quan l’objecte de la comissió rogatòria comporti una citació a judici en qualitat d’inculpat, de perjudicat, de pèrit o de testimoni, la comissió es pot fer directament per exhort adreçat a la Batllia o fins i tot per carta certificada si la legislació de l’estat demandant ho permet.

Article 12

Qualsevol persona detinguda provisionalment o presa a Andorra la compareixença de la qual és demanada per un estat estranger en qualitat de testimoni pot ser transferida temporalment al territori d’aquest estat sempre que la persona interessada ho accepti, que la seva presència no sigui necessària a Andorra per raó d’un procediment penal en curs, que el transferiment no tingui per efecte perllongar innecessàriament la seva detenció o que raons pràctiques o de fons, a criteri de l’autoritat judicial andorrana, no s’hi oposin.

Les autoritats andorranes poden exigir de l’estat requeridor el compromís del retorn de la persona de la qual demana la compareixença.

El consentiment de la persona interessada ha de ser recollit d’acord amb el que disposa l’article 207.3 apartats 1, 2 i 4 del Codi de procediment penal.

Article 13

Les comissions rogatòries són executades gratuïtament excepte en el cas en què una exigència processal de l’estat demandant provoqui despeses anormals.

Article 14

Les despeses de viatge i altres conceptes dels testimonis i els pèrits van sempre a càrrec de l’estat demandant, així com les despeses de trasllat previstes en l’article 12.

Secció tercera. Dret aplicable

Article 15

Les diligències que es practiquin en compliment dels exhorts, les comissions rogatòries i altres peticions han de seguir les lleis processals andorranes. Les demandes de convocatòries han de ser rebudes per l’autoritat andorrana amb una antelació mínima d’un mes abans de la data indicada, llevat d’urgència manifesta.

Article 16

A l’efecte d’un jurament d’un testimoni o d’un pèrit demanat expressament per l’estat demandant, la promesa s’assimila al jurament de conformitat amb el dret andorrà.

Article 17

Les diligències practicades per l’autoritat judicial o qualsevol altra peça demanada per una comissió rogatòria són lliurades en fotocòpies certificades autenticades per la Secretaria de la Batllia, excepte en el cas que l’estat demandant formuli una demanda motivada de transmissió d’originals que sigui apreciada pel batlle.

Article 18

L’autoritat judicial andorrana pot permetre als agents de l’autoritat estrangers d’assistir a l’execució de la comissió rogatòria.

Article 19

Malgrat el que disposa l’article 15, quan una demanda faci esment d’una obligació processal exigida per la legislació de l’estat demandant, l’autoritat judicial andorrana complirà aquest imperatiu sempre que l’acte sol·licitat no sigui contrari als principis fonamentals del dret andorrà i que no s’hi oposin raons pràctiques importants.

Aquest article s’aplica a les demandes que sol·licitin la presència de lletrats de la defensa i de l’acusació així com del representant del Ministeri Fiscal estranger, i a la facultat de fer preguntes o contrapreguntes per mitjà del batlle.

Secció quarta. Procediments particulars

A) Mesures cautelars

Article 20

El batlle pot adoptar, en qualsevol moment d’un procediment intern, les resolucions que consideri adequades a fi de garantir la restitució dels objectes sostrets i la preservació de les proves, i també per assegurar les responsabilitats tant civils com penals que dimanin del delicte.

A petició d’un estat estranger que ha incoat un procediment penal i formulat una demanda d’embargament, confiscació o comís, el batlle també pot ordenar les mesures cautelars adequades, com el bloqueig de comptes o l’embargament preventiu, prohibir qualsevol operació o qualsevol alienació de qualsevol bé que pugui ésser objecte d’un comís ulterior segons les legislacions andorrana o estrangera.

El batlle ha de notificar, en el termini màxim de 30 dies hàbils, les resolucions preses en la matèria, a totes les persones afectades i resoldre sobre les demandes d’aixecament de les mesures en un termini màxim de quinze dies hàbils, després d’oir el Ministeri Fiscal i les parts. Contra l’aute del batlle es pot interposar recurs, segons el previst a l’article 194 del Codi de procediment penal.

Article 21

A demanda de l’estat demandant els instruments, objectes, documents i valors poden ser embargats per les autoritats judicials andorranes i tramesos a l’estat demandant si es tracta de peces de convicció o si presenten un interès obvi en la causa penal instruïda a l’estranger. Prèviament s’informa l’estat demandant que, en tots els casos, si el procediment penal s’acaba per un arxiu, un sobreseïment o l’absolució de la persona interessada, aquests objectes han de ser retornats a llurs propietaris per l’estat demandant quan esdevingui ferma la resolució que tanqui el procediment.

Article 22

Els altres objectes, documents o valors fruit d’una infracció penal poden ser restituïts immediatament per les autoritats judicials andorranes a llurs propietaris o titulars fins i tot fora de tot procediment penal incoat a l’estranger.

Article 23

Quan qualsevol comissió rogatòria rebuda per les autoritats judicials andorranes faci aparèixer béns, diners o valors que provenen d’una infracció penal o no tenen propietaris legítims identificats, el batlle n’ordena l’embargament preventiu.

Article 24

Quan es tracti d’executar una demanda d’embargament preventiu que es formuli com a conseqüència d’un procediment penal obert, les autoritats judicials andorranes poden condicionar aquesta mesura al fet que l’embargament no duri més enllà d’un termini raonable ateses la gravetat de la infracció i la complexitat de l’assumpte, i han de posar en coneixement de l’estat demandant el termini dictat pel batlle al moment del retorn de la comissió rogatòria, sense perjudici per a l’estat demandant de demanar l’ampliació del termini per motius greus. En aquest cas, el batlle ho aprecia.

B) Denúncia de delicte o delegació de l’acció penal

Article 25

A demanda de l’estat on ha estat comesa una infracció penal, les autoritats judicials andorranes poden incoar un procediment penal contra qualsevol responsable de la infracció, si el presumpte responsable de la infracció es troba en territori andorrà i si l’extradició de la persona no és possible o si la persona ja està detinguda a Andorra per causa d’infraccions més greus.

Article 26

En qualsevol cas, l’estat demandant ha de donar la garantia de renunciar a exercir una acció penal pels mateixos fets després que hagi estat dictada una resolució ferma a Andorra o bé ha de justificar l’existència de textos legals en aquest sentit.

Article 27

La demanda de l’estat demandant és sempre tramesa per la via diplomàtica sense perjudici que, en cas d’urgència, s’enviï simultàniament al Ministeri Fiscal acompanyada dels elements útils per al procediment a incoar.

El Ministeri Fiscal exerceix aleshores l’acció penal, de conformitat amb el Codi de procediment penal si concorren els requisits legals i, en cas contrari, retorna la demanda precisant els motius del refús.

Article 28

El dret penal andorrà és aplicable als fets denunciats i les penes dictades són les previstes pel Codi penal andorrà.

Article 29

En cap cas no es pot iniciar ni continuar un procediment penal per delegació d’un altre estat si la persona contra qui s’adreça el procediment es troba en situació de rebel·lia processal.

Article 30

Quan hi hagi indicis de criminalitat contra una persona per un delicte comès a Andorra i que no pugui ser localitzada al Principat, especialment quan la seva extradició no sigui possible per raons de dret intern del país estranger, el Ministeri Fiscal, amb l’acord previ del batlle instructor o, si escau, del Tribunal competent, pot trametre les actuacions a l’estat demandant perquè la persona hi sigui jutjada.

C) Antecedents penals

Article 31

Les autoritats judicials andorranes lliuren, a demanda de les autoritats judicials estrangeres, certificats dels antecedents penals de les persones que resideixen a Andorra sota les condicions següents:

D) Demandes que afecten el dret a la intimitat

Article 32

Les comissions rogatòries que es refereixen als comptes bancaris i a la intercepció dels mitjans personals de comunicació com telèfon, teleescriptors i altres mitjans anàlegs són executades pel batlle o el Tribunal competent, després d’oir el Ministeri Fiscal i amb la verificació prèvia de la conformitat de la demanda amb la llei andorrana, sense perjudici de preservar el secret bancari.

Article 33

Les demandes han de contenir els elements suficients per permetre apreciar la legalitat del control sol·licitat d’acord amb la llei andorrana, i s’hi ha d’adjuntar la decisió de l’autoritat judicial de l’estat demandant que ordeni les mesures esmentades en l’article anterior.

Article 34

A la vista de l’objecte i del motiu de la demanda, i abans de comunicar els enregistraments o les transcripcions a l’estat demandant, el batlle ha de destruir o fer destruir per un agent de l’autoritat judicial designat a aquest efecte, les parts d’aquells enregistraments o transcripcions que no presenten interès per al procediment penal per raó del qual s’han demanat les mesures.

Article 35

Si un document escrit comporta, a més de les informacions que poden ser comunicades a l’estranger, elements que entren en l’àmbit dels secrets previstos en els articles 190, 191 i 192 del Codi penal, el batlle pot establir o fer establir per un agent de policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què s’ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la demanda, sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret penal andorrà.



E) Execució de sentències estrangeres

Article 36

En absència de tractat internacional específic, les sentències estrangeres dictades per tribunals penals no són, en cap cas, executòries a Andorra i no s’admet la petició d’execució a Andorra de les disposicions penals d’aquest tipus de sentències, excepte pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte comès a l’estranger que es trobin en territori andorrà, tal com es disposa en l’apartat A del capítol II.

F) Recursos

Article 37

Qualsevol oposició o incident en el curs d’un procediment d’ajuda judicial ha de ser resolt immediatament per aute de l’autoritat judicial encarregada de la mesura. Aquest aute és executori de manera immediata sempre que, a criteri del jutge, la seva execució no causi conseqüències irreparables, com la tramesa de les informacions a l’estranger.

Contra aquest aute es pot presentar recurs d’apel·lació en les formes i els terminis de l’article 194 del Codi de procediment penal.

Capítol II. Disposicions especials en matèria de criminalitat

A) Comisos

Article 38

En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d’instruments del delicte o de llurs productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, procedents d’un delicte de blanqueig de diners o valors o de qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts, el qual, després d’audiència prèvia de les parts interessades, decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia.

El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera si bé ha de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada.

El mateix procediment és aplicable de manera general, d’ofici o a petició de l’Estat demandant, als béns, diners o valors procedents de qualsevol infracció penal que no tenen propietaris legítims identificats.

Article 39

Sense perjudici de convenis o acords internacionals que disposin altrament, els comisos sempre s’efectuen en benefici de l’Estat andorrà.

B) Formes especials de cooperació policial

Article 40

En el marc de la cooperació judicial internacional, el batlle pot acordar la circulació o l’entrada vigilada de droga o d’altres productes o objectes així com la participació d’un agent encobert, en els termes previstos en el Codi de procediment penal.

Títol II. Lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme

Capítol III. Camp d’aplicació

Article 41

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per:

S’exceptuen les societats que cotitzin en mercats regulats de països que imposin requisits regulatoris d’informació d’acord amb estàndards internacionals, que tindran la consideració de veritables drethavents.

Addicionalment, en el cas que la UIFAND consideri que un altre estat o territori compleix els requisits d’equivalència anteriors, ho comunica a la representació del Principat d’Andorra en el Comitè Mixt que regula l’article 11 de l’Acord monetari amb la Unió Europea, perquè ho comuniqui a la representació de la Comissió Europea.

Article 42

Article 43

Els qui actuïn per compte d’un tercer estan obligats a informar-se degudament de l’origen dels fons que rebin i de la identitat del seu veritable drethavent, a fi d’evitar qualsevol operació de blanqueig o de finançament del terrorisme.

Article 44

Els subjectes obligats financers han de vetllar perquè les seves sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions situades a l’estranger, que tinguin per objecte operacions comercials o financeres, apliquin mesures equivalents a les que preveu aquesta Llei per a la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

Si existeix cap diferència substancial en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme entre la normativa andorrana i estrangera, les entitats mencionades en l’apartat anterior hauran d’aplicar la normativa més exigent sempre que les normes locals ho permetin.

En el cas que les entitats de l’apartat anterior no puguin complir la normativa andorrana en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme per causa d’incompatibilitats amb les normes locals, ho han de comunicar motivadament a la UIFAND i han de prendre mesures addicionals per fer front eficaçment al risc de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme.

La UIFAND comunica a la representació del Principat d’Andorra en el Comitè Mixt que regula l’article 11 de l’Acord monetari amb la Unió Europea els casos en què el dret del tercer país no permeti l’aplicació de mesures equivalents i en els quals es pugui actuar en el marc d’un procediment acordat per trobar una solució.

Capítol IV. Sistema de prevenció del blanqueig i del finançament del 
terrorisme

Secció cinquena. Subjectes obligats i obligació de declarar

Article 45

Estan subjectes a les obligacions definides per aquesta Llei els subjectes obligats financers així com les persones físiques o jurídiques següents que, en l’exercici de la seva professió o activitat empresarial, realitzen, controlen o aconsellen operacions de moviments de diners o valors que podrien ser susceptibles d’utilitzar-se per al blanqueig o finançament del terrorisme:

No obstant l’exposat anteriorment, els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) d’aquest article no estan subjectes a les obligacions de declaració definides en l’article 46 d’aquesta Llei en relació amb informació rebuda d’un dels seus clients o bé obtinguda sobre un dels seus clients quan determinin la situació jurídica del seu client o quan desenvolupin la seva missió de defensa o de representació d’aquest client en procediments judicials o en relació amb aquests procediments, amb inclusió de l’assessorament relatiu a la incoació o a la forma d’evitar un procediment, independentment que hagin rebut o obtingut aquesta informació abans, durant o després d’aquests procediments.

Article 46

Els subjectes obligats tenen l’obligació de declarar a la UIFAND qualsevol operació o projecte d’operació relativa a fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són el producte d’una activitat delictiva que pot comportar actes de blanqueig o que estan relacionats amb el finançament del terrorisme. La declaració ha d’anar acompanyada de tota la documentació necessària.

Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la UIFAND qualsevol element nou de què tingui coneixement relatiu a la declaració.

Article 47

1. L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.

La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica sospitosa.

2. Si la UIFAND, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, estima que hi ha indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació o les operacions que estimi oportunes.

El bloqueig no pot excedir els cinc dies, termini màxim en el qual la UIFAND ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions a la Batllia de guàrdia competent, lliurant còpia al Ministeri Fiscal.

3. Quan abstenir-se d’executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació, i efectuar immediatament després una declaració a la UIFAND. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 46, els motius que van justificar l’execució de l’operació.

4. En tot cas, la UIFAND no té responsabilitat pels danys causats per bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions.

5. L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal ha estat presumptament comesa.

6. La UIFAND i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.

A aquests efectes, la UIFAND analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, remet informe a la Batllia, lliurant còpia al Ministeri Fiscal. L’informe de la UIFAND no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIFAND que han intervingut en la instrucció.

L’informe de la UIFAND té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivin.

7. Excepte en cas de prejudicialitat penal, si la UIFAND, en l’exercici de les seves funcions, adverteix irregularitats que són competència d’un altre òrgan administratiu, ha d’enviar a aquest el corresponent informe mantenint la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.

Article 48

1. En cap cas no es pot informar de l’existència de la declaració la persona o les persones afectades ni tercers, ni donar-los informació sobre el tràmit en curs. Tampoc es pot informar de l’existència o el contingut de qualsevol tipus de comunicació procedent de la UIFAND, excepte si hi ha consentiment exprés per escrit d’aquesta Unitat.

2. Els administradors, dirigents i empleats dels subjectes obligats tenen l’obligació de guardar secret respecte a la informació que afecta els seus clients dins el marc de la seva activitat. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda de la confidencialitat dels clients. La violació del secret en l’àmbit laboral i del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.

3. Els subjectes obligats financers només poden facilitar informació relativa a les relacions amb els seus clients dins del marc d’un procediment judicial i amb instrucció prèvia escrita d’un batlle, i en els supòsits específicament establerts per la legislació andorrana.

Les declaracions de les operacions que siguin sospitoses de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme fetes a la UIFAND pels subjectes obligats no són de cap manera incompatibles amb l’obligació de preservar el secret que protegeix la confidencialitat de la seva clientela. Per consegüent, la comunicació d’informació a aquesta unitat exonera els subjectes obligats i el seu personal de qualsevol responsabilitat de tot tipus, tant de caràcter general com de caràcter contractual, fins i tot en el cas en què la denúncia d’una activitat il·legal feta per sospita no es confirmi realment.

4. Excepte en aquells supòsits previstos en altres disposicions de la present Llei, el deure de secret esmentat en l’apartat 2 d’aquest article no és oposable a la UIFAND. En cas d’oposició o d’incident en el desenvolupament de les seves investigacions i prerrogatives, la UIFAND sotmet el cas al batlle de guàrdia, que resol després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i les parts interessades en el termini de 48 hores per aute immediatament executori.

5. Quan els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) de l’article 45 intentin dissuadir un client d’una activitat il·legal, no constituirà revelació als efectes d’aquest article.

Article 49

Mesures de diligència deguda

1. Els subjectes obligats han de respectar també les obligacions següents:


2. Els subjectes obligats han d’aplicar les mesures detallades a l’apartat anterior sobre diligència deguda respecte del client, però poden determinar el grau d’aplicació en funció del risc i, depenent del tipus de client, de la relació de negoci, del producte o de la transacció. Els subjectes obligats han d’estar en condicions de demostrar a la UIFAND, que les mesures adoptades tenen l’abast adequat respecte del risc de blanqueig o de finançament del terrorisme.

3. Els subjectes obligats han d’adoptar mesures constants de vigilància quant a les noves tecnologies per tal d’evitar la seva utilització indeguda per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme i qualsevol acció que provoqui una falsa identificació del client en totes les transaccions realitzades a distància.

4. Queden prohibits els comptes o les llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis.

Article 49 bis

1. Els subjectes obligats han de verificar amb diligència la identitat del client i dels veritables drethavents, abans d’establir cap transacció o relació de negoci.

2. No obstant l’establert a l’apartat anterior, la comprovació de la identitat del client i del veritable drethavent es pot realitzar amb posterioritat a la primera relació de negoci, quan sigui necessari per no posar obstacles al desenvolupament de l’operació sempre que el risc de blanqueig o del finançament del terrorisme sigui feble. El procés d’identificació s’ha de concloure tan aviat com sigui possible. En el cas que es desenvolupi una operació sense la comprovació prèvia de la identitat del client i del veritable drethavent, i de forma prèvia a la seva realització, cal redactar una memòria descriptiva de les circumstàncies que impedeixen la identificació, de les dades que es coneixen del client i el drethavent, i també de l’operació, detallant els aspectes necessaris per a un seguiment posterior dels diners objecte de la transacció o per a una traçabilitat correcta dels negocis jurídics realitzats.

3. En l’àmbit de les assegurances de vida, la comprovació de la identitat es pot realitzar amb posterioritat a la contractació de la pòlissa sempre que aquesta comprovació es faci abans del desembossament o del moment en què el beneficiari es proposi exercir els drets que la pòlissa li atorga.

4. Es pot procedir a l’obertura de comptes bancaris abans de la identificació i verificació del client i del veritable drethavent sempre que hi hagi garanties que no s’efectuaran operacions fins que s’hagin complert els deures d’identificació i verificació.

5. En cas que la identificació del client i dels veritables drethavents no es pugui realitzar d’acord amb l’article 49, els subjectes obligats financers no poden establir una relació de negoci o efectuar operacions o transaccions i han de valorar la transmissió d’una comunicació a la UIFAND.

En el cas de relacions ja iniciades, s’ha de posar fi a la relació de negoci i valorar la transmissió d’una comunicació a la UIFAND.

6. Els subjectes obligats han d’aplicar també els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció de l’anàlisi del seu risc.

Article 49 ter

Mesures de diligència deguda simplificada

1. No obstant l’establert en els articles anteriors, els subjectes obligats poden reduir el compliment de les obligacions establertes en les lletres (c), (d) i (e) de l’apartat 1 de l’article 49 i en l’apartat 1 de l’article 49 bis d’aquesta Llei, sempre que el client sigui un subjecte obligat financer sotmès a aquesta Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un estat membre de la Unió Europea o en un altre país tercer equivalent.

La UIFAND ha de mantenir en la seva pàgina web una llista actualitzada dels estats i territoris que tinguin la condició de país tercer equivalent als efectes d’aquesta Llei.

2. Els subjectes obligats financers també poden reduir el compliment de les obligacions establertes en les lletres (c), (d) i (e) de l’apartat 1 de l’article 49 i en l’apartat 1 de l’article 49 bis en relació amb els productes i les transaccions següents:

En tot cas, cal acompanyar l’expedient de cada operació amb una nota breu per identificar i justificar el comunicat tècnic de la UIFAND aplicat a cada cas.

3. Els subjectes obligats financers també poden reduir el compliment de les obligacions establertes en les lletres (c), (d) i (e) de l’apartat 1 de l’article 49 i en l’apartat 1 de l’article 49 bis, en relació amb els clients següents:

4. En tots els casos previstos en aquest article els subjectes obligats han d’obtenir la informació suficient per confirmar que el client compleix les condicions per aplicar les mesures simplificades de diligència deguda, circumstància que implica, com a mínim, identificar i verificar la identitat del client i fer el seguiment de la relació comercial per tal de garantir que es manté el compliment continu dels requisits per aplicar aquest article.

5. No es poden aplicar mesures simplificades de diligència deguda:

Article 49 quater

Mesures de diligència deguda reforçada

1. Els subjectes obligats, a més de les mesures establertes en l’article 49 i 49 bis, han d’aplicar, en funció d’una anàlisi del risc, mesures de diligència reforçada en les situacions que per la seva naturalesa poden presentar un risc elevat de blanqueig o de finançament del terrorisme i almenys en les situacions següents:

Aquestes obligacions són igualment aplicables quan, amb posterioritat a la identificació i verificació inicial d’un client o beneficiari efectiu, aquest client o beneficiari passi a ser una persona políticament exposada.

2. Queda prohibit establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla. S’han d’adoptar les mesures adequades per assegurar que no s’estableixen o es mantenen relacions de corresponsalia amb bancs dels quals es coneix que permeten l’ús dels seus comptes per part de bancs pantalla.

3. En els productes o les transaccions favorables a l’anonimat, s’han de prendre mesures adequades per tal d’impedir que s’utilitzin per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

Article 49 quinquies

1. Els subjectes obligats han d’adoptar les mesures necessàries per tal que el seu personal tingui coneixements suficients de les disposicions legals en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme.

2. Els subjectes obligats han de dur a terme programes específics de formació permanent del seu personal per ajudar-los a detectar les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

3. La UIFAND, bé mitjançant programes de formació bé mitjançant comunicats tècnics, informa els subjectes obligats sobre les pràctiques actuals dels autors de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme i sobre els indicis que permeten detectar pràctiques sospitoses.

4. La UIFAND informa, sempre que sigui possible, els subjectes obligats respecte a l’eficàcia i el seguiment de les seves declaracions de sospita.

Article 49 sixties

Transferències de fons

1. A l’efecte d’aquest article s’entén per:

2. Les transferències de fons transfrontereres realitzades pels subjectes obligats financers han d’incloure informació completa sobre l’ordenant. La informació completa sobre l’ordenant ha d’incloure les dades següents:

En absència de número de compte, el subjecte obligat financer ha d’acompanyar la transferència amb un número d’identificació de la transacció que permeti el seu seguiment fins a l’ordenant.

En les transferències nacionals de qualsevol import, la informació es pot limitar al número de compte d’origen de la transferència o a un número d’identificació de la transacció, sempre que el subjecte obligat financer que executa la transferència pugui proporcionar la informació completa sobre l’ordenant a l’entitat destinatària de la transferència o a la UIFAND, en un període de tres dies hàbils.

Els subjectes obligats financers han d’informar degudament sobre el règim de transmissió de dades relatives als ordenants de transferències, amb anterioritat a la seva execució.

3. Els subjectes obligats financers verificaran la informació completa sobre l’ordenant abans de transferir els fons, en els termes que estableix l’article 49 bis.

En el cas de les transferències de fons des d’un compte, la verificació es considerarà efectuada quan la identitat de l’ordenant hagi estat verificada en ocasió de l’obertura del compte.

En el cas de transferències de fons no efectuades des d’un compte, els subjectes obligats financers només estaran obligats a verificar la informació sobre l’ordenant quan l’import sigui superior a 1.000 euros, excepte si la transacció es realitza en diverses operacions que semblen estar vinculades i juntes excedeixen aquest import.

4. Quan els subjectes obligats financers siguin destinataris de transferències que no incloguin la informació sobre l’ordenant que requereix aquest article hauran d’obtenir la informació requerida i, en cas de no obtenir-la, rebutjar la transferència.

Quan, de forma periòdica, un prestador de serveis de pagaments no faciliti la informació sobre l’ordenant que es regula a l’apartat 2 d’aquest article, el subjecte obligat financer destinatari prendrà mesures que poden anar des d’emetre, inicialment, un advertiment o fixar un termini abans de rebutjar tota futura transferència de fons, fins a decidir si restringeix o anul·la la relació comercial.

El subjecte obligat financer ha d’informar la UIFAND d’aquest fet.

5. Els subjectes obligats financers han de considerar la falta d’informació sobre l’ordenant, o el fet que aquesta informació sigui incompleta, com un factor per valorar si la transferència de fons o qualsevol operació relacionada amb aquesta transferència resulta sospitosa i si han de comunicar-ho a la UIFAND.

6. Les disposicions d’aquest article no són aplicables a:

Article 50

Als efectes del compliment de les obligacions previstes en les lletres (c) i (d) de l’apartat 1 de l’article 49 d’aquesta Llei, els subjectes obligats financers o no financers poden delegar la seva aplicació efectiva en subjectes tercers obligats sotmesos a aquesta Llei o a la legislació d’un estat membre de la Unió Europea o d’un altre país tercer equivalent. No obstant això, el subjecte obligat delegant continua sent responsable del compliment d’aquestes obligacions.

Aquest règim no serà aplicable a les relacions d’externalització o agència quan, en virtut d’un acord contractual, el proveïdor de serveis d’externalització o agent hagi de ser considerat com a part del subjecte obligat.

Els subjectes obligats, sense perjudici de mantenir la plena responsabilitat respecte del client, podran acceptar les mesures de diligència deguda practicades per les seves sucursals i filials amb participació majoritària domiciliades a Andorra, en un estat membre de la Unió Europea o en un altre país tercer, amb les limitacions i condicions que puguin derivar de l’article 44 d’aquesta Llei.

Secció sisena. Altres obligacions dels subjectes obligats

Article 51

Sense perjudici del compliment de les normes generals que regulen l’obligació de conservació dels documents comptables i contractuals, els subjectes obligats han de conservar la documentació referida en el present article durant un període mínim de cinc anys, des de:

Entre aquests documents necessàriament s’han d’incloure les informacions sobre la identitat del client, la naturalesa i la data de la transacció, el tipus de moneda i la quantitat de la transacció i també sobre el propòsit i la intenció de la relació comercial amb el client.

Els subjectes han de vetllar perquè aquesta documentació i informació estigui a disposició de les autoritats competents tan aviat com sigui requerida.

Els subjectes obligats també han de vetllar per la veracitat dels documents, informacions i qualssevol altres dades requerides als seus clients per al compliment de les disposicions d’aquesta Llei.

Article 51 bis

Els operadors de les categories 1, 2 i 4, un cop verificada la identitat dels jugadors, han de procedir obligatòriament a enregistrar els seus cognoms i adreces quan canvien qualsevol mode de pagament, plaques, fitxes, tiquets, l’import dels quals superi un import fixat per reglament. Aquestes informacions es consignen en un registre específic i s’han de conservar durant cinc anys.

Els operadors de jocs d’atzar, inclosos els operadors de jocs d’atzar en línia, estan obligats a assegurar-se de la identitat dels jugadors que guanyen quantitats superiors a un import fixat per reglament i enregistrar els cognoms i les adreces d’aquests jugadors, com també l’import de les quantitats que hagin guanyat. Aquestes informacions s’han de conservar durant cinc anys.

Article 52

1. Els subjectes obligats financers han de:

La UIFAND ha d’establir mitjançant comunicats tècnics els criteris que cal seguir en matèria d’auditories.

2. Els subjectes obligats no financers que siguin entitats jurídiques han de:

Els subjectes obligats no financers que siguin persones físiques titulars de les activitats que determinen la seva condició de subjectes obligats, tenen la condició d’òrgan de control intern i comunicació.

3. No obstant el que disposa l’apart anterior, la UIFAND, mitjançant comunicat tècnic, pot designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui s’ha d’informar en primera instància en lloc de la UIFAND. En aquest cas, correspon als organismes autoreguladors efectuar les comunicacions corresponents a la UIFAND.

Secció setena. Òrgan de prevenció del blanqueig i del finançament del 
terrorisme

Article 53

Competències i funcions de la UIFAND

1. La UIFAND és l’òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.

El seu pressupost va a càrrec del pressupost de l’Estat.

2. La UIFAND exerceix les funcions següents:

Article 54

Composició de la UIFAND

1. La UIFAND es composa de:

2. El Govern determina per reglament les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la UIFAND.

Article 54 bis

Nomenaments

1. El cap de la UIFAND és nomenat conjuntament pels ministres titulars de justícia, d’interior i de finances per un període de 6 anys renovables indefinidament.

Els requisits necessaris per poder optar al càrrec de cap de la UIFAND són els següents:

2. Les persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer, són nomenades pel ministre titular de finances, d’acord amb els procediments de selecció establerts a la Llei de la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.

3. En cas d’absència temporal sobrevinguda o de conflicte d’interessos del cap de la UIFAND, aquest delega les seves funcions, o la funció generadora del conflicte, en un altre membre de la UIFAND. Aquesta delegació es fa en forma escrita i signada per ambdues parts i pren efecte a partir de la mateixa.

Si, en l’exercici de les seves funcions, qualsevol altre membre de la UIFAND es troba davant d’un possible conflicte d’interessos, ho comunica immediatament al cap de la UIFAND, que el substitueix en la tasca encomanada i delega la funció en concret en un altre membre de la UIFAND.

4. Les persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia són nomenades pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia i amb l’informe no vinculant del cap de la UIFAND.

5. El personal administratiu de la UIFAND es designa d’acord amb els procediments de selecció establerts a la Llei de la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.

6. La composició de la UIFAND es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 54 ter

Funcions dels membres de la UIFAND

1. El cap de la UIFAND és el màxim responsable d’aquest òrgan administratiu i té atribuïdes les següents funcions:

2. Els membres de la UIFAND actuen sota la direcció del cap de la UIFAND i exerceixen les funcions que aquest els hi atribueixi, així com les determinades per aquesta Llei i per via reglamentària.

Article 54 quater

Cessament

1. El cap de la UIFAND cessa en el seu càrrec, exclusivament, per una o més de les següents causes:

Els ministres titulars de justícia, d’interior i de finances seran els competents per, conjuntament i de manera motivada, acordar el cessament del cap de la UIFAND.

2. El cessament dels membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia és competència del ministre titular d’Interior. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.

3. El cessament del personal administratiu de la UIFAND és competència del cap de la UIFAND i s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions de la Llei de la funció pública. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.

Article 54 quinquies

Deure de secret

Els membres de la UIFAND i el seu personal administratiu estan sotmesos al secret en l’àmbit laboral i al secret professional, tant durant la vigència de la relació amb la UIFAND com un cop acabada aquesta relació.

Article 54 sixties

Règim d’incompatibilitats

1. El cap de la UIFAND ha de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no pot exercir cap altra activitat professional ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les expressament permeses en el règim d’incompatibilitats de la normativa en matèria de funció pública.

En particular, l’esmentat càrrec és incompatible:

L’incompliment d’aquest règim d’incompatibilitats suposarà la destitució del cap de la UIFAND del seu càrrec.

2. Els membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable de conformitat amb la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Departament de Policia.

3. La resta de membres de la UIFAND estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable, segons el seu tipus d’ocupació, de conformitat amb la Llei de la funció pública.

Secció vuitena. Cooperació entre unitats d’informació financera (FIU)

Article 55

1. La UIFAND coopera amb els altres organismes estrangers equivalents.

2. Tota sol·licitud d’informació realitzada per la UIFAND a altres organismes estrangers equivalents, i viceversa, s’ha d’acompanyar d’una exposició succinta dels fets pertinents dels quals es tingui coneixement. La sol·licitud ha d’indicar com s’utilitzarà la informació sol·licitada.

Article 56

1. La tramesa d’informació relativa a operacions o projectes d’operacions relacionades amb el blanqueig de diners, el finançament del terrorisme i la delinqüència internacional, inclosos els extractes de registre d’antecedents, a altres organismes estrangers equivalents és efectuada per la UIFAND a demanda d’aquests organismes, sempre amb l’autorització prèvia del màxim responsable de la UIFAND, i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents:

Amb subjecció a les mateixes condicions, la UIFAND pot trametre a altres organismes estrangers equivalents, sense sol·licitud prèvia, informació rellevant relativa a operacions o projectes d’operacions relacionades amb el blanqueig de diners, el finançament del terrorisme i la delinqüència internacional.

2. La UIFAND pot rebutjar facilitar informació que pugui perjudicar una investigació penal en curs al Principat d’Andorra, o, en casos excepcionals, quan facilitar la informació sigui clarament desproporcionat en relació amb els interessos legítims d’una persona física o jurídica o del Principat d’Andorra o sigui contrària en algun altre sentit als principis fonamentals de l’ordenament jurídic andorrà. El rebuig a la sol·licitud s’haurà d’explicar adequadament a l’organisme estranger equivalent sol·licitant.

Secció vuitena bis. Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme

Article 56 bis

Naturalesa

La Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme, en endavant la Comissió, és un òrgan tècnic i consultiu del Govern en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

Article 56 ter

Composició

La Comissió es compon de representants dels ministeris titulars de Presidència, Finances, Justícia, Interior, Economia, Afers Exteriors, i de la UIFAND. A manca d’un dels ministeris anteriors, els referits representants són proposats pel cap de Govern.

Quan es tractin temes que afectin el sistema financer andorrà ha d’assistir a les reunions un representant de l’INAF.

Ocasionalment es pot demanar l’assistència a la Comissió de representants d’altres organismes, departaments, serveis o àrees.

Article 56 quater

Nomenament i durada

1. Els representants dels organismes que integren la Comissió són nomenats pel Govern a proposta dels ministres responsables de les àrees esmentades, del cap de Govern, del cap de la UIFAND o de l’INAF.

2. Cada organisme assigna dos membres a la Comissió, un de titular i un de suplent.

3. El nomenament és vàlid fins que es nomeni un nou representant.

Article 56 quinquies

Objecte i funcions

1. La Comissió té per objecte la coordinació dels diversos ministeris, la UIFAND i l’INAF en matèria de lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.

2. En particular, la Comissió, a través dels seus membres, desenvolupa les funcions següents:

Article 56 sixties

Funcionament

1. La Comissió és presidida pel cap de la UIFAND, el qual convoca oportunament les reunions, mitjançant una carta als representants, fixa l’ordre del dia i estén l’acta corresponent.

2. La Comissió es reuneix com a mínim un cop cada tres mesos. A més, es poden convocar reunions extraordinàries sempre que sigui necessari a criteri de la presidència o a petició d’un o diversos membres de la Comissió.

3. Per formalitzar la petició de convocar una reunió extraordinària s’ha de comunicar per escrit a la presidència amb la proposta de l’ordre del dia. Un cop rebuda la petició la presidència convoca oportunament la reunió.

Secció novena. Règim sancionador: infraccions i sancions

Article 57. Subjectes infractors o responsables

Són subjectes infractors o responsables els subjectes obligats, persones físiques o jurídiques, que realitzin les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei quan siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

A més de la responsabilitat que correspongui al subjecte obligat, les persones que exerceixin en aquests subjectes obligats càrrecs d’alta direcció incorren en responsabilitat sancionable per la infracció o les infraccions comeses quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

Article 57 bis. Classes d’infraccions

Les infraccions administratives establertes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Article 57 ter. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus les següents:

Article 57 quater. Infraccions greus

Són infraccions greus les següents:

Article 57 quinquies. Infraccions lleus

Són infraccions lleus les següents:

Qualsevol incompliment de les normes d’aquesta Llei no considerades específicament com a infracció greu o molt greu en els articles anteriors.

Article 58. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones jurídiques

1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:



La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).

2. Les infraccions greus són sancionades amb:



La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb la prevista a la lletra b).

3. Les infraccions lleus són sancionades amb:



Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.

4. A més de la sanció que correspongui imposar al subjecte obligat per la comissió de la infracció, es pot imposar a la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, una o diverses de les sancions següents:

Article 58 bis. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones físiques

1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:



La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b), c) i d).

2. Les infraccions greus són sancionades amb:



La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).

3. Les infraccions lleus són sancionades amb:



Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.

Article 58 ter. Exclusió del benefici econòmic per l’infractor

1. En cap cas la comissió d’una infracció no pot suposar l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’infractor.

2. Quan el benefici econòmic obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció sigui determinable o avaluable, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors s’incrementa fins al doble del benefici esmentat, si l’import del benefici doblat és major que el dit límit superior.

Article 58 quater. Criteris de graduació de les sancions

Les sancions es graduen de conformitat amb tots o alguns dels criteris següents:

Article 58 quinquies. Prescripció

1. Les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si hi han hagut actes destinats a dissimular-les o ocultar-les als òrgans de control o supervisió, la prescripció té lloc al cap de deu anys.

El termini de prescripció comença a comptar-se des de la data en què la infracció hagi estat comesa i, en particular:



La prescripció queda interrompuda quan la UIFAND realitza, amb el coneixement formal dels subjectes obligats, un acte d’inspecció, de supervisió o de control del compliment de les obligacions d’(aquesta Llei. També s’interromp per la iniciació del procediment sancionador, amb coneixement de l’interessat, o d’un procés judicial pels mateixos fets.

Produïda la interrupció, s’inicia de nou el còmput del termini de prescripció.

2. L’acció per executar les sancions prescriu al cap de tres anys.

El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què es notifiqui a l’interessat l’acte administratiu en virtut del qual adquireixi fermesa la sanció imposada.

En cas que la via administrativa s’esgotés per silenci administratiu negatiu el termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què s’esgoti el termini per resoldre per part de l’òrgan administratiu competent.

La prescripció s’interromp per la iniciació, notificada a l’interessat, del procediment d’execució de la sanció, així com per la suspensió de l’execució de la resolució sancionadora acordada en via administrativa o judicial.

Secció novena bis. Règim sancionador: procediment sancionador

Article 59. Regulació de l’expedient sancionador

La imposició de les sancions tipificades en aquesta Llei requereix la tramitació prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents:

Article 59 bis. Actuacions prèvies

Amb anterioritat a la incoació del procediment sancionador es poden realitzar actuacions prèvies a fi de determinar, amb caràcter preliminar, si concorren les circumstàncies que justifiquen la incoació referida. En especial, aquestes actuacions prèvies s’han d’orientar a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o les persones que poguessin resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en aquest sentit.

Article 59 ter. Inici del procediment

1. El procediment sancionador s’inicia per expedient de la UIFAND, per iniciativa pròpia, per petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Mitjançant aquest expedient sancionador, la UIFAND es limita a:



2. L’expedient sancionador es comunica a l’instructor i es notifica a la persona o a les persones que apareixen com a presumptament responsables per tal que tinguin coneixement de la iniciació del procediment sancionador i puguin sol·licitar la recusació de l’instructor en el termini de deu dies.

3. El nomenament de l’instructor està sotmès a les regles relatives a abstenció i recusació establertes al Codi de l’Administració.

4. En els casos d’absència o impossibilitat transitòria de l’instructor nomenat, la UIFAND nomena un nou instructor.

5. La UIFAND ha de notificar la incoació del procediment sancionador al Govern i, en cas que les persones que apareixen com presumptament responsables siguin entitats operatives dels sistema financer, també a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

Article 59 quater. Vinculacions amb la jurisdicció penal

1. Si durant la tramitació del procediment sancionador apareix que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, la UIFAND n’informa immediatament el Ministeri Fiscal.

El Ministeri Fiscal ha de comunicar a la UIFAND tant la decisió de no exercir accions penals com l’exercici d’aquestes accions i, quan es produeixi, el seu resultat.

2. Si durant la tramitació del procediment sancionador queda acreditat que ha estat obert un procés penal pels mateixos fets, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que esdevingui ferma una resolució en via penal.

3. L’òrgan competent per resoldre ha de declarar la no-exigència de responsabilitat administrativa i arxivar l’expedient si, abans de dictar resolució, queda acreditat que ha esdevingut ferma una sanció penal al mateix subjecte pels mateixos fets, i aprecia, a més, la identitat de fonament de la sanció.

Article 59 quinquies. Mesures cautelars

1. Un cop incoat el procediment i en qualsevol moment d’aquest procediment, la UIFAND pot acordar les mesures cautelars que cregui convenients per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, sempre que hi hagin indicis de delicte suficients.

2. Aquestes mesures poden consistir en: prohibir provisionalment la realització de determinats tipus d’operacions financeres o comercials; disposar la suspensió provisional de les persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció en els subjectes obligats, apareguin com a presumptes responsables d’infraccions molt greus.

3. Les mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida i s’han d’aixecar tan aviat com perdin la seva finalitat.

4. Es pot interposar recurs contra la decisió de la UIFAND davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura adoptada.

El recurs jurisdiccional no és suspensiu d’execució, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració, salvades les facultats discrecionals de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que es deriven de la legislació vigent d’acord amb el mateix Codi de l’Administració i disposicions concordants.

Article 59 sixties. Fase d’instrucció

L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les actuacions i les proves que consideri adequades per a l’esclariment dels fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.

L’instructor ha d’elaborar un informe que reflecteixi les conclusions de la instrucció.

Article 60. Plec de càrrecs

1. Finalitzada la fase d’instrucció, i en vista de les actuacions practicades, l’instructor ha de formular un plec de càrrecs amb el contingut mínim següent:



En cas que siguin diverses, s’ha de precisar els fets que s’imputa a cada una d’elles.



El plec de càrrecs es pot remetre a l’informe d’instrucció, sempre que entre aquest informe i el mateix plec de càrrecs es continguin tots els elements enunciats en aquest apartat.



En cas que l’instructor consideri que no s’ha comès cap infracció administrativa, no formula plec de càrrecs i eleva una diligència motivada a la UIFAND per tal que arxivi l’expedient.

2. El plec de càrrecs s’ha de notificar als presumptes infractors, que disposen d’un termini de deu dies a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que estimin pertinents i, si escau, proposar les proves que considerin convenients.

3. En vista de les al·legacions formulades i les proves proposades pels presumptes infractors, l’instructor pot decidir, d’ofici, l’obertura d’un termini de prova en els termes que estableix el Codi de l’Administració.

4. El moment procedimental per facilitar una còpia de l’expedient administratiu sancionador corresponent i donar accés a consultar-lo als presumptes infractors és el de la notificació del plec de càrrecs.

Article 60 bis. Proposta de resolució

1. Presentades les al·legacions contra el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer-ho, i dutes a terme totes les actuacions addicionals que l’instructor hagi considerat convenients, l’instructor:



2. La proposta de resolució, juntament amb totes les peces que componen l’expedient, s’ha de trametre a la UIFAND, per tal que aquest resolgui o elevi l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.

Article 60 ter. Resolució

1. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions greus i molt greus correspon al Govern.

En cas que la proposta de resolució de la UIFAND proposi la revocació o la modificació de l’autorització de l’activitat corresponent, i únicament en aquest cas, el Govern ha de notificar la proposta de resolució a l’òrgan competent per atorgar l’autorització esmentada per tal que li trameti un informe que té caràcter vinculant, en el termini màxim de tres mesos, en què decideixi sobre la dita revocació o la modificació de l’autorització.

L’execució de les sancions fermes consistents en la revocació o la modificació d’autoritzacions d’activitats correspon a l’òrgan competent en cada cas per atorgar-les.

2. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions lleus correspon a la UIFAND.

3. L’òrgan competent per resoldre, mitjançant resolució motivada i notificada als subjectes infractors, ha d’expressar els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la que estableixi la sanció que s’aplica.

4. En cas que el subjecte infractor sigui una entitat operativa del sistema financer, l’òrgan competent per resoldre ha de notificar la resolució sancionadora a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

Article 60 quater. Caducitat del procediment

1. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució als subjectes infractors és de dos anys a comptar de la notificació de l’expedient sancionador a la persona o a les persones presumptament responsables, sense perjudici de la possible ampliació en sis mesos addicionals d’aquest termini màxim, acordada de forma motivada per la UIFAND, a proposta de l’instructor, i notificada als subjectes infractors.

El venciment d’aquest termini sense que s’hagi notificat resolució expressa per causes imputables a l’Administració produeix la caducitat del procediment.

2. El transcurs del termini màxim per resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució sancionadora als subjectes infractors se suspèn en els supòsits següents:



En cas que sigui la UIFAND la que informi el Ministeri Fiscal que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, el termini de caducitat del procediment sancionador se suspèn des de la comunicació de la UIFAND al Ministeri Fiscal fins, segons el cas, la comunicació d’aquest Ministeri a la UIFAND de la decisió de no exercir accions penals o fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.



3. La declaració de caducitat del procediment pot dictar-se d’ofici o a instància de l’interessat i ordena l’arxiu de les actuacions.

4. La caducitat d’un expedient administratiu sancionador no impedeix la iniciació d’un nou procediment amb identitat de subjecte, fets i fonaments, sempre que la infracció imputada no hagi prescrit.

Article 60 quinquies. Recurs

Les resolucions sancionadores posen fi a la via administrativa. Contra aquestes resolucions sancionadores es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució.

Secció desena. Normes complementàries

Capítol cinquè. Declaració de transport transfronterer de diners en efectiu

Article 61

Definició de diners en efectiu

Als efectes de l’obligació de declaració que regula aquest capítol, es consideren diners en efectiu:

No es consideren diners en efectiu els xecs nominatius.

Article 62

Obligació de declarar

1. Tota persona física que entri o surti del Principat d’Andorra i sigui portadora d’una suma de diners en efectiu igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera ho ha de declarar a la Duana en els termes establerts en aquest capítol. L’obligació de declarar no s’haurà complert quan la informació facilitada sigui incorrecta o incompleta.

2. La declaració prevista en l’apartat 1 ha de contenir dades relatives:

3. La informació s’ha de facilitar per escrit o telemàticament en els termes que s’estableixin reglamentàriament. En el cas de declaració escrita s’ha de lliurar una còpia diligenciada al declarant.

Article 63

Facultats de control i inspecció

1. Amb la finalitat de comprovar el compliment de l’obligació de declarar que estableix l’article anterior, els funcionaris del Cos de Duana estan facultats per controlar i inspeccionar les persones físiques, els seus equipatges i els seus mitjans de transport.

2. L’omissió de la declaració quan sigui preceptiva o la falta de veracitat de les dades consignades determinarà que els funcionaris de la Duana intervinguin el 25% de l’excés sobre 10.000 euros amb un mínim de 600 euros, que es constituirà en garantia de les sancions que eventualment resultin del procediment sancionador.

3. En els supòsits d’intervenció de diners en efectiu previstos a l’apartat 2 d’aquest article, la Duana haurà de lliurar una acta d’intervenció que indiqui expressament les circumstàncies que l’hagin motivat.

L’acta d’intervenció tindrà valor probatori, sense perjudici de les proves que els interessats puguin aportar en defensa dels seus interessos.

Article 64

Registre i tractament de la informació

1. La Duana ha de registrar i tractar la informació obtinguda com a resultat de l’obligació de declaració i de l’exercici de les facultats d’inspecció que regulen els articles anteriors i l’ha de trametre a la UIFAND i a la Policia.

2. Quan, amb independència de l’obligació de declarar, hi hagi sospites de relació dels diners en efectiu amb el blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme, els funcionaris de Duana ho han de comunicar a la UIFAND i a la Policia.

Article 65

Intercanvi d’informació

1. La UIFAND pot trametre a altres organismes estrangers equivalents la informació rebuda d’acord amb els articles anteriors, en els termes i les condicions que estableix l’article 56 d’aquesta Llei.

2. Quan hi hagi indicis que una suma de diners en efectiu té relació amb el producte d’un frau o amb qualsevol altra activitat il·legal que afecti negativament els interessos financers de la Unió Europea, aquesta informació s’ha de transmetre també a la Comissió Europea.

Article 66

Règim sancionador

1. L’incompliment de l’obligació de declarar que estableix l’article 62 té la consideració d’infracció greu i s’ha de sancionar amb multa mínima de 600 euros fins al 25% de la quantitat en excés de 10.000 euros.

2. La competència per sancionar l’incompliment de l’obligació de declarar que estableix l’article 62 correspon al Cos de Duana. El procediment sancionador per sancionar aquesta infracció se substancia d’acord amb el procediment sancionador establert en matèria duanera.

3. Per a la graduació de les sancions s’han de considerar especialment els criteris següents: el grau de culpabilitat del responsable; la quantia de diners en efectiu transportats; la gravetat del cas i la naturalesa dels perjudicis causats; la reincidència per la comissió, en el termini de dos anys, de més d’una infracció de la mateixa naturalesa sancionada per resolució administrativa ferma, i la capacitat econòmica de l’infractor.

Capítol sisè. Instruments per a la lluita contra el finançament del terrorisme i les armes de destrucció massiva

Article 67

Definició

A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions i les lletres de canvi i de crèdit.

Secció primera. Mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament

Article 68

Llista de persones i entitats

1. En compliment dels acords internacionals adoptats pel Principat d’Andorra en matèria de terrorisme, finançament del terrorisme i en matèria de proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament, la Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament (la naturalesa, composició, nomenament i durada dels seus membres, objecte i funcions i funcionament de la qual, es regulen, respectivament, en els articles 75, 76, 77, 78 i 79 de la secció segona del capítol sisè d’aquesta mateixa Llei) ha de confeccionar i publicar a la pàgina web de la UIFAND la llista de noms i circumstàncies de les persones i entitats que consideri que tenen vinculació amb les activitats terroristes, el seu finançament o el finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva.

La Comissió Permanent obté, per mitjà de la UIFAND, tota la informació possible per identificar i determinar la identitat i les circumstàncies de les persones i entitats que, sobre la base de motius raonables, compleixen els criteris d’inclusió a la llista o sobre les quals hi ha motius raonables per sospitar o creure que compleixen aquests criteris.

La inclusió a la llista de les persones o entitats vinculades amb les activitats esmentades s’ha de fer amb una base raonable i mitjançant resolució expressa de la Comissió Permanent constatant que hi ha indicis raonables que són terroristes, que financen el terrorisme, que financen la proliferació d’armes de destrucció massiva, o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.

L’existència d’un procediment penal dirigit contra la persona o l’entitat no és requisit necessari per a la inclusió a la llista, tot i constituir-ne un indici raonable.

2. En qualsevol cas, han de figurar a la llista els noms i les circumstàncies de les persones i entitats que figuren a les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides.

3. Si un estat ho demana, la Comissió Permanent pot acordar la inscripció d’una persona o entitat a la llista si considera que hi ha motius raonables o una base raonable que permeti sospitar que la persona o l’entitat la inscripció de la qual es demana és terrorista, que finança el terrorisme, que finança la proliferació d’armes de destrucció massiva o que pertany a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.

4. La Comissió Permanent pot incloure i/o descartar persones o entitats de la llista, en mèrits de les informacions rebudes i tenint en compte els criteris i procediments establerts a les resolucions de les Nacions Unides quan escaigui.

5. La Comissió Permanent pot proposar als altres estats i als comitès competents de les Nacions Unides la inclusió en les respectives llistes de persones o entitats que compleixin els criteris específics d’inclusió a les llistes d’acord amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Article 69

Mesures restrictives

1. La Comissió Permanent ha d’acordar i publicar, sense dilacions, l’adopció de mesures restrictives seguint, quan escaigui, les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o d’un dels seus comitès.

2. Les mesures restrictives poden consistir en:

3. Les mesures restrictives s’apliquen a:

4. La Comissió Permanent pot adoptar altres mesures restrictives o directrius específiques seguint allò recomanat a les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, o un dels seus comitès.

5. La Comissió Permanent, en adoptar les mesures restrictives, també pot acordar derogacions o limitacions seguint les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, o per raó d’ordre públic o d’interès públic.

6. La Comissió Permanent ha de procedir a les modificacions i derogacions de les mesures restrictives de conformitat amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès.

Article 70

Publicació de la llista i de les mesures restrictives adoptades

1. La llista de les persones o entitats afectades, així com les mesures restrictives adoptades per la Comissió Permanent, es publiquen a la pàgina web de la UIFAND per a coneixement general.

2. La Comissió Permanent ha de publicar igualment les resolucions següents:

3. La publicació a la pàgina web de la UIFAND consisteix en la resolució en què s’adopten les mesures esmentades en els punts anteriors i la llista rebuda del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès i/o la llista de les persones o entitats sobre les quals la Comissió Permanent hagi adoptat qualsevol mesura.

4. Sense perjudici de la publicació a la pàgina web de la UIFAND, la Comissió Permanent comunica a les entitats operatives del sistema financer, a les companyies d’assegurances autoritzades a operar en el ram vida, a les institucions de gir postal i als notaris, per mitjà de correu electrònic o de qualsevol altre mitjà que permeti la prova de la recepció, la inclusió de persones o entitats a la llista, i dóna de manera clara les instruccions i les mesures concretes que els subjectes obligats han d’adoptar. Aquesta comunicació és subsidiària de la informació inscrita a la pàgina web de la UIFAND que han de consultar tots els subjectes obligats.

Article 71

Contingut i efectes de les mesures restrictives

1. El bloqueig comporta la prohibició, mentre duri, de transferir, convertir, utilitzar, cedir o desplaçar els fons i els recursos econòmics que la persona o l’entitat posseeix o controla, directament o indirectament, en el moment del bloqueig.

Els fons i recursos econòmics segueixen essent administrats:

Es consideren mesures d’administració les necessàries per fer front a les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels béns bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.

2. Llevat el que es disposa a l’article 74, és prohibit posar a disposició de les persones o entitats incloses a la llista els fons o recursos econòmics, o els beneficis que produeixin.

3. Les mesures restrictives s’han de dur a terme de manera immediata a partir de què es publiquin a la pàgina web de la UIFAND.

4. Les mesures restrictives són subsidiàries i no poden perjudicar els efectes de qualsevol altre bloqueig o comís acordat en el marc d’un procediment que afecti els mateixos fons i recursos econòmics.

5. Sense perjudici dels drets que corresponguin als tercers de bona fe, les actuacions que contravinguin les mesures restrictives degudament publicades a la pàgina web de la UIFAND es consideren nul·les i sense efectes.

6. En matèria de prevenció i desorganització del finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva, es permet l’ingrés als comptes bloquejats dels interessos o altres rendes degudes sobre aquests comptes o pagaments deguts per raó de contractes, acords o obligacions establerts abans del bloqueig sense perjudici que aquests quedin bloquejats. Altrament, les mesures de bloqueig no impedeixen que la persona o l’entitat concernida pugui efectuar qualsevol pagament derivat d’una obligació o un contracte conclòs abans de la inclusió a la llista sempre que:

Article 72

Obligacions d’informació

1. Els serveis de l’Administració que gestionin registres públics amb dades o informació relativa a les persones o entitats incloses a la llista n’han d’informar de manera immediata la UIFAND, que en dóna compte a la Comissió Permanent.

2. Els subjectes obligats que tinguin relació o coneixement dels fons o recursos econòmics afectats per una mesura restrictiva, han d’informar de manera fefaent la UIFAND de les mesures adoptades en compliment d’aquesta Llei, així com de qualsevol operació que la persona o l’entitat designada pretengués realitzar.

La comunicació s’ha d’efectuar no més tard dels cinc dies següents a la publicació de la resolució de la Comissió Permanent adoptant les mesures o des de la data en què els fons o recursos econòmics hagin arribat a la possessió del comunicant, si aquesta data és posterior.

3. La comunicació que efectuïn els serveis de l’Administració i els subjectes obligats ha de contenir informació sobre les parts involucrades, el muntant i la natura dels fons o recursos econòmics, les transaccions, les relacions de negoci, i qualsevol altra informació relativa a les persones i entitats incloses a la llista.

4. La Comissió Permanent, quan hagi rebut informació de l’efectivitat del bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva, ha de:

Una vegada la Comissió Permanent ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar al detentor dels fons o recursos econòmics per mitjà de la UIFAND.

Una vegada la Comissió Permanent ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar a la persona afectada.

5. El dipositari dels fons o recursos econòmics bloquejats ha d’informar com més aviat millor la UIFAND de qualsevol incidència que es produeixi respecte dels mateixos fons o recursos i, en general, de la seva situació i el seu estat amb una freqüència semestral.

6. En tot cas, la Comissió Permanent, la UIFAND i els subjectes obligats no són responsables dels danys causats per l’aplicació de les mesures restrictives i les restants disposicions previstes en aquest capítol.

Article 73

Exclusió de la llista

1. La Comissió Permanent ha d’avaluar i resoldre de manera motivada sobre les peticions d’exclusió de la llista formulades per les parts concernides en el termini de quinze dies.

2. En cas que s’aprovi l’exclusió de la llista d’una persona o entitat, la Comissió Permanent procedeix a realitzar les accions oportunes per comunicar l’exclusió als serveis de l’administració i als subjectes obligats i per alliberar els fons i recursos econòmics que es trobin afectats per les mesures per mitjà de la UIFAND.

Quan la inscripció a la llista deriva del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió Permanent es declara incompetent per conèixer de l’afer i s’informa la part interessada dels recursos al seu abast per obtenir l’exclusió de la llista davant del Comitè concernit, en especial:

3. Les resolucions de la Comissió Permanent tenen naturalesa administrativa. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició d’exclusió s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs d’alçada davant del Govern.

Article 74

Aixecament i modificació de les mesures restrictives

1. La Comissió Permanent ha d’avaluar i resoldre de manera motivada en el termini de quinze dies:

2. En cas que s’aprovi l’aixecament total o parcial o la modificació de les mesures adoptades, la Comissió Permanent procedeix a realitzar les accions oportunes per alliberar els fons i recursos econòmics, i efectua les comunicacions als serveis de l’Administració i als subjectes obligats per mitjà de la UIFAND.

3. La Comissió Permanent pot autoritzar, a instància de part, que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats, totalment o en part, per les persones o entitats llistades o per familiars propers, per satisfer necessitats bàsiques de supervivència, incloses les despeses d’alimentació, medicació, habitatge, sanitat i assistència legal. La mateixa Comissió Permanent podrà autoritzar que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats per pagar les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels béns bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.

4. Quan les mesures adoptades deriven del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió Permanent no pot aixecar o modificar les mesures adoptades sense haver procedit a les comunicacions i els tràmits corresponents que amb caràcter previ esdevenen necessaris d’acord amb les resolucions aplicables.

5. Les resolucions de la Comissió Permanent tenen naturalesa administrativa i poden ser recorregudes en alçada davant del Govern. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició corresponent s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs.

Secció segona. Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme, el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament

Article 75

Naturalesa

La Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament és un òrgan del Govern d’Andorra que exerceix les funcions atribuïdes en aquesta secció.

Article 76

Composició

La Comissió Permanent es compon de sis membres: dos representants de la UIFAND i quatre dels ministeris encarregats de finances, justícia, interior i afers exteriors, a raó d’un membre per departament.

Sempre que es consideri necessari, es pot demanar l’assistència a la Comissió Permanent de representants addicionals tant dels departaments membres de la Comissió com d’altres departaments.

Article 77

Nomenament i durada dels membres de la Comissió Permanent

1. Els representants dels organismes que integren la Comissió Permanent són nomenats, respectivament, pel màxim responsable de la UIFAND i pels ministres corresponents.

Entre els representants de la UIFAND figura, en tot cas, el màxim responsable d’aquest organisme.

2. Cada organisme assigna dos membres per cadascun dels departaments esmentats a l’article anterior a la Comissió Permanent, un de titular i un de suplent, a excepció de la UIFAND, que hi assigna dos titulars i un suplent.

3. El nomenament és vàlid fins que es nomeni un nou membre.

Article 78

Objecte i funcions

1. La Comissió Permanent té per objecte la coordinació dels diversos ministeris en matèria de prevenció, lluita i supressió del terrorisme i el seu finançament i en la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.

2. Endemés de les funcions especificades en els articles anteriors, la Comissió Permanent desenvolupa les funcions següents:

Article 79

Funcionament

1. La Comissió Permanent és presidida pel màxim responsable de la UIFAND, el qual convoca oportunament les reunions, fixa l’ordre del dia i estén l’acta corresponent.

2. La Comissió Permanent es reuneix com a mínim un cop cada tres mesos. A més, es poden convocar reunions extraordinàries sempre que sigui necessari a criteri de la presidència o a petició d’un o diversos membres de la Comissió Permanent, en especial, quan es produeixi una demanda d’un Estat d’inclusió d’una persona o entitat a les llistes.

3. Per formalitzar la petició de convocar una reunió extraordinària s’ha de comunicar per escrit a la presidència amb la proposta de l’ordre del dia. Un cop rebuda la petició, la presidència convoca la reunió oportunament.

4. Les decisions són adoptades per majoria simple dels membres de la Comissió Permanent. En cas d’empat, decideix el president amb vot de qualitat.

Disposició addicional

S’afegeix una nova secció al capítol IV del títol segon del Codi de procediment penal amb la següent rúbrica i contingut:

Secció setzena. Entrega vigilada d’objectes delictius i agent encobert

Article 122 bis
1. El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del director del Servei de Policia la circulació o l’entrega de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes, així com armes de foc, obres d’art, moneda falsa, representacions d’infants dedicats a activitats sexuals o de les seves parts sexuals, òrgans humans, objectes o diners i valors procedents d’una operació de blanqueig de diners. Per adoptar aquestes mesures, s’ha de tenir en compte si són necessàries en relació amb la importància del delicte i amb les possibilitats de vigilància.

2. La circulació o l’entrega controlada consisteix a permetre trameses il·lícites de drogues, objectes o substàncies esmentades en el paràgraf anterior, així com de les coses o valors que les hagin substituït, i fer-ne un seguiment de la circulació, la sortida o l’entrada sense interferència que ho obstaculitzi per part de l’autoritat o dels seus agents i sota la seva vigilància. Aquesta operació té per finalitat descobrir o identificar persones involucrades en la comissió d’algun delicte en relació amb les dites drogues, els objectes o les substàncies o de prestar ajuda a autoritats estrangeres que persegueixen els mateixos fins.

3. Els funcionaris de Policia han de donar compte de llur actuació immediata al batlle competent.

Article 122 ter
El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del director del Servei de Policia la participació activa d’un agent encobert en els delictes relacionats amb la droga, les armes de foc, la moneda falsa, el proxenetisme, el terrorisme, la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, el tràfic d’òrgans humans i el blanqueig de diners.

Aquest agent encobert ha de revestir obligatòriament la condició de funcionari de Policia amb funcions de policia judicial.

Article 122 quater
Per aplicació dels dos articles anteriors, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria, el batlle competent pot condicionar l’acord donat a les autoritats estrangeres al compliment de requisits particulars en relació amb l’organització i el control de la mesura per part de les autoritats andorranes.

En tots els casos, el Servei de Policia i les autoritats judicials andorranes han de ser informats amb la màxima diligència del desenvolupament de la mesura i de tot esdeveniment que pugui tenir transcendència en l’operació.

Disposició transitòria única

Mentre la Unitat de Prevenció del Blanqueig no defineixi, en l’exercici de les prerrogatives que li han estat atorgades per l’article 53, apartat 2, primer paràgraf, les transaccions específiques susceptibles de comportar operacions de blanqueig de diners previstes a l’article 51 a) de la present Llei, s’aplicarà la tipologia d’aquestes transaccions aprovada pel Govern mitjançant decret.

Disposició derogatòria

Queda derogada la Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner o valors producte del crim, de data 11 de maig de 1995.

Disposicions finals

Disposició final primera

Es faculta el Govern perquè pugui establir les normes específiques amb relació a qualsevol punt de la present Llei que pugui requerir un desenvolupament reglamentari i per fer-la operativa.

Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 29 de desembre del 2000

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.