Carregant...
 

Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de fons producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme (Text refós per LesLleis.com) Image Image

Mostra redacció anterior del títol, vigent del 21/04/2009 al 05/08/2015
Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme

Modificat el títol per l’article 1 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior del títol, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional

Modificat el títol per l’article 1 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de desembre del 2000 ha aprovat la següent:
Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional

Exposició de motius

L’Estat andorrà, per història i per tradició, sempre ha estat respectuós amb la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners sense renunciar a la seva sobirania i a les garanties que figuren en l’ordenament jurídic en matèria de secret bancari i de seguretat en les relacions entre el sistema financer i els seus clients.

Han transcorregut prop de cinc anys des de l’aprovació de la Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner o valors producte del crim, de data 11 de maig de 1995, i en aquest temps, la internacionalització de l’economia mundial, així com la internacionalització de la criminalitat han determinat la comunitat internacional a establir normes de caràcter preventiu i també de caràcter repressiu l’eficàcia de les quals depèn de l’homogeneïtat de llur aplicació simultània a tots els països del món. El blanqueig de diners pren formes diferents en funció del desenvolupament del sistema legislatiu i del nivell d’aplicació d’aquest sistema en cada país. És veritat que els instruments internacionals de lluita contra el blanqueig reposen sobre principis comuns, però la varietat de situacions nacionals fa molt difícil no solament un procés d’uniformització normativa sinó també un procés d’harmonització i assimilació de les normes.

Amb aquesta voluntat d’harmonització, l’exposició de motius de la Llei de protecció del secret bancari i del blanqueig de diner o valors producte del crim ja posava de manifest de manera ferma la voluntat d’adhesió de l’Estat andorrà als convenis de Viena, de les Nacions Unides, i d’Estrasburg, del Consell d’Europa.

Les disposicions del Codi penal andorrà, la Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner i els procediments de dret intern andorrà presenten un grau important de convergència amb les disposicions dels convenis en llur filosofia. Tanmateix convé adaptar aquestes lleis als convenis, com a la pràctica usual dels països veïns i les directrius dels organismes de lluita contra el blanqueig de diners.

És el que la present Llei intenta aconseguir amb la senzillesa tradicional dels textos legals andorrans però amb la voluntat reiterada d’eficàcia. Les ratificacions dels convenis de Viena i d’Estrasburg recentment signades comporten la modificació de la legislació andorrana vigent per adaptar-la als preceptes dels dos convenis esmentats, i per aconseguir que les nostres normes tinguin la màxima eficàcia i tendeixin a ser uniformes amb les aplicades en altres països.

La confiscació, que és l’objecte de la majoria de les disposicions del Conveni d’Estrasburg, ha estat detallada considerant les especificitats andorranes.

L’aspecte de prevenció del blanqueig de diners o valors producte del crim organitzat és el que ha necessitat unes modificacions més àmplies per donar més garanties d’eficàcia al mecanisme de declaració, control i denúncia dels fets sospitosos, tot salvaguardant el principi del secret bancari. A aquest efecte es crea la Unitat de Prevenció del Blanqueig com a organisme centralitzador de totes les declaracions en matèria de blanqueig de diners.

La present Llei té un doble objecte. En el títol I es regula l’organització de l’ajuda judicial internacional penal mitjançant normes que són d’aplicació a tots els procediments relatius a aquesta matèria, siguin quins siguin els delictes als quals es refereixin. En el títol II es fa referència a la lluita contra el blanqueig de diners o de valors procedents de la delinqüència internacional. Es tracta de dues matèries d’un àmbit distint, la regulació conjunta de les quals es justifica, però, per ser el fenomen relatiu a la referida delinqüència internacional el que dóna lloc a la majoria de supòsits de cooperació judicial internacional.

Títol I. Organització de l’ajuda judicial internacional

Capítol preliminar. Camp d’aplicació

Article 1

El present títol s’aplica a tots els procediments relatius a la cooperació internacional en matèria penal.

Capítol I. Condicions de l’ajuda judicial

Secció primera. Condicions generals

Article 2

Les comissions rogatòries internacionals, excepte pel que fa a les notificacions i les citacions, han de precisar:

L’autoritat que la transmet i l’autoritat a la qual va dirigida.

Una exposició suficient dels fets objecte del procediment i una exposició del motiu de la demanda.

El delicte o els delictes que s’investiguen o es persegueixen amb còpia traduïda dels mateixos.

Sempre que sigui possible, l’estat civil, l’adreça i la nacionalitat de les persones afectades per la mesura i també la informació més àmplia sobre els béns objecte de la demanda.

Article 3

En el cas que la demanda no contingui els requisits previstos en l’article 2, el batlle pot, segons l’índole dels defectes, demanar a l’autoritat del país demandant que la completi o refusar l’execució de la comissió rogatòria per aute motivat i retornar les actuacions a la part demandant.
Article 4

L’ajuda judicial està supeditada en tots els casos a les condicions prèvies següents:

a) Que el procediment a l’estranger sigui conforme als principis constitucionals del Principat referint-se als drets i les llibertats garantits en el capítol III del títol II de la Constitució.

b) Que la mesura sol·licitada no sigui contrària als principis fonamentals de l’ordenament jurídic andorrà.

c) Que no existeixin raons suficients per fer suposar que el procediment ha estat promogut contra una persona per raó de les seves opinions polítiques, de la seva qualitat de membre d’un grup social determinat, de la seva raça, de la seva religió o de la seva nacionalitat.

d) Que tots els delictes sobre els quals es basa la comissió rogatòria siguin penalment castigats per la llei andorrana com a delicte.

e) Que la persona objecte de la demanda no hagi estat condemnada per sentència ferma al Principat i hagi complert la pena o que no hagi estat absolta a Andorra pels mateixos fets.

f) Que els fets que motiven la demanda no siguin de caràcter polític o la demanda no es faci amb una finalitat política.

g) Que els fets que motiven la demanda, encara que constitutius de delicte segons la llei andorrana, tinguin la importància suficient per justificar la intervenció de la justícia andorrana.

h) Que la comunicació de la informació no perjudiqui la sobirania, la seguretat, l’ordre públic o altres interessos essencials del Principat.

Article 5

Cap informació obtinguda de les autoritats andorranes per via d’ajuda judicial no pot ser utilitzada en l’estat demandant per a altres finalitats que les que hagin estat precisades en la comissió rogatòria i, més especialment, per a altres infraccions o fets punibles que els que hi hagin estat indicats i pels quals el jutge andorrà hagi pogut valorar la procedència en el sentit de la llei andorrana.
Article 6

Tenint en compte la naturalesa de la demanda d’ajuda, les autoritats judicials andorranes poden condicionar llur cooperació al compromís previ de l’estat demandant de respectar el principi recollit a l’article 5.
Article 7

Si l’acte imputat a una persona és castigat per diverses disposicions penals de dret de l’estat requeridor, la comissió rogatòria només pot ser executada pel que fa a les infraccions per a les quals no existeix cap causa d’improcedència en el sentit de la present Llei.
Article 8

En tot cas, a criteri de l’autoritat judicial, es pot acordar l’ajuda judicial quan, amb l’acord de l’imputat, els actes sol·licitats tenen per finalitat exculpar la persona imputada.

Secció segona. Procediment

Article 9

Correspon al ministeri titular de relacions exteriors rebre les peticions i retornar-les un cop formalitzades. Quan el ministeri titular de les relacions exteriors rep una petició, la cursa al president del Tribunal de Batlles i en tramet una còpia al Ministeri Fiscal.
Article 10

En cas d’urgència, les peticions de les autoritats judicials de l’estat demandant poden adreçar-se a les autoritats judicials andorranes, ja sigui per via diplomàtica, ja sigui directament, ja sigui mitjançant l’Organització Internacional de Policia Criminal (Interpol).

Les autoritats judicials andorranes retornen les comissions rogatòries, executades o no segons el cas, per la via diplomàtica amb caràcter urgent, sense perjudici que també es pugui trametre mitjançant Interpol o bé lliurada a mà a les autoritats de l’estat demandant que hagin estat expressament facultades a aquest efecte.
Article 11

Quan l’objecte de la comissió rogatòria comporti una citació a judici en qualitat d’inculpat, de perjudicat, de pèrit o de testimoni, la comissió es pot fer directament per exhort adreçat a la Batllia o fins i tot per carta certificada si la legislació de l’estat demandant ho permet.
Article 12

Qualsevol persona detinguda provisionalment o presa a Andorra la compareixença de la qual és demanada per un estat estranger en qualitat de testimoni pot ser transferida temporalment al territori d’aquest estat sempre que la persona interessada ho accepti, que la seva presència no sigui necessària a Andorra per raó d’un procediment penal en curs, que el transferiment no tingui per efecte perllongar innecessàriament la seva detenció o que raons pràctiques o de fons, a criteri de l’autoritat judicial andorrana, no s’hi oposin.

Les autoritats andorranes poden exigir de l’estat requeridor el compromís del retorn de la persona de la qual demana la compareixença.

El consentiment de la persona interessada ha de ser recollit d’acord amb el que disposa l’article 207.3 apartats 1, 2 i 4 del Codi de procediment penal.
Article 13

Les comissions rogatòries són executades gratuïtament excepte en el cas en què una exigència processal de l’estat demandant provoqui despeses anormals.
Article 14

Les despeses de viatge i altres conceptes dels testimonis i els pèrits van sempre a càrrec de l’estat demandant, així com les despeses de trasllat previstes en l’article 12.

Secció tercera. Dret aplicable

Article 15

Les diligències que es practiquin en compliment dels exhorts, les comissions rogatòries i altres peticions han de seguir les lleis processals andorranes. Les demandes de convocatòries han de ser rebudes per l’autoritat andorrana amb una antelació mínima d’un mes abans de la data indicada, llevat d’urgència manifesta.
Article 16

A l’efecte d’un jurament d’un testimoni o d’un pèrit demanat expressament per l’estat demandant, la promesa s’assimila al jurament de conformitat amb el dret andorrà.
Article 17

Les diligències practicades per l’autoritat judicial o qualsevol altra peça demanada per una comissió rogatòria són lliurades en fotocòpies certificades autenticades per la Secretaria de la Batllia, excepte en el cas que l’estat demandant formuli una demanda motivada de transmissió d’originals que sigui apreciada pel batlle.
Article 18

L’autoritat judicial andorrana pot permetre als agents de l’autoritat estrangers d’assistir a l’execució de la comissió rogatòria.
Article 19

Malgrat el que disposa l’article 15, quan una demanda faci esment d’una obligació processal exigida per la legislació de l’estat demandant, l’autoritat judicial andorrana complirà aquest imperatiu sempre que l’acte sol·licitat no sigui contrari als principis fonamentals del dret andorrà i que no s’hi oposin raons pràctiques importants.

Aquest article s’aplica a les demandes que sol·licitin la presència de lletrats de la defensa i de l’acusació així com del representant del Ministeri Fiscal estranger, i a la facultat de fer preguntes o contrapreguntes per mitjà del batlle.

Secció quarta. Procediments particulars

A) Mesures cautelars
Article 20

El batlle pot adoptar, en qualsevol moment d’un procediment intern, les resolucions que consideri adequades a fi de garantir la restitució dels objectes sostrets i la preservació de les proves, i també per assegurar les responsabilitats tant civils com penals que dimanin del delicte.

A petició d’un estat estranger que ha incoat un procediment penal i formulat una demanda d’embargament, confiscació o comís, el batlle també pot ordenar les mesures cautelars adequades, com el bloqueig de comptes o l’embargament preventiu, prohibir qualsevol operació o qualsevol alienació de qualsevol bé que pugui ésser objecte d’un comís ulterior segons les legislacions andorrana o estrangera.

El batlle ha de notificar, en el termini màxim de 30 dies hàbils, les resolucions preses en la matèria, a totes les persones afectades i resoldre sobre les demandes d’aixecament de les mesures en un termini màxim de quinze dies hàbils, després d’oir el Ministeri Fiscal i les parts. Contra l’aute del batlle es pot interposar recurs, segons el previst a l’article 194 del Codi de procediment penal.
Article 21

A demanda de l’estat demandant els instruments, objectes, documents i valors poden ser embargats per les autoritats judicials andorranes i tramesos a l’estat demandant si es tracta de peces de convicció o si presenten un interès obvi en la causa penal instruïda a l’estranger. Prèviament s’informa l’estat demandant que, en tots els casos, si el procediment penal s’acaba per un arxiu, un sobreseïment o l’absolució de la persona interessada, aquests objectes han de ser retornats a llurs propietaris per l’estat demandant quan esdevingui ferma la resolució que tanqui el procediment.
Article 22

Els altres objectes, documents o valors fruit d’una infracció penal poden ser restituïts immediatament per les autoritats judicials andorranes a llurs propietaris o titulars fins i tot fora de tot procediment penal incoat a l’estranger.
Article 23

Quan qualsevol comissió rogatòria rebuda per les autoritats judicials andorranes faci aparèixer béns, diners o valors que provenen d’una infracció penal o no tenen propietaris legítims identificats, el batlle n’ordena l’embargament preventiu.
Article 24

Quan es tracti d’executar una demanda d’embargament preventiu que es formuli com a conseqüència d’un procediment penal obert, les autoritats judicials andorranes poden condicionar aquesta mesura al fet que l’embargament no duri més enllà d’un termini raonable ateses la gravetat de la infracció i la complexitat de l’assumpte, i han de posar en coneixement de l’estat demandant el termini dictat pel batlle al moment del retorn de la comissió rogatòria, sense perjudici per a l’estat demandant de demanar l’ampliació del termini per motius greus. En aquest cas, el batlle ho aprecia.

B) Denúncia de delicte o delegació de l’acció penal
Article 25

A demanda de l’estat on ha estat comesa una infracció penal, les autoritats judicials andorranes poden incoar un procediment penal contra qualsevol responsable de la infracció, si el presumpte responsable de la infracció es troba en territori andorrà i si l’extradició de la persona no és possible o si la persona ja està detinguda a Andorra per causa d’infraccions més greus.
Article 26

En qualsevol cas, l’estat demandant ha de donar la garantia de renunciar a exercir una acció penal pels mateixos fets després que hagi estat dictada una resolució ferma a Andorra o bé ha de justificar l’existència de textos legals en aquest sentit.
Article 27

La demanda de l’estat demandant és sempre tramesa per la via diplomàtica sense perjudici que, en cas d’urgència, s’enviï simultàniament al Ministeri Fiscal acompanyada dels elements útils per al procediment a incoar.

El Ministeri Fiscal exerceix aleshores l’acció penal, de conformitat amb el Codi de procediment penal si concorren els requisits legals i, en cas contrari, retorna la demanda precisant els motius del refús.
Article 28

El dret penal andorrà és aplicable als fets denunciats i les penes dictades són les previstes pel Codi penal andorrà.
Article 29

En cap cas no es pot iniciar ni continuar un procediment penal per delegació d’un altre estat si la persona contra qui s’adreça el procediment es troba en situació de rebel·lia processal.
Article 30

Quan hi hagi indicis de criminalitat contra una persona per un delicte comès a Andorra i que no pugui ser localitzada al Principat, especialment quan la seva extradició no sigui possible per raons de dret intern del país estranger, el Ministeri Fiscal, amb l’acord previ del batlle instructor o, si escau, del Tribunal competent, pot trametre les actuacions a l’estat demandant perquè la persona hi sigui jutjada.

C) Antecedents penals
Article 31

Les autoritats judicials andorranes lliuren, a demanda de les autoritats judicials estrangeres, certificats dels antecedents penals de les persones que resideixen a Andorra sota les condicions següents:

Que la persona hagi estat processada o convocada a judici en qualitat d’inculpada.

Que la demanda sigui per raó d’una infracció penalment castigada a Andorra.

Que no hi hagi cap raó per suposar una infracció eventual dels drets de la persona tal com es precisa en l’article 5 de la present Llei.

Que els antecedents penals no hagin estat objecte d’una decisió judicial de dispensa d’inscripció o de cancel·lació.

D) Demandes que afecten el dret a la intimitat
Article 32

Les comissions rogatòries que es refereixen als comptes bancaris i a la intercepció dels mitjans personals de comunicació com telèfon, teleescriptors i altres mitjans anàlegs són executades pel batlle o el Tribunal competent, després d’oir el Ministeri Fiscal i amb la verificació prèvia de la conformitat de la demanda amb la llei andorrana, sense perjudici de preservar el secret bancari.
Article 33

Les demandes han de contenir els elements suficients per permetre apreciar la legalitat del control sol·licitat d’acord amb la llei andorrana, i s’hi ha d’adjuntar la decisió de l’autoritat judicial de l’estat demandant que ordeni les mesures esmentades en l’article anterior.
Article 34

A la vista de l’objecte i del motiu de la demanda, i abans de comunicar els enregistraments o les transcripcions a l’estat demandant, el batlle ha de destruir o fer destruir per un agent de l’autoritat judicial designat a aquest efecte, les parts d’aquells enregistraments o transcripcions que no presenten interès per al procediment penal per raó del qual s’han demanat les mesures.
Article 35 Image Image

Si un document escrit comporta, a més de les informacions que poden ser comunicades a l’estranger, elements que entren en l’àmbit dels secrets previstos en els articles 190, 191 i 192 del Codi penal, el batlle pot establir o fer establir per un agent de policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què s’ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la demanda, sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret penal andorrà.

Mostra redacció anterior, vigent del 23/09/2005 al 20/04/2009
Article 35

Si un document escrit comporta, a més de les informacions que poden ser comunicades a l’estranger, elements que entren en l’àmbit dels secrets previstos al capítol I del títol X del llibre segon o al capítol III del títol XII del mateix llibre del Codi penal, el batlle pot establir o fer establir per un agent de policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què s’ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la demanda, sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret penal andorrà.

Modificat per l’article 5 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 22/09/2005
Article 35

Si un document escrit comporta, a més de les informacions que poden ser comunicades a l’estranger, elements que entren en l’àmbit dels secrets previstos en els articles 222 a 224 i 226 del Codi penal, el batlle pot establir o fer establir per un agent de policia judicial delegat a aquest efecte una còpia o fotocòpia autenticada en què s’ometin les indicacions que poden afectar persones alienes al procediment o que poden afectar el mateix interessat però que no tenen relació amb la demanda, sempre que no revelin actuacions delictives castigades en el dret penal andorrà.

Modificat per la disposició final segona de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.


E) Execució de sentències estrangeres
Article 36

En absència de tractat internacional específic, les sentències estrangeres dictades per tribunals penals no són, en cap cas, executòries a Andorra i no s’admet la petició d’execució a Andorra de les disposicions penals d’aquest tipus de sentències, excepte pel que fa a les decisions de comís dels instruments o productes del delicte comès a l’estranger que es trobin en territori andorrà, tal com es disposa en l’apartat A del capítol II.

F) Recursos
Article 37

Qualsevol oposició o incident en el curs d’un procediment d’ajuda judicial ha de ser resolt immediatament per aute de l’autoritat judicial encarregada de la mesura. Aquest aute és executori de manera immediata sempre que, a criteri del jutge, la seva execució no causi conseqüències irreparables, com la tramesa de les informacions a l’estranger.

Contra aquest aute es pot presentar recurs d’apel·lació en les formes i els terminis de l’article 194 del Codi de procediment penal.

Capítol II. Disposicions especials en matèria de criminalitat


A) Comisos
Article 38 Image

En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d’instruments del delicte o de llurs productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, procedents d’un delicte de blanqueig de diners o valors o de qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts, el qual, després d’audiència prèvia de les parts interessades, decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia.

El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera si bé ha de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada.

El mateix procediment és aplicable de manera general, d’ofici o a petició de l’Estat demandant, als béns, diners o valors procedents de qualsevol infracció penal que no tenen propietaris legítims identificats.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 22/09/2005
Article 38

En cas de sol·licitud de comís per una autoritat judicial estrangera d’instruments del delicte o de llurs productes, diners, valors o béns adquirits amb aquests o llur contrapartida a què es refereix l’article 147 del Codi penal o procedents de qualsevol altre delicte major, la demanda és presentada pel Ministeri Fiscal al Tribunal de Corts, el qual, després d’audiència prèvia de les parts interessades, decideix per aute que pot ser objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia.

El Tribunal no pot revisar ni modificar la decisió de comís estrangera si bé ha de resoldre sobre les reivindicacions de tercers de bona fe que no hagin estat resoltes en la decisió esmentada.

El mateix procediment és aplicable de manera general, d’ofici o a petició de l’estat demandant, als béns, diners o valors procedents de qualsevol infracció penal que no tenen propietaris legítims identificats.

Modificat per la disposició final segona de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.


Article 39

Sense perjudici de convenis o acords internacionals que disposin altrament, els comisos sempre s’efectuen en benefici de l’Estat andorrà.

B) Formes especials de cooperació policial
Article 40

En el marc de la cooperació judicial internacional, el batlle pot acordar la circulació o l’entrada vigilada de droga o d’altres productes o objectes així com la participació d’un agent encobert, en els termes previstos en el Codi de procediment penal.

Títol II. Lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme Image

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Títol II. Lluita contra el blanqueig de diners o valors

Modificat el títol per l’article 2 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Capítol III. Camp d’aplicació

Article 41 Image Image Image Image

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per:

a) Infracció de blanqueig o de finançament del terrorisme, la comissió de qualsevol dels actes tipificats així en el Codi penal.

b) UIFAND: Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, òrgan configurat com a autoritat administrativa amb autonomia funcional que actua de manera independent respecte de la resta de l’Administració general de l’Estat, amb ple sotmetiment a aquesta Llei i a l’ordenament jurídic.

c) Subjectes obligats financers: persones físiques o jurídiques subjectes a les obligacions definides per aquesta Llei que pertanyen a alguna de les categories següents:

- Entitats operatives del sistema financer.

- Companyies d’assegurances que estan autoritzades a operar en el ram de vida.

- Corredors d’assegurances, persones físiques o jurídiques que, a canvi d’una remuneració, realitzin una activitat de mediació d’assegurances en el ram de vida.

- Institucions de gir postal.

d) Banc pantalla, entitat de crèdit o entitat amb activitat similar constituïda en un país sense tenir una presència física que permeti exercir una verdadera direcció o gestió i que no sigui una filial d’un grup financer sotmès a regulació equivalent a la d’aquesta Llei.

e) Persona políticament exposada, persones físiques que desenvolupen o han desenvolupat funcions públiques importants, així com els seus familiars més propers i persones reconegudes com a afins. L’abast dels termes “funcions públiques importants”, “familiars més propers” i “persones reconegudes com a afins”, s’ha de determinar reglamentàriament.

f) Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: tota persona física o jurídica que presti amb caràcter professional els serveis següents a tercers:

- Constituir societats o altres persones jurídiques.

- Exercir funcions de direcció o secretaria d’una societat, soci d’una associació o funcions similars en relació amb altres persones jurídiques o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.

- Facilitar una adreça social o comercial, postal o administrativa.

- Exercir funcions de fiduciari en altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries.

g) Veritable drethavent o beneficiari efectiu, persona o persones físiques que controlin en últim terme el client i/o la persona física per compte de la qual es realitza la transacció o l’activitat. El veritable drethavent inclou, com a mínim:

- En el cas de les persones jurídiques amb forma societària:

* la persona o les persones físiques que en últim terme controlin la persona jurídica a través de la propietat o el control, directe o indirecte, d’un percentatge suficient en el seu capital social o dels seus drets de vot. A aquest efecte es considera suficient un percentatge superior al 25%.

* la persona o les persones físiques que per qualsevol altre mitjà n’exerceixen la direcció efectiva.

S’exceptuen les societats que cotitzin en mercats regulats de països que imposin requisits regulatoris d’informació d’acord amb estàndards internacionals, que tindran la consideració de veritables drethavents.

- En el cas d’altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries que administrin i distribueixin fons:

* Quan els futurs beneficiaris ja hagin estat designats, la persona o les persones físiques beneficiaris d’un percentatge superior al 25% dels fons.

* Quan els futurs beneficiaris no hagin estat designats, la categoria de persones en benefici de les quals ha estat creat o actua principalment la persona o instrument jurídic.

* La persona o persones físiques que, per qualsevol altre mitjà, exerceixen la direcció efectiva de l’entitat o instrument jurídic.

h) Altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries, les que tinguin aquesta naturalesa, estiguin regulades o no per la legislació andorrana, com les fundacions estrangeres sense interès general o els trusts en les seves diferents modalitats.

i) Relació de negocis: relació empresarial, professional o comercial vinculada a l’activitat professional dels subjectes obligats i que, en el moment en el qual s’estableix el contacte, pretengui tenir una certa durada.

j) País tercer equivalent: estat o territori que imposi requisits equivalents als d’aquesta Llei, inclòs en les llistes aprovades a aquests efectes mitjançant acord dels estats membres de la Unió Europea.

Addicionalment, en el cas que la UIFAND consideri que un altre estat o territori compleix els requisits d’equivalència anteriors, ho comunica a la representació del Principat d’Andorra en el Comitè Mixt que regula l’article 11 de l’Acord monetari amb la Unió Europea, perquè ho comuniqui a la representació de la Comissió Europea.

k) Entitats o subjectes obligats d’un mateix grup: entitats o subjectes obligats que pertanyen a un grup d’acord amb la definició que estableix l’article 34.2 del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 41

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per:

a) Infracció de blanqueig o de finançament del terrorisme, la comissió de qualsevol dels actes tipificats així en el Codi penal.

b) UIF: Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, òrgan configurat com a autoritat administrativa amb autonomia funcional que actua de manera independent respecte de la resta de l’Administració general de l’Estat, amb ple sotmetiment a aquesta Llei i a l’ordenament jurídic.

c) Subjectes obligats financers: persones físiques o jurídiques subjectes a les obligacions definides per aquesta Llei que pertanyen a alguna de les categories següents:

- Entitats operatives del sistema financer.

- Companyies d’assegurances que estan autoritzades a operar en el ram de vida.

- Corredors d’assegurances, persones físiques o jurídiques que, a canvi d’una remuneració, realitzin una activitat de mediació d’assegurances en el ram de vida.

- Institucions de gir postal.

d) Banc pantalla, entitat de crèdit o entitat amb activitat similar constituïda en un país sense tenir una presència física que permeti exercir una verdadera direcció o gestió i que no sigui una filial d’un grup financer sotmès a regulació equivalent a la d’aquesta Llei.

e) Persona políticament exposada, persones físiques que desenvolupen o han desenvolupat funcions públiques importants, així com els seus familiars més propers i persones reconegudes com a afins. L’abast dels termes “funcions públiques importants”, “familiars més propers” i “persones reconegudes com a afins”, s’ha de determinar reglamentàriament.

f) Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: tota persona física o jurídica que presti amb caràcter professional els serveis següents a tercers:

- Constituir societats o altres persones jurídiques.

- Exercir funcions de direcció o secretaria d’una societat, soci d’una associació o funcions similars en relació amb altres persones jurídiques o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.

- Facilitar una adreça social o comercial, postal o administrativa.

- Exercir funcions de fiduciari en altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries.

g) Veritable drethavent o beneficiari efectiu, persona o persones físiques que controlin en últim terme el client i/o la persona física per compte de la qual es realitza la transacció o l’activitat. El veritable drethavent inclou, com a mínim:

- En el cas de les persones jurídiques amb forma societària:

* la persona o les persones físiques que en últim terme controlin la persona jurídica a través de la propietat o el control, directe o indirecte, d’un percentatge suficient en el seu capital social o dels seus drets de vot. A aquest efecte es considera suficient un percentatge superior al 25%.

* la persona o les persones físiques que per qualsevol altre mitjà n’exerceixen la direcció efectiva.

S’exceptuen les societats que cotitzin en mercats regulats de països que imposin requisits regulatoris d’informació d’acord amb estàndards internacionals, que tindran la consideració de veritables drethavents.

- En el cas d’altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries que administrin i distribueixin fons:

* Quan els futurs beneficiaris ja hagin estat designats, la persona o les persones físiques beneficiaris d’un percentatge superior al 25% dels fons.

* Quan els futurs beneficiaris no hagin estat designats, la categoria de persones en benefici de les quals ha estat creat o actua principalment la persona o instrument jurídic.

* La persona o persones físiques que, per qualsevol altre mitjà, exerceixen la direcció efectiva de l’entitat o instrument jurídic.

h) Altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries, les que tinguin aquesta naturalesa, estiguin regulades o no per la legislació andorrana, com les fundacions estrangeres sense interès general o els trusts en les seves diferents modalitats.

i) Relació de negocis: relació empresarial, professional o comercial vinculada a l’activitat professional dels subjectes obligats i que, en el moment en el qual s’estableix el contacte, pretengui tenir una certa durada.

j) País tercer equivalent: estat o territori que imposi requisits equivalents als d’aquesta Llei, inclòs en les llistes aprovades a aquests efectes mitjançant acord dels estats membres de la Unió Europea.

Addicionalment, en el cas que la UIF consideri que un altre estat o territori compleix els requisits d’equivalència anteriors, ho comunica a la representació del Principat d’Andorra en el Comitè Mixt que regula l’article 11 de l’Acord monetari amb la Unió Europea, perquè ho comuniqui a la representació de la Comissió Europea.

k) Entitats o subjectes obligats d’un mateix grup: entitats o subjectes obligats que pertanyen a un grup d’acord amb la definició que estableix l’article 34.2 del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.


Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 23/06/2011 al 30/10/2013
Article 41

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per:

a) Infracció de blanqueig o de finançament del terrorisme, la comissió de qualsevol dels actes tipificats així en el Codi penal.

b) UIF: Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra

c) Subjecte obligat financer, persones físiques o jurídiques subjectes a les obligacions definides per aquesta Llei que pertanyen a alguna de les següents categories:

- Components operatius del sistema financer.

- Companyies d’assegurances que estan autoritzades a operar en el ram de vida.

- Institucions de gir postal.

d) Banc pantalla, entitat de crèdit o entitat amb activitat similar constituïda en un país sense tenir una presència física que permeti exercir una verdadera direcció o gestió i que no sigui una filial d’un grup financer sotmès a regulació equivalent a la d’aquesta Llei.

e) Persona políticament exposada, persones físiques que desenvolupen o han desenvolupat funcions públiques importants, així com els seus familiars més propers i persones reconegudes com a afins. L’abast dels termes “funcions públiques importants”, “familiars més propers” i “persones reconegudes com a afins”, s’ha de determinar reglamentàriament.

f) Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos, tota persona física o jurídica que presti amb caràcter professional els serveis següents a tercers:

- constitució de societat o altres persones jurídiques

- exercir de funcions de direcció o secretaria d’una societat, soci d’una associació o funcions similars en relació amb altres persones jurídiques o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions

- facilitar una adreça social o comercial, postal o administrativa

- exercir funcions de fiduciari en negocis jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries vàlides d’acord amb la legislació andorrana.

g) Veritable drethavent o beneficiari efectiu, persona o persones físiques que controlin en últim terme el client i/o la persona física per compte de la qual es realitza la transacció o l’activitat. El veritable drethavent inclou, com a mínim:

- En el cas de les persones jurídiques amb forma societària:

* la persona o les persones físiques que en últim terme controlin la persona jurídica a través de la propietat o el control, directe o indirecte, d’un percentatge suficient en el seu capital social o dels seus drets de vot. A aquest efecte es considera suficient un percentatge superior al 25%.

* la persona o les persones físiques que per qualsevol altre mitjà n’exerceixen la direcció efectiva.

S’exceptuen les societats que cotitzin en mercats regulats de països que imposin requisits regulatoris d’informació d’acord amb estàndards internacionals, que tindran la consideració de veritables drethavents.

- En el cas d’altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries que administrin i distribueixin fons:

* Quan els futurs beneficiaris ja hagin estat designats, la persona o les persones físiques beneficiaris d’un percentatge superior al 25% dels fons.

* Quan els futurs beneficiaris no hagin estat designats, la categoria de persones en benefici de les quals ha estat creat o actua principalment la persona o instrument jurídic.

* La persona o persones físiques que, per qualsevol altre mitjà, exerceixen la direcció efectiva de l’entitat o instrument jurídic.

h) Altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries, les que tinguin aquesta naturalesa, estiguin regulades o no per la legislació andorrana, com les fundacions estrangeres sense interès general o els trusts en les seves diferents modalitats.


Modificades les lletres b), c) i f) i afegides les i), j) i k) per l’article 1 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 22/06/2011
Article 41

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per:

a) Infracció de blanqueig o de finançament del terrorisme, la comissió de qualsevol dels actes tipificats així en el Codi penal.

b) UIF: Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra

c) Subjecte obligat financer, persones físiques o jurídiques subjectes a les obligacions definides per aquesta Llei que pertanyen a alguna de les següents categories:

- Components operatius del sistema financer.

- Companyies d’assegurances que estan autoritzades a operar en el ram de vida.

- Institucions de gir postal.

d) Banc pantalla, entitat de crèdit o entitat amb activitat similar constituïda en un país sense tenir una presència física que permeti exercir una verdadera direcció o gestió i que no sigui una filial d’un grup financer sotmès a regulació equivalent a la d’aquesta Llei.

e) Persona políticament exposada, persones físiques que desenvolupen o han desenvolupat funcions públiques importants, així com els seus familiars més propers i persones reconegudes com a afins. L’abast dels termes “funcions públiques importants”, “familiars més propers” i “persones reconegudes com a afins”, s’ha de determinar reglamentàriament.

f) Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos, tota persona física o jurídica que presti amb caràcter professional els serveis següents a tercers:

- constitució de societat o altres persones jurídiques

- exercir de funcions de direcció o secretaria d’una societat, soci d’una associació o funcions similars en relació amb altres persones jurídiques o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions

- facilitar una adreça social o comercial, postal o administrativa

- exercir funcions de fiduciari en negocis jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries vàlides d’acord amb la legislació andorrana.

g) Veritable drethavent o beneficiari efectiu, persona o persones físiques que controlin en últim terme el client i/o la persona física per compte de la qual es realitza la transacció o l’activitat. El veritable drethavent inclou, com a mínim:

- En el cas de les persones jurídiques amb forma societària, la persona o les persones físiques que en últim terme controlin la persona jurídica a través de la propietat o el control, directe o indirecte, d’un percentatge suficient en el seu capital social o dels seus drets de vot. A aquest efecte es considera suficient un percentatge superior al 25%.

- En el cas d’altres entitats jurídiques, negocis jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries que administrin i distribueixin fons, la persona o les persones físiques que controlin un percentatge superior al 25% dels fons o dels seus drets de vot.


Modificat per l’article 1 de la Llei 4/2011, del 25 de maig, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 41

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per infracció de blanqueig la comissió de qualsevol dels actes tipificats així en el Codi penal.

Modificat per l’article 6 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 42 Image Image

Sense contingut


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 30/10/2013
Article 42

Llevat dels preceptes específicament aplicables als subjectes obligats esmentats en l’article 45, la present Llei abasta totes les persones físiques o jurídiques qualsevol acte econòmic de les quals pugui canalitzar o facilitar una operació de blanqueig o de finançament del terrorisme.

Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 42

Llevat dels preceptes específicament aplicables als subjectes obligats esmentats en l’article 45, la present Llei abasta totes les persones físiques o jurídiques qualsevol acte econòmic de les quals pugui canalitzar o facilitar una operació de blanqueig.

Modificat per l’article 7 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 43 Image

Els qui actuïn per compte d’un tercer estan obligats a informar-se degudament de l’origen dels fons que rebin i de la identitat del seu veritable drethavent, a fi d’evitar qualsevol operació de blanqueig o de finançament del terrorisme.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 43

Els qui actuïn per compte d’un tercer estan obligats a informar-se degudament de l’origen dels fons que rebin i de la identitat del seu veritable propietari, a fi d’evitar qualsevol operació de blanqueig.

Modificat per l’article 8 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 44 Image Image Image

Els subjectes obligats financers han de vetllar perquè les seves sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions situades a l’estranger, que tinguin per objecte operacions comercials o financeres, apliquin mesures equivalents a les que preveu aquesta Llei per a la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

Si existeix cap diferència substancial en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme entre la normativa andorrana i estrangera, les entitats mencionades en l’apartat anterior hauran d’aplicar la normativa més exigent sempre que les normes locals ho permetin.

En el cas que les entitats de l’apartat anterior no puguin complir la normativa andorrana en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme per causa d’incompatibilitats amb les normes locals, ho han de comunicar motivadament a la UIFAND i han de prendre mesures addicionals per fer front eficaçment al risc de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme.

La UIFAND comunica a la representació del Principat d’Andorra en el Comitè Mixt que regula l’article 11 de l’Acord monetari amb la Unió Europea els casos en què el dret del tercer país no permeti l’aplicació de mesures equivalents i en els quals es pugui actuar en el marc d’un procediment acordat per trobar una solució.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 44

Els subjectes obligats financers han de vetllar perquè les seves sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions situades a l’estranger, que tinguin per objecte operacions comercials o financeres, apliquin mesures equivalents a les que preveu aquesta Llei per a la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

Si existeix cap diferència substancial en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme entre la normativa andorrana i estrangera, les entitats mencionades en l’apartat anterior hauran d’aplicar la normativa més exigent sempre que les normes locals ho permetin.

En el cas que les entitats de l’apartat anterior no puguin complir la normativa andorrana en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme per causa d’incompatibilitats amb les normes locals, ho han de comunicar motivadament a la UIF i han de prendre mesures addicionals per fer front eficaçment al risc de blanqueig de capitals o de finançament del terrorisme.

La UIF comunica a la representació del Principat d’Andorra en el Comitè Mixt que regula l’article 11 de l’Acord monetari amb la Unió Europea els casos en què el dret del tercer país no permeti l’aplicació de mesures equivalents i en els quals es pugui actuar en el marc d’un procediment acordat per trobar una solució.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 30/10/2013
Article 44

Els subjectes obligats financers han de vetllar perquè les seves sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions situades a l’estranger, que tinguin per objecte operacions comercials o financeres, apliquin mesures equivalents a les que preveu aquesta Llei per a la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

Si existeix cap diferència substancial en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme entre la normativa andorrana i estrangera, les entitats mencionades en l’apartat anterior hauran d’aplicar la normativa més exigent sempre que les normes locals ho permetin.

En el cas que les entitats de l’apartat anterior no puguin complir amb la normativa andorrana en matèria de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme per causa d’incompatibilitats amb les normes locals, ho han de comunicar a la UIF.

Modificat per l’article 2 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 44

Les sucursals, filials o delegacions, de societats andorranes situades a l’estranger, així com les societats domiciliades a l’estranger el control de les quals estigui en mans de persones físiques o jurídiques, andorranes o residents a Andorra, que tinguin per objecte operacions comercials o financeres han d’actuar amb la deguda diligència per tal de prevenir qualsevol acte de blanqueig.

El Govern, amb l’informe previ de la Unitat de Prevenció del Blanqueig (UPB), queda facultat per reglamentar aquesta obligació.

Modificat per l’article 9 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Capítol IV. Sistema de prevenció del blanqueig i del finançament del 
terrorisme Image


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Capítol IV. Sistema de prevenció del blanqueig

Modificat el títol per l’article 3 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Secció cinquena. Subjectes obligats i obligació de declarar

Article 45 Image Image Image Image

Estan subjectes a les obligacions definides per aquesta Llei els subjectes obligats financers així com les persones físiques o jurídiques següents que, en l’exercici de la seva professió o activitat empresarial, realitzen, controlen o aconsellen operacions de moviments de diners o valors que podrien ser susceptibles d’utilitzar-se per al blanqueig o finançament del terrorisme:

a) professionals comptables externs, assessors fiscals i auditors;

b) notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents quan participin en l’assistència de la planificació o execució d’operacions per als seus clients dins el marc de les activitats següents:

- compra i venda de béns immobles o empreses comercials;

- gestió de diners, títols o altres actius dels clients;

- obertura o gestió de comptes bancaris, d’estalvi o de títols;

- organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió d’empreses;

- constitució, funcionament o gestió de societats, de fidúcies o d’estructures similars; o bé quan actuïn per compte dels seus clients en qualsevol transacció financera o immobiliària;

c) comerciants d’articles de gran valor, com pedres i metalls preciosos, quan el pagament es faci en efectiu i per un import igual o superior a 15.000 euros, o l’equivalent en qualsevol altra unitat monetària, ja s’executin en una transacció, ja en diverses transaccions entre les quals hi hagi indicis de vinculació;

d) economistes, gestors i proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries no inclosos en un altre apartat d’aquest article;

e) operadors de joc i titulars de les llicències de jocs d’atzar;

f) agents immobiliaris que realitzin activitats relacionades amb la compravenda d’immobles;

g) les associacions i altres entitats sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei.

No obstant l’exposat anteriorment, els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) d’aquest article no estan subjectes a les obligacions de declaració definides en l’article 46 d’aquesta Llei en relació amb informació rebuda d’un dels seus clients o bé obtinguda sobre un dels seus clients quan determinin la situació jurídica del seu client o quan desenvolupin la seva missió de defensa o de representació d’aquest client en procediments judicials o en relació amb aquests procediments, amb inclusió de l’assessorament relatiu a la incoació o a la forma d’evitar un procediment, independentment que hagin rebut o obtingut aquesta informació abans, durant o després d’aquests procediments.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 al 14/01/2015
Article 45

Estan subjectes a les obligacions definides per aquesta Llei els subjectes obligats financers així com les persones físiques o jurídiques següents que, en l’exercici de la seva professió o activitat empresarial, realitzen, controlen o aconsellen operacions de moviments de diners o valors que podrien ser susceptibles d’utilitzar-se per al blanqueig o finançament del terrorisme:

a) professionals comptables externs, assessors fiscals i auditors;

b) notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents quan participin en l’assistència de la planificació o execució d’operacions per als seus clients dins el marc de les activitats següents:

- compra i venda de béns immobles o empreses comercials;

- gestió de diners, títols o altres actius dels clients;

- obertura o gestió de comptes bancaris, d’estalvi o de títols;

- organització de les aportacions necessàries per a la creació, el funcionament o la gestió d’empreses;

- constitució, funcionament o gestió de societats, de fidúcies o d’estructures similars; o bé quan actuïn per compte dels seus clients en qualsevol transacció financera o immobiliària;

c) comerciants d’articles de gran valor, com pedres i metalls preciosos, quan el pagament es faci en efectiu i per un import igual o superior a 15.000 euros, o l’equivalent en qualsevol altra unitat monetària, ja s’executin en una transacció, ja en diverses transaccions entre les quals hi hagi indicis de vinculació;

d) economistes, gestors i proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries no inclosos en un altre apartat d’aquest article;

e) casinos i altres establiments de jocs d’atzar;

f) agents immobiliaris que realitzin activitats relacionades amb la compravenda d’immobles;

g) les associacions i altres entitats sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei.

No obstant l’exposat anteriorment, els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) d’aquest article no estan subjectes a les obligacions de declaració definides en l’article 46 d’aquesta Llei en relació amb informació rebuda d’un dels seus clients o bé obtinguda sobre un dels seus clients quan determinin la situació jurídica del seu client o quan desenvolupin la seva missió de defensa o de representació d’aquest client en procediments judicials o en relació amb aquests procediments, amb inclusió de l’assessorament relatiu a la incoació o a la forma d’evitar un procediment, independentment que hagin rebut o obtingut aquesta informació abans, durant o després d’aquests procediments.

Modificada la lletra e) per la disposició final primera de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar.


Mostra redacció anterior, vigent del 23/06/2011 al 30/10/2013
Article 45

Estan subjectes a les obligacions definides per la present Llei els subjectes obligats financers així com les altres persones físiques o jurídiques que, en l’exercici de la seva professió o activitat empresarial, realitzen, controlen o aconsellen operacions de moviments de diners o valors que podrien ser susceptibles d’utilitzar-se per al blanqueig o finançament del terrorisme, i en particular:

a) professionals comptables externs, assessors fiscals, auditors, economistes i gestors;

b) notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents quan participin en l’assistència de la planificació o execució d’operacions per als seus clients dins el marc de les activitats següents:

- compra i venda de béns immobles o empreses comercials;

- manipulació de diners, títols o altres actius dels clients;

- obertura o gestió de comptes bancaris, d’estalvi o títols;

- organització de les aportacions necessàries per a la creació, gestió o direcció de societats;

- constitució, gestió o direcció de societats, de fidúcies o d’estructures similars; o bé quan actuïn per compte dels seus clients en qualsevol transacció financera o immobiliària;

c) venedors d’articles de gran valor, com pedres i metalls preciosos, quan el pagament es faci en efectiu i per un import igual o superior a 15.000 euros, o l’equivalent en qualsevol altra unitat monetària;

d) proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos no inclosos en un altre apartat d’aquest article;

e) establiments de jocs d’atzar;

f) agents immobiliaris que realitzin activitats relacionades amb la compravenda d’immobles.

No obstant l’exposat anteriorment, els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) d’aquest article no estan subjectes a les obligacions definides en la present Llei quan es refereixi a informació rebuda d’un dels seus clients o bé obtinguda sobre un dels seus clients quan determinin la situació jurídica del seu client o quan desenvolupin la seva missió de defensa o de representació d’aquest client en procediments judicials o en relació amb aquests, amb inclusió de l’assessorament relatiu a la incoació o a la forma d’evitar un procediment, independentment que hagin rebut o obtingut aquesta informació abans, durant o després d’aquests procediments.

Modificat per l’article 3 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 22/06/2011
Article 45

Estan subjectes a les obligacions definides per la present Llei els subjectes obligats financers així com les altres persones físiques o jurídiques que, en l’exercici de la seva professió o activitat empresarial, realitzen, controlen o aconsellen operacions de moviments de diners o valors que podrien ser susceptibles d’utilitzar-se per al blanqueig o finançament del terrorisme, i en particular:

a) professionals comptables externs, assessors fiscals, auditors, economistes i gestors;

b) notaris, advocats i membres d’altres professions jurídiques independents quan participin en l’assistència de la planificació o execució d’operacions per als seus clients dins el marc de les activitats següents:

- compra i venda de béns immobles o empreses comercials;

- manipulació de diners, títols o altres actius dels clients;

- obertura o gestió de comptes bancaris, d’estalvi o títols;

- organització de les aportacions necessàries per a la creació, gestió o direcció de societats;

- constitució, gestió o direcció de societats, de fidúcies o d’estructures similars; o bé quan actuïn per compte dels seus clients en qualsevol transacció financera o immobiliària;

c) venedors d’articles de gran valor, com pedres, metalls preciosos, quan el pagament es faci en efectiu i per un import igual o superior a 30.000 euros, o l’equivalent en qualsevol altra unitat monetària;

d) proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos no inclosos en un altre apartat d’aquest article;

e) establiments de jocs d’atzar;

f) agents immobiliaris que realitzin activitats relacionades amb la compravenda d’immobles.

No obstant l’exposat anteriorment, els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) d’aquest article no estan subjectes a les obligacions definides en la present Llei quan es refereixi a informació rebuda d’un dels seus clients o bé obtinguda sobre un dels seus clients quan determinin la situació jurídica del seu client o quan desenvolupin la seva missió de defensa o de representació d’aquest client en procediments judicials o en relació amb aquests, amb inclusió de l’assessorament relatiu a la incoació o a la forma d’evitar un procediment, independentment que hagin rebut o obtingut aquesta informació abans, durant o després d’aquests procediments.

Modificat per l’article 2 de la Llei 4/2011, del 25 de maig, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 45

Estan subjectes a les obligacions definides per la present Llei les entitats operatives del sistema financer andorrà i les companyies d’assegurances i reassegurances, així com les altres persones físiques o jurídiques que, en l’exercici de la seva professió o activitat empresarial, realitzen, controlen o aconsellen operacions de moviments de diners o valors que podrien ser susceptibles d’utilitzar-se per al blanqueig, i en particular:

1. professionals comptables externs i assessors fiscals;

2. agents immobiliaris;

3. notaris i membres d’altres professions jurídiques independents quan participin:

en l’assistència de la planificació o execució d’operacions per als seus clients dins el marc de les activitats següents:

a) compra i venda de béns immobles o empreses comercials;

b) manipulació de diners, títols o altres actius dels clients;

c) obertura o gestió de comptes bancaris, d’estalvi o títols;

d) organització de les aportacions necessàries per a la creació, gestió o direcció de societats;

e) constitució, gestió o direcció de societats, de fidúcies o d’estructures similars;

o bé quan actuïn per compte dels seus clients en qualsevol transacció financera o immobiliària.

4. venedors d’articles de gran valor, com pedres i metalls preciosos, quan el pagament es faci en efectiu i per un import igual o superior a 15.000 euros, o l’equivalent en qualsevol altra unitat monetària.

5. establiments de jocs d’atzar.

No obstant l’exposat anteriorment, els subjectes obligats anomenats als apartats 1 i 3 d’aquest article no estan subjectes a les obligacions definides en la present Llei quan es refereixi a informació rebuda d’un dels seus clients o bé obtinguda sobre un dels seus clients quan determinin la situació jurídica del seu client o quan desenvolupin la seva missió de defensa o de representació d’aquest client en procediments judicials o en relació amb aquests, amb inclusió de l’assessorament relatiu a la incoació o a la forma d’evitar un procediment, independentment que hagin rebut o obtingut aquesta informació abans, durant o després d’aquests procediments.

Modificat per l’article 10 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 46 Image Image Image

Els subjectes obligats tenen l’obligació de declarar a la UIFAND qualsevol operació o projecte d’operació relativa a fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són el producte d’una activitat delictiva que pot comportar actes de blanqueig o que estan relacionats amb el finançament del terrorisme. La declaració ha d’anar acompanyada de tota la documentació necessària.

Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la UIFAND qualsevol element nou de què tingui coneixement relatiu a la declaració.

Mostra redacció anterior, vigent del 12/02/2015 al 05/08/2015
Article 46

Els subjectes obligats tenen l’obligació de declarar a la UIFAND, a l’efecte pertinent, qualsevol operació o projecte d’operació relatiu a diners o valors respecte dels quals hi hagi sospites d’un acte de blanqueig o de finançament del terrorisme. La declaració ha d’anar acompanyada de tota la documentació necessària.

Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte ha de trametre a la UIFAND qualsevol element nou de què tingui coneixement relatiu a la declaració.

Modificat per l’article 2 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 a l’11/02/2015
Article 46

Els subjectes obligats tenen l’obligació de declarar a la UIF, a l’efecte pertinent, qualsevol operació o projecte d’operació relatiu a diners o valors respecte dels quals hi hagi sospites d’un acte de blanqueig o de finançament del terrorisme. La declaració ha d’anar acompanyada de tota la documentació necessària.

Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte ha de trametre a la UIF qualsevol element nou de què tingui coneixement relatiu a la declaració.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 46

Els subjectes obligats tenen l’obligació de declarar a la Unitat de Prevenció de Blanqueig, a l’efecte pertinent, qualsevol operació o projecte d’operació relatiu a diners o valors respecte dels quals hi hagi sospites d’un acte de blanqueig.

L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.

Modificat per l’article 11 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 47 Image Image Image Image

1. L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.

La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica sospitosa.

2. Si la UIFAND, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, estima que hi ha indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació o les operacions que estimi oportunes.

El bloqueig no pot excedir els cinc dies, termini màxim en el qual la UIFAND ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions a la Batllia de guàrdia competent, lliurant còpia al Ministeri Fiscal.

3. Quan abstenir-se d’executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació, i efectuar immediatament després una declaració a la UIFAND. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 46, els motius que van justificar l’execució de l’operació.

4. En tot cas, la UIFAND no té responsabilitat pels danys causats per bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions.

5. L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal ha estat presumptament comesa.

6. La UIFAND i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.

A aquests efectes, la UIFAND analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, remet informe a la Batllia, lliurant còpia al Ministeri Fiscal. L’informe de la UIFAND no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIFAND que han intervingut en la instrucció.

L’informe de la UIFAND té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivin.

7. Excepte en cas de prejudicialitat penal, si la UIFAND, en l’exercici de les seves funcions, adverteix irregularitats que són competència d’un altre òrgan administratiu, ha d’enviar a aquest el corresponent informe mantenint la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 47

1. L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.

La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica sospitosa. En aquest cas, si la UIF estima que hi ha indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació.

Aquest bloqueig no pot excedir cinc dies, termini màxim en el qual la UIF ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat, i ha d’autoritzar l’execució de l’operació o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions al Ministeri Fiscal.

2. Quan abstenir-se d’executar l’operació financera o econòmica sospitosa resulti impossible o pugui comprometre la persecució dels beneficiaris de la presumpta operació de blanqueig o finançament del terrorisme, els subjectes obligats podran executar l’operació, i efectuar immediatament després una declaració a la UIF. La declaració ha d’exposar, a més de la informació a què es refereix l’article 46, els motius que van justificar l’execució de l’operació.

3. En tot cas, la UIF no té responsabilitat pels danys causats pel bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions.

4. L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal s’ha comès.

5. La UIF i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.

A aquests efectes, la UIF analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, remet informe al Ministeri Fiscal o als òrgans judicials o administratius corresponents. L’informe de la UIF no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIF que hagin intervingut en la instrucció.

L’informe de la UIF té el valor probatori que les autoritats judicials li atorguin i pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivin quan siguin reclamats per una autoritat judicial.

Modificat per l’article 1 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 23/06/2011 al 30/10/2013
Article 47

L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.

La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica dubtosa. En aquest cas, si la UIF estima que existeixen indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació.

Aquest bloqueig no pot excedir cinc dies, termini màxim en el qual la UIF ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat, i ha d’autoritzar l’execució de l’operació o, en cas contrari, ha de trametre les actuacions al Ministeri Fiscal.

En tot cas, la UIF no té responsabilitat pels danys causats per bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions.

L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal s’ha comès.

La UIF i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.

A aquests efectes, la UIF analitza la declaració de sospita i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, remet informe al Ministeri Fiscal o als òrgans judicials o administratius corresponents. L’informe de la UIF no incorpora les declaracions de sospita dels subjectes obligats ni la seva identificació ni la dels funcionaris o membres de la UIF que han intervingut en la instrucció.

L’informe de la UIF no té valor probatori i no pot ser incorporat a les diligències judicials o administratives que se’n derivin.

Modificat per l’article 4 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 22/06/2011
Article 47

L’obligació de declarar s’ha de complir, amb independència de quin sigui el país on s’hagi comès o es pugui cometre el presumpte delicte de blanqueig o de finançament del terrorisme, o d’on procedeixin o vagin destinats els fons.

La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica dubtosa. En aquest cas, si la UIF estima que existeixen indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació.

Aquest bloqueig no pot excedir cinc dies, termini màxim en el qual la UIF ha d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat, i autoritzar l’execució de l’operació o, en cas contrari, trametre les actuacions al Ministeri Fiscal.

En tot cas, la UIF no té responsabilitat pels danys causats per bloqueig de capitals realitzats dintre de l’àmbit de les seves funcions.

L’emissió de la declaració de sospita i de qualsevol altra informació complementària no comporta cap responsabilitat per a l’emissor ni tan sols si es fa sense saber exactament quin tipus de delicte o activitat il·legal s’ha comès.

La UIF adopta totes les mesures adients per protegir els subjectes obligats envers qualsevol amenaça o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat de l’emissor de les declaracions de sospita en tots els procediments administratius i judicials amb origen o relació amb les declaracions emeses.

Modificat per l’article 3 de la Llei 4/2011, del 25 de maig, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 47

La declaració ha de ser efectuada abans que el subjecte obligat hagi executat l’operació financera o econòmica dubtosa. En aquest cas, si la Unitat de Prevenció del Blanqueig estima que existeixen indicis suficients, ordena provisionalment el bloqueig de l’operació.

Aquest bloqueig no pot excedir cinc dies, termini màxim en el qual la Unitat de Prevenció del Blanqueig haurà d’aixecar-lo si aquests indicis s’han desvirtuat, i autoritzar l’execució de l’operació o, en cas contrari, trametre les actuacions al Ministeri Fiscal.

En qualsevol cas, tant si ha estat executada l’operació com si no ho ha estat, la declaració ha d’anar acompanyada de tota la informació relacionada amb l’operació o sol·licitud d’operació. El subjecte obligat ha de trametre a la Unitat de Prevenció del Blanqueig qualsevol element nou de què tingui coneixement que pugui tenir incidència en l’apreciació de l’operació declarada.

Modificat per l’article 12 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 48 Image Image Image

1. En cap cas no es pot informar de l’existència de la declaració la persona o les persones afectades ni tercers, ni donar-los informació sobre el tràmit en curs. Tampoc es pot informar de l’existència o el contingut de qualsevol tipus de comunicació procedent de la UIFAND, excepte si hi ha consentiment exprés per escrit d’aquesta Unitat.

2. Els administradors, dirigents i empleats dels subjectes obligats tenen l’obligació de guardar secret respecte a la informació que afecta els seus clients dins el marc de la seva activitat. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda de la confidencialitat dels clients. La violació del secret en l’àmbit laboral i del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.

3. Els subjectes obligats financers només poden facilitar informació relativa a les relacions amb els seus clients dins del marc d’un procediment judicial i amb instrucció prèvia escrita d’un batlle, i en els supòsits específicament establerts per la legislació andorrana.

Les declaracions de les operacions que siguin sospitoses de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme fetes a la UIFAND pels subjectes obligats no són de cap manera incompatibles amb l’obligació de preservar el secret que protegeix la confidencialitat de la seva clientela. Per consegüent, la comunicació d’informació a aquesta unitat exonera els subjectes obligats i el seu personal de qualsevol responsabilitat de tot tipus, tant de caràcter general com de caràcter contractual, fins i tot en el cas en què la denúncia d’una activitat il·legal feta per sospita no es confirmi realment.

4. Excepte en aquells supòsits previstos en altres disposicions de la present Llei, el deure de secret esmentat en l’apartat 2 d’aquest article no és oposable a la UIFAND. En cas d’oposició o d’incident en el desenvolupament de les seves investigacions i prerrogatives, la UIFAND sotmet el cas al batlle de guàrdia, que resol després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i les parts interessades en el termini de 48 hores per aute immediatament executori.

5. Quan els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) de l’article 45 intentin dissuadir un client d’una activitat il·legal, no constituirà revelació als efectes d’aquest article.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 48

1. En cap cas no es pot informar de l’existència de la declaració la persona o les persones afectades ni tercers, ni donar-los informació sobre el tràmit en curs. Tampoc es pot informar de l’existència o el contingut de qualsevol tipus de comunicació procedent de la UIF, excepte si hi ha consentiment exprés per escrit d’aquesta Unitat.

2. Els administradors, dirigents i empleats dels subjectes obligats tenen l’obligació de guardar secret respecte a la informació que afecta els seus clients dins el marc de la seva activitat. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda de la confidencialitat dels clients. La violació del secret en l’àmbit laboral i del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.

3. Els subjectes obligats financers només poden facilitar informació relativa a les relacions amb els seus clients dins del marc d’un procediment judicial i amb instrucció prèvia escrita d’un batlle, i en els supòsits específicament establerts per la legislació andorrana.

Les declaracions de les operacions que siguin sospitoses de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme fetes a la UIF pels subjectes obligats no són de cap manera incompatibles amb l’obligació de preservar el secret que protegeix la confidencialitat de la seva clientela. Per consegüent, la comunicació d’informació a aquesta unitat exonera els subjectes obligats i el seu personal de qualsevol responsabilitat de tot tipus, tant de caràcter general com de caràcter contractual, fins i tot en el cas en què la denúncia d’una activitat il·legal feta per sospita no es confirmi realment.

4. Excepte en aquells supòsits previstos en altres disposicions de la present Llei, el deure de secret esmentat en l’apartat 2 d’aquest article no és oposable a la UIF. En cas d’oposició o d’incident en el desenvolupament de les seves investigacions i prerrogatives, la UIF sotmet el cas al batlle de guàrdia, que resol després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i les parts interessades en el termini de 48 hores per aute immediatament executori.

5. Quan els subjectes obligats anomenats als apartats a) i b) de l’article 45 intentin dissuadir un client d’una activitat il·legal, no constituirà revelació als efectes d’aquest article.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 30/10/2013
Article 48

En cap cas no es pot informar de l’existència de la declaració la persona o les persones afectades ni tercers, ni donar-los informació sobre el tràmit en curs. Tampoc es pot informar de l’existència o el contingut de qualsevol tipus de comunicació procedent de la UIF, excepte si hi ha consentiment exprés per escrit d’aquesta Unitat.

Els administradors, dirigents i empleats dels subjectes obligats tenen l’obligació de guardar secret respecte a la informació que afecta els seus clients dins el marc de la seva activitat. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda de la confidencialitat dels clients. La violació del secret en l’àmbit laboral i del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.

Els subjectes obligats financers només poden facilitar informació relativa a les relacions amb els seus clients dins del marc d’un procediment judicial i amb instrucció prèvia escrita d’un batlle, i en els supòsits específicament establerts per la legislació andorrana.

Les declaracions de les operacions que siguin sospitoses de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme fetes a la UIF pels subjectes obligats no són de cap manera incompatibles amb l’obligació de preservar el secret que protegeix la confidencialitat de la seva clientela. Per consegüent, la comunicació d’informació a aquesta unitat exonera els subjectes obligats i el seu personal de qualsevol responsabilitat de tot tipus, tant de caràcter general com de caràcter contractual, fins i tot en el cas en què la denúncia d’una activitat il·legal feta per sospita no es confirmi realment.

Excepte en aquells supòsits previstos en altres disposicions de la present Llei, el deure de secret esmentat en el segon paràgraf d’aquest article no és oposable a la UIF. En cas d’oposició o d’incident en el desenvolupament de les seves investigacions i prerrogatives, la UIF sotmet el cas al batlle de guàrdia, que resol després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i les parts interessades en el termini de 48 hores per aute immediatament executori.

Modificat per l’article 5 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 48

Les entitats operatives del sistema financer andorrà i les companyies d’assegurances i reassegurances designen la persona o les persones encarregades de l’organització i de la vigilància del compliment de les normes contra el blanqueig de diners dins de cada entitat i habilitada per fer les declaracions i ser representant habitual davant de la Unitat de Prevenció del Blanqueig. La designació s’ha de notificar a la Unitat de Prevenció del Blanqueig.

Modificat per l’article 13 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 49 Image Image Image Image Image
Mesures de diligència deguda
1. Els subjectes obligats han de respectar també les obligacions següents:

a) Els subjectes obligats han de tenir una especial vigilància de totes les operacions, encara que no siguin sospitoses, quan estiguin tipificades com a susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme i qualificades d’especial vigilància per la UIFAND, mitjançant comunicats tècnics.

b) Facilitar a la UIFAND tota la informació que sol·liciti en l’exercici de les seves competències.

c) Els subjectes obligats han de conèixer la identitat dels seus clients i dels veritables drethavents mitjançant la presentació d’un document oficial en el moment d’establir qualsevol relació de negoci.

- Si el client és una persona física, el subjecte obligat s’ha d’assegurar de la identitat del client, del seu domicili i de la seva activitat professional. A aquest efecte, li ha d’exigir l’exhibició d’un document d’identitat oficial proveït d’una fotografia i n’ha de conservar una còpia.

- Si el client és una persona jurídica, el subjecte obligat ha d’exigir:

* Document fefaent acreditatiu de la seva denominació, forma jurídica, domicili i objecte social, i n’ha de conservar una còpia.

* Justificació, de la mateixa manera que ho preveu l’apartat c) primer guió d’aquest article, de la identitat de la persona física que, d’acord amb la documentació presentada, té poders de representació de l’entitat i dels poders i les facultats atorgats.

d) L’obtenció d’informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negoci amb el client.

e) Les dades recollides han d’estar actualitzades en termes que permetin la identificació correcta dels clients en el moment d’establir la relació de negoci o dur a terme una transacció susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme.

f) Els subjectes obligats han de fer un seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci amb els seus clients.


2. Els subjectes obligats han d’aplicar les mesures detallades a l’apartat anterior sobre diligència deguda respecte del client, però poden determinar el grau d’aplicació en funció del risc i, depenent del tipus de client, de la relació de negoci, del producte o de la transacció. Els subjectes obligats han d’estar en condicions de demostrar a la UIFAND, que les mesures adoptades tenen l’abast adequat respecte del risc de blanqueig o de finançament del terrorisme.

3. Els subjectes obligats han d’adoptar mesures constants de vigilància quant a les noves tecnologies per tal d’evitar la seva utilització indeguda per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme i qualsevol acció que provoqui una falsa identificació del client en totes les transaccions realitzades a distància.

4. Queden prohibits els comptes o les llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis.

Mostra redacció anterior, vigent del 12/02/2015 al 05/08/2015
Article 49
Mesures de diligència deguda


1. Els subjectes obligats han de respectar també les obligacions següents:

a) Els subjectes obligats han de tenir una especial vigilància de totes les operacions, encara que no siguin sospitoses, quan estiguin tipificades com a susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme i qualificades d’especial vigilància per la UIFAND, mitjançant comunicats tècnics.

b) Facilitar a la UIFAND tota la informació que sol·liciti en l’exercici de les seves competències.

c) Els subjectes obligats han de conèixer la identitat dels seus clients i dels veritables drethavents mitjançant la presentació d’un document oficial en el moment d’establir qualsevol relació de negoci.

- Si el client és una persona física, el subjecte obligat s’ha d’assegurar de la identitat del client, del seu domicili i de la seva activitat professional. A aquest efecte, li ha d’exigir l’exhibició d’un document d’identitat oficial proveït d’una fotografia i n’ha de conservar una còpia.

- Si el client és una persona jurídica, el subjecte obligat ha d’exigir:

* Document fefaent acreditatiu de la seva denominació, forma jurídica, domicili i objecte social, i n’ha de conservar una còpia.

* Justificació, de la mateixa manera que ho preveu l’apartat c) primer guió d’aquest article, de la identitat de la persona física que, d’acord amb la documentació presentada, té poders de representació de l’entitat i dels poders i les facultats atorgats.

d) L’obtenció d’informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negoci amb el client.

e) Les dades recollides han d’estar actualitzades en termes que permetin la identificació correcta dels clients en el moment d’establir la relació de negoci o dur a terme una transacció susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme.


2. Els subjectes obligats han d’aplicar les mesures detallades a l’apartat anterior sobre diligència deguda respecte del client, però poden determinar el grau d’aplicació en funció del risc i, depenent del tipus de client, de la relació de negoci, del producte o de la transacció. Els subjectes obligats han d’estar en condicions de demostrar a la UIFAND, que les mesures adoptades tenen l’abast adequat respecte del risc de blanqueig o de finançament del terrorisme.

3. Els subjectes obligats han d’adoptar mesures constants de vigilància quant a les noves tecnologies per tal d’evitar la seva utilització indeguda per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme i qualsevol acció que provoqui una falsa identificació del client en totes les transaccions realitzades a distància.

4. Queden prohibits els comptes o les llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis.

Afegida una lletra f) a l’apartat 1 per l’article 3 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 49
Mesures de diligència deguda


1. Els subjectes obligats han de respectar també les obligacions següents:

a) Els subjectes obligats han de tenir una especial vigilància de totes les operacions, encara que no siguin sospitoses, quan estiguin tipificades com a susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme i qualificades d’especial vigilància per la UIF, mitjançant comunicats tècnics.

b) Facilitar a la UIF tota la informació que sol·liciti en l’exercici de les seves competències.

c) Els subjectes obligats han de conèixer la identitat dels seus clients i dels veritables drethavents mitjançant la presentació d’un document oficial en el moment d’establir qualsevol relació de negoci.

- Si el client és una persona física, el subjecte obligat s’ha d’assegurar de la identitat del client, del seu domicili i de la seva activitat professional. A aquest efecte, li ha d’exigir l’exhibició d’un document d’identitat oficial proveït d’una fotografia i n’ha de conservar una còpia.

- Si el client és una persona jurídica, el subjecte obligat ha d’exigir:

* Document fefaent acreditatiu de la seva denominació, forma jurídica, domicili i objecte social, i n’ha de conservar una còpia.

* Justificació, de la mateixa manera que ho preveu l’apartat c) primer guió d’aquest article, de la identitat de la persona física que, d’acord amb la documentació presentada, té poders de representació de l’entitat i dels poders i les facultats atorgats.

d) L’obtenció d’informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negoci amb el client.

e) Les dades recollides han d’estar actualitzades en termes que permetin la identificació correcta dels clients en el moment d’establir la relació de negoci o dur a terme una transacció susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme.

2. Els subjectes obligats han d’aplicar les mesures detallades a l’apartat anterior sobre diligència deguda respecte del client, però poden determinar el grau d’aplicació en funció del risc i, depenent del tipus de client, de la relació de negoci, del producte o de la transacció. Els subjectes obligats han d’estar en condicions de demostrar a la UIF, que les mesures adoptades tenen l’abast adequat respecte del risc de blanqueig o de finançament del terrorisme.

3. Els subjectes obligats han d’adoptar mesures constants de vigilància quant a les noves tecnologies per tal d’evitar la seva utilització indeguda per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme i qualsevol acció que provoqui una falsa identificació del client en totes les transaccions realitzades a distància.

4. Queden prohibits els comptes o les llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 23/06/2011 al 30/10/2013
Article 49
Mesures de diligència deguda


1. Els subjectes obligats han de respectar també les obligacions següents:

a) Els subjectes obligats han de tenir una especial vigilància de totes les operacions, encara que no siguin sospitoses, quan estiguin tipificades com a susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme i qualificades d’especial vigilància per la UIF, mitjançant comunicats tècnics.

b) Facilitar a la UIF tota la informació que sol·liciti en l’exercici de les seves competències.

c) Els subjectes obligats han de conèixer la identitat dels seus clients i dels veritables drethavents mitjançant la presentació d’un document oficial en el moment d’establir qualsevol relació de negoci.

- Si el client és una persona física, el subjecte obligat s’ha d’assegurar de la identitat del client, del seu domicili i de la seva activitat professional. A aquest efecte, li ha d’exigir l’exhibició d’un document d’identitat oficial proveït d’una fotografia i n’ha de conservar una còpia.

- Si el client és una persona jurídica, el subjecte obligat ha d’exigir:

* Document fefaent acreditatiu de la seva denominació, forma jurídica, domicili i objecte social.

* Justificació, de la mateixa manera que ho preveu l’apartat c) primer guió d’aquest article, de la identitat de la persona física que, d’acord amb la documentació presentada, té poders de representació de l’entitat i dels poders i les facultats atorgats.

d) L’obtenció d’informació sobre el propòsit de la relació de negoci amb el client.

e) Les dades recollides han d’estar actualitzades en termes que permetin la identificació correcta dels clients en el moment d’establir la relació de negoci o dur a terme una transacció susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme.

2. Els subjectes obligats han d’aplicar les mesures detallades a l’apartat anterior sobre diligència deguda respecte del client, però poden determinar el grau d’aplicació en funció del risc i, depenent del tipus de client, de la relació de negoci, del producte o de la transacció. Els subjectes obligats han d’estar en condicions de demostrar a la UIF, que les mesures adoptades tenen l’abast adequat respecte del risc de blanqueig o de finançament del terrorisme.

3. Els subjectes obligats financers han d’adoptar mesures constants de vigilància quant a les noves tecnologies per tal d’evitar la seva utilització indeguda per al blanqueig de capitals o finançament del terrorisme i qualsevol acció que provoqui una falsa identificació del client en totes les transaccions realitzades a distància.

4. Queden prohibits els comptes o les llibretes d’estalvi anònims.

Modificades les lletres c) i d) de l’apartat 1 i els apartats 3 i 4 per l’article 6 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 22/06/2011
Article 49
Mesures de diligència deguda


1. Els subjectes obligats han de respectar també les obligacions següents:

a) Els subjectes obligats han de tenir una especial vigilància de totes les operacions, encara que no siguin sospitoses, quan estiguin tipificades com a susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme i qualificades d’especial vigilància per la UIF, mitjançant comunicats tècnics.

b) Facilitar a la UIF tota la informació que sol·liciti en l’exercici de les seves competències.

c) Els subjectes obligats han de conèixer la identitat dels seus clients i dels veritables drethavents mitjançant la presentació d’un document oficial en el moment d’establir qualsevol relació de negoci.

- Si el client és una persona física, el subjecte obligat s’ha d’assegurar de la identitat del client, del seu domicili i de la seva activitat professional. A aquest efecte, li ha d’exigir l’exhibició d’un document d’identitat oficial proveït d’una fotografia i n’ha de conservar una còpia.

- Si el client és una persona jurídica, el subjecte obligat ha d’exigir:

* Document fefaent acreditatiu de la seva denominació, forma jurídica, domicili i objecte social.

* Justificació, de la mateixa manera que ho preveu l’apartat c) primer guió d’aquest article, de la identitat de la persona física que, d’acord amb la documentació presentada, té poders de representació de l’entitat i dels poders i les facultats atorgats.

d) L’obtenció d’informació sobre el propòsit de la relació de negoci amb el client.

e) Les dades recollides han d’estar actualitzades en termes que permetin la identificació correcta dels clients en el moment d’establir la relació de negoci o dur a terme una transacció susceptibles de comportar operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme.

2. Els subjectes obligats han d’aplicar les mesures detallades a l’apartat anterior sobre diligència deguda respecte del client, però poden determinar el grau d’aplicació en funció del risc i, depenent del tipus de client, de la relació de negoci, del producte o de la transacció. Els subjectes obligats han d’estar en condicions de demostrar a la UIF, que les mesures adoptades tenen l’abast adequat respecte del risc de blanqueig o de finançament del terrorisme.

3. Els subjectes obligats financers han d’adoptar mesures constants de vigilància quant a les noves tecnologies per tal d’evitar qualsevol acció que provoqui una falsa identificació del client en totes les transaccions realitzades a distància.

4. Queden prohibits els comptes o les llibretes d’estalvi anònims.

Modificat per l’article 4 de la Llei 4/2011, del 25 de maig, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 49

En cap cas no es pot informar de l’existència de la declaració la persona o les persones afectades ni tercers, ni donar-los informació sobre el tràmit en curs.

Modificat per l’article 14 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 49 bis Image Image Image Image

1. Els subjectes obligats han de verificar amb diligència la identitat del client i dels veritables drethavents, abans d’establir cap transacció o relació de negoci.

2. No obstant l’establert a l’apartat anterior, la comprovació de la identitat del client i del veritable drethavent es pot realitzar amb posterioritat a la primera relació de negoci, quan sigui necessari per no posar obstacles al desenvolupament de l’operació sempre que el risc de blanqueig o del finançament del terrorisme sigui feble. El procés d’identificació s’ha de concloure tan aviat com sigui possible. En el cas que es desenvolupi una operació sense la comprovació prèvia de la identitat del client i del veritable drethavent, i de forma prèvia a la seva realització, cal redactar una memòria descriptiva de les circumstàncies que impedeixen la identificació, de les dades que es coneixen del client i el drethavent, i també de l’operació, detallant els aspectes necessaris per a un seguiment posterior dels diners objecte de la transacció o per a una traçabilitat correcta dels negocis jurídics realitzats.

3. En l’àmbit de les assegurances de vida, la comprovació de la identitat es pot realitzar amb posterioritat a la contractació de la pòlissa sempre que aquesta comprovació es faci abans del desembossament o del moment en què el beneficiari es proposi exercir els drets que la pòlissa li atorga.

4. Es pot procedir a l’obertura de comptes bancaris abans de la identificació i verificació del client i del veritable drethavent sempre que hi hagi garanties que no s’efectuaran operacions fins que s’hagin complert els deures d’identificació i verificació.

5. En cas que la identificació del client i dels veritables drethavents no es pugui realitzar d’acord amb l’article 49, els subjectes obligats financers no poden establir una relació de negoci o efectuar operacions o transaccions i han de valorar la transmissió d’una comunicació a la UIFAND.

En el cas de relacions ja iniciades, s’ha de posar fi a la relació de negoci i valorar la transmissió d’una comunicació a la UIFAND.

6. Els subjectes obligats han d’aplicar també els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció de l’anàlisi del seu risc.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 49 bis

1. Els subjectes obligats han de verificar amb diligència la identitat del client i dels veritables drethavents, abans d’establir cap transacció o relació de negoci.

2. No obstant l’establert a l’apartat anterior, la comprovació de la identitat del client i del veritable drethavent es pot realitzar amb posterioritat a la primera relació de negoci, quan sigui necessari per no posar obstacles al desenvolupament de l’operació sempre que el risc de blanqueig o del finançament del terrorisme sigui feble. El procés d’identificació s’ha de concloure tan aviat com sigui possible. En el cas que es desenvolupi una operació sense la comprovació prèvia de la identitat del client i del veritable drethavent, i de forma prèvia a la seva realització, cal redactar una memòria descriptiva de les circumstàncies que impedeixen la identificació, de les dades que es coneixen del client i el drethavent, i també de l’operació, detallant els aspectes necessaris per a un seguiment posterior dels diners objecte de la transacció o per a una traçabilitat correcta dels negocis jurídics realitzats.

3. En l’àmbit de les assegurances de vida, la comprovació de la identitat es pot realitzar amb posterioritat a la contractació de la pòlissa sempre que aquesta comprovació es faci abans del desembossament o del moment en què el beneficiari es proposi exercir els drets que la pòlissa li atorga.

4. Es pot procedir a l’obertura de comptes bancaris abans de la identificació i verificació del client i del veritable drethavent sempre que hi hagi garanties que no s’efectuaran operacions fins que s’hagin complert els deures d’identificació i verificació.

5. En cas que la identificació del client i dels veritables drethavents no es pugui realitzar d’acord amb l’article 49, els subjectes obligats financers no poden establir una relació de negoci o efectuar operacions o transaccions i han de valorar la transmissió d’una comunicació a la UIF.

En el cas de relacions ja iniciades, s’ha de posar fi a la relació de negoci i valorar la transmissió d’una comunicació a la UIF.

6. Els subjectes obligats han d’aplicar també els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció de l’anàlisi del seu risc.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 23/06/2011 al 30/10/2013
Article 49 bis

1. Els subjectes obligats han de verificar amb diligència la identitat del client i dels veritables drethavents, abans d’establir cap transacció o relació de negoci.

2. No obstant l’establert a l’apartat anterior, la comprovació de la identitat del client i del veritable drethavent es pot realitzar amb posterioritat a la primera relació de negoci, quan sigui necessari per no posar obstacles al desenvolupament de l’operació sempre que el risc de blanqueig o del finançament del terrorisme sigui feble. El procés d’identificació s’ha de concloure tan aviat com sigui possible. En el cas que es desenvolupi una operació sense la comprovació prèvia de la identitat del client i del veritable drethavent, i de forma prèvia a la seva realització, cal redactar una memòria descriptiva de les circumstàncies que impedeixen la identificació, de les dades que es coneixen del client i el drethavent, i també de l’operació, detallant els aspectes necessaris per a un seguiment posterior dels diners objecte de la transacció o per a una traçabilitat correcta dels negocis jurídics realitzats.

3. En l’àmbit de les assegurances de vida, la comprovació de la identitat es pot realitzar amb posterioritat a la contractació de la pòlissa sempre que aquesta es faci abans del desembossament o del moment en què el beneficiari es proposi exercir els drets que la pòlissa li atorga.

4. Es pot procedir a l’obertura de comptes bancaris abans de la identificació i verificació del client i del veritable drethavent sempre que hi hagi garanties que no s’efectuaran operacions fins que s’hagin complert els deures d’identificació.

5. Les transferències transfrontereres per un import superior a 1.000 euros realitzades pels subjectes obligats financers han d’incloure informació completa sobre l’ordenant. La informació completa sobre l’ordenant ha d’incloure les dades següents:

a) Nom de l’ordenant.

b) Número de compte d’origen de la transferència.

En absència de número de compte, el subjecte obligat financer ha d’acompanyar la transferència amb un número d’identificació de la transacció que permeti el seu seguiment fins a l’ordenant.

c) Adreça de l’ordenant. L’adreça pot ser reemplaçada pel lloc i la data de naixement de l’ordenant, pel seu número de client o pel seu número nacional d’identitat.

En les transferències nacionals de qualsevol import, la informació es pot limitar al número de compte d’origen de la transferència o a un número d’identificació de la transacció, sempre que el subjecte obligat financer que executa la transferència pugui proporcionar la informació completa sobre l’ordenant a l’entitat destinatària de la transferència o a la UIF, en un període de tres dies hàbils.

Els subjectes obligats financers han d’informar degudament sobre el règim de transmissió de dades relatives als ordenants de transferències, amb anterioritat a la seva execució.

Els subjectes obligats financers han d’adoptar les mesures de diligència reforçada a què es refereix l’article 49 quater en funció d’una anàlisi del risc, quan siguin destinataris de transferències que no incloguin la informació sobre l’ordenant que requereix aquest article.

6. En cas que la identificació del client i dels veritables drethavents no es pugui realitzar d’acord amb l’article 49, els subjectes obligats financers no poden establir una relació de negoci o efectuar operacions o transaccions.

En el cas de relacions ja iniciades, s’ha de posar fi a la relació de negoci i valorar la transmissió d’una comunicació a la UIF.

7. Els subjectes obligats financers han d’aplicar també els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció de l’anàlisi del seu risc.

Modificat per l’article 7 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 22/06/2011
Article 49 bis

1. Els subjectes obligats han de verificar amb diligència, la identitat del client i, si escau, dels veritables drethavents, abans d’establir cap transacció o relació de negoci.

2. No obstant l’establert a l’apartat anterior, la comprovació de la identitat del client o del veritable drethavent es pot realitzar amb posterioritat a la primera relació de negoci, quan sigui necessari per no posar obstacles al desenvolupament de l’operació sempre que el risc de blanqueig o del finançament del terrorisme sigui feble. El procés d’identificació s’ha de concloure tan aviat com sigui possible. En el cas que es desenvolupi una operació sense la prèvia comprovació de la identitat del client o del veritable drethavent, i de forma prèvia a la seva realització, caldrà redactar una memòria descriptiva de les circumstàncies que impedeixen la identificació, de les dades que es coneixen del client o drethavent així com de la operació, detallant aquells aspectes necessaris per a un posterior seguiment dels diners objecte de la transacció o per a una correcta traçabilitat dels negocis jurídics realitzats pel client.

3. En l’àmbit de les assegurances de vida, la comprovació de la identitat es pot realitzar amb posterioritat a la contractació de la pòlissa sempre que aquesta es faci abans del desembossament o del moment en què el beneficiari es proposi exercir els drets que la pòlissa li atorga.

4. Es pot procedir a l’obertura de comptes bancaris abans de la identificació del client sempre que hi hagi garanties que el client o qualsevol altre en nom seu, no efectuarà operacions fins que s’hagin complert els deures d’identificació.

5. Les transferències transfrontereres per un import superior a 1.000 euros realitzades pels subjectes obligats financers han d’incloure informació completa sobre l’ordenant. La informació completa sobre l’ordenant ha d’incloure les dades següents:

a) Nom de l’ordenant.

b) Número de compte d’origen de la transferència. En absència de número de compte, el subjecte obligat financer ha d’acompanyar la transferència amb un número d’identificació de la transacció que permeti el seu seguiment fins a l’ordenant.

c) Adreça de l’ordenant. L’adreça pot ser reemplaçada pel lloc i la data de naixement de l’ordenant, pel seu número de client o pel seu número nacional d’identitat.

En les transferències nacionals de qualsevol import, la informació es pot limitar al número de compte d’origen de la transferència o a un número d’identificació de la transacció, sempre que el subjecte obligat financer que executa la transferència pugui proporcionar la informació completa sobre l’ordenant a l’entitat destinatària de la transferència o a la UIF, en un període de tres dies hàbils.

Els subjectes obligats financers han d’informar degudament sobre el règim de transmissió de dades relatives als ordenants de transferències, amb anterioritat a la seva execució.

Els subjectes obligats financers han d’adoptar les mesures de diligència reforçada a què es refereix l’article 49 quater en funció d’una anàlisi del risc, quan siguin destinataris de transferències que no incloguin la informació sobre l’ordenant que requereix aquest article.

6. En cas que la identificació del client no es pugui realitzar d’acord amb l’article 49, els subjectes obligats financers no poden establir una relació de negoci o efectuar operacions o transaccions.

En el cas de relacions ja iniciades, s’ha de posar fi a la relació de negoci i valorar la transmissió d’una comunicació a la UIF.

7. Els subjectes obligats financers han d’aplicar també els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents, en el moment oportú en funció de l’anàlisi del seu risc.

Modificat per l’article 5 de la Llei 4/2011, del 25 de maig, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
(Sense contingut)

Afegit per l’article 24 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 49 ter Image Image Image Image
Mesures de diligència deguda simplificada
1. No obstant l’establert en els articles anteriors, els subjectes obligats poden reduir el compliment de les obligacions establertes en les lletres (c), (d) i (e) de l’apartat 1 de l’article 49 i en l’apartat 1 de l’article 49 bis d’aquesta Llei, sempre que el client sigui un subjecte obligat financer sotmès a aquesta Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un estat membre de la Unió Europea o en un altre país tercer equivalent.

La UIFAND ha de mantenir en la seva pàgina web una llista actualitzada dels estats i territoris que tinguin la condició de país tercer equivalent als efectes d’aquesta Llei.

2. Els subjectes obligats financers també poden reduir el compliment de les obligacions establertes en les lletres (c), (d) i (e) de l’apartat 1 de l’article 49 i en l’apartat 1 de l’article 49 bis en relació amb els productes i les transaccions següents:

a) Les pòlisses d’assegurança de vida amb una prima anual que no superi els 1.000 euros o amb una prima única que no superi els 2.500 euros.

b) Les pòlisses d’assegurança per a plans de pensions, sempre que no incloguin clàusula de rescat ni puguin servir de garantia per a un préstec.

c) Els plans de pensions, jubilació o similars que incloguin l’abonament de prestacions de jubilació als empleats, sempre que les cotitzacions es facin a través de deduccions en el salari i les normes del pla no permetin la cessió de la seva participació.

d) El diner electrònic quan l’import màxim d’emmagatzemament no superi els 250 euros si aquest no és recarregable, o l’import total disponible en un any natural estigui limitat a 2.500 euros, excepte quan el portador demani el reembossament d’una quantitat igual o superior a 1.000 euros en un mateix any.

e) Altres productes o transaccions que suposin un baix risc de blanqueig o de finançament del terrorisme d’acord amb els comunicats tècnics de la UIFAND.

En tot cas, cal acompanyar l’expedient de cada operació amb una nota breu per identificar i justificar el comunicat tècnic de la UIFAND aplicat a cada cas.

3. Els subjectes obligats financers també poden reduir el compliment de les obligacions establertes en les lletres (c), (d) i (e) de l’apartat 1 de l’article 49 i en l’apartat 1 de l’article 49 bis, en relació amb els clients següents:

a) societats cotitzades en mercats regulats de la Unió Europea i de països tercers amb requisits d’informació compatibles amb el dret comunitari que regula la supervisió i la transparència dels mercats de valors i els instruments financers;

b) institucions, organismes i altres entitats que actuïn en nom propi i que integrin l’Administració pública andorrana, la d’un estat membre o les institucions de la Unió Europea o d’un altre país tercer equivalent.

4. En tots els casos previstos en aquest article els subjectes obligats han d’obtenir la informació suficient per confirmar que el client compleix les condicions per aplicar les mesures simplificades de diligència deguda, circumstància que implica, com a mínim, identificar i verificar la identitat del client i fer el seguiment de la relació comercial per tal de garantir que es manté el compliment continu dels requisits per aplicar aquest article.

5. No es poden aplicar mesures simplificades de diligència deguda:

a) Quan hi hagi sospites d’un acte de blanqueig o finançament del terrorisme.

b) Quan els subjectes obligats tinguin dubtes sobre la veracitat dels documents, informacions i qualsevol altres dades prèviament obtingudes a l’efecte de la verificació del compliment de les condicions requerides per l’apartat 3 d’aquest article.

c) Quan hi hagi situacions que puguin presentar un risc elevat de blanqueig o finançament del terrorisme.

d) En relació a les persones o entitats que la Comissió Europea determini i que la UIFAND publiqui en la seva pàgina web.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 49 ter
Mesures de diligència deguda simplificada


1. No obstant l’establert en els articles anteriors, els subjectes obligats poden reduir el compliment de les obligacions establertes en les lletres (c), (d) i (e) de l’apartat 1 de l’article 49 i en l’apartat 1 de l’article 49 bis d’aquesta Llei, sempre que el client sigui un subjecte obligat financer sotmès a aquesta Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un estat membre de la Unió Europea o en un altre país tercer equivalent.

La UIF ha de mantenir en la seva pàgina web una llista actualitzada dels estats i territoris que tinguin la condició de país tercer equivalent als efectes d’aquesta Llei.

2. Els subjectes obligats financers també poden reduir el compliment de les obligacions establertes en les lletres (c), (d) i (e) de l’apartat 1 de l’article 49 i en l’apartat 1 de l’article 49 bis en relació amb els productes i les transaccions següents:

a) Les pòlisses d’assegurança de vida amb una prima anual que no superi els 1.000 euros o amb una prima única que no superi els 2.500 euros.

b) Les pòlisses d’assegurança per a plans de pensions, sempre que no incloguin clàusula de rescat ni puguin servir de garantia per a un préstec.

c) Els plans de pensions, jubilació o similars que incloguin l’abonament de prestacions de jubilació als empleats, sempre que les cotitzacions es facin a través de deduccions en el salari i les normes del pla no permetin la cessió de la seva participació.

d) El diner electrònic quan l’import màxim d’emmagatzemament no superi els 250 euros si aquest no és recarregable, o l’import total disponible en un any natural estigui limitat a 2.500 euros, excepte quan el portador demani el reembossament d’una quantitat igual o superior a 1.000 euros en un mateix any.

e) Altres productes o transaccions que suposin un baix risc de blanqueig o de finançament del terrorisme d’acord amb els comunicats tècnics de la UIF.

En tot cas, cal acompanyar l’expedient de cada operació amb una nota breu per identificar i justificar el comunicat tècnic de la UIF aplicat a cada cas.

3. Els subjectes obligats financers també poden reduir el compliment de les obligacions establertes en les lletres (c), (d) i (e) de l’apartat 1 de l’article 49 i en l’apartat 1 de l’article 49 bis, en relació amb els clients següents:

a) societats cotitzades en mercats regulats de la Unió Europea i de països tercers amb requisits d’informació compatibles amb el dret comunitari que regula la supervisió i la transparència dels mercats de valors i els instruments financers;

b) institucions, organismes i altres entitats que actuïn en nom propi i que integrin l’Administració pública andorrana, la d’un estat membre o les institucions de la Unió Europea o d’un altre país tercer equivalent.

4. En tots els casos previstos en aquest article els subjectes obligats han d’obtenir la informació suficient per confirmar que el client compleix les condicions per aplicar les mesures simplificades de diligència deguda, circumstància que implica, com a mínim, identificar i verificar la identitat del client i fer el seguiment de la relació comercial per tal de garantir que es manté el compliment continu dels requisits per aplicar aquest article.

5. No es poden aplicar mesures simplificades de diligència deguda:

a) Quan hi hagi sospites d’un acte de blanqueig o finançament del terrorisme.

b) Quan els subjectes obligats tinguin dubtes sobre la veracitat dels documents, informacions i qualsevol altres dades prèviament obtingudes a l’efecte de la verificació del compliment de les condicions requerides per l’apartat 3 d’aquest article.

c) Quan hi hagi situacions que puguin presentar un risc elevat de blanqueig o finançament del terrorisme.

d) En relació a les persones o entitats que la Comissió Europea determini i que la UIF publiqui en la seva pàgina web.


Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 23/06/2011 al 30/10/2013
Article 49 ter
Mesures de diligència deguda simplificada


1. No obstant l’establert en els articles anteriors, els subjectes obligats poden reduir el compliment de les obligacions establertes en l’article 49 d’aquesta Llei sempre que el client sigui un subjecte obligat financer sotmès a la present Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un país de l’OCDE que imposi requisits equivalents als d’aquesta Llei i sigui supervisada per garantir el compliment d’aquests requisits.

2. Els subjectes obligats financers també poden reduir el compliment de les obligacions establertes en l’article 49 en els casos següents:

a) Les pòlisses d’assegurança de vida amb una prima anual que no superi els 1.000 euros o amb una prima única que no superi els 2.500 euros.

b) Les pòlisses d’assegurança per a plans de pensions, sempre que no incloguin clàusula de rescat ni puguin servir de garantia per a un préstec.

c) Els plans de pensions, jubilació o similars que incloguin l’abonament de prestacions de jubilació als empleats, sempre que les cotitzacions es facin a través de deduccions en el salari i les normes del pla no permetin la cessió de la seva participació.

d) El diner electrònic quan l’import màxim d’emmagatzemament no superi els 150 euros si aquest no és recarregable, o l’import total disponible en un any natural estigui limitat a 2.500 euros, excepte quan el portador demani el reembossament d’una quantitat igual o superior a 1.000 euros en un mateix any.

e) Altres productes o transaccions que suposin un baix risc de blanqueig o de finançament del terrorisme d’acord amb els comunicats tècnics de la UIF.

En tot cas, caldrà acompanyar l’expedient de cada operació amb una breu nota identificant i justificant el comunicat tècnic de la UIF aplicat a cada cas.

3. En tots els casos previstos en aquest article els subjectes obligats han d’obtenir la informació suficient per confirmar que el client compleix les condicions per a l’aplicació de les mesures simplificades de diligència deguda, circumstància que implica, com a mínim, identificar i verificar la identitat del client i fer el seguiment de la relació comercial per tal de garantir que es manté el compliment continu dels requisits per a l’aplicació d’aquest article.

4. No es poden aplicar mesures simplificades de diligència deguda:

a) Quan hi hagi sospites d’un acte de blanqueig o finançament del terrorisme.

b) Quan els subjectes obligats tinguin dubtes sobre la veracitat dels documents, informacions i qualssevol altres dades prèviament obtingudes a l’efecte de la verificació del compliment de les condicions requerides per l’apartat 3 d’aquest article.

c) Quan hi hagi situacions que puguin presentar un risc elevat de blanqueig o finançament del terrorisme.


Modificat per l’article 8 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 22/06/2011
Article 49 ter
Mesures de diligència deguda simplificada


1. No obstant l’establert en els articles anteriors, els subjectes obligats no estan subjectes a les obligacions establertes en l’article 49 de la present Llei sempre que el client sigui un subjecte obligat financer sotmès a la present Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un país de l’OCDE que imposi requisits equivalents als d’aquesta Llei i sigui supervisada per garantir el compliment d’aquests requisits.

2. No obstant l’establert en els articles anteriors, els subjectes obligats financers no estan subjectes a les obligacions establertes en l’article 49 en els casos següents:

a) Les pòlisses d’assegurança de vida amb una prima anual que no superi els 1.000 euros o amb una prima única que no superi els 2.500 euros.

b) Les pòlisses d’assegurança per a plans de pensions, sempre que no incloguin clàusula de rescat ni puguin servir de garantia per a un préstec.

c) Els plans de pensions, jubilació o similars que incloguin l’abonament de prestacions de jubilació als empleats, sempre que les cotitzacions es facin a través de deduccions en el salari i les normes del pla no permetin la cessió de la seva participació.

d) El diner electrònic quan l’import màxim d’emmagatzemament no superi els 150 euros si aquest no és recarregable, o l’import total disponible en un any natural estigui limitat a 2.500 euros, excepte quan el portador demani el reembossament d’una quantitat igual o superior a 1.000 euros en un mateix any.

e) Altres productes o transaccions que suposin un baix risc de blanqueig o de finançament del terrorisme d’acord amb els comunicats tècnics de la UIF. En tot cas, caldrà acompanyar l’expedient de cada operació amb una breu nota identificant i justificant el comunicat tècnic de la UIF aplicat a cada cas.


Modificat per l’article 6 de la Llei 4/2011, del 25 de maig, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
(Sense contingut)

Afegit per l’article 25 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 49 quater Image Image Image
Mesures de diligència deguda reforçada
1. Els subjectes obligats, a més de les mesures establertes en l’article 49 i 49 bis, han d’aplicar, en funció d’una anàlisi del risc, mesures de diligència reforçada en les situacions que per la seva naturalesa poden presentar un risc elevat de blanqueig o de finançament del terrorisme i almenys en les situacions següents:

a) Quan el client o el beneficiari efectiu no hagi estat físicament present per a la seva identificació s’han d’adoptar mesures específiques i adequades per compensar l’increment de risc a través d’una o més de les mesures següents:

- Garantir la determinació de la identitat del client i del beneficiari efectiu a través de documents, dades o informacions addicionals.

- Adoptar mesures complementàries per tal de comprovar o certificar els documents aportats o demanar una certificació de confirmació emesa per un subjecte obligat financer subjecte a la present Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un estat membre de la Unió Europea o en un país tercer equivalent.

- Garantir que el primer pagament de l’operació s’efectuï a través d’un compte obert a nom del client amb un subjecte obligat financer sotmès a aquesta Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un estat membre de la Unió Europea o en un altre país tercer equivalent.

b) En les relacions de corresponsalia bancària amb entitats estrangeres, correspon a les entitats de crèdit corresponsals andorranes:

- Reunir informació suficient sobre l’entitat corresponsal estrangera per comprendre la naturalesa de la seva activitat i determinar, a partir d’informacions de domini públic, la seva reputació i la qualitat de la seva supervisió.

- Avaluar que els controls contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme de què disposi l’entitat client són adequats i efectius.

- Obtenir l’autorització de la direcció abans d’establir noves relacions de corresponsalia bancària.

- Documentar les responsabilitats respectives de cada entitat.

- Respecte dels comptes de transferència de pagaments en altres places (payable-through accounts), han de tenir garanties que l’entitat corresponsal estrangera ha comprovat la identitat i aplicat en tot moment les mesures de diligència deguda respecte dels clients que tenen accés directe a comptes de l’entitat corresponsal andorrana i que, a sol·licitud d’aquesta, pot facilitar les dades necessàries a efectes d’identificació i verificació del client i el veritable drethavent.

c) En relació amb les transaccions o relacions de negoci amb persones políticament exposades que exerceixin funcions públiques importants d’un altre Estat, correspon als subjectes obligats:

- Disposar de procediments adequats en funció del risc a fi de determinar si el client o el beneficiari efectiu és una persona políticament exposada.

- Obtenir l’autorització de l’alta direcció per establir una relació de negoci amb els dits clients.

- Adoptar les mesures adequades per determinar l’origen del patrimoni i els fons objecte de la relació de negoci o transacció.

- Realitzar una supervisió reforçada i permanent de la relació de negoci.

Aquestes obligacions són igualment aplicables quan, amb posterioritat a la identificació i verificació inicial d’un client o beneficiari efectiu, aquest client o beneficiari passi a ser una persona políticament exposada.

2. Queda prohibit establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla. S’han d’adoptar les mesures adequades per assegurar que no s’estableixen o es mantenen relacions de corresponsalia amb bancs dels quals es coneix que permeten l’ús dels seus comptes per part de bancs pantalla.

3. En els productes o les transaccions favorables a l’anonimat, s’han de prendre mesures adequades per tal d’impedir que s’utilitzin per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

Mostra redacció anterior, vigent del 23/06/2011 al 30/10/2013
Article 49 quater
Mesures de diligència deguda reforçada


1. Els subjectes obligats, a més de les mesures establertes en l’article 49, han d’aplicar, en funció d’una anàlisi del risc, mesures de diligència reforçada en les situacions que per la seva naturalesa poden presentar un risc elevat de blanqueig o de finançament del terrorisme i almenys en les situacions següents:

a) Quan el client no hagi estat físicament present per a la seva identificació s’han d’adoptar mesures específiques i adequades per compensar l’increment de risc, per exemple a través d’una o més de les mesures següents:

- Garantir la determinació de la identitat del client a través de documents, dades o informacions addicionals.

- Adoptar mesures complementàries per tal de comprovar o certificar els documents aportats o demanar una certificació de confirmació emesa per un subjecte obligat financer subjecte a la present Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un país de l’OCDE que imposi requisits equivalents als d’aquesta Llei i sigui supervisada per garantir-ne el compliment.

b) En les relacions de corresponsalia bancària amb entitats estrangeres, correspon a les entitats de crèdit corresponsals andorranes:

- Reunir informació suficient sobre l’entitat corresponsal estrangera per comprendre la naturalesa de la seva activitat i determinar, a partir d’informacions de domini públic, la seva reputació i la qualitat de la seva supervisió.

- Avaluar els controls contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme de què disposi l’entitat client.

- Obtenir l’autorització de la direcció abans d’establir noves relacions de corresponsalia bancària.

- Documentar les responsabilitats respectives de cada entitat.

- Respecte dels comptes de transferència de pagaments en altres places (payable-through accounts), han de tenir garanties que l’entitat corresponsal estrangera ha comprovat la identitat i aplicat en tot moment les mesures de diligència deguda respecte dels clients que tenen accés directe a comptes de l’entitat corresponsal andorrana.

c) En relació amb les transaccions o relacions de negoci amb persones políticament exposades que exerceixin funcions públiques importants d’un altre Estat, correspon als subjectes obligats financers:

- Disposar de procediments adequats en funció del risc a fi de determinar si el client o el beneficiari efectiu és una persona políticament exposada.

- Obtenir l’autorització de la direcció per establir una relació de negoci amb els dits clients.

- Adoptar les mesures adequades per determinar l’origen del patrimoni i els fons objecte de la relació de negoci o transacció.

- Realitzar una supervisió reforçada i permanent de la relació de negoci.

Aquestes obligacions són igualment aplicables quan amb posterioritat a la identificació i verificació inicial d’un client o beneficiari efectiu, aquest passi a ser una persona políticament exposada.

2. Queda prohibit establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla. S’han d’adoptar les mesures adequades per assegurar que no s’estableixen o es mantenen relacions de corresponsalia amb bancs dels quals es coneix que permeten l’ús dels seus comptes per part de bancs pantalla.

3. En els productes o les transaccions favorables a l’anonimat, s’han de prendre mesures adequades per tal d’impedir que s’utilitzin per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

Modificat l’apartat 1 per l’article 9 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 22/06/2011
Article 49 quater
Mesures de diligència deguda reforçada


1. Els subjectes obligats, a més de les mesures establertes en l’article 49, han d’aplicar, en funció d’una anàlisi del risc, mesures de diligència reforçada en les situacions que per la seva naturalesa poden presentar un risc elevat de blanqueig o de finançament del terrorisme i almenys en les situacions següents:

a) Quan el client no hagi estat físicament present per a la seva identificació s’han d’adoptar mesures específiques i adequades per compensar l’increment de risc, per exemple a través d’una o més de les mesures següents:

- Garantir la determinació de la identitat del client a través de documents, dades o informacions addicionals.

- Adoptar mesures complementàries per tal de comprovar o certificar els documents aportats o demanar una certificació de confirmació emesa per un subjecte obligat financer subjecte a la present Llei o una entitat de crèdit o financera establerta en un país de l’OCDE que imposi requisits equivalents als d’aquesta Llei i sigui supervisada per garantir-ne el compliment.

b) En les relacions de corresponsalia bancària amb entitats estrangeres, correspon a les entitats de crèdit corresponsals andorranes:

- Reunir informació suficient sobre l’entitat corresponsal estrangera per comprendre la naturalesa de la seva activitat i determinar, a partir d’informacions de domini públic, la seva reputació i la qualitat de la seva supervisió.

- Avaluar els controls contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme de què disposi l’entitat client.

- Obtenir l’autorització de la direcció abans d’establir noves relacions de corresponsalia bancària.

- Documentar les responsabilitats respectives de cada entitat.

- Respecte dels comptes de transferència de pagaments en altres places (payable-through accounts), han de tenir garanties que l’entitat corresponsal estrangera ha comprovat la identitat i aplicat en tot moment les mesures de diligència deguda respecte dels clients que tenen accés directe a comptes de l’entitat corresponsal andorrana.

c) En relació amb les transaccions o relacions de negoci amb persones políticament exposades que resideixin a l’estranger, correspon als subjectes obligats financers:

- Disposar de procediments adequats en funció del risc a fi de determinar si el client és una persona políticament exposada.

- Obtenir l’autorització de la direcció per establir una relació de negoci amb els dits clients.

- Adoptar les mesures adequades per determinar l’origen del patrimoni i els fons objecte de la relació de negoci o transacció.

- Realitzar una supervisió reforçada i permanent de la relació de negoci.

2. Queda prohibit establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla. S’han d’adoptar les mesures adequades per assegurar que no s’estableixen o es mantenen relacions de corresponsalia amb bancs dels quals es coneix que permeten l’ús dels seus comptes per part de bancs pantalla.

3. En els productes o les transaccions favorables a l’anonimat, s’han de prendre mesures adequades per tal d’impedir que s’utilitzin per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

Modificat per l’article 7 de la Llei 4/2011, del 25 de maig, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
(Sense contingut)

Afegit per l’article 26 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 49 quinquies Image Image

1. Els subjectes obligats han d’adoptar les mesures necessàries per tal que el seu personal tingui coneixements suficients de les disposicions legals en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme.

2. Els subjectes obligats han de dur a terme programes específics de formació permanent del seu personal per ajudar-los a detectar les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

3. La UIFAND, bé mitjançant programes de formació bé mitjançant comunicats tècnics, informa els subjectes obligats sobre les pràctiques actuals dels autors de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme i sobre els indicis que permeten detectar pràctiques sospitoses.

4. La UIFAND informa, sempre que sigui possible, els subjectes obligats respecte a l’eficàcia i el seguiment de les seves declaracions de sospita.

Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 a l’11/02/2015
Article 49 quinquies

1. Els subjectes obligats han d’adoptar les mesures necessàries per tal que el seu personal tingui coneixements suficients de les disposicions legals en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme.

2. Els subjectes obligats han de dur a terme programes específics de formació permanent del seu personal per ajudar-los a detectar les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

3. La UIF, bé mitjançant programes de formació bé mitjançant comunicats tècnics, informa els subjectes obligats sobre les pràctiques actuals dels autors de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme i sobre els indicis que permeten detectar pràctiques sospitoses.

4. La UIF informa, sempre que sigui possible, els subjectes obligats respecte a l’eficàcia i el seguiment de les seves declaracions de sospita.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
(Sense contingut)

Afegit per l’article 27 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 49 sixties Image Image
Transferències de fons
1. A l’efecte d’aquest article s’entén per:

a) Ordenant: persona física o jurídica, titular d’un compte, que autoritza una transferència de fons des del compte o, en cas que no hi hagi un compte, persona física o jurídica que ordena una transferència de fons;

b) Beneficiari: persona física o jurídica que sigui el beneficiari final previst dels fons transferits;

c) Prestador de serveis de pagament: persona física o jurídica l’activitat empresarial de la qual inclogui la prestació del servei de transferència de fons;

d) Transferència de fons: qualsevol transacció efectuada en nom d’un ordenant a través d’un subjecte obligat financer o un altre prestador de serveis de pagaments per mitjans electrònics autoritzat a fi de posar fons a la disposició d’un beneficiari a través d’un subjecte obligat financer o un altre prestador de serveis de pagaments autoritzat, amb independència de si l’ordenant i el beneficiari són la mateixa persona;

e) Número d’identificació de la transacció: combinació de lletres, números o símbols determinada pel prestador del servei de pagaments, conformement als protocols del sistema de pagaments i liquidació o del sistema utilitzat per realitzar la transferència de fons.

2. Les transferències de fons transfrontereres realitzades pels subjectes obligats financers han d’incloure informació completa sobre l’ordenant. La informació completa sobre l’ordenant ha d’incloure les dades següents:

a) Nom de l’ordenant.

b) Número de compte d’origen de la transferència.

En absència de número de compte, el subjecte obligat financer ha d’acompanyar la transferència amb un número d’identificació de la transacció que permeti el seu seguiment fins a l’ordenant.

c) Adreça de l’ordenant. L’adreça pot ser reemplaçada pel lloc i la data de naixement de l’ordenant, pel seu número de client o pel seu número nacional d’identitat.

En les transferències nacionals de qualsevol import, la informació es pot limitar al número de compte d’origen de la transferència o a un número d’identificació de la transacció, sempre que el subjecte obligat financer que executa la transferència pugui proporcionar la informació completa sobre l’ordenant a l’entitat destinatària de la transferència o a la UIFAND, en un període de tres dies hàbils.

Els subjectes obligats financers han d’informar degudament sobre el règim de transmissió de dades relatives als ordenants de transferències, amb anterioritat a la seva execució.

3. Els subjectes obligats financers verificaran la informació completa sobre l’ordenant abans de transferir els fons, en els termes que estableix l’article 49 bis.

En el cas de les transferències de fons des d’un compte, la verificació es considerarà efectuada quan la identitat de l’ordenant hagi estat verificada en ocasió de l’obertura del compte.

En el cas de transferències de fons no efectuades des d’un compte, els subjectes obligats financers només estaran obligats a verificar la informació sobre l’ordenant quan l’import sigui superior a 1.000 euros, excepte si la transacció es realitza en diverses operacions que semblen estar vinculades i juntes excedeixen aquest import.

4. Quan els subjectes obligats financers siguin destinataris de transferències que no incloguin la informació sobre l’ordenant que requereix aquest article hauran d’obtenir la informació requerida i, en cas de no obtenir-la, rebutjar la transferència.

Quan, de forma periòdica, un prestador de serveis de pagaments no faciliti la informació sobre l’ordenant que es regula a l’apartat 2 d’aquest article, el subjecte obligat financer destinatari prendrà mesures que poden anar des d’emetre, inicialment, un advertiment o fixar un termini abans de rebutjar tota futura transferència de fons, fins a decidir si restringeix o anul·la la relació comercial.

El subjecte obligat financer ha d’informar la UIFAND d’aquest fet.

5. Els subjectes obligats financers han de considerar la falta d’informació sobre l’ordenant, o el fet que aquesta informació sigui incompleta, com un factor per valorar si la transferència de fons o qualsevol operació relacionada amb aquesta transferència resulta sospitosa i si han de comunicar-ho a la UIFAND.

6. Les disposicions d’aquest article no són aplicables a:

a) Les transferències de fons efectuades fent servir una targeta de crèdit o de dèbit a condició que:

- el beneficiari hagi formalitzat un acord amb un subjecte obligat financer que permeti el pagament de béns i serveis, i

- un número d’identificació de la transacció acompanyi les transferències de fons i permeti fer el seguiment de l’operació fins a l’ordenant.

b) Les transferències de fons efectuades en diner electrònic excepte quan l’import transferit sigui superior a 1.000 euros.

c) Les transferències de fons efectuades mitjançant telèfon mòbil o qualsevol altre dispositiu digital o de tecnologia de la informació, quan s’abonin per endavant i no excedeixin els 150 euros.

d) Les transferències de fons efectuades mitjançant telèfon mòbil o qualsevol altre dispositiu digital o de tecnologia de la informació, quan siguin de postpagament i compleixin totes les condicions següents:

- el beneficiari hagi formalitzat un acord amb un subjecte obligat financer que permeti el pagament de béns i serveis, i

- un número d’identificació de la transacció acompanyi totes les transferències de fons i permeti fer el seguiment de l’operació fins a l’ordenant.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 49 sixties
Transferències de fons


1. A l’efecte d’aquest article s’entén per:

a) Ordenant: persona física o jurídica, titular d’un compte, que autoritza una transferència de fons des del compte o, en cas que no hi hagi un compte, persona física o jurídica que ordena una transferència de fons;

b) Beneficiari: persona física o jurídica que sigui el beneficiari final previst dels fons transferits;

c) Prestador de serveis de pagament: persona física o jurídica l’activitat empresarial de la qual inclogui la prestació del servei de transferència de fons;

d) Transferència de fons: qualsevol transacció efectuada en nom d’un ordenant a través d’un subjecte obligat financer o un altre prestador de serveis de pagaments per mitjans electrònics autoritzat a fi de posar fons a la disposició d’un beneficiari a través d’un subjecte obligat financer o un altre prestador de serveis de pagaments autoritzat, amb independència de si l’ordenant i el beneficiari són la mateixa persona;

e) Número d’identificació de la transacció: combinació de lletres, números o símbols determinada pel prestador del servei de pagaments, conformement als protocols del sistema de pagaments i liquidació o del sistema utilitzat per realitzar la transferència de fons.

2. Les transferències de fons transfrontereres realitzades pels subjectes obligats financers han d’incloure informació completa sobre l’ordenant. La informació completa sobre l’ordenant ha d’incloure les dades següents:

a) Nom de l’ordenant.

b) Número de compte d’origen de la transferència.

En absència de número de compte, el subjecte obligat financer ha d’acompanyar la transferència amb un número d’identificació de la transacció que permeti el seu seguiment fins a l’ordenant.

c) Adreça de l’ordenant. L’adreça pot ser reemplaçada pel lloc i la data de naixement de l’ordenant, pel seu número de client o pel seu número nacional d’identitat.

En les transferències nacionals de qualsevol import, la informació es pot limitar al número de compte d’origen de la transferència o a un número d’identificació de la transacció, sempre que el subjecte obligat financer que executa la transferència pugui proporcionar la informació completa sobre l’ordenant a l’entitat destinatària de la transferència o a la UIF, en un període de tres dies hàbils.

Els subjectes obligats financers han d’informar degudament sobre el règim de transmissió de dades relatives als ordenants de transferències, amb anterioritat a la seva execució.

3. Els subjectes obligats financers verificaran la informació completa sobre l’ordenant abans de transferir els fons, en els termes que estableix l’article 49 bis.

En el cas de les transferències de fons des d’un compte, la verificació es considerarà efectuada quan la identitat de l’ordenant hagi estat verificada en ocasió de l’obertura del compte.

En el cas de transferències de fons no efectuades des d’un compte, els subjectes obligats financers només estaran obligats a verificar la informació sobre l’ordenant quan l’import sigui superior a 1.000 euros, excepte si la transacció es realitza en diverses operacions que semblen estar vinculades i juntes excedeixen aquest import.

4. Quan els subjectes obligats financers siguin destinataris de transferències que no incloguin la informació sobre l’ordenant que requereix aquest article hauran d’obtenir la informació requerida i, en cas de no obtenir-la, rebutjar la transferència.

Quan, de forma periòdica, un prestador de serveis de pagaments no faciliti la informació sobre l’ordenant que es regula a l’apartat 2 d’aquest article, el subjecte obligat financer destinatari prendrà mesures que poden anar des d’emetre, inicialment, un advertiment o fixar un termini abans de rebutjar tota futura transferència de fons, fins a decidir si restringeix o anul·la la relació comercial.

El subjecte obligat financer ha d’informar la UIF d’aquest fet.

5. Els subjectes obligats financers han de considerar la falta d’informació sobre l’ordenant, o el fet que aquesta informació sigui incompleta, com un factor per valorar si la transferència de fons o qualsevol operació relacionada amb aquesta transferència resulta sospitosa i si han de comunicar-ho a la UIF.

6. Les disposicions d’aquest article no són aplicables a:

a) Les transferències de fons efectuades fent servir una targeta de crèdit o de dèbit a condició que:

- el beneficiari hagi formalitzat un acord amb un subjecte obligat financer que permeti el pagament de béns i serveis, i

- un número d’identificació de la transacció acompanyi les transferències de fons i permeti fer el seguiment de l’operació fins a l’ordenant.

b) Les transferències de fons efectuades en diner electrònic excepte quan l’import transferit sigui superior a 1.000 euros.

c) Les transferències de fons efectuades mitjançant telèfon mòbil o qualsevol altre dispositiu digital o de tecnologia de la informació, quan s’abonin per endavant i no excedeixin els 150 euros.

d) Les transferències de fons efectuades mitjançant telèfon mòbil o qualsevol altre dispositiu digital o de tecnologia de la informació, quan siguin de postpagament i compleixin totes les condicions següents:

- el beneficiari hagi formalitzat un acord amb un subjecte obligat financer que permeti el pagament de béns i serveis, i

- un número d’identificació de la transacció acompanyi totes les transferències de fons i permeti fer el seguiment de l’operació fins a l’ordenant.


Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 30/10/2013
(Sense contingut)

Creat per l’article 10 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 50 Image Image

Als efectes del compliment de les obligacions previstes en les lletres (c) i (d) de l’apartat 1 de l’article 49 d’aquesta Llei, els subjectes obligats financers o no financers poden delegar la seva aplicació efectiva en subjectes tercers obligats sotmesos a aquesta Llei o a la legislació d’un estat membre de la Unió Europea o d’un altre país tercer equivalent. No obstant això, el subjecte obligat delegant continua sent responsable del compliment d’aquestes obligacions.

Aquest règim no serà aplicable a les relacions d’externalització o agència quan, en virtut d’un acord contractual, el proveïdor de serveis d’externalització o agent hagi de ser considerat com a part del subjecte obligat.

Els subjectes obligats, sense perjudici de mantenir la plena responsabilitat respecte del client, podran acceptar les mesures de diligència deguda practicades per les seves sucursals i filials amb participació majoritària domiciliades a Andorra, en un estat membre de la Unió Europea o en un altre país tercer, amb les limitacions i condicions que puguin derivar de l’article 44 d’aquesta Llei.

Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 30/10/2013
Article 50

Als efectes del compliment de les obligacions contemplades a l’article 49 d’aquesta Llei, els subjectes obligats financers o no financers poden delegar la seva aplicació efectiva en tercers subjectes obligats. No obstant això, el subjecte obligat delegant continua sent responsable del compliment d’aquestes obligacions.

Modificat per l’article 11 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 50

Els administradors, dirigents i empleats de banca o d’entitat financera tenen l’obligació de guardar secret respecte a la informació que afecta els seus clients dins el marc de l’activitat bancària o financera. A aquest efecte, han d’adoptar totes les mesures de prudència i cautela que siguin convenients amb vista a la salvaguarda del secret professional. La violació del secret professional, llevat de causa legal de justificació, és constitutiva de delicte en els termes previstos en el Codi penal.

Les entitats financeres només poden facilitar informació relativa a les relacions amb els seus clients i als comptes o dipòsits d’aquests, dins del marc d’un procediment judicial i prèvia instrucció escrita d’un batlle. Altrament, les declaracions de les operacions que siguin sospitoses fetes a la Unitat de Prevenció del Blanqueig pels subjectes obligats no són de cap manera incompatibles amb l’obligació de preservar el secret professional tradicional que protegeix de manera general la confidencialitat dels afers financers de la seva clientela. Per consegüent, la revelació d’informació a aquesta unitat exonera els subjectes obligats i el seu personal de qualsevol responsabilitat de tot tipus per causa de violació de les normes de secret i confidencialitat, tant de caràcter general com de caràcter contractual, àdhuc en el cas en què la denúncia d’una activitat il·legal feta per sospita no es confirmi realment.

El que s’estableix en el paràgraf anterior s’entèn sense perjudici de la responsabilitat patrimonial administrativa que, en el seu cas, sigui procedent.

El secret bancari esmentat en el primer paràgraf d’aquest article no és oposable a la Unitat de Prevenció del Blanqueig. En cas d’oposició o d’incident en el desenvolupament de les seves investigacions i prerrogatives, la Unitat de Prevenció del Blanqueig sotmet el cas al batlle de guàrdia, que resol després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i les parts interessades en el termini de 48 hores per aute immediatament executori.

Modificat per l’article 15 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Secció sisena. Altres obligacions dels subjectes obligats

Article 51 Image Image Image

Sense perjudici del compliment de les normes generals que regulen l’obligació de conservació dels documents comptables i contractuals, els subjectes obligats han de conservar la documentació referida en el present article durant un període mínim de cinc anys, des de:

a) La data de finalització de les seves relacions de negoci amb els clients habituals.

b) Des de la data de la transacció en cas de clients ocasionals.

c) Des de la data en què es faci qualsevol declaració de sospita a la UIFAND.

Entre aquests documents necessàriament s’han d’incloure les informacions sobre la identitat del client, la naturalesa i la data de la transacció, el tipus de moneda i la quantitat de la transacció i també sobre el propòsit i la intenció de la relació comercial amb el client.

Els subjectes han de vetllar perquè aquesta documentació i informació estigui a disposició de les autoritats competents tan aviat com sigui requerida.

Els subjectes obligats també han de vetllar per la veracitat dels documents, informacions i qualssevol altres dades requerides als seus clients per al compliment de les disposicions d’aquesta Llei.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 51

Sense perjudici del compliment de les normes generals que regulen l’obligació de conservació dels documents comptables i contractuals, els subjectes obligats han de conservar la documentació referida en el present article durant un període mínim de cinc anys, des de:

a) La data de finalització de les seves relacions de negoci amb els clients habituals.

b) Des de la data de la transacció en cas de clients ocasionals.

c) Des de la data en què es faci qualsevol declaració de sospita a la UIF.

Entre aquests documents necessàriament s’han d’incloure les informacions sobre la identitat del client, la naturalesa i la data de la transacció, el tipus de moneda i la quantitat de la transacció i també sobre el propòsit i la intenció de la relació comercial amb el client.

Els subjectes han de vetllar perquè aquesta documentació i informació estigui a disposició de les autoritats competents tan aviat com sigui requerida.

Els subjectes obligats també han de vetllar per la veracitat dels documents, informacions i qualssevol altres dades requerides als seus clients per al compliment de les disposicions d’aquesta Llei.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 30/10/2013
Article 51

Sense perjudici del compliment de les normes generals que regulen l’obligació de conservació dels documents comptables i contractuals, els subjectes obligats han de conservar la documentació referida en el present article durant un període mínim de cinc anys, des de:

a) La data de finalització de les seves relacions comercials amb els clients habituals.

b) Des de la data de la transacció en cas de clients ocasionals.

c) Des de la data en què es faci qualsevol declaració de sospita a la UIF.

Entre aquests documents necessàriament s’han d’incloure les informacions sobre la identitat del client, la naturalesa i la data de la transacció, el tipus de moneda i la quantitat de la transacció i també sobre el propòsit i la intenció de la relació comercial amb el client.

Els subjectes han de vetllar perquè aquesta documentació i informació estigui a disposició de les autoritats competents tan aviat com sigui requerida.

Els subjectes obligats també han de vetllar per la veracitat dels documents, informacions i qualssevol altres dades requerides als seus clients per al compliment de les disposicions d’aquesta Llei.

Modificat l’apartat a) per l’article 12 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 51

Els subjectes obligats han de respectar també les obligacions següents:

a) Els subjectes obligats han de tenir una especial vigilància de totes les operacions que, encara que no siguin sospitoses, es presentin sota unes condicions complexes o inhabituals, i no semblin tenir una justificació econòmica o un objecte lícit, i en especial les operacions que siguin tipificades com a susceptibles de comportar operacions de blanqueig i qualificades d’especial vigilància per la Unitat de Prevenció del Blanqueig, mitjançant comunicats tècnics.

b) Facilitar a la Unitat de Prevenció del Blanqueig tota la informació que sol·liciti en l’exercici de les seves competències.

c) Pel que fa a les entitats del sistema financer exigir, mitjançant la presentació d’un document oficial, la identificació dels seus clients en el moment d’establir qualsevol relació de negoci.

c)1. Si el client és una persona física, el subjecte obligat s’ha d’assegurar de la identitat del client, del seu domicili i de la seva activitat professional. A aquest efecte, li ha d’exigir l’exhibició d’un document d’identitat oficial proveït d’una fotografia i n’ha de conservar una còpia.

c)2. Si el client és una persona jurídica, el subjecte obligat ha d’exigir:

Certificació de la seva inscripció en el Registre de Societats.

Justificació, de la mateixa manera que ho preveu l’apartat c)1. d’aquest article, de la identitat de la persona física que, d’acord amb la documentació presentada, té poders de representació de l’entitat.

d) En qualsevol cas, abans d’establir cap transacció, les entitats del sistema financer han de verificar, amb diligència, la identitat dels veritables drethavents de la transacció sol·licitada.

e) El deure de vigilància i de verificació d’identitat de les entitats del sistema financer abasta també els altres subjectes obligats en relació amb qualsevol client del qual interessi alguna operació que, per la quantia o les condicions d’execució, comporti sospites d’un acte de blanqueig.

f) Sense perjudici del compliment de les normes generals que regulen l’obligació de conservació dels documents comptables i contractuals, els subjectes obligats han de conservar la documentació referida en el present article durant un període mínim de deu anys, a comptar de la data de finalització de les seves relacions amb els clients.


Modificat per l’article 16 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 51 bis Image

Els operadors de les categories 1, 2 i 4, un cop verificada la identitat dels jugadors, han de procedir obligatòriament a enregistrar els seus cognoms i adreces quan canvien qualsevol mode de pagament, plaques, fitxes, tiquets, l’import dels quals superi un import fixat per reglament. Aquestes informacions es consignen en un registre específic i s’han de conservar durant cinc anys.

Els operadors de jocs d’atzar, inclosos els operadors de jocs d’atzar en línia, estan obligats a assegurar-se de la identitat dels jugadors que guanyen quantitats superiors a un import fixat per reglament i enregistrar els cognoms i les adreces d’aquests jugadors, com també l’import de les quantitats que hagin guanyat. Aquestes informacions s’han de conservar durant cinc anys.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 14/01/2015
(Sense contingut)

Afegit per la disposició final segona de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar.


Article 52 Image Image Image

1. Els subjectes obligats financers han de:

a) Contractar anualment una auditoria externa independent per tal de verificar el compliment dels preceptes d’aquesta Llei i trametre una còpia de l’informe emès a aquests efectes a la UIFAND.

b) Designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i la vigilància del compliment de les normes per la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme i notificar-ho a la UIFAND.

c) Establir procediments de control i d’auditoria interna.

La UIFAND ha d’establir mitjançant comunicats tècnics els criteris que cal seguir en matèria d’auditories.

2. Els subjectes obligats no financers que siguin entitats jurídiques han de:

a) Designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i la vigilància del compliment de les normes per la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme i ho han de notificar a la UIFAND.

b) Establir procediments de control interns.

Els subjectes obligats no financers que siguin persones físiques titulars de les activitats que determinen la seva condició de subjectes obligats, tenen la condició d’òrgan de control intern i comunicació.

3. No obstant el que disposa l’apart anterior, la UIFAND, mitjançant comunicat tècnic, pot designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui s’ha d’informar en primera instància en lloc de la UIFAND. En aquest cas, correspon als organismes autoreguladors efectuar les comunicacions corresponents a la UIFAND.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 52

1. Els subjectes obligats financers han de:

a) Contractar anualment una auditoria externa independent per tal de verificar el compliment dels preceptes d’aquesta Llei i trametre una còpia de l’informe emès a aquests efectes a la UIF.

b) Designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i la vigilància del compliment de les normes per la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme i notificar-ho a la UIF.

c) Establir procediments de control i d’auditoria interna.

La UIF ha d’establir mitjançant comunicats tècnics els criteris que cal seguir en matèria d’auditories.

2. Els subjectes obligats no financers que siguin entitats jurídiques han de:

a) Designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i la vigilància del compliment de les normes per la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme i ho han de notificar a la UIF.

b) Establir procediments de control interns.

Els subjectes obligats no financers que siguin persones físiques titulars de les activitats que determinen la seva condició de subjectes obligats, tenen la condició d’òrgan de control intern i comunicació.

3. No obstant el que disposa l’apart anterior, la UIF, mitjançant comunicat tècnic, pot designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui s’ha d’informar en primera instància en lloc de la UIF. En aquest cas, correspon als organismes autoreguladors efectuar les comunicacions corresponents a la UIF.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 30/10/2013
Article 52

1. Els subjectes obligats financers han de:

a) Contractar anualment una auditoria externa independent per tal de verificar el compliment dels preceptes d’aquesta Llei i trametre una còpia de l’informe emès a aquests efectes a la UIF.

b) Designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i vigilància del compliment de les normes contra la lluita del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i notificar-ho a la UIF.

c) Establir procediments de control i d’auditoria interna.

La UIF ha d’establir mitjançant comunicats tècnics els criteris a seguir en matèria d’auditories.

2. Els subjectes obligats no financers que siguin entitats jurídiques han de designar l’òrgan de control intern i comunicació encarregat de l’organització i vigilància del compliment de les normes contra la lluita del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme i ho han de notificar a la UIF.

Els subjectes obligats no financers persones físiques titulars de les activitats que determinen la seva condició de subjectes obligats, tenen la condició d’òrgan de control intern i comunicació.

3. No obstant el que disposa l’apart anterior, la UIF, mitjançant comunicat tècnic, pot designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui s’ha d’informar en primera instància en lloc de la UIF. En aquest cas, correspon als organismes autoreguladors efectuar les comunicacions corresponents a la UIF.

Modificats els apartats 1 i 2 per l’article 13 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 52

Els subjectes obligats, i particularment les entitats del sistema financer, han d’establir procediments adequats i suficients de control i comunicació interna, a fi de prevenir i impedir operacions de blanqueig. En aquest sentit, han de dur a terme programes específics de formació del seu personal.

L’auditoria externa de l’entitat verifica el compliment d’allò que es disposa en el present article i entrega a la Unitat de Prevenció del Blanqueig, al final de cada exercici, un informe específic sobre el compliment dels preceptes de la present Llei.

Modificat per l’article 17 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Secció setena. Òrgan de prevenció del blanqueig i del finançament del 
terrorisme Image

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Secció setena. Òrgan de prevenció del blanqueig de diners i valors

Modificat el títol per l’article 4 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 53 Image Image
Competències i funcions de la UIFAND
1. La UIFAND és l’òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.

El seu pressupost va a càrrec del pressupost de l’Estat.

2. La UIFAND exerceix les funcions següents:

a) Dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i la proliferació d’armes de destrucció massiva. A aquest efecte, la UIFAND pot emetre comunicats tècnics a fi de desenvolupar aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa, que són de compliment obligatori, i les recomanacions i orientacions que consideri oportunes.

b) Sol·licitar qualsevol informació o documents als subjectes obligats en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.

c) Realitzar inspeccions in situ per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa i, en particular, per a l’anàlisi dels dossiers i expedients concrets que la UIFAND determini.

d) Demanar i enviar a les autoritats judicials, el Departament de Policia, el Servei de Duana, o qualsevol ens de l’Administració, qualsevulla informació que sigui transcendent per l’exercici de llur funcions.

e) Recollir, reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats, així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets.

f) Ordenar el bloqueig de les operacions que estimi oportunes per considerar que, a la llum de les investigacions realitzades en l’exercici de les seves funcions, hi ha indicis d’un acte de blanqueig o de finançament de terrorisme.

g) Cooperar amb altres organismes estrangers equivalents.

h) Sancionar les infraccions administratives lleus establertes per aquesta Llei.
LesLleis.com

i) Trametre a Govern els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d’una infracció administrativa greu i molt greu, acompanyats d’una proposta de sanció.

j) Trametre i rebre qualsevulla informació de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i d’altres ens de l’Administració, en el marc d’una relació de cooperació mútua, que sigui transcendent per l’exercici de les seves funcions.

k) Sotmetre al president de la Batllia els casos en què apareixen sospites raonables de la comissió d’una infracció penal, lliurant còpia al Ministeri Fiscal.

l) Arxivar els casos restants i conservar-ne els dossiers durant un període mínim de deu anys.

m) Sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva, així com prestar-li assessorament en la matèria.

n) Elaborar i publicar informes i estadístiques anuals per tal d’avaluar l’eficàcia de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme i contra la proliferació d’armes de destrucció massiva.

o) Designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui els subjectes obligats no financers han d’informar en primera instància.

p) Exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per l’ordenament jurídic.

Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 a l’11/02/2015
Article 53

1. La UIF és un òrgan independent que té per missió impulsar i coordinar les mesures de prevenció del blanqueig i de finançament del terrorisme, i el seu pressupost va a càrrec del pressupost de l’Estat.

2. La UIF té les funcions d’instrucció, de decisió i de proposició següents:

a) Dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig o el finançament del terrorisme, mitjançant els procediments i les normes tècniques instrumentals que siguin necessàries. A aquest efecte, la UIF pot emetre comunicats tècnics que són de compliment obligatori.

b) Demanar qualsevol informació o documents als subjectes obligats per verificar l’aplicació de la present Llei.

c) Realitzar inspeccions in situ per verificar l’aplicació de la present Llei.

d) Demanar i rebre de les autoritats judicials competents certificats d’antecedents penals.

e) Recollir, reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets.

f) Demanar i rebre qualsevol informació al Servei de Policia o a qualsevol organisme oficial dins els límits de la seva missió.

g) Cooperar amb altres organismes estrangers equivalents d’acord amb les normes fixades en la secció vuitena.

h) Sancionar les infraccions administratives lleus establertes per aquesta Llei.

i) Trametre a l’autoritat administrativa competent els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d’una infracció administrativa greu i molt greu, acompanyats d’una proposta de sanció.

j) Sotmetre al Ministeri Fiscal, a l’efecte oportú, els casos en què apareixen sospites raonables de la comissió d’una infracció penal.

k) Arxivar els casos restants i conservar-ne els dossiers durant un període mínim de deu anys.

l) Informar l’òrgan que exerceix el poder disciplinari sobre el sistema financer de totes les trameses de dossiers, sigui al Ministeri Fiscal, sigui al Govern quan hi estan implicades entitats del sistema financer. Aquesta informació comprèn el nom de l’entitat financera, una relació dels fets observats així com els comptes relacionats en el dossier.

m) Sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.

n) Elaborar les estadístiques suficients per tal d’avaluar l’eficàcia de la prevenció i la lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme.

o) Designar l’organisme autoregulador o el col·legi professional de l’activitat de què es tracti com l’organisme a qui els subjectes obligats no financers han d’informar en primera instància.


Modificat per l’article 2 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 53

1. Es crea, sota la denominació d’“Unitat de Prevenció del Blanqueig” (UPB), un òrgan independent que té per missió impulsar i coordinar les mesures de prevenció del blanqueig, el pressupost de la qual anirà a càrrec del Ministeri titular d’Interior.

2. La Unitat de Prevenció del Blanqueig té les funcions d’instrucció, de decisió i de proposició següents:

Dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer o d’una altra naturalesa del país per al blanqueig, mitjançant els procediments i les normes tècniques instrumentals que siguin necessàries.

Demanar de forma motivada amb aquesta finalitat qualsevol informació o documents als subjectes obligats per verificar l’aplicació de la present Llei. Amb aquesta finalitat, els membres de la Unitat de Prevenció del Blanqueig poden entrevistar-se amb el personal dels subjectes obligats, designat per l’article 48 de la present Llei i desplaçar-se a les seves dependències.

Demanar i rebre de les autoritats judicials competents certificats d’antecedents penals.

Recollir, reunir i analitzar les declaracions dels subjectes obligats així com totes les comunicacions escrites o verbals rebudes i fer una valoració dels fets.

Demanar i rebre qualsevol informació al Servei de Policia o a qualsevol organisme oficial dins els límits de la seva missió.

Cooperar amb altres organismes estrangers equivalents d’acord amb les normes fixades en la secció vuitena.

Trametre a l’autoritat administrativa competent els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d’una infracció administrativa, acompanyats d’una proposta de sanció.

Sotmetre al Ministeri Fiscal, a l’efecte oportú, els casos en què apareixen sospites raonables de la comissió d’una infracció penal.

Arxivar els casos restants i conservar-ne els dossiers durant un període mínim de deu anys.

Informar l’òrgan que exerceix el poder disciplinari sobre el sistema financer de totes les trameses de dossiers, sigui al Ministeri fiscal, sigui al Govern quan hi estan implicades entitats del sistema financer.

Sotmetre al Govern propostes legislatives o reglamentàries relatives a la lluita contra el blanqueig.


Modificat per l’article 18 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 54 Image Image Image
Composició de la UIFAND
1. La UIFAND es composa de:

a) Els membres de la UIFAND, integrats per:

- El cap de la UIFAND;
- un mínim d’una persona de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic;
- un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit financer;
- un mínim de dos persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia.

b) El personal administratiu de la UIFAND.

2. El Govern determina per reglament les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la UIFAND.

Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 a l’11/02/2015
Article 54

1. La composició de la UIF és la següent:

- un màxim de tres persones de competència reconeguda en l’àmbit financer nomenades pel ministre titular de finances;

- un batlle nomenat pel Consell Superior de la Justícia;

- un màxim de tres membres del Cos de Policia nomenats pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia.

Els ministres d’Interior i de Finances designen conjuntament el màxim responsable entre els membres de la UIF nomenats per ells.

2. Els membres nomenats pel ministre titular d’interior i pel ministre titular de finances han de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no poden dedicar-se a cap altra activitat pública o privada. El batlle, ultra les seves funcions jurisdiccionals pròpies, exerceix en el marc de la UIF les funcions de vetllar per la integritat jurídica dels dossiers presentats, de facilitar els contactes amb l’administració de justícia i altres magistrats, i de trametre els dossiers sobre operacions sospitoses a les autoritats competents.

3. El Govern determina per reglament les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la UIF.

4. Els membres de la UIF i el seu personal administratiu adscrit estan sotmesos al secret en l’àmbit laboral i al secret professional sota les penes previstes al Codi penal, tant durant la vigència de la relació amb la UIF com un cop acabada aquesta relació.

Modificat per l’article 3 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 23/09/2005 al 20/04/2009
Article 54

La composició de la Unitat de Prevenció del Blanqueig és la següent: un màxim de dues persones de competència reconeguda en l’àmbit financer nomenades pel ministre titular de finances; un batlle nomenat pel Consell Superior de la Justícia; un màxim de dos membres del Servei de Policia nomenats pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia.

Els ministres responsables d’interior i de finances designen conjuntament el màxim responsable entre els membres de la UPB nomenats per ells.

Els membres nomenats pel ministre titular d’interior i pel ministre titular de finances han de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no poden dedicar-se a cap altra activitat pública o privada. El batlle, ultra les seves funcions jurisdiccionals pròpies, exerceix en el marc de la UPB les funcions de vetllar per la integritat jurídica dels dossiers presentats, facilitar els contactes amb altres magistrats i altres membres de l’Administració de justícia, i trametre els dossiers sobre operacions sospitoses a les autoritats competents.

El Govern reglamenta les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la Unitat de Prevenció del Blanqueig.

Els membres de la Unitat de Prevenció del Blanqueig i el seu personal administratiu adscrit estan sotmesos al secret professional sota les penes previstes al Codi penal.

Modificat per l’article 19 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 22/09/2005
Article 54

La composició de la Unitat de Prevenció del Blanqueig és la següent:

Un màxim de dues persones de competència reconeguda en l’àmbit financer nomenades pel ministre titular de finances;

Un batlle nomenat pel Consell Superior de la Justícia;

Un màxim de dos membres del Servei de Policia nomenats pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia.

Els ministres d’Interior i de Finances designen conjuntament el màxim responsable entre els membres de la UPB nomenats per ells.

Els membres nomenats pel ministre titular d’interior i pel ministre titular de finances han de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no poden dedicar-se a cap altra activitat pública o privada. El batlle, ultra les seves funcions jurisdiccionals pròpies, exerceix en el marc de la UPB les funcions de vetllar per la integritat jurídica dels dossiers presentats; facilitar els contactes amb l’administració de justícia i altres magistrats, i trametre els dossiers sobre operacions sospitoses a les autoritats competents.

El Govern reglamenta les modalitats relatives a l’organització i al funcionament de la Unitat de Prevenció del Blanqueig.

Els membres de la Unitat de Prevenció del Blanqueig i el seu personal administratiu adscrit estan sotmesos al secret professional sota les penes previstes en l’article 226 del Codi penal.

Modificat per la disposició final segona de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.


Article 54 bis Image
Nomenaments
1. El cap de la UIFAND és nomenat conjuntament pels ministres titulars de justícia, d’interior i de finances per un període de 6 anys renovables indefinidament.

Els requisits necessaris per poder optar al càrrec de cap de la UIFAND són els següents:

a) Possessió d’un títol de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, de l’economia o en matèria bancària, lliurat o reconegut pel Govern.

b) Amplis coneixements acreditats de la normativa en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

c) Experiència acreditada en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, ja sigui dins l’àmbit jurídic, financer o d’investigació penal.

d) No incórrer en cap causa d’incompatibilitat de les establertes en aquesta Llei.

2. Les persones de competència tècnica reconeguda en l’àmbit jurídic i en l’àmbit financer, són nomenades pel ministre titular de finances, d’acord amb els procediments de selecció establerts a la Llei de la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.

3. En cas d’absència temporal sobrevinguda o de conflicte d’interessos del cap de la UIFAND, aquest delega les seves funcions, o la funció generadora del conflicte, en un altre membre de la UIFAND. Aquesta delegació es fa en forma escrita i signada per ambdues parts i pren efecte a partir de la mateixa.

Si, en l’exercici de les seves funcions, qualsevol altre membre de la UIFAND es troba davant d’un possible conflicte d’interessos, ho comunica immediatament al cap de la UIFAND, que el substitueix en la tasca encomanada i delega la funció en concret en un altre membre de la UIFAND.

4. Les persones de competència tècnica reconeguda del Departament de Policia són nomenades pel ministre titular d’interior a proposta del director de la Policia i amb l’informe no vinculant del cap de la UIFAND.

5. El personal administratiu de la UIFAND es designa d’acord amb els procediments de selecció establerts a la Llei de la funció pública. El cap de la UIFAND forma part del procés de selecció.

6. La composició de la UIFAND es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Creat per l’article 4 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 54 ter Image
Funcions dels membres de la UIFAND
1. El cap de la UIFAND és el màxim responsable d’aquest òrgan administratiu i té atribuïdes les següents funcions:

a) Gestionar i coordinar administrativament i tècnica la UIFAND.

b) Elaborar la proposta anual de pressupost de la UIFAND.

c) Vetllar per la seguretat de la documentació i de les dependències de la UIFAND, així com per l’observança dels procediments i el compliment de la normativa per part dels membres de la UIFAND i el seu personal administratiu.

d) Actuar com a màxim representant de la UIFAND davant els subjectes obligats, organismes estrangers equivalents i organismes nacionals i internacionals que requereixin la seva presència.

e) Exercir qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per aquesta Llei, per la normativa que la desenvolupi i per la resta de l’ordenament jurídic.

2. Els membres de la UIFAND actuen sota la direcció del cap de la UIFAND i exerceixen les funcions que aquest els hi atribueixi, així com les determinades per aquesta Llei i per via reglamentària.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Creat per l’article 5 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 54 quater Image
Cessament
1. El cap de la UIFAND cessa en el seu càrrec, exclusivament, per una o més de les següents causes:

a) Per finalització del període per al qual ha estat nomenat.

b) Per renúncia, presentada per escrit davant del titular o titulars dels òrgans administratius que l’han nomenat.

c) Per defunció.

d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma.

e) Per inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics declarada per resolució judicial ferma.

f) Per condemna per la comissió d’un delicte dolós.

g) Per incompliment greu de les obligacions del seu càrrec.

h) Per incompatibilitat sobrevinguda per exercir el seu càrrec.

Els ministres titulars de justícia, d’interior i de finances seran els competents per, conjuntament i de manera motivada, acordar el cessament del cap de la UIFAND.

2. El cessament dels membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia és competència del ministre titular d’Interior. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.

3. El cessament del personal administratiu de la UIFAND és competència del cap de la UIFAND i s’ha de dur a terme de conformitat amb les disposicions de la Llei de la funció pública. La decisió de destitució ha d’expressar els motius que la justifiquin.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Creat per l’article 6 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 54 quinquies Image
Deure de secret
Els membres de la UIFAND i el seu personal administratiu estan sotmesos al secret en l’àmbit laboral i al secret professional, tant durant la vigència de la relació amb la UIFAND com un cop acabada aquesta relació.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Creat per l’article 7 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 54 sixties Image
Règim d’incompatibilitats
1. El cap de la UIFAND ha de dedicar-se a ple temps a les funcions encomanades i no pot exercir cap altra activitat professional ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les expressament permeses en el règim d’incompatibilitats de la normativa en matèria de funció pública.

En particular, l’esmentat càrrec és incompatible:

a) Amb l’exercici de qualsevol altre càrrec públic adscrit a alguna de les institucions de l’Administració pública, sigui per elecció, per nomenament, funcionarial o contractual, llevat dels càrrecs que fossin conseqüència directa de la seva condició de cap de la UIFAND.

b) Amb qualsevol funció o càrrec directiu o executiu en partits polítics.

c) En general, amb qualsevulla activitat que pugui posar en perill la seva independència, autonomia i imparcialitat en el compliment de les seves funcions.

L’incompliment d’aquest règim d’incompatibilitats suposarà la destitució del cap de la UIFAND del seu càrrec.

2. Els membres de la UIFAND pertanyents al Departament de Policia estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable de conformitat amb la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Departament de Policia.

3. La resta de membres de la UIFAND estan sotmesos al règim d’incompatibilitats que els resulti aplicable, segons el seu tipus d’ocupació, de conformitat amb la Llei de la funció pública.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Creat per l’article 8 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Secció vuitena. Cooperació entre unitats d’informació financera (FIU)

Article 55 Image Image Image
1. La UIFAND coopera amb els altres organismes estrangers equivalents.

2. Tota sol·licitud d’informació realitzada per la UIFAND a altres organismes estrangers equivalents, i viceversa, s’ha d’acompanyar d’una exposició succinta dels fets pertinents dels quals es tingui coneixement. La sol·licitud ha d’indicar com s’utilitzarà la informació sol·licitada.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 55

1. La UIF coopera amb els altres organismes estrangers equivalents.

2. Tota sol·licitud d’informació realitzada per la UIF a altres organismes estrangers equivalents, i viceversa, s’ha d’acompanyar d’una exposició succinta dels fets pertinents dels quals es tingui coneixement. La sol·licitud ha d’indicar com s’utilitzarà la informació sol·licitada.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 30/10/2013
Article 55

La UIF coopera amb els altres organismes estrangers equivalents.

Modificat per l’article 14 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 55

La Unitat de Prevenció del Blanqueig esmentada en els articles anteriors coopera amb els altres organismes estrangers equivalents.

Modificat per l’article 20 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 56 Image Image Image
1. La tramesa d’informació relativa a operacions o projectes d’operacions relacionades amb el blanqueig de diners, el finançament del terrorisme i la delinqüència internacional, inclosos els extractes de registre d’antecedents, a altres organismes estrangers equivalents és efectuada per la UIFAND a demanda d’aquests organismes, sempre amb l’autorització prèvia del màxim responsable de la UIFAND, i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents:

a) la reciprocitat en l’intercanvi d’informació;

b) el compromís, per part de l’estat receptor, de no utilitzar la informació per a cap altra finalitat que no sigui la que persegueix aquesta Llei;

c) que els serveis estrangers receptors de la informació estiguin sotmesos, sota sanció penal, al manteniment del secret professional.

Amb subjecció a les mateixes condicions, la UIFAND pot trametre a altres organismes estrangers equivalents, sense sol·licitud prèvia, informació rellevant relativa a operacions o projectes d’operacions relacionades amb el blanqueig de diners, el finançament del terrorisme i la delinqüència internacional.

2. La UIFAND pot rebutjar facilitar informació que pugui perjudicar una investigació penal en curs al Principat d’Andorra, o, en casos excepcionals, quan facilitar la informació sigui clarament desproporcionat en relació amb els interessos legítims d’una persona física o jurídica o del Principat d’Andorra o sigui contrària en algun altre sentit als principis fonamentals de l’ordenament jurídic andorrà. El rebuig a la sol·licitud s’haurà d’explicar adequadament a l’organisme estranger equivalent sol·licitant.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 56

1. La tramesa d’informació relativa a operacions o projectes d’operacions relacionades amb el blanqueig de diners, el finançament del terrorisme i la delinqüència internacional, inclosos els extractes de registre d’antecedents, a altres organismes estrangers equivalents és efectuada per la UIF a demanda d’aquests organismes, sempre amb l’autorització prèvia del màxim responsable de la UIF, i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents:

a) la reciprocitat en l’intercanvi d’informació;

b) el compromís, per part de l’estat receptor, de no utilitzar la informació per a cap altra finalitat que no sigui la que persegueix aquesta Llei;

c) que els serveis estrangers receptors de la informació estiguin sotmesos, sota sanció penal, al manteniment del secret professional.

Amb subjecció a les mateixes condicions, la UIF pot trametre a altres organismes estrangers equivalents, sense sol·licitud prèvia, informació rellevant relativa a operacions o projectes d’operacions relacionades amb el blanqueig de diners, el finançament del terrorisme i la delinqüència internacional.

2. La UIF pot rebutjar facilitar informació que pugui perjudicar una investigació penal en curs al Principat d’Andorra, o, en casos excepcionals, quan facilitar la informació sigui clarament desproporcionat en relació amb els interessos legítims d’una persona física o jurídica o del Principat d’Andorra o sigui contrària en algun altre sentit als principis fonamentals de l’ordenament jurídic andorrà. El rebuig a la sol·licitud s’haurà d’explicar adequadament a l’organisme estranger equivalent sol·licitant.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 30/10/2013
Article 56

La tramesa d’informació relativa a operacions o projectes d’operacions relacionades amb el blanqueig de diners, el finançament del terrorisme i la delinqüència internacional, inclosos els extractes de registre d’antecedents, a altres organismes estrangers equivalents pot ser efectuada per la UIF per iniciativa pròpia o a demanda d’aquests organismes, sempre amb l’autorització prèvia del màxim responsable de la UIF, i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents:

a) la reciprocitat en l’intercanvi d’informació;

b) el compromís, per part de l’estat receptor, de no utilitzar la informació per a cap altra finalitat que no sigui la que persegueix la present Llei;

c) que els serveis estrangers receptors de la informació estiguin sotmesos, sota sanció penal, al manteniment del secret professional.


Modificat per l’article 15 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 56

La tramesa d’informació relativa a operacions o projectes d’operacions relacionades amb el blanqueig de diners i la delinqüència internacional, inclosos els extractes de registre d’antecedents, a altres organismes estrangers equivalents pot ser efectuada per la Unitat de Prevenció del Blanqueig per iniciativa de la unitat esmentada o a demanda d’aquests organismes, sempre amb autorització prèvia del màxim responsable de la UPB, i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents:

a) la reciprocitat en l’intercanvi d’informació;

b) el compromís, per part de l’estat receptor, de no utilitzar la informació per a cap altra finalitat que no sigui la que persegueix la present Llei;

c) que els serveis estrangers receptors de la informació estiguin sotmesos, sota sanció penal, al manteniment del secret professional.


Modificat per l’article 21 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Secció vuitena bis. Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme Image

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Afegida per l’article 9 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 56 bis Image
Naturalesa
La Comissió Permanent de Prevenció del Blanqueig i el Finançament del Terrorisme, en endavant la Comissió, és un òrgan tècnic i consultiu del Govern en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Afegit per l’article 9 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 56 ter Image
Composició
La Comissió es compon de representants dels ministeris titulars de Presidència, Finances, Justícia, Interior, Economia, Afers Exteriors, i de la UIFAND. A manca d’un dels ministeris anteriors, els referits representants són proposats pel cap de Govern.

Quan es tractin temes que afectin el sistema financer andorrà ha d’assistir a les reunions un representant de l’INAF.

Ocasionalment es pot demanar l’assistència a la Comissió de representants d’altres organismes, departaments, serveis o àrees.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Afegit per l’article 9 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 56 quater Image
Nomenament i durada
1. Els representants dels organismes que integren la Comissió són nomenats pel Govern a proposta dels ministres responsables de les àrees esmentades, del cap de Govern, del cap de la UIFAND o de l’INAF.

2. Cada organisme assigna dos membres a la Comissió, un de titular i un de suplent.

3. El nomenament és vàlid fins que es nomeni un nou representant.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Afegit per l’article 9 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 56 quinquies Image
Objecte i funcions
1. La Comissió té per objecte la coordinació dels diversos ministeris, la UIFAND i l’INAF en matèria de lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.

2. En particular, la Comissió, a través dels seus membres, desenvolupa les funcions següents:

a) Participar en l’anàlisi de la situació del blanqueig al Principat d’Andorra, facilitant la informació disponible tant estadística com observable en el desenvolupament de les seves funcions.

b) Participar en l’avaluació de les mesures i actuacions dutes a terme en l’àmbit de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

c) Oferir assessorament en els canvis legislatius.

d) Assistir a reunions internacionals.

e) Facilitar assessorament en la redacció d’informes adreçats a organismes internacionals.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Afegit per l’article 9 l’article 9 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 56 sixties Image
Funcionament
1. La Comissió és presidida pel cap de la UIFAND, el qual convoca oportunament les reunions, mitjançant una carta als representants, fixa l’ordre del dia i estén l’acta corresponent.

2. La Comissió es reuneix com a mínim un cop cada tres mesos. A més, es poden convocar reunions extraordinàries sempre que sigui necessari a criteri de la presidència o a petició d’un o diversos membres de la Comissió.

3. Per formalitzar la petició de convocar una reunió extraordinària s’ha de comunicar per escrit a la presidència amb la proposta de l’ordre del dia. Un cop rebuda la petició la presidència convoca oportunament la reunió.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 a l’11/02/2015
(Sense contingut)

Afegit per l’article 9 de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Secció novena. Règim sancionador: infraccions i sancions Image

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
Secció novena. Responsabilitats administratives

Modificada la secció per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 57. Subjectes infractors o responsables Image Image Image

Són subjectes infractors o responsables els subjectes obligats, persones físiques o jurídiques, que realitzin les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta Llei quan siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

A més de la responsabilitat que correspongui al subjecte obligat, les persones que exerceixin en aquests subjectes obligats càrrecs d’alta direcció incorren en responsabilitat sancionable per la infracció o les infraccions comeses quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

Mostra redacció anterior, vigent del 12/02/2015 al 05/08/2015
Article 57

Les sancions derivades de les infraccions greus o molt greus que s’estableixen en aquest capítol són declarades i imposades pel Govern, a proposta de la UIFAND. Les sancions derivades de les infraccions lleus són declarades i imposades per la UIFAND.

Modificat per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 a l’11/02/2015
Article 57

Les sancions derivades de les infraccions greus o molt greus que s’estableixen en aquest capítol són declarades i imposades pel Govern, a proposta de la UIF. Les sancions derivades de les infraccions lleus són declarades i imposades per la UIF.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 57

Les infraccions administratives i les sancions corresponents que s’estableixen en aquest capítol són imposades pel Govern, a proposta de la Unitat de Prevenció del Blanqueig, i són aplicables sense perjudici de les responsabilitats que es puguin depurar per la via penal.

Modificat per l’article 22 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 57 bis. Classes d’infraccions Image

Les infraccions administratives establertes en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 57 ter. Infraccions molt greus Image

Són infraccions molt greus les següents:

1. L’incompliment de les obligacions de diligència deguda relatives a la identificació o verificació dels clients o dels seus veritables drethavents.
2. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan aquest incompliment sigui susceptible de comportar un risc elevat de blanqueig de fons o de finançament del terrorisme.
3. L’incompliment de l’obligació de declarar operacions sospitoses en els termes que estableix l’article 46 d’aquesta Llei.
4. L’incompliment de les ordres de bloqueig, emeses per la UIFAND en els termes que estableix l’article 47 d’aquesta Llei.
5. L’incompliment del deure de guardar secret en els termes establerts a l’article 48 d’aquesta Llei.
6. L’incompliment de la prohibició de comptes i llibretes d’estalvi anònims o amb noms ficticis que estableix l’article 49.4 d’aquesta Llei.
7. L’incompliment de l’obligació de facilitar a la UIFAND, en temps i forma, tota la informació que sol·liciti per escrit en l’exercici de les seves funcions, així com per verificar el compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupa en els termes que estableix l’article 53.2.b) d’aquesta Llei.
8. L’incompliment de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.
9. La resistència o obstrucció, per acció o omissió, a la funció supervisora de la UIFAND, sempre que hi hagi requeriment exprés i per escrit en aquest sentit.
10. La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 57 quater. Infraccions greus Image

Són infraccions greus les següents:

1. L’incompliment de l’obligació de tenir una vigilància especial en els termes que estableix l’article 49.1.a) d’aquesta Llei.
2. L’incompliment de l’obligació d’obtenir la informació sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negoci amb el client en els termes que estableix l’article 49.1.d) d’aquesta Llei.
3. L’incompliment de l’obligació de seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci que estableix l’article 49.1.f) d’aquesta Llei.
4. L’incompliment de l’obligació de no establir o mantenir relacions de negoci en els termes que estableix l’article 49 bis.5 d’aquesta Llei o efectuar operacions o transaccions prohibides.
5. L’incompliment de les mesures de diligència deguda reforçada en els termes que estableix l’article 49 quater d’aquesta Llei.
6. L’incompliment de la prohibició d’establir o mantenir relacions de corresponsalia amb bancs pantalla en els termes que estableix l’article 49 quater.2 d’aquesta Llei.
7. L’incompliment de les obligacions relatives a transferències de fons en els termes que estableix l’article 49 sixties d’aquesta Llei.
8. L’incompliment de l’obligació d’aplicar, respecte de les sucursals, filials amb participació majoritària o delegacions dels subjectes obligats financers situades a l’estranger, les mesures establertes a l’article 44 d’aquesta Llei.
9. L’incompliment de l’obligació de contractar una auditoria externa anual i trametre a la UIFAND l’informe d’auditoria resultant en els termes que estableix l’article 52.1.a) d’aquesta Llei.
10. L’incompliment de l’obligació de designar un òrgan de control intern i comunicació en els termes que estableixen els articles 52.1.b) i 52.2.a) d’aquesta Llei.
11. No identificar o verificar l’origen dels fons objecte de la relació de negoci.
12. L’incompliment de les obligacions de conservació de documents.
13. L’incompliment de l’obligació d’establir procediments de control intern adequats i suficients, quan això no constitueixi una infracció molt greu.
14. L’incompliment dels comunicats tècnics emesos per la UIFAND.
15. La comissió de més de tres infraccions lleus durant el termini d’un any.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 57 quinquies. Infraccions lleus Image

Són infraccions lleus les següents:

Qualsevol incompliment de les normes d’aquesta Llei no considerades específicament com a infracció greu o molt greu en els articles anteriors.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 58. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones jurídiques Image Image Image Image

1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:

a) Multa de 90.001 a 1.000.000 euros.
b) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.
c) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.


La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).

2. Les infraccions greus són sancionades amb:

a) Multa de 15.001 a 90.000 euros.
b) Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.


La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb la prevista a la lletra b).

3. Les infraccions lleus són sancionades amb:

a) Amonestació escrita.
b) Multa de 600 a 15.000 euros.


Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.

4. A més de la sanció que correspongui imposar al subjecte obligat per la comissió de la infracció, es pot imposar a la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, una o diverses de les sancions següents:

a) En cas d’infraccions molt greus: multa de 25.001 a 300.000 euros i/o suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.
b) En cas d’infraccions greus: multa de 3.001 a 25.000 euros i/o suspensió temporal d’entre un i sis mesos.
c) En cas d’infraccions lleus: amonestació escrita i/o multa de 300 a 3.000 euros.


Mostra redacció anterior, vigent del 12/02/2015 al 05/08/2015
Article 58

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, com segueix:

1. Són infraccions molt greus:

a) L’omissió de l’obligació de declarar per part dels subjectes obligats.

b) La infracció de la prohibició establerta en l’article 48.

c) La negativa, l’excusa i la resistència a facilitar informació a la UIFAND prevista en l’apartat b de l’article 49, excepte en els casos previstos al darrer paràgraf de l’article 45.

d) L’incompliment dolós de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.

e) La reiteració d’una infracció greu en el mateix any.

2. Són infraccions greus:

a) No assegurar-se de la identitat dels clients en els termes previstos en l’article 49 o no haver exigit els documents requerits en l’article 51.

b) La verificació insuficient del veritable drethavent de l’operació que s’ha d’executar segons l’article 49 bis.

c) La falta de conservació dels documents durant el temps fixat per l’article 51.

d) No tenir procediments interns adequats i suficients de control i comunicació interna, a fi de prevenir i impedir operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme, i no efectuar l’auditoria específica prevista en l’article 52.

e) L’incompliment per negligència de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.

f) La reiteració d’una infracció lleu en el mateix any.

3. Són infraccions lleus:

a) La no-comunicació a la UIFAND de les persones habilitades previstes en l’article 52.

b) Qualsevol infracció de les normes d’aquesta Llei no previstes en els apartats anteriors.


Modificat per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 58

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, com segueix:

1. Són infraccions molt greus:

a) L’omissió de l’obligació de declarar per part dels subjectes obligats.

b) La infracció de la prohibició establerta en l’article 48.

c) La negativa, l’excusa i la resistència a facilitar informació a la UIF prevista en l’apartat b de l’article 49, excepte en els casos previstos al darrer paràgraf de l’article 45.

d) L’incompliment dolós de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.

e) La reiteració d’una infracció greu en el mateix any.

2. Són infraccions greus:

a) No assegurar-se de la identitat dels clients en els termes previstos en l’article 49 o no haver exigit els documents requerits en l’article 51.

b) La verificació insuficient del veritable drethavent de l’operació que s’ha d’executar segons l’article 49 bis.

c) La falta de conservació dels documents durant el temps fixat per l’article 51.

d) No tenir procediments interns adequats i suficients de control i comunicació interna, a fi de prevenir i impedir operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme, i no efectuar l’auditoria específica prevista en l’article 52.

e) L’incompliment per negligència de les obligacions d’informació i d’adopció de les mesures restrictives a què es refereixen els articles 69 i 72 d’aquesta Llei.

f) La reiteració d’una infracció lleu en el mateix any.

3. Són infraccions lleus:

a) La no-comunicació a la UIF de les persones habilitades previstes en l’article 52.

b) Qualsevol infracció de les normes d’aquesta Llei no previstes en els apartats anteriors.


Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 21/04/2009 al 23/04/2014
Article 58

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, com segueix:

1. Són infraccions molt greus:

a) L’omissió de l’obligació de declarar per part dels subjectes obligats.

b) La infracció de la prohibició establerta en l’article 48.

c) La negativa, l’excusa i la resistència a facilitar informació a la UIF prevista en l’apartat b de l’article 49, excepte en els casos previstos al darrer paràgraf de l’article 45.

d) La reiteració d’una infracció greu en el mateix any.

2. Són infraccions greus:

a) No assegurar-se de la identitat dels clients en els termes previstos en l’article 49 o no haver exigit els documents requerits en l’article 51.

b) La verificació insuficient del veritable drethavent de l’operació que s’ha d’executar segons l’article 49 bis.

c) La falta de conservació dels documents durant el temps fixat per l’article 51.

d) No tenir procediments interns adequats i suficients de control i comunicació interna, a fi de prevenir i impedir operacions de blanqueig o de finançament del terrorisme, i no efectuar l’auditoria específica prevista en l’article 52.

e) La reiteració d’una infracció lleu en el mateix any.

3. Són infraccions lleus:

a) La no comunicació a la UIF de les persones habilitades previstes en l’article 52.

b) Qualsevol infracció de les normes de la present Llei no previstes en els apartats anteriors.


Modificat per l’article 2 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 20/04/2009
Article 58

Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus, com segueix:

1. Són infraccions molt greus:

a) L’omissió de l’obligació de declarar per part dels subjectes obligats.

b) La infracció de la prohibició establerta en l’article 49.

c) La negativa, l’excusa i la resistència a facilitar informació a la Unitat de Prevenció del Blanqueig prevista en l’apartat b de l’article 51, excepte en els casos previstos al darrer paràgraf de l’article 45.

d) La reiteració d’una infracció greu en el mateix any.

2. Són infraccions greus:

a) No assegurar-se de la identitat dels clients en els termes previstos en l’apartat c de l’article 51 o no haver exigit els documents requerits en el mateix article.

b) La verificació insuficient del veritable drethavent de l’operació que s’ha d’executar segons l’apartat d de l’article 51.

c) La manca de vigilància i de verificació d’identitat prevista en l’apartat e de l’article 51.

d) La falta de conservació dels documents durant el temps fixat per l’apartat f de l’article 51.

e) No tenir procediments interns adequats i suficients de control i comunicació interna, a fi de prevenir i impedir operacions de blanqueig, i no efectuar l’auditoria específica prevista en l’article 52.

f) La reiteració d’una infracció lleu en el mateix any.

3. Són infraccions lleus:

a) La no comunicació a la Unitat de Prevenció del Blanqueig de les persones habilitades previstes en l’article 48.

b) Qualsevol infracció de les normes de la present Llei no previstes en els apartats anteriors.


Modificat per l’article 23 de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000.


Article 58 bis. Sancions aplicables als subjectes obligats que siguin persones físiques Image

1. Les infraccions molt greus són sancionades amb:

a) Multa de 25.001 a 300.000 euros.
b) Suspensió temporal mínima de sis mesos o suspensió definitiva.
c) Restricció temporal o definitiva de determinats tipus d’operacions.
d) Revocació o modificació de l’autorització de l’activitat corresponent.


La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b), c) i d).

2. Les infraccions greus són sancionades amb:

a) Multa de 3.001 a 25.000 euros.
b) Suspensió temporal d’entre un i sis mesos.
c) Restricció temporal de determinats tipus d’operacions.


La sanció prevista en la lletra a) ha de ser imposada en tot cas i pot ser imposada simultàniament amb alguna o totes de les previstes a les lletres b) i c).

3. Les infraccions lleus són sancionades amb:

a) Amonestació escrita.
b) Multa de 300 a 3.000 euros.


Les sancions previstes en les lletres a) i b) han de ser imposades en tot cas.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 58 ter. Exclusió del benefici econòmic per l’infractor Image

1. En cap cas la comissió d’una infracció no pot suposar l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’infractor.

2. Quan el benefici econòmic obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció sigui determinable o avaluable, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors s’incrementa fins al doble del benefici esmentat, si l’import del benefici doblat és major que el dit límit superior.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 58 quater. Criteris de graduació de les sancions Image

Les sancions es graduen de conformitat amb tots o alguns dels criteris següents:

1. El grau de culpabilitat del subjecte infractor.
2. La capacitat econòmica del subjecte infractor.
3. La quantia de l’operació corresponent i/o els guanys obtinguts com a conseqüència de la infracció, així com les eventuals pèrdues causades a tercers per la infracció, en la mesura en què es puguin determinar.
4. La gravetat i la durada del fets.
5. La manca de vigilància i les carències o insuficiències dels mecanismes de prevenció.
6. Les sancions fermes en via administrativa que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 58 quinquies. Prescripció Image

1. Les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si hi han hagut actes destinats a dissimular-les o ocultar-les als òrgans de control o supervisió, la prescripció té lloc al cap de deu anys.

El termini de prescripció comença a comptar-se des de la data en què la infracció hagi estat comesa i, en particular:

- Per a les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, des de la data de la fi de l’activitat o la de l’últim acte constitutiu de la infracció.
- En cas d’incompliment de les obligacions de diligència deguda, des de la data de finalització de relació del negoci.
- En cas d’incompliment de l’obligació de conservació de documents, des de l’expiració del termini al qual es refereixen els articles 51 i 51 bis d’aquesta Llei.


La prescripció queda interrompuda quan la UIFAND realitza, amb el coneixement formal dels subjectes obligats, un acte d’inspecció, de supervisió o de control del compliment de les obligacions d’(aquesta Llei. També s’interromp per la iniciació del procediment sancionador, amb coneixement de l’interessat, o d’un procés judicial pels mateixos fets.

Produïda la interrupció, s’inicia de nou el còmput del termini de prescripció.

2. L’acció per executar les sancions prescriu al cap de tres anys.

El termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què es notifiqui a l’interessat l’acte administratiu en virtut del qual adquireixi fermesa la sanció imposada.

En cas que la via administrativa s’esgotés per silenci administratiu negatiu el termini de prescripció comença a comptar-se des del dia següent a aquell en què s’esgoti el termini per resoldre per part de l’òrgan administratiu competent.

La prescripció s’interromp per la iniciació, notificada a l’interessat, del procediment d’execució de la sanció, així com per la suspensió de l’execució de la resolució sancionadora acordada en via administrativa o judicial.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 4 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Secció novena bis. Règim sancionador: procediment sancionador Image

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Secció addicionada per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 59. Regulació de l’expedient sancionador Image Image

La imposició de les sancions tipificades en aquesta Llei requereix la tramitació prèvia d’un expedient sancionador, que es regeix per les normes següents:

a) Per les normes establertes en aquesta secció i en els reglaments que, si escau, la desenvolupin.
b) Subsidiàriament, pel Codi de l’Administració i les altres normes que regulen el procediment sancionador en matèria administrativa.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 al 05/08/2015
Article 59

Les infraccions lleus són sancionades amb amonestació escrita i multa de sis-cents a sis mil euros; les infraccions greus, amb la prohibició d’efectuar determinats tipus d’operacions financeres o comercials i/o amb la suspensió temporal de dirigents de l’entitat o el professional de què es tracti, d’un a sis mesos, i/o multa de sis mil un a seixanta mil euros, i les infraccions molt greus, amb la prohibició d’efectuar determinats tipus d’operacions financeres o comercials, i/o amb la suspensió temporal de dirigents de l’entitat o el professional de què es tracti, fins a tres anys o amb suspensió definitiva de dirigents de l’entitat o el professional de què es tracti i/o multa de seixanta mil un a sis-cents mil euros.

Per graduar les sancions dins dels límits establerts, cal atenir-se a la gravetat del cas, la falta de vigilància, les carències o insuficiències dels mecanismes de previsió i la intencionalitat o el grau de negligència en què s’hagi incorregut.

Modificat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
Article 59

Les infraccions lleus són sancionades amb amonestació escrita i multa de sis-cents a sis mil euros; les greus, amb la prohibició d’efectuar determinats tipus d’operacions financeres o comercials i/o amb la suspensió temporal de dirigents de l’entitat o el professional de què es tracti, d’un a sis mesos i multa de sis mil un a seixanta mil euros, i les infraccions molt greus, amb la suspensió temporal de dirigents de l’entitat o el professional de què es tracti, fins a tres anys o amb suspensió definitiva de dirigents de l’entitat o el professional de què es tracti, i multa de seixanta mil un a sis-cents mil euros.

Per graduar les sancions dins dels límits establerts, cal atenir-se a la gravetat del cas, la falta de vigilància, les carències o insuficiències dels mecanismes de previsió i la intencionalitat o el grau de negligència en què s’hagi incorregut.

Modificat per l’article 3 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 59 bis. Actuacions prèvies Image

Amb anterioritat a la incoació del procediment sancionador es poden realitzar actuacions prèvies a fi de determinar, amb caràcter preliminar, si concorren les circumstàncies que justifiquen la incoació referida. En especial, aquestes actuacions prèvies s’han d’orientar a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o les persones que poguessin resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en aquest sentit.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 59 ter. Inici del procediment Image

1. El procediment sancionador s’inicia per expedient de la UIFAND, per iniciativa pròpia, per petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Mitjançant aquest expedient sancionador, la UIFAND es limita a:

a) Ordenar la iniciació del procediment sancionador.
b) Realitzar una breu referència als fets, que ho pot ser per remissió a una acta d’inspecció o a una petició o denúncia prèvies.
c) Identificar, si és possible, la persona o les persones presumptament responsables.
d) Nomenar un instructor. Dit instructor haurà de ser una persona amb experiència en l’àmbit financer o en l’àmbit jurídic.


2. L’expedient sancionador es comunica a l’instructor i es notifica a la persona o a les persones que apareixen com a presumptament responsables per tal que tinguin coneixement de la iniciació del procediment sancionador i puguin sol·licitar la recusació de l’instructor en el termini de deu dies.

3. El nomenament de l’instructor està sotmès a les regles relatives a abstenció i recusació establertes al Codi de l’Administració.

4. En els casos d’absència o impossibilitat transitòria de l’instructor nomenat, la UIFAND nomena un nou instructor.

5. La UIFAND ha de notificar la incoació del procediment sancionador al Govern i, en cas que les persones que apareixen com presumptament responsables siguin entitats operatives dels sistema financer, també a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 59 quater. Vinculacions amb la jurisdicció penal Image

1. Si durant la tramitació del procediment sancionador apareix que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, la UIFAND n’informa immediatament el Ministeri Fiscal.

El Ministeri Fiscal ha de comunicar a la UIFAND tant la decisió de no exercir accions penals com l’exercici d’aquestes accions i, quan es produeixi, el seu resultat.

2. Si durant la tramitació del procediment sancionador queda acreditat que ha estat obert un procés penal pels mateixos fets, s’ha d’acordar la suspensió del procediment administratiu fins que esdevingui ferma una resolució en via penal.

3. L’òrgan competent per resoldre ha de declarar la no-exigència de responsabilitat administrativa i arxivar l’expedient si, abans de dictar resolució, queda acreditat que ha esdevingut ferma una sanció penal al mateix subjecte pels mateixos fets, i aprecia, a més, la identitat de fonament de la sanció.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 59 quinquies. Mesures cautelars Image

1. Un cop incoat el procediment i en qualsevol moment d’aquest procediment, la UIFAND pot acordar les mesures cautelars que cregui convenients per tal d’assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui recaure, sempre que hi hagin indicis de delicte suficients.

2. Aquestes mesures poden consistir en: prohibir provisionalment la realització de determinats tipus d’operacions financeres o comercials; disposar la suspensió provisional de les persones que, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció en els subjectes obligats, apareguin com a presumptes responsables d’infraccions molt greus.

3. Les mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida i s’han d’aixecar tan aviat com perdin la seva finalitat.

4. Es pot interposar recurs contra la decisió de la UIFAND davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura adoptada.

El recurs jurisdiccional no és suspensiu d’execució, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració, salvades les facultats discrecionals de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles que es deriven de la legislació vigent d’acord amb el mateix Codi de l’Administració i disposicions concordants.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 59 sixties. Fase d’instrucció Image

L’instructor ha d’ordenar la pràctica de totes les actuacions i les proves que consideri adequades per a l’esclariment dels fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.

L’instructor ha d’elaborar un informe que reflecteixi les conclusions de la instrucció.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 60. Plec de càrrecs Image

1. Finalitzada la fase d’instrucció, i en vista de les actuacions practicades, l’instructor ha de formular un plec de càrrecs amb el contingut mínim següent:

a) Identificació de la persona o les persones, físiques o jurídiques, responsables, incloent-hi la persona o les persones que exerceixin càrrecs d’alta direcció i a la conducta dolosa o negligent de les quals sigui imputable la comissió de la infracció, si escau.


En cas que siguin diverses, s’ha de precisar els fets que s’imputa a cada una d’elles.

b) Exposició dels fets imputats, succintament exposats, que motiven la incoació del procediment sancionador, la seva possible qualificació amb referència als preceptes legals infringits i les sancions proposades.


El plec de càrrecs es pot remetre a l’informe d’instrucció, sempre que entre aquest informe i el mateix plec de càrrecs es continguin tots els elements enunciats en aquest apartat.

c) Indicació del dret a examinar l’expedient, a formular al·legacions, a aportar documents, a proposar la pràctica de proves i dels terminis per al seu exercici.


En cas que l’instructor consideri que no s’ha comès cap infracció administrativa, no formula plec de càrrecs i eleva una diligència motivada a la UIFAND per tal que arxivi l’expedient.

2. El plec de càrrecs s’ha de notificar als presumptes infractors, que disposen d’un termini de deu dies a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que estimin pertinents i, si escau, proposar les proves que considerin convenients.

3. En vista de les al·legacions formulades i les proves proposades pels presumptes infractors, l’instructor pot decidir, d’ofici, l’obertura d’un termini de prova en els termes que estableix el Codi de l’Administració.

4. El moment procedimental per facilitar una còpia de l’expedient administratiu sancionador corresponent i donar accés a consultar-lo als presumptes infractors és el de la notificació del plec de càrrecs.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
Article 60

Com a norma general, les infraccions prescriuen al cap de tres anys. Si hi ha hagut actes destinats a dissimular-les als òrgans de control, la prescripció té lloc al cap de deu anys.

El termini de la prescripció comença a comptar-se des de la data en què la infracció hagi estat comesa. Per a les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, la data d’inici és la de la fi de l’activitat o la de l’últim acte constitutiu de la infracció.

La prescripció s’interromp per la iniciació de l’expedient sancionador corresponent.

Modificat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 60 bis. Proposta de resolució Image

1. Presentades les al·legacions contra el plec de càrrecs o transcorregut el termini per fer-ho, i dutes a terme totes les actuacions addicionals que l’instructor hagi considerat convenients, l’instructor:

a) formula una proposta de resolució en la qual es fixen de forma motivada els fets, la seva qualificació jurídica, la infracció o les infraccions imputades, la persona o les persones que es considerin responsables i la sanció finalment proposada, o;
b) proposa el sobreseïment i/o l’arxiu de l’expedient sancionador.


2. La proposta de resolució, juntament amb totes les peces que componen l’expedient, s’ha de trametre a la UIFAND, per tal que aquest resolgui o elevi l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 60 ter. Resolució Image

1. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions greus i molt greus correspon al Govern.

En cas que la proposta de resolució de la UIFAND proposi la revocació o la modificació de l’autorització de l’activitat corresponent, i únicament en aquest cas, el Govern ha de notificar la proposta de resolució a l’òrgan competent per atorgar l’autorització esmentada per tal que li trameti un informe que té caràcter vinculant, en el termini màxim de tres mesos, en què decideixi sobre la dita revocació o la modificació de l’autorització.

L’execució de les sancions fermes consistents en la revocació o la modificació d’autoritzacions d’activitats correspon a l’òrgan competent en cada cas per atorgar-les.

2. La competència per resoldre els procediments administratius relatius a infraccions lleus correspon a la UIFAND.

3. L’òrgan competent per resoldre, mitjançant resolució motivada i notificada als subjectes infractors, ha d’expressar els fets que es consideren provats, la norma legal en què es tipifiquen com a infracció i la que estableixi la sanció que s’aplica.

4. En cas que el subjecte infractor sigui una entitat operativa del sistema financer, l’òrgan competent per resoldre ha de notificar la resolució sancionadora a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 60 quater. Caducitat del procediment Image

1. El termini màxim per resoldre i notificar la resolució als subjectes infractors és de dos anys a comptar de la notificació de l’expedient sancionador a la persona o a les persones presumptament responsables, sense perjudici de la possible ampliació en sis mesos addicionals d’aquest termini màxim, acordada de forma motivada per la UIFAND, a proposta de l’instructor, i notificada als subjectes infractors.

El venciment d’aquest termini sense que s’hagi notificat resolució expressa per causes imputables a l’Administració produeix la caducitat del procediment.

2. El transcurs del termini màxim per resoldre el procediment sancionador i notificar la resolució sancionadora als subjectes infractors se suspèn en els supòsits següents:

a) Quan se sol·liciti el pronunciament o informe d’un altre organisme, pel temps transcorregut entre la sol·licitud, que ha de ser notificada als subjectes responsables, i la notificació del pronunciament o informe corresponent a la UIFAND. El termini de suspensió per aquesta causa no pot ser superior a tres mesos.
b) Quan es tramiti davant qualsevol òrgan jurisdiccional un procés pels mateixos fets, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.


En cas que sigui la UIFAND la que informi el Ministeri Fiscal que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, el termini de caducitat del procediment sancionador se suspèn des de la comunicació de la UIFAND al Ministeri Fiscal fins, segons el cas, la comunicació d’aquest Ministeri a la UIFAND de la decisió de no exercir accions penals o fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.

c) Quan, en el marc de la tramitació d’un procediment sancionador, se substanciï un procediment urgent i preferent en els termes establerts a l’article 41.1 de la Constitució, fins que la resolució de l’òrgan jurisdiccional competent esdevingui ferma.


3. La declaració de caducitat del procediment pot dictar-se d’ofici o a instància de l’interessat i ordena l’arxiu de les actuacions.

4. La caducitat d’un expedient administratiu sancionador no impedeix la iniciació d’un nou procediment amb identitat de subjecte, fets i fonaments, sempre que la infracció imputada no hagi prescrit.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 60 quinquies. Recurs Image

Les resolucions sancionadores posen fi a la via administrativa. Contra aquestes resolucions sancionadores es pot interposar recurs davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en el termini de tretze dies hàbils a partir de l’endemà de la notificació de la resolució.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 05/08/2015
(Sense contingut)

Addicionat per l’article 5 de la Llei 11/2015, del 16 de juliol, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Secció desena. Normes complementàries Image


Capítol cinquè. Declaració de transport transfronterer de diners en efectiu Image


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 30/10/2013
(Sense contingut)

Creat per l’article 16 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 61 Image
Definició de diners en efectiu
Als efectes de l’obligació de declaració que regula aquest capítol, es consideren diners en efectiu:

- els efectes negociables al portador, inclosos els instruments monetaris com els xecs de viatge, instruments negociables (inclosos xecs, pagarés i ordres de pagament), ja siguin estesos al portador, endossats sense restricció, estesos a l’ordre d’un beneficiari fictici o en una altra forma en virtut de la qual la seva titularitat es transmeti al lliurament i els instruments incomplets (inclosos xecs, pagarés i ordres de pagament) firmats però amb omissió del nom del beneficiari;

- els diners en metàl·lic (bitllets de banc i monedes que estiguin en circulació com a instrument de canvi).

No es consideren diners en efectiu els xecs nominatius.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 30/10/2013
(Sense contingut)

Creat per l’article 16 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 62 Image
Obligació de declarar
1. Tota persona física que entri o surti del Principat d’Andorra i sigui portadora d’una suma de diners en efectiu igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera ho ha de declarar a la Duana en els termes establerts en aquest capítol. L’obligació de declarar no s’haurà complert quan la informació facilitada sigui incorrecta o incompleta.

2. La declaració prevista en l’apartat 1 ha de contenir dades relatives:

a) al declarant: nom i cognoms, lloc i data de naixement i nacionalitat;

b) al propietari dels diners en efectiu;

c) al destinatari dels diners en efectiu;

d) a l’import i la natura dels diners en efectiu;

e) a la procedència i l’ús previst dels diners en efectiu;

f) a l’itinerari de transport;

g) al mitjà de transport.

3. La informació s’ha de facilitar per escrit o telemàticament en els termes que s’estableixin reglamentàriament. En el cas de declaració escrita s’ha de lliurar una còpia diligenciada al declarant.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 30/10/2013
(Sense contingut)

Creat per l’article 16 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 63 Image
Facultats de control i inspecció
1. Amb la finalitat de comprovar el compliment de l’obligació de declarar que estableix l’article anterior, els funcionaris del Cos de Duana estan facultats per controlar i inspeccionar les persones físiques, els seus equipatges i els seus mitjans de transport.

2. L’omissió de la declaració quan sigui preceptiva o la falta de veracitat de les dades consignades determinarà que els funcionaris de la Duana intervinguin el 25% de l’excés sobre 10.000 euros amb un mínim de 600 euros, que es constituirà en garantia de les sancions que eventualment resultin del procediment sancionador.

3. En els supòsits d’intervenció de diners en efectiu previstos a l’apartat 2 d’aquest article, la Duana haurà de lliurar una acta d’intervenció que indiqui expressament les circumstàncies que l’hagin motivat.

L’acta d’intervenció tindrà valor probatori, sense perjudici de les proves que els interessats puguin aportar en defensa dels seus interessos.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 30/10/2013
(Sense contingut)

Creat per l’article 16 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 64 Image Image
Registre i tractament de la informació
1. La Duana ha de registrar i tractar la informació obtinguda com a resultat de l’obligació de declaració i de l’exercici de les facultats d’inspecció que regulen els articles anteriors i l’ha de trametre a la UIFAND i a la Policia.

2. Quan, amb independència de l’obligació de declarar, hi hagi sospites de relació dels diners en efectiu amb el blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme, els funcionaris de Duana ho han de comunicar a la UIFAND i a la Policia.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 64
Registre i tractament de la informació


1. La Duana ha de registrar i tractar la informació obtinguda com a resultat de l’obligació de declaració i de l’exercici de les facultats d’inspecció que regulen els articles anteriors i l’ha de trametre a la UIF i a la Policia.

2. Quan, amb independència de l’obligació de declarar, hi hagi sospites de relació dels diners en efectiu amb el blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme, els funcionaris de Duana ho han de comunicar a la UIF i a la Policia.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 30/10/2013
(Sense contingut)

Creat per l’article 16 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 65 Image Image
Intercanvi d’informació
1. La UIFAND pot trametre a altres organismes estrangers equivalents la informació rebuda d’acord amb els articles anteriors, en els termes i les condicions que estableix l’article 56 d’aquesta Llei.

2. Quan hi hagi indicis que una suma de diners en efectiu té relació amb el producte d’un frau o amb qualsevol altra activitat il·legal que afecti negativament els interessos financers de la Unió Europea, aquesta informació s’ha de transmetre també a la Comissió Europea.

Mostra redacció anterior, vigent del 31/10/2013 a l’11/02/2015
Article 65
Intercanvi d’informació


1. La UIF pot trametre a altres organismes estrangers equivalents la informació rebuda d’acord amb els articles anteriors, en els termes i les condicions que estableix l’article 56 d’aquesta Llei.

2. Quan hi hagi indicis que una suma de diners en efectiu té relació amb el producte d’un frau o amb qualsevol altra activitat il·legal que afecti negativament els interessos financers de la Unió Europea, aquesta informació s’ha de transmetre també a la Comissió Europea.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 30/10/2013
(Sense contingut)

Creat per l’article 16 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 66 Image
Règim sancionador
1. L’incompliment de l’obligació de declarar que estableix l’article 62 té la consideració d’infracció greu i s’ha de sancionar amb multa mínima de 600 euros fins al 25% de la quantitat en excés de 10.000 euros.

2. La competència per sancionar l’incompliment de l’obligació de declarar que estableix l’article 62 correspon al Cos de Duana. El procediment sancionador per sancionar aquesta infracció se substancia d’acord amb el procediment sancionador establert en matèria duanera.

3. Per a la graduació de les sancions s’han de considerar especialment els criteris següents: el grau de culpabilitat del responsable; la quantia de diners en efectiu transportats; la gravetat del cas i la naturalesa dels perjudicis causats; la reincidència per la comissió, en el termini de dos anys, de més d’una infracció de la mateixa naturalesa sancionada per resolució administrativa ferma, i la capacitat econòmica de l’infractor.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 30/10/2013
(Sense contingut)

Creat per l’article 16 de la Llei 20/2013, del 10 d’octubre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Capítol sisè. Instruments per a la lluita contra el finançament del terrorisme i les armes de destrucció massiva Image

Article 67 Image
Definició
A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions i les lletres de canvi i de crèdit.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Secció primera. Mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament Image

Article 68 Image Image
Llista de persones i entitats
1. En compliment dels acords internacionals adoptats pel Principat d’Andorra en matèria de terrorisme, finançament del terrorisme i en matèria de proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament, la Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament (la naturalesa, composició, nomenament i durada dels seus membres, objecte i funcions i funcionament de la qual, es regulen, respectivament, en els articles 75, 76, 77, 78 i 79 de la secció segona del capítol sisè d’aquesta mateixa Llei) ha de confeccionar i publicar a la pàgina web de la UIFAND la llista de noms i circumstàncies de les persones i entitats que consideri que tenen vinculació amb les activitats terroristes, el seu finançament o el finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva.

La Comissió Permanent obté, per mitjà de la UIFAND, tota la informació possible per identificar i determinar la identitat i les circumstàncies de les persones i entitats que, sobre la base de motius raonables, compleixen els criteris d’inclusió a la llista o sobre les quals hi ha motius raonables per sospitar o creure que compleixen aquests criteris.

La inclusió a la llista de les persones o entitats vinculades amb les activitats esmentades s’ha de fer amb una base raonable i mitjançant resolució expressa de la Comissió Permanent constatant que hi ha indicis raonables que són terroristes, que financen el terrorisme, que financen la proliferació d’armes de destrucció massiva, o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.

L’existència d’un procediment penal dirigit contra la persona o l’entitat no és requisit necessari per a la inclusió a la llista, tot i constituir-ne un indici raonable.

2. En qualsevol cas, han de figurar a la llista els noms i les circumstàncies de les persones i entitats que figuren a les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides.

3. Si un estat ho demana, la Comissió Permanent pot acordar la inscripció d’una persona o entitat a la llista si considera que hi ha motius raonables o una base raonable que permeti sospitar que la persona o l’entitat la inscripció de la qual es demana és terrorista, que finança el terrorisme, que finança la proliferació d’armes de destrucció massiva o que pertany a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.

4. La Comissió Permanent pot incloure i/o descartar persones o entitats de la llista, en mèrits de les informacions rebudes i tenint en compte els criteris i procediments establerts a les resolucions de les Nacions Unides quan escaigui.

5. La Comissió Permanent pot proposar als altres estats i als comitès competents de les Nacions Unides la inclusió en les respectives llistes de persones o entitats que compleixin els criteris específics d’inclusió a les llistes d’acord amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 68
Llista de persones i entitats


1. En compliment dels acords internacionals adoptats pel Principat d’Andorra en matèria de terrorisme, finançament del terrorisme i en matèria de proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament, la Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament (la naturalesa, composició, nomenament i durada dels seus membres, objecte i funcions i funcionament de la qual, es regulen, respectivament, en els articles 75, 76, 77, 78 i 79 de la secció segona del capítol sisè d’aquesta mateixa Llei) ha de confeccionar i publicar a la pàgina web de la UIF la llista de noms i circumstàncies de les persones i entitats que consideri que tenen vinculació amb les activitats terroristes, el seu finançament o el finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva.

La Comissió Permanent obté, per mitjà de la UIF, tota la informació possible per identificar i determinar la identitat i les circumstàncies de les persones i entitats que, sobre la base de motius raonables, compleixen els criteris d’inclusió a la llista o sobre les quals hi ha motius raonables per sospitar o creure que compleixen aquests criteris.

La inclusió a la llista de les persones o entitats vinculades amb les activitats esmentades s’ha de fer amb una base raonable i mitjançant resolució expressa de la Comissió Permanent constatant que hi ha indicis raonables que són terroristes, que financen el terrorisme, que financen la proliferació d’armes de destrucció massiva, o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.

L’existència d’un procediment penal dirigit contra la persona o l’entitat no és requisit necessari per a la inclusió a la llista, tot i constituir-ne un indici raonable.

2. En qualsevol cas, han de figurar a la llista els noms i les circumstàncies de les persones i entitats que figuren a les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides.

3. Si un estat ho demana, la Comissió Permanent pot acordar la inscripció d’una persona o entitat a la llista si considera que hi ha motius raonables o una base raonable que permeti sospitar que la persona o l’entitat la inscripció de la qual es demana és terrorista, que finança el terrorisme, que finança la proliferació d’armes de destrucció massiva o que pertany a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.

4. La Comissió Permanent pot incloure i/o descartar persones o entitats de la llista, en mèrits de les informacions rebudes i tenint en compte els criteris i procediments establerts a les resolucions de les Nacions Unides quan escaigui.

5. La Comissió Permanent pot proposar als altres estats i als comitès competents de les Nacions Unides la inclusió en les respectives llistes de persones o entitats que compleixin els criteris específics d’inclusió a les llistes d’acord amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 69 Image
Mesures restrictives
1. La Comissió Permanent ha d’acordar i publicar, sense dilacions, l’adopció de mesures restrictives seguint, quan escaigui, les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o d’un dels seus comitès.

2. Les mesures restrictives poden consistir en:

a) el bloqueig de tots els fons i recursos econòmics que siguin propietat o es trobin controlats directament o indirectament, de manera íntegra o conjuntament amb tercers, per les persones o les entitats a què fa referència l’apartat 3 següent, inclosos els fons que derivin o tinguin per origen els anteriors;

b) la prohibició de posar a disposició de les persones i entitats a què fa referència l’apartat 3 següent, de manera directa o indirecta, qualsevol fons, recursos econòmics, serveis financers o altres serveis connexos;

c) restriccions de l’activitat comercial, incloses les restriccions a la importació i l’exportació i l’embargament d’armes;

d) restriccions en l’activitat financera de qualsevol natura, inclòs l’assessorament, l’assistència i el proveïment de serveis;

e) qualsevol altra restricció, incloent l’assistència tècnica i la prohibició de vol, d’entrada o de trànsit.

f) les sancions diplomàtiques, la suspensió de la cooperació i el boicot de celebracions esportives, en el cas de països inclosos en les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides.

3. Les mesures restrictives s’apliquen a:

a) les persones i entitats incloses a la llista;

b) tota entitat posseïda o controlada directament o indirectament per tota persona o entitat inclosa a la llista;

c) tota persona o entitat que actua en nom o sota les instruccions de les persones o entitats incloses a la llista;

d) els països inclosos en les llistes emeses pel comitè competent de les Nacions Unides, pel que fa a les sancions diplomàtiques, la suspensió de la cooperació i el boicot de celebracions esportives.

4. La Comissió Permanent pot adoptar altres mesures restrictives o directrius específiques seguint allò recomanat a les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, o un dels seus comitès.

5. La Comissió Permanent, en adoptar les mesures restrictives, també pot acordar derogacions o limitacions seguint les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, o per raó d’ordre públic o d’interès públic.

6. La Comissió Permanent ha de procedir a les modificacions i derogacions de les mesures restrictives de conformitat amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 70 Image Image
Publicació de la llista i de les mesures restrictives adoptades
1. La llista de les persones o entitats afectades, així com les mesures restrictives adoptades per la Comissió Permanent, es publiquen a la pàgina web de la UIFAND per a coneixement general.

2. La Comissió Permanent ha de publicar igualment les resolucions següents:

a) la retirada de la llista de les persones o entitats que hi havien estat incloses;

b) el desbloqueig dels fons o altres recursos econòmics de les persones o entitats que havien estat incloses a la llista;

c) el desbloqueig dels fons o recursos econòmics de les persones o entitats afectades indegudament per la decisió de bloqueig després de verificar que la persona o l’entitat no és la designada a la llista;

d) la retirada de qualsevol altra mesura restrictiva adoptada prèviament.

3. La publicació a la pàgina web de la UIFAND consisteix en la resolució en què s’adopten les mesures esmentades en els punts anteriors i la llista rebuda del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès i/o la llista de les persones o entitats sobre les quals la Comissió Permanent hagi adoptat qualsevol mesura.

4. Sense perjudici de la publicació a la pàgina web de la UIFAND, la Comissió Permanent comunica a les entitats operatives del sistema financer, a les companyies d’assegurances autoritzades a operar en el ram vida, a les institucions de gir postal i als notaris, per mitjà de correu electrònic o de qualsevol altre mitjà que permeti la prova de la recepció, la inclusió de persones o entitats a la llista, i dóna de manera clara les instruccions i les mesures concretes que els subjectes obligats han d’adoptar. Aquesta comunicació és subsidiària de la informació inscrita a la pàgina web de la UIFAND que han de consultar tots els subjectes obligats.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 70
Publicació de la llista i de les mesures restrictives adoptades


1. La llista de les persones o entitats afectades, així com les mesures restrictives adoptades per la Comissió Permanent, es publiquen a la pàgina web de la UIF per a coneixement general.

2. La Comissió Permanent ha de publicar igualment les resolucions següents:

a) la retirada de la llista de les persones o entitats que hi havien estat incloses;

b) el desbloqueig dels fons o altres recursos econòmics de les persones o entitats que havien estat incloses a la llista;

c) el desbloqueig dels fons o recursos econòmics de les persones o entitats afectades indegudament per la decisió de bloqueig després de verificar que la persona o l’entitat no és la designada a la llista;

d) la retirada de qualsevol altra mesura restrictiva adoptada prèviament.

3. La publicació a la pàgina web de la UIF consisteix en la resolució en què s’adopten les mesures esmentades en els punts anteriors i la llista rebuda del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès i/o la llista de les persones o entitats sobre les quals la Comissió Permanent hagi adoptat qualsevol mesura.

4. Sense perjudici de la publicació a la pàgina web de la UIF, la Comissió Permanent comunica a les entitats operatives del sistema financer, a les companyies d’assegurances autoritzades a operar en el ram vida, a les institucions de gir postal i als notaris, per mitjà de correu electrònic o de qualsevol altre mitjà que permeti la prova de la recepció, la inclusió de persones o entitats a la llista, i dóna de manera clara les instruccions i les mesures concretes que els subjectes obligats han d’adoptar. Aquesta comunicació és subsidiària de la informació inscrita a la pàgina web de la UIF que han de consultar tots els subjectes obligats.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 71 Image Image
Contingut i efectes de les mesures restrictives
1. El bloqueig comporta la prohibició, mentre duri, de transferir, convertir, utilitzar, cedir o desplaçar els fons i els recursos econòmics que la persona o l’entitat posseeix o controla, directament o indirectament, en el moment del bloqueig.

Els fons i recursos econòmics segueixen essent administrats:

a) per l’entitat financera o qualsevol altre dispositiu designat a aquest efecte per la persona o l’entitat que els posseïa o controlava, directament o indirectament, abans que s’acordés el bloqueig;

b) per una nova institució o dispositiu designat per la persona o l’entitat que els posseïa o controlava, directament o indirectament, sota autorització de la Comissió Permanent.

Es consideren mesures d’administració les necessàries per fer front a les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels béns bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.

2. Llevat el que es disposa a l’article 74, és prohibit posar a disposició de les persones o entitats incloses a la llista els fons o recursos econòmics, o els beneficis que produeixin.

3. Les mesures restrictives s’han de dur a terme de manera immediata a partir de què es publiquin a la pàgina web de la UIFAND.

4. Les mesures restrictives són subsidiàries i no poden perjudicar els efectes de qualsevol altre bloqueig o comís acordat en el marc d’un procediment que afecti els mateixos fons i recursos econòmics.

5. Sense perjudici dels drets que corresponguin als tercers de bona fe, les actuacions que contravinguin les mesures restrictives degudament publicades a la pàgina web de la UIFAND es consideren nul·les i sense efectes.

6. En matèria de prevenció i desorganització del finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva, es permet l’ingrés als comptes bloquejats dels interessos o altres rendes degudes sobre aquests comptes o pagaments deguts per raó de contractes, acords o obligacions establerts abans del bloqueig sense perjudici que aquests quedin bloquejats. Altrament, les mesures de bloqueig no impedeixen que la persona o l’entitat concernida pugui efectuar qualsevol pagament derivat d’una obligació o un contracte conclòs abans de la inclusió a la llista sempre que:

a) hi hagi la seguretat que l’obligació i el contracte no tenen relació amb cap article, matèria, equipament, bé, tecnologia, assistència, formació, ajut financer, inversió, serveis de corretatge, i altres serveis prohibits a la resolució del Consell de Seguretat pertinent.

b) hi hagi la seguretat que el pagament no serà rebut directament o indirectament per una persona o entitat inclosa a la llista.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 71
Contingut i efectes de les mesures restrictives


1. El bloqueig comporta la prohibició, mentre duri, de transferir, convertir, utilitzar, cedir o desplaçar els fons i els recursos econòmics que la persona o l’entitat posseeix o controla, directament o indirectament, en el moment del bloqueig.

Els fons i recursos econòmics segueixen essent administrats:

a) per l’entitat financera o qualsevol altre dispositiu designat a aquest efecte per la persona o l’entitat que els posseïa o controlava, directament o indirectament, abans que s’acordés el bloqueig;

b) per una nova institució o dispositiu designat per la persona o l’entitat que els posseïa o controlava, directament o indirectament, sota autorització de la Comissió Permanent.

Es consideren mesures d’administració les necessàries per fer front a les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels béns bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.

2. Llevat el que es disposa a l’article 74, és prohibit posar a disposició de les persones o entitats incloses a la llista els fons o recursos econòmics, o els beneficis que produeixin.

3. Les mesures restrictives s’han de dur a terme de manera immediata a partir de què es publiquin a la pàgina web de la UIF.

4. Les mesures restrictives són subsidiàries i no poden perjudicar els efectes de qualsevol altre bloqueig o comís acordat en el marc d’un procediment que afecti els mateixos fons i recursos econòmics.

5. Sense perjudici dels drets que corresponguin als tercers de bona fe, les actuacions que contravinguin les mesures restrictives degudament publicades a la pàgina web de la UIF es consideren nul·les i sense efectes.

6. En matèria de prevenció i desorganització del finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva, es permet l’ingrés als comptes bloquejats dels interessos o altres rendes degudes sobre aquests comptes o pagaments deguts per raó de contractes, acords o obligacions establerts abans del bloqueig sense perjudici que aquests quedin bloquejats. Altrament, les mesures de bloqueig no impedeixen que la persona o l’entitat concernida pugui efectuar qualsevol pagament derivat d’una obligació o un contracte conclòs abans de la inclusió a la llista sempre que:

a) hi hagi la seguretat que l’obligació i el contracte no tenen relació amb cap article, matèria, equipament, bé, tecnologia, assistència, formació, ajut financer, inversió, serveis de corretatge, i altres serveis prohibits a la resolució del Consell de Seguretat pertinent.

b) hi hagi la seguretat que el pagament no serà rebut directament o indirectament per una persona o entitat inclosa a la llista.


Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 72 Image Image
Obligacions d’informació
1. Els serveis de l’Administració que gestionin registres públics amb dades o informació relativa a les persones o entitats incloses a la llista n’han d’informar de manera immediata la UIFAND, que en dóna compte a la Comissió Permanent.

2. Els subjectes obligats que tinguin relació o coneixement dels fons o recursos econòmics afectats per una mesura restrictiva, han d’informar de manera fefaent la UIFAND de les mesures adoptades en compliment d’aquesta Llei, així com de qualsevol operació que la persona o l’entitat designada pretengués realitzar.

La comunicació s’ha d’efectuar no més tard dels cinc dies següents a la publicació de la resolució de la Comissió Permanent adoptant les mesures o des de la data en què els fons o recursos econòmics hagin arribat a la possessió del comunicant, si aquesta data és posterior.

3. La comunicació que efectuïn els serveis de l’Administració i els subjectes obligats ha de contenir informació sobre les parts involucrades, el muntant i la natura dels fons o recursos econòmics, les transaccions, les relacions de negoci, i qualsevol altra informació relativa a les persones i entitats incloses a la llista.

4. La Comissió Permanent, quan hagi rebut informació de l’efectivitat del bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva, ha de:

a) ratificar el bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva mitjançant comunicació expressa al detentor dels fons o recursos econòmics. La manca de comunicació al detentor dels fons en el termini de 15 dies, a comptar de la recepció de la informació tramesa per aquest darrer, comporta la ratificació de la mesura.

Una vegada la Comissió Permanent ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar al detentor dels fons o recursos econòmics per mitjà de la UIFAND.

b) comunicar a les persones afectades directament, si es coneix el seu domicili, o mitjançant la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra:

- l’existència del bloqueig o la mesura restrictiva

- les raons que l’han motivat

- el seu contingut

- les accions i els recursos al seu abast per obtenir l’aixecament total o parcial del bloqueig o de la mesura restrictiva i la retirada de la inclusió a la llista.

Una vegada la Comissió Permanent ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar a la persona afectada.

5. El dipositari dels fons o recursos econòmics bloquejats ha d’informar com més aviat millor la UIFAND de qualsevol incidència que es produeixi respecte dels mateixos fons o recursos i, en general, de la seva situació i el seu estat amb una freqüència semestral.

6. En tot cas, la Comissió Permanent, la UIFAND i els subjectes obligats no són responsables dels danys causats per l’aplicació de les mesures restrictives i les restants disposicions previstes en aquest capítol.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 72
Obligacions d’informació


1. Els serveis de l’Administració que gestionin registres públics amb dades o informació relativa a les persones o entitats incloses a la llista n’han d’informar de manera immediata la UIF, que en dóna compte a la Comissió Permanent.

2. Els subjectes obligats que tinguin relació o coneixement dels fons o recursos econòmics afectats per una mesura restrictiva, han d’informar de manera fefaent la UIF de les mesures adoptades en compliment d’aquesta Llei, així com de qualsevol operació que la persona o l’entitat designada pretengués realitzar.

La comunicació s’ha d’efectuar no més tard dels cinc dies següents a la publicació de la resolució de la Comissió Permanent adoptant les mesures o des de la data en què els fons o recursos econòmics hagin arribat a la possessió del comunicant, si aquesta data és posterior.

3. La comunicació que efectuïn els serveis de l’Administració i els subjectes obligats ha de contenir informació sobre les parts involucrades, el muntant i la natura dels fons o recursos econòmics, les transaccions, les relacions de negoci, i qualsevol altra informació relativa a les persones i entitats incloses a la llista.

4. La Comissió Permanent, quan hagi rebut informació de l’efectivitat del bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva, ha de:

a) ratificar el bloqueig o qualsevol altra mesura restrictiva mitjançant comunicació expressa al detentor dels fons o recursos econòmics. La manca de comunicació al detentor dels fons en el termini de 15 dies, a comptar de la recepció de la informació tramesa per aquest darrer, comporta la ratificació de la mesura.

Una vegada la Comissió Permanent ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar al detentor dels fons o recursos econòmics per mitjà de la UIF.

b) comunicar a les persones afectades directament, si es coneix el seu domicili, o mitjançant la publicació d’un edicte al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra:

- l’existència del bloqueig o la mesura restrictiva

- les raons que l’han motivat

- el seu contingut

- les accions i els recursos al seu abast per obtenir l’aixecament total o parcial del bloqueig o de la mesura restrictiva i la retirada de la inclusió a la llista.

Una vegada la Comissió Permanent ha adoptat l’acord pertinent, aquesta comunicació es fa arribar a la persona afectada.

5. El dipositari dels fons o recursos econòmics bloquejats ha d’informar com més aviat millor la UIF de qualsevol incidència que es produeixi respecte dels mateixos fons o recursos i, en general, de la seva situació i el seu estat amb una freqüència semestral.

6. En tot cas, la Comissió Permanent, la UIF i els subjectes obligats no són responsables dels danys causats per l’aplicació de les mesures restrictives i les restants disposicions previstes en aquest capítol.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 73 Image Image
Exclusió de la llista
1. La Comissió Permanent ha d’avaluar i resoldre de manera motivada sobre les peticions d’exclusió de la llista formulades per les parts concernides en el termini de quinze dies.

2. En cas que s’aprovi l’exclusió de la llista d’una persona o entitat, la Comissió Permanent procedeix a realitzar les accions oportunes per comunicar l’exclusió als serveis de l’administració i als subjectes obligats i per alliberar els fons i recursos econòmics que es trobin afectats per les mesures per mitjà de la UIFAND.

Quan la inscripció a la llista deriva del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió Permanent es declara incompetent per conèixer de l’afer i s’informa la part interessada dels recursos al seu abast per obtenir l’exclusió de la llista davant del Comitè concernit, en especial:

a) de la possibilitat de fer-ho directament d’acord amb els procediments establerts dels quals s’informa l’interessat, o

b) de la possibilitat de fer-ho per mitjà de la Comissió Permanent que s’adreça al Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, i comunica la petició d’exclusió de la llista.

3. Les resolucions de la Comissió Permanent tenen naturalesa administrativa. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició d’exclusió s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs d’alçada davant del Govern.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 73
Exclusió de la llista


1. La Comissió Permanent ha d’avaluar i resoldre de manera motivada sobre les peticions d’exclusió de la llista formulades per les parts concernides en el termini de quinze dies.

2. En cas que s’aprovi l’exclusió de la llista d’una persona o entitat, la Comissió Permanent procedeix a realitzar les accions oportunes per comunicar l’exclusió als serveis de l’administració i als subjectes obligats i per alliberar els fons i recursos econòmics que es trobin afectats per les mesures per mitjà de la UIF.

Quan la inscripció a la llista deriva del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió Permanent es declara incompetent per conèixer de l’afer i s’informa la part interessada dels recursos al seu abast per obtenir l’exclusió de la llista davant del Comitè concernit, en especial:

a) de la possibilitat de fer-ho directament d’acord amb els procediments establerts dels quals s’informa l’interessat, o

b) de la possibilitat de fer-ho per mitjà de la Comissió Permanent que s’adreça al Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, i comunica la petició d’exclusió de la llista.

3. Les resolucions de la Comissió Permanent tenen naturalesa administrativa. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició d’exclusió s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs d’alçada davant del Govern.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 74 Image Image
Aixecament i modificació de les mesures restrictives
1. La Comissió Permanent ha d’avaluar i resoldre de manera motivada en el termini de quinze dies:

a) sobre les peticions formulades per les parts concernides d’aixecament o modificació de les mesures adoptades;

b) sobre les peticions dels tercers de bona fe que es puguin veure afectats per les mesures adoptades, ja sigui perquè es produeix una identitat o similitud de noms amb els de les persones o entitats concernides o per qualsevol altra causa que justifiqui l’aixecament o la modificació de les mesures.

2. En cas que s’aprovi l’aixecament total o parcial o la modificació de les mesures adoptades, la Comissió Permanent procedeix a realitzar les accions oportunes per alliberar els fons i recursos econòmics, i efectua les comunicacions als serveis de l’Administració i als subjectes obligats per mitjà de la UIFAND.

3. La Comissió Permanent pot autoritzar, a instància de part, que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats, totalment o en part, per les persones o entitats llistades o per familiars propers, per satisfer necessitats bàsiques de supervivència, incloses les despeses d’alimentació, medicació, habitatge, sanitat i assistència legal. La mateixa Comissió Permanent podrà autoritzar que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats per pagar les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels béns bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.

4. Quan les mesures adoptades deriven del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió Permanent no pot aixecar o modificar les mesures adoptades sense haver procedit a les comunicacions i els tràmits corresponents que amb caràcter previ esdevenen necessaris d’acord amb les resolucions aplicables.

5. Les resolucions de la Comissió Permanent tenen naturalesa administrativa i poden ser recorregudes en alçada davant del Govern. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició corresponent s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 74
Aixecament i modificació de les mesures restrictives


1. La Comissió Permanent ha d’avaluar i resoldre de manera motivada en el termini de quinze dies:

a) sobre les peticions formulades per les parts concernides d’aixecament o modificació de les mesures adoptades;

b) sobre les peticions dels tercers de bona fe que es puguin veure afectats per les mesures adoptades, ja sigui perquè es produeix una identitat o similitud de noms amb els de les persones o entitats concernides o per qualsevol altra causa que justifiqui l’aixecament o la modificació de les mesures.

2. En cas que s’aprovi l’aixecament total o parcial o la modificació de les mesures adoptades, la Comissió Permanent procedeix a realitzar les accions oportunes per alliberar els fons i recursos econòmics, i efectua les comunicacions als serveis de l’Administració i als subjectes obligats per mitjà de la UIF.

3. La Comissió Permanent pot autoritzar, a instància de part, que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats, totalment o en part, per les persones o entitats llistades o per familiars propers, per satisfer necessitats bàsiques de supervivència, incloses les despeses d’alimentació, medicació, habitatge, sanitat i assistència legal. La mateixa Comissió Permanent podrà autoritzar que els fons i recursos econòmics bloquejats puguin ser utilitzats per pagar les despeses d’impostos, taxes, primes obligatòries d’assegurances i càrrecs bancaris pel manteniment dels comptes, qualsevol despesa necessària per al manteniment i la bona administració dels béns bloquejats, així com qualsevol altra despesa extraordinària que ho justifiqui.

4. Quan les mesures adoptades deriven del compliment d’una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un dels seus comitès, la Comissió Permanent no pot aixecar o modificar les mesures adoptades sense haver procedit a les comunicacions i els tràmits corresponents que amb caràcter previ esdevenen necessaris d’acord amb les resolucions aplicables.

5. Les resolucions de la Comissió Permanent tenen naturalesa administrativa i poden ser recorregudes en alçada davant del Govern. Transcorregut el termini de 15 dies a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article, la petició corresponent s’ha d’entendre desestimada i dóna dret a l’interessat a formular recurs.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Secció segona. Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme, el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament Image

Article 75 Image
Naturalesa
La Comissió Permanent per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament és un òrgan del Govern d’Andorra que exerceix les funcions atribuïdes en aquesta secció.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 76 Image Image
Composició
La Comissió Permanent es compon de sis membres: dos representants de la UIFAND i quatre dels ministeris encarregats de finances, justícia, interior i afers exteriors, a raó d’un membre per departament.

Sempre que es consideri necessari, es pot demanar l’assistència a la Comissió Permanent de representants addicionals tant dels departaments membres de la Comissió com d’altres departaments.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 76
Composició


La Comissió Permanent es compon de sis membres: dos representants de la UIF i quatre dels ministeris encarregats de finances, justícia, interior i afers exteriors, a raó d’un membre per departament.

Sempre que es consideri necessari, es pot demanar l’assistència a la Comissió Permanent de representants addicionals tant dels departaments membres de la Comissió com d’altres departaments.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 77 Image Image
Nomenament i durada dels membres de la Comissió Permanent
1. Els representants dels organismes que integren la Comissió Permanent són nomenats, respectivament, pel màxim responsable de la UIFAND i pels ministres corresponents.

Entre els representants de la UIFAND figura, en tot cas, el màxim responsable d’aquest organisme.

2. Cada organisme assigna dos membres per cadascun dels departaments esmentats a l’article anterior a la Comissió Permanent, un de titular i un de suplent, a excepció de la UIFAND, que hi assigna dos titulars i un suplent.

3. El nomenament és vàlid fins que es nomeni un nou membre.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 77
Nomenament i durada dels membres de la Comissió Permanent


1. Els representants dels organismes que integren la Comissió Permanent són nomenats, respectivament, pel màxim responsable de la UIF i pels ministres corresponents.

Entre els representants de la UIF figura, en tot cas, el màxim responsable d’aquest organisme.

2. Cada organisme assigna dos membres per cadascun dels departaments esmentats a l’article anterior a la Comissió Permanent, un de titular i un de suplent, a excepció de la UIF, que hi assigna dos titulars i un suplent.

3. El nomenament és vàlid fins que es nomeni un nou membre.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 78 Image Image
Objecte i funcions
1. La Comissió Permanent té per objecte la coordinació dels diversos ministeris en matèria de prevenció, lluita i supressió del terrorisme i el seu finançament i en la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.

2. Endemés de les funcions especificades en els articles anteriors, la Comissió Permanent desenvolupa les funcions següents:

a) Recollir o sol·licitar de qualsevol administració o subjecte obligat, directament o per mitjà de la UIFAND o del Servei de Policia, tota informació pertinent per identificar sobre la base d’indicis raonables les persones que reuneixen els criteris d’inclusió a les llistes de les resolucions del Consell de Seguretat competents de les Nacions Unides i per identificar les persones i entitats sobre les quals hi hagi una base raonable per sospitar o creure que són terroristes, que financen el terrorisme o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.

b) Confeccionar i modificar la llista de persones vinculades amb les activitats descrites i adoptar les mesures restrictives corresponents d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 78
Objecte i funcions


1. La Comissió Permanent té per objecte la coordinació dels diversos ministeris en matèria de prevenció, lluita i supressió del terrorisme i el seu finançament i en la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.

2. Endemés de les funcions especificades en els articles anteriors, la Comissió Permanent desenvolupa les funcions següents:

a) Recollir o sol·licitar de qualsevol administració o subjecte obligat, directament o per mitjà de la UIF o del Servei de Policia, tota informació pertinent per identificar sobre la base d’indicis raonables les persones que reuneixen els criteris d’inclusió a les llistes de les resolucions del Consell de Seguretat competents de les Nacions Unides i per identificar les persones i entitats sobre les quals hi hagi una base raonable per sospitar o creure que són terroristes, que financen el terrorisme o que pertanyen a organitzacions dedicades a aquestes finalitats.

b) Confeccionar i modificar la llista de persones vinculades amb les activitats descrites i adoptar les mesures restrictives corresponents d’acord amb el que estableix aquesta Llei.


Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Article 79 Image Image
Funcionament
1. La Comissió Permanent és presidida pel màxim responsable de la UIFAND, el qual convoca oportunament les reunions, fixa l’ordre del dia i estén l’acta corresponent.

2. La Comissió Permanent es reuneix com a mínim un cop cada tres mesos. A més, es poden convocar reunions extraordinàries sempre que sigui necessari a criteri de la presidència o a petició d’un o diversos membres de la Comissió Permanent, en especial, quan es produeixi una demanda d’un Estat d’inclusió d’una persona o entitat a les llistes.

3. Per formalitzar la petició de convocar una reunió extraordinària s’ha de comunicar per escrit a la presidència amb la proposta de l’ordre del dia. Un cop rebuda la petició, la presidència convoca la reunió oportunament.

4. Les decisions són adoptades per majoria simple dels membres de la Comissió Permanent. En cas d’empat, decideix el president amb vot de qualitat.

Mostra redacció anterior, vigent del 24/04/2014 a l’11/02/2015
Article 79
Funcionament


1. La Comissió Permanent és presidida pel màxim responsable de la UIF, el qual convoca oportunament les reunions, fixa l’ordre del dia i estén l’acta corresponent.

2. La Comissió Permanent es reuneix com a mínim un cop cada tres mesos. A més, es poden convocar reunions extraordinàries sempre que sigui necessari a criteri de la presidència o a petició d’un o diversos membres de la Comissió Permanent, en especial, quan es produeixi una demanda d’un Estat d’inclusió d’una persona o entitat a les llistes.

3. Per formalitzar la petició de convocar una reunió extraordinària s’ha de comunicar per escrit a la presidència amb la proposta de l’ordre del dia. Un cop rebuda la petició, la presidència convoca la reunió oportunament.

4. Les decisions són adoptades per majoria simple dels membres de la Comissió Permanent. En cas d’empat, decideix el president amb vot de qualitat.

Modificada la referència a la “UIF” per “UIFAND” per la disposició final primera de la Llei 2/2015, del 15 de gener, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Mostra redacció anterior, vigent del 24/07/2001 al 23/04/2014
(Sense contingut)

Creat per l’article 1 de la Llei 4/2014, del 27 de març, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000.


Disposició addicional

S’afegeix una nova secció al capítol IV del títol segon del Codi de procediment penal amb la següent rúbrica i contingut:

Secció setzena. Entrega vigilada d’objectes delictius i agent encobert

Article 122 bis
1. El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del director del Servei de Policia la circulació o l’entrega de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes, així com armes de foc, obres d’art, moneda falsa, representacions d’infants dedicats a activitats sexuals o de les seves parts sexuals, òrgans humans, objectes o diners i valors procedents d’una operació de blanqueig de diners. Per adoptar aquestes mesures, s’ha de tenir en compte si són necessàries en relació amb la importància del delicte i amb les possibilitats de vigilància.

2. La circulació o l’entrega controlada consisteix a permetre trameses il·lícites de drogues, objectes o substàncies esmentades en el paràgraf anterior, així com de les coses o valors que les hagin substituït, i fer-ne un seguiment de la circulació, la sortida o l’entrada sense interferència que ho obstaculitzi per part de l’autoritat o dels seus agents i sota la seva vigilància. Aquesta operació té per finalitat descobrir o identificar persones involucrades en la comissió d’algun delicte en relació amb les dites drogues, els objectes o les substàncies o de prestar ajuda a autoritats estrangeres que persegueixen els mateixos fins.

3. Els funcionaris de Policia han de donar compte de llur actuació immediata al batlle competent.

Article 122 ter
El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del director del Servei de Policia la participació activa d’un agent encobert en els delictes relacionats amb la droga, les armes de foc, la moneda falsa, el proxenetisme, el terrorisme, la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, el tràfic d’òrgans humans i el blanqueig de diners.

Aquest agent encobert ha de revestir obligatòriament la condició de funcionari de Policia amb funcions de policia judicial.

Article 122 quater
Per aplicació dels dos articles anteriors, sense perjudici del que disposin els convenis internacionals sobre la matèria, el batlle competent pot condicionar l’acord donat a les autoritats estrangeres al compliment de requisits particulars en relació amb l’organització i el control de la mesura per part de les autoritats andorranes.

En tots els casos, el Servei de Policia i les autoritats judicials andorranes han de ser informats amb la màxima diligència del desenvolupament de la mesura i de tot esdeveniment que pugui tenir transcendència en l’operació.

Disposició transitòria única

Mentre la Unitat de Prevenció del Blanqueig no defineixi, en l’exercici de les prerrogatives que li han estat atorgades per l’article 53, apartat 2, primer paràgraf, les transaccions específiques susceptibles de comportar operacions de blanqueig de diners previstes a l’article 51 a) de la present Llei, s’aplicarà la tipologia d’aquestes transaccions aprovada pel Govern mitjançant decret.

Disposició derogatòria

Queda derogada la Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diner o valors producte del crim, de data 11 de maig de 1995.

Disposicions finals

Disposició final primera

Es faculta el Govern perquè pugui establir les normes específiques amb relació a qualsevol punt de la present Llei que pugui requerir un desenvolupament reglamentari i per fer-la operativa.
Disposició final segona

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 29 de desembre del 2000

Francesc Areny Casal
Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Martí Alanis
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
Jacques Chirac
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra


Image Disposició addicional primera de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000

Associacions i altres entitats sense ànim de lucre

1. La Junta Directiva de les associacions que es regeixen per la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000, i el seu personal amb responsabilitats de gestió, han de vetllar perquè aquestes associacions no siguin utilitzades per canalitzar fons o recursos a les persones i entitats vinculades a grups o organitzacions terroristes, d’acord amb el previst en la legislació reguladora de la prevenció i bloqueig del finançament del terrorisme.

A aquest efecte, totes les associacions han de conservar durant cinc anys registres amb la identitat de totes les persones que rebin fons o recursos de l’associació, així com els llibres registre a què es refereix l’article 28 de la Llei qualificada d’associacions. Aquests llibres i registres han d’estar a disposició dels responsables del Registre d’Associacions, i també dels òrgans administratius o judicials amb competències en l’àmbit de la prevenció o persecució del terrorisme.

2. Les obligacions establertes a l’apartat 1 anterior són aplicables a les fundacions o a altres organismes sense ànim de lucre, amb el benentès que en aquests casos correspon al protectorat, patronat o a l’òrgan de representació pertinent que gestioni els interessos de l’organització, el compliment d’aquesta disposició.

3. L’abast de les obligacions establertes en aquesta disposició es pot desenvolupar reglamentàriament.