Reglament relatiu a la identificació, el registre, les normes zoosanitàries i el moviment no comercial dels animals de companyia (Text refós per LesLleis.com)

Títol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament estableix les normes zoosanitàries, d’identificació i de registre aplicables als animals de companyia, així com els requisits zoosanitaris aplicables específicament durant el moviment no comercial d’aquests animals.

2. Aquest Reglament s’aplica sense perjudici de la normativa vigent relativa a la identificació, el registre i la protecció de la fauna salvatge, en particular per al control del seu comerç, i a la identificació i el registre dels animals de renda. D’igual manera, s’aplica sense perjudici de la normativa vigent per la qual s’estableixen les condicions del transport, la importació i l’exportació d’animals salvatges.

3. Aquest Reglament no s’aplica al moviment comercial d’animals de companyia.

4. Aquest Reglament no afecta l’aplicació d’altres normes basades en consideracions diferents de les zoosanitàries que limitin el moviment de determinades espècies o races d’animals de companyia.

Títol I. Identificació i registre dels animals de companyia

Article 2. Definicions

Als efectes del títol I s’entén per:

Article 3. Obligació d’identificar els animals de companyia

1. Tots els animals de companyia han de ser degudament identificats.

2. El propietari de l’animal de companyia té l’obligació de proveir-lo d’identificació en un termini màxim de quatre mesos a partir de la data de naixement.

3. Qualsevol animal de companyia que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció ha de lliurar-se identificat. És obligació de qui lliura l’animal entregar-lo identificat i és obligació de qui el rep exigir-ne la identificació. En cas d’incompliment, el nou propietari de l’animal queda igualment obligat a identificar-lo en els termes establerts en aquest Reglament.

4. En cas que el propietari de l’animal de companyia refusi identificar-lo, el veterinari responsable de la identificació ho ha de notificar al Departament d’Agricultura mitjançant l’aplicació informàtica escaient.

Article 4. Marcatge

1. Els animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I es marquen amb la implantació d’un transponedor amb els requisits tècnics següents:



2. Quan el transponedor no compleixi els requisits de l’apartat 1, el propietari o la persona autoritzada a realitzar el moviment no comercial ha de proporcionar els mitjans necessaris per a la lectura del transponedor en qualsevol moment en què es requereixi la comprovació de la identificació de l’animal.

3. El Departament d’Agricultura subministra els transponedors als veterinaris legalment establerts. El codi d’identificació únic per a cada transponedor consta de quinze dígits, les tres primeres xifres dels quals es corresponen amb el codi de país, que per a Andorra és el 020 segons la norma ISO 3166.

4. La implantació del transponedor l’efectuen els veterinaris legalment establerts. El transponedor s’implanta, en condicions òptimes d’asèpsia, a la banda esquerra del coll de l’animal. En cas que, a criteri facultatiu, no sigui possible, s’implanta a la zona de la creu, entre les espatlles, i es fa constar expressament en el document oficial d’identificació per a animals de companyia.

5. Els animals de les espècies considerades en la part B de l’annex I són marcats o descrits de conformitat amb el Reglament referent a la classificació i a l’establiment de les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic per a espècies de la fauna salvatge, les obligacions de funcionament, el tipus d’instal·lacions i les condicions que han de complir aprovat pel Decret del 16-3-2005.

6. Tenint en compte la diversitat de les espècies considerades en la part B de l’annex I, el veterinari responsable de la identificació pot aplicar, a criteri facultatiu, altres sistemes d’identificació diferents dels que estableix el Reglament esmentat a l’apartat 5 sempre que quedi garantit el vincle entre l’animal i el seu document d’identificació.

7. En el cas d’il·legibilitat del marcatge, el veterinari legalment establert responsable de la identificació de l’animal de companyia procedeix a marcar-lo de nou, i ho fa constar en el document oficial d’identificació.

Article 5. Genotipatge dels gossos

1. Els gossos han de ser identificats no només amb el transponedor establert a l’apartat 1 de l’article 4, sinó també amb les dades obtingudes a partir del genotipatge de l’animal que permeti establir un perfil genètic únic.

2. La presa de mostra necessària per dur a terme el genotipatge la realitza un veterinari legalment establert en el termini màxim de quatre mesos a partir del naixement de l’animal.

3. El veterinari legalment establert fa constar el resultat del genotipatge al document d’identificació i introdueix aquesta informació a l’aplicació informàtica escaient.