Decret
Índex
[Mostra/Amaga]Exposició de motius
La navegació marítima és una activitat que clarament queda lluny de les fronteres andorranes. Tampoc no s’exploten ni rius ni llacs per a navegació, i només es donen situacions puntuals i més aviat anecdòtiques en què petites embarcacions lleugeres són usades per a esbarjo en aquests emplaçaments.Contràriament, en ports marítims de països veïns és cada cop més freqüent trobar embarcacions esportives i de lleure amb la bandera d’Andorra que segueixen les disposicions de la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999. En cap cas trobem, però, ni la legislació actual ho permet, embarcacions que tinguin un ús diferent del lleure o l’esport.
Per altra banda, la conferència de 1988 dels governs que formen part del Conveni internacional per a la seguretat de la vida humana en el mar (SOLAS), de 1974, va aprovar diverses esmenes referents a les radiocomunicacions per al Sistema mundial de socors i seguretat marítims (SMSSM). I atès que el conveni SOLAS té un àmbit d’aplicació restringit a determinats vaixells de passatge, l’Organització Marítima Internacional (OMI) ha recomanat a les administracions adscrites que facin efectives les normes del Sistema mundial de socors i seguretat marítims per a embarcacions a les quals no és aplicable el conveni SOLAS.
Per aquesta raó, el principal objectiu d’aquest Reglament consisteix a aplicar les normes esmentades, fins on sigui possible, a les embarcacions amb matrícula andorrana, ja que fins ara no disposaven de cap cobertura legal en matèria de radiocomunicacions marítimes.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Ordenament Territorial, el Govern, en la sessió del 13 de febrer del 2019, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament pel qual es regulen les radiocomunicacions marítimes a bord de les embarcacions esportives i de lleure andorranes, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament pel qual es regulen les radiocomunicacions marítimes a bord de les embarcacions esportives i de lleure
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte establir la regulació de les radiocomunicacions marítimes i de les instal·lacions radioelèctriques a bord de les embarcacions esportives i de lleure andorranes, destinades a emissions del servei mòbil marítim que regula el Reglament de radiocomunicacions de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) en vigor en cada moment, des de la perspectiva de la tutela de la seguretat marítima.
El seu contingut s’entén sense perjudici del que disposin les lleis en matèria de telecomunicacions vigents al Principat d’Andorra.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Les disposicions d’aquest Reglament són aplicables a les embarcacions esportives i de lleure andorranes.
LesLleis.com
Cap article d’aquest Reglament no pot impedir l’ús per part de qualsevol embarcació en perill de qualsevol mitjà a la seva disposició per atraure l’atenció, fer conèixer la seva posició i obtenir ajuda.
Article 3. Termes i definicions
1. Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:
a) Embarcacions esportives i de lleure: qualsevol tipus d’embarcació, amb independència dels seus mitjans de propulsió (vela, motor o rem), destinada a fins esportius o de lleure. Aquestes embarcacions no poden fer activitats de transport de càrrega o passatgers ni pesca comercial.
b) Distintiu de crida de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació: un distintiu de crida (call sign, CS) és un identificador o distintiu únic per a una estació transmissora. Per tant, en l’àmbit marítim, els distintius de crida de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació són els identificadors únics de les estacions transmissores de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació que permeten identificar aquestes estacions quan són origen d’una transmissió radioelèctrica.
c) Identitat de servei mòbil marítim (MMSI): un número MMSI és l’equivalent electrònic a un distintiu de crida de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació. És necessari per operar amb equips de crida selectiva digital (DSC), equips satèl·lit i radiobalises.
d) Equips radioelèctrics o instal·lacions radioelèctriques dels vaixells o d’altres tipus d’embarcacions: els equips o les instal·lacions a bord de vaixells o d’altres tipus d’embarcacions l’ús dels quals es destini tant a radiocomunicacions com a la radionavegació marítima, així com els elements que en formin part o intervinguin en el seu funcionament.
e) Radiobalisa indicadora de posició d’emergència (EPIRB) i balisa de localització personal (PLB): radiotransmissor de petites dimensions, autocontingut i que funciona amb bateria. La seva funció principal és determinar la posició dels supervivents en una operació de recerca i salvament.
f) Crida selectiva digital (DSC): tècnica que utilitza codis digitals i que dona a una estació radioelèctrica la possibilitat d’establir contacte amb una altra estació, o amb un grup d’estacions, i transmetre-hi informació complint les recomanacions pertinents del sector de radiocomunicacions de la UIT.
g) Reglament de radiocomunicacions: el Reglament internacional de radiocomunicacions governa l’ús de l’espectre ràdio a escala mundial. Està fet per la UIT i s’ha acordat en les conferències mundials de radiocomunicacions. Andorra es va adherir a la UIT el 1994.
h) Nomenclàtor de les estacions costaneres i estacions que presten serveis especials (llista IV): llista d’estacions publicada en format electrònic i en paper per l’Oficina de Radiocomunicacions de la UIT. És consultable en línia des del lloc web del Sistema de recuperació i accés mòbil marítim (MARS) de l’Oficina de Radiocomunicacions.
i) Zona marítima A1: zona compresa en l’àmbit de cobertura radiotelefònica, com a mínim d’una estació costanera d’ones mètriques (VHF), en la qual s’ha de disposar contínuament de l’alerta de crida selectiva digital (DSC) i l’extensió de la qual està delimitada pel Govern contractant interessat.
j) Zona marítima A2: zona de la qual s’exclou la zona marítima A1, compresa en l’àmbit de cobertura radiotelefònica, com a mínim d’una estació costanera d’ones hectomètriques (MF), en la qual s’ha de disposar contínuament de l’alerta DSC i l’extensió de la qual està limitada pel Govern contractant interessat.
k) Zona marítima A3: zona de la qual s’exclouen les zones A1 i A2, compresa en l’àmbit de cobertura d’un satèl·lit geostacionari d’Immarsat, en la qual s’ha de disposar contínuament de l’alerta.
l) Zona marítima A4: qualsevol de les altres zones que queden fora de les zones marítimes A1, A2 i A3.
m) Estació costanera: estació terrestre del servei mòbil marítim.
b) Distintiu de crida de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació: un distintiu de crida (call sign, CS) és un identificador o distintiu únic per a una estació transmissora. Per tant, en l’àmbit marítim, els distintius de crida de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació són els identificadors únics de les estacions transmissores de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació que permeten identificar aquestes estacions quan són origen d’una transmissió radioelèctrica.
c) Identitat de servei mòbil marítim (MMSI): un número MMSI és l’equivalent electrònic a un distintiu de crida de vaixell o d’un altre tipus d’embarcació. És necessari per operar amb equips de crida selectiva digital (DSC), equips satèl·lit i radiobalises.
d) Equips radioelèctrics o instal·lacions radioelèctriques dels vaixells o d’altres tipus d’embarcacions: els equips o les instal·lacions a bord de vaixells o d’altres tipus d’embarcacions l’ús dels quals es destini tant a radiocomunicacions com a la radionavegació marítima, així com els elements que en formin part o intervinguin en el seu funcionament.
e) Radiobalisa indicadora de posició d’emergència (EPIRB) i balisa de localització personal (PLB): radiotransmissor de petites dimensions, autocontingut i que funciona amb bateria. La seva funció principal és determinar la posició dels supervivents en una operació de recerca i salvament.
f) Crida selectiva digital (DSC): tècnica que utilitza codis digitals i que dona a una estació radioelèctrica la possibilitat d’establir contacte amb una altra estació, o amb un grup d’estacions, i transmetre-hi informació complint les recomanacions pertinents del sector de radiocomunicacions de la UIT.
g) Reglament de radiocomunicacions: el Reglament internacional de radiocomunicacions governa l’ús de l’espectre ràdio a escala mundial. Està fet per la UIT i s’ha acordat en les conferències mundials de radiocomunicacions. Andorra es va adherir a la UIT el 1994.
h) Nomenclàtor de les estacions costaneres i estacions que presten serveis especials (llista IV): llista d’estacions publicada en format electrònic i en paper per l’Oficina de Radiocomunicacions de la UIT. És consultable en línia des del lloc web del Sistema de recuperació i accés mòbil marítim (MARS) de l’Oficina de Radiocomunicacions.
i) Zona marítima A1: zona compresa en l’àmbit de cobertura radiotelefònica, com a mínim d’una estació costanera d’ones mètriques (VHF), en la qual s’ha de disposar contínuament de l’alerta de crida selectiva digital (DSC) i l’extensió de la qual està delimitada pel Govern contractant interessat.
j) Zona marítima A2: zona de la qual s’exclou la zona marítima A1, compresa en l’àmbit de cobertura radiotelefònica, com a mínim d’una estació costanera d’ones hectomètriques (MF), en la qual s’ha de disposar contínuament de l’alerta DSC i l’extensió de la qual està limitada pel Govern contractant interessat.
k) Zona marítima A3: zona de la qual s’exclouen les zones A1 i A2, compresa en l’àmbit de cobertura d’un satèl·lit geostacionari d’Immarsat, en la qual s’ha de disposar contínuament de l’alerta.
l) Zona marítima A4: qualsevol de les altres zones que queden fora de les zones marítimes A1, A2 i A3.
m) Estació costanera: estació terrestre del servei mòbil marítim.
2. Els conceptes que no estiguin expressament definits en aquest Reglament tenen el significat que prevegin la normativa de telecomunicacions en vigor, el Reglament de radiocomunicacions de la UIT o els convenis de l’OMI.
Article 4. Assignació dels distintius de crida i d’identitats del servei mòbil marítim
1. Atès l’article 19 del Reglament de les radiocomunicacions, l’òrgan competent per assignar distintius de crida per a estacions de radiocomunicacions d’ús marítim és el Govern. De la mateixa manera, aquests distintius són comunicats i compartits amb la UIT per ser usats en cas d’emergència o per localitzar possibles interferències.
2. Atesa la regla 5-1 del capítol quart de l’annex del conveni SOLAS, l’òrgan competent per assignar les identitats del servei mòbil marítim (MMSI), per a la seva programació en els equips de crida selectiva digital i en les radiobalises per satèl·lit respecte de les embarcacions nacionals, és el Govern, que ha de mantenir una base de dades actualitzada d’aquestes identitats, permanentment connectada amb els equips nacionals d’emergències i protecció civil.
3. Les identitats per a centres de coordinació de salvament (CCS) també les assigna el Govern. Així mateix, i si és necessari per poder complir determinats serveis de seguretat de la navegació i salvament, com ara radiobalises de tipus personal o altres serveis, el Govern pot assignar excepcionalment altres identitats diferents de l’MMSI o del distintiu de crida.
4. Les sol·licituds de distintius de crida i les d’MMSI les han de dirigir al Govern els propietaris o explotadors de les embarcacions, o els seus representants autoritzats. Aquestes sol·licituds s’han de formalitzar mitjançant els impresos oficials publicats pel Govern.
5. El termini màxim per resoldre i notificar els procediments d’assignació de les identitats esmentades és de dos mesos. S’entén desestimada la sol·licitud si en aquest termini no s’ha dictat i notificat la resolució.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.