Carregant...
 

Decret


Decret de l’11-12-19 d’aprovació del Reglament regulador de la formació continuada, de les normes deontològiques i dels honoraris de la mediació

Amb l’aprovació de la Llei 3/2018, del 22 de març, de mediació s’ha dotat l’ordenament jurídic andorrà d’una regulació completa i detallada en la matèria que permet la implantació d’aquest mecanisme de resolució de conflictes i comporta, alhora, una agilització de la feina dels tribunals de justícia i l’obtenció de solucions responsables, autogestionades i eficaces als conflictes que assegurin el compliment posterior dels acords i que preservin la relació futura entre les parts.

En aquest sentit, i a l’efecte de garantir la qualitat de la mediació, la Llei 3/2018 faculta el Govern, amb la proposta prèvia de la Comissió de Mediació, per efectuar el desplegament reglamentari de la Llei, particularment pel que respecta als requisits de la formació continuada que han de seguir les persones mediadores i a l’establiment de les normes orientadores dels honoraris de la mediació convencional i dels barems relatius als honoraris de la mediació judicial en els casos en què el tribunal designi la persona mediadora i en els supòsits en què s’hagi obtingut el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes, així com al recull d’obligacions deontològiques de la mediació.

Ateses les consideracions esmentades, vist l’informe emès per la Comissió de Mediació i a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió de l’11 de desembre del 2019, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic

S’aprova el Reglament regulador de la formació continuada, de les normes deontològiques i dels honoraris de la mediació, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament regulador de la formació continuada, de les normes deontològiques i dels honoraris de la mediació

Article 1. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 3/2018, del 22 de març, de mediació en relació amb:

a) Els requisits de la formació continuada que han de seguir els mediadors, d’acord amb l’article 6 de la Llei referida.
b) Les normes orientadores de la mediació convencional i els barems relatius als honoraris de la mediació judicial en els casos en què el tribunal designi la persona mediadora i en els supòsits en què s’hagi obtingut el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes.
c) El recull d’obligacions deontològiques de la mediació.

Article 2. Formació continuada

1. Les persones mediadores han de seguir una o diverses activitats de formació continuada en matèria de mediació, de caràcter eminentment pràctic, d’una durada mínima de quinze hores anyals o de trenta hores en un període de dos anys.

2. Dur a terme o impartir formació especialitzada en algun àmbit de la mediació permet complir el requisit de la formació continuada de la persona mediadora.

3. És vàlida la formació rebuda en institucions estrangeres sempre que estiguin acreditades oficialment als respectius països.

4. La formació continuada s’acredita a través dels certificats emesos pels centres de formació, en què han de constar el contingut, la durada i la càrrega horària de la formació rebuda, i que s’han d’inscriure al Registre de Mediadors mitjançant una còpia conformada a l’original dels certificats acreditatius. Així mateix, s’ha d’aportar el programa, el justificant de l’assistència i la definició genèrica del contingut.

5. El ministeri competent en matèria de justícia, a proposta de la Comissió de Mediació, determina el contingut i la durada de la formació continuada, així com la validació eventual d’aquesta formació.
Article 3. Centres de formació andorrans acreditats

1. A l’efecte d’acreditar la formació específica dels mediadors, inclosa la seva formació continuada, aquesta formació l’han d’impartir centres o entitats de formació, públics o privats, que comptin amb l’habilitació legal per dur a terme aquestes activitats o amb l’autorització i acreditació de l’Administració pública amb competència en la matèria.

2. Els centres de formació poden organitzar activitats de formació contínua, especialment de caràcter pràctic, adreçades als mediadors que ja tenen formació inicial per a l’exercici de la mediació, sempre que tinguin les condicions previstes en la Llei 3/2018, del 22 de març, de mediació per a la inscripció al Registre de Mediadors.

3. Els centres que imparteixin formació específica per a l’exercici de la mediació han de comptar amb un professorat que tingui la necessària especialització en mediació o que pugui acreditar la seva relació en l’àmbit de la mediació i disposi dels requisits de titulació oficial universitària. Així mateix, qui imparteixi la formació de caràcter pràctic ha de tenir les condicions previstes en la Llei 3/2018, del 22 de març, de mediació.

4. Els centres han de remetre a la Comissió de Mediació els seus programes de formació en mediació i indicar-ne els continguts, la durada, la càrrega horària, la metodologia i l’avaluació de la formació que vulguin dur a terme, així com el perfil dels professionals als quals vagin adreçats d’acord amb la seva titulació i experiència; també han d’acompanyar-hi el model de certificat electrònic de la formació que lliurin als seus alumnes.

En el certificat expedit pels centres de formació es fa constar, almenys, la titulació de l’alumne, les característiques de la formació rebuda, la càrrega horària i la superació del curs.
Article 4. Honoraris de la mediació

1. El mediador i les parts poden convenir lliurement els honoraris corresponents als serveis prestats en les mediacions tant convencionals com judicials. En defecte de pacte, els honoraris es fixen de conformitat amb les normes orientadores que consten a l’annex 1 d’aquest Reglament.

2. En el supòsit d’una mediació judicial en què el tribunal designi la persona mediadora, els seus honoraris es determinen d’acord amb els barems que consten a l’annex 1 d’aquest Reglament.

3. L’aute en què es decideixi l’inici de la mediació judicial, a més de designar el professional i d’establir la durada del procés de mediació, ha de fixar l’import de la provisió de fons dels honoraris de la persona mediadora, qui se n’ha de fer càrrec i el termini per fer-ho.
Article 5. Benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes

1. La part que en el marc d’un procés judicial hagi obtingut el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes queda eximida de pagar la part de la provisió de fons i els honoraris de la persona mediadora que li correspondria satisfer en cas que tingui lloc una mediació judicial.

2. En el supòsit esmentat a l’apartat anterior, la provisió de fons a què fa referència l’apartat 3 de l’article 3 anterior i els honoraris de la persona mediadora, fixats de conformitat amb l’annex 1 d’aquest Reglament, són abonats a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, a través del ministeri encarregat de la justícia.
Article 6. Recull d’obligacions deontològiques

1. El recull d’obligacions deontològiques estableix els principis que han de complir totes les persones mediadores, tant si exerceixen a títol individual com en el marc d’una entitat de mediació.

2. El respecte del recull d’obligacions deontològiques de la mediació s’entén sense perjudici de la normativa aplicable a la mediació.

3. Les entitats de mediació poden desenvolupar normes més detallades i adaptades a l’àmbit en què presten els seus serveis.

4. En tot cas, a les persones mediadores els són exigibles els principis d’actuació i les obligacions que es detallen a l’article següent i que constitueixen el recull d’obligacions deontològiques de la mediació.
Article 7. Principis d’actuació i obligacions

1. Principis de voluntarietat i bona fe

a) La persona mediadora s’ha d’assegurar que les parts s’acullin a la mediació de forma lliure i voluntària, conduint el procés de mediació sobre la base de l’autodeterminació de les parts i informant-les que no estan obligades a mantenir-se en el procés de mediació ni a concloure’l mitjançant un acord.
b) La persona mediadora pot renunciar a desenvolupar la mediació, amb l’obligació de lliurar una acta a les parts en què consti la renúncia.
c) Si durant el procés de mediació la persona mediadora no se sent apta o competent per continuar amb el procés per qüestions morals, per circumstàncies personals o per altres raons, ho ha de comunicar a les parts i proporcionar informació sobre les possibles alternatives que es puguin prendre per pal·liar la situació.
d) La persona mediadora ha d’actuar en tot moment amb professionalitat, lleialtat i bona fe.


2. Principis d’independència, imparcialitat i neutralitat

a) La persona mediadora és independent de les parts i de terceres persones, i no pot acceptar cap influència externa orientada a la resolució del conflicte.
b) La persona mediadora ha d’exercir la seva funció amb imparcialitat i ha d’evitar qualsevol conducta discriminatòria o de preferència per una de les parts, sigui quin sigui el motiu.
c) La persona mediadora ha d’exercir la seva funció amb neutralitat i no pot adoptar actituds que manifestin un interès personal en el procés de mediació o en l’assumpte que és matèria del conflicte.
d) Les actuacions en el procés de mediació s’han de desenvolupar de manera que permetin a les parts en conflicte assolir per si mateixes un acord i la persona mediadora no pot imposar cap solució ni cap mesura concreta.


3. Principi d’igualtat de les parts

a) La persona mediadora ha de garantir que en el procés de mediació les parts intervinguin amb igualtat d’oportunitats plena i que es mantingui l’equilibri en el plantejament de les seves posicions i el respecte dels punts de vista que expressen.
b) La persona mediadora no pot actuar en perjudici o interès de qualsevol de les parts.
c) En cas que la persona mediadora observi que la igualtat i la llibertat de decidir de les parts no estan garantides, ha d’interrompre el procés de mediació.


4. Competència de la persona mediadora

a) La persona mediadora ha de tenir coneixements respecte a la teoria i la pràctica de la mediació i ha de comptar amb la formació adequada i específica, que ha d’actualitzar de manera contínua, d’acord amb la normativa aplicable, amb la finalitat de perfeccionar les capacitats que defineixen les competències indispensables per exercir la mediació professional.
b) La persona mediadora ha de disposar de la formació i la competència necessàries per actuar en el cas concret, abans d’acceptar la seva designació. A petició de les parts, ha de proporcionar la informació relativa a la seva formació i experiència.


5. Actitud correcta i respectuosa en el procés de mediació

a) La persona mediadora ha de mantenir, durant tot el procés de mediació, una actitud correcta i respectuosa envers les parts, evitant valoracions que puguin influir en la bona fi del procés.
b) La persona mediadora ha de vetllar perquè les parts es guardin el degut respecte durant les sessions de mediació i perquè no es produeixin coaccions, amenaces, injúries o qualsevol altre comportament que pugui condicionar o limitar la llibertat per prendre acords.
c) La persona mediadora ha d’exercir la mediació de forma digna per a la professió i evitar comentaris despectius sobre altres mediadors, especialment quan desmereixin la professionalitat o el bon fer d’una altra persona mediadora.


6. Confidencialitat i secret professional

a) Les persones mediadores tenen l’obligació de no revelar els fets, documents o situacions que coneguin com a conseqüència de la seva intervenció en el procés de mediació.
b) Les parts d’un procés de mediació no poden sol·licitar la declaració o l’interrogatori com a perit o testimoni de la persona mediadora en el marc d’un procés judicial.
c) El contingut de les actes que s’elaboren durant el procés de mediació té caràcter confidencial, amb les excepcions següents:
c.1) Que la informació no estigui personalitzada i que s’utilitzi per a finalitats de formació o recerca;
c.2) Que comporti una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica d’una persona;
c.3) Que calgui revelar per raons imperioses d’ordre públic o per motius lligats a la protecció de l’interès superior dels menors d’edat;
c.4) Que s’hagi obtingut en el marc d’un procés de diàleg públic com a forma d’intervenció mediadora oberta a la participació ciutadana.

d) En el transcurs de la mediació, la persona mediadora ha de ser prudent i reservada. Quan ho considera necessari i positiu per al procés de mediació, fa sessions individuals (caucus) amb les parts. Les informacions rebudes en aquestes sessions individuals són confidencials, excepte que la persona interessada autoritzi expressament a revelar-ne el contingut o una part.
e) La persona mediadora ha d’informar les parts que el procés de mediació és estrictament confidencial i que tot allò de què es parli i tot el que s’escrigui durant les sessions no pot ser utilitzat judicialment, una part envers l’altra.


7. Obligacions de la persona mediadora durant el procés de mediació

a) A l’inici del procés de mediació, la persona mediadora ha d’informar les parts en conflicte de les característiques i la finalitat del procediment, i de la funció de la persona mediadora i de la de les parts, assegurant-
se que comprenen aquests punts.
b) La persona mediadora escull lliurement el model, el mètode i la forma de treball que desitgi emprar, sempre que es compleixin els principis bàsics de la mediació establerts per la normativa aplicable.
c) La persona mediadora ha d’exercir la mediació afavorint una comunicació adequada i, per tant, ha de facilitar el diàleg i promoure la comprensió entre les parts, ha d’assistir-les a l’efecte d’establir un procés que ajudi a cercar solucions al conflicte i ha de vetllar perquè prenguin les seves pròpies decisions i tinguin la informació i l’assessorament suficients per assolir acords d’una manera lliure i conscient.
d) La persona mediadora ha de conduir el procediment de forma apropiada, tenint en compte les circumstàncies del cas, els possibles desequilibris entre les parts i els seus desitjos, la legislació aplicable i la conveniència d’assolir una solució ràpida del conflicte. Si ho considera oportú, la persona mediadora pot escoltar les parts per separat.
e) La persona mediadora no pot imposar el contingut d’un acord, ja que l’entesa constitueix l’expressió de la voluntat de les parts. Així mateix, ha de prendre totes les mesures apropiades per assegurar-se que les parts donin el seu consentiment a l’acord amb ple coneixement de causa i comprensió dels termes i condicions d’aquesta entesa.
f) La persona mediadora ha de redactar, signar i lliurar a les parts l’acta en què es documenta l’acord final. També expedeix els justificants de l’assistència a les sessions en cas de ser requerits.
g) La persona mediadora ha d’exercir la seva activitat ajustant-se als terminis fixats.
h) La persona mediadora ha de respectar el caràcter personalíssim de les sessions, d’acord amb les prescripcions de la Llei de mediació.


8. Consultes a altres professionals

a) Quan ho consideri útil, la persona mediadora aconsella a les parts la consulta d’altres professionals que els proporcionin informació per poder prendre les seves decisions de manera adequada.
b) La persona mediadora no pot donar la seva opinió com a expert professional; les parts són les responsables de verificar l’acord final amb els respectius experts professionals que els hagin assessorat.
c) La persona mediadora informa les parts que es poden fer assistir durant les sessions per altres persones. En aquest cas, ho han de sol·licitar amb antelació a la persona mediadora, la qual, després de valorar la situació, ho pot acceptar sempre que l’altra part hi estigui d’acord i que es garanteixi el principi d’igualtat de les parts i la confidencialitat.


9. Incompatibilitats i conflictes d’interessos

a) La persona mediadora ha de donar per acabada la mediació si concorre qualsevol causa prèvia o sobrevinguda que faci incompatible la continuació del procés amb les disposicions legals, i també si aprecia la manca de col·laboració de les parts o si el procés esdevé inútil per a la finalitat perseguida, ateses les qüestions que se sotmeten a la mediació.

b) La persona mediadora s’ha d’abstenir en els supòsits previstos a la Llei i ha d’informar les parts de qualsevol circumstància que pugui afectar la seva independència, imparcialitat o neutralitat, o que pugui generar un conflicte d’interessos, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable. Aquest deure es manté durant tot el procés de mediació.
c) Finalitzat el procés de mediació, la persona mediadora s’ha d’abstenir d’assistir o representar les parts en un litigi posterior relacionat amb aquest procés.
d) La persona mediadora s’ha d’abstenir de comparèixer com a testimoni o com a pèrit en un litigi relacionat amb el procés de mediació en què hagi intervingut. Ha de comunicar a l’òrgan judicial que l’hagi citat la seva intervenció com a mediador i, per tant, la seva obligació de guardar confidencialitat i secret professional de tots els fets o notícies que conegui, llevat dels casos detallats en l’article 12.4 de la Llei.
e) La persona que, a més de la seva professió com a mediadora, exerceixi una altra activitat professional, quan actuï com a mediadora en el procés únicament pot exercir l’activitat de la mediació. En cap circumstància no pot substituir o acumular les funcions de qualsevol altre professional.


10. Honoraris

a) Prèviament a l’inici del procés de mediació, la persona mediadora ha de facilitar a les parts una informació detallada i precisa sobre els honoraris aplicables, així com dels honoraris previsibles que es meritaran durant el procés de mediació, sempre que no sigui procedent la gratuïtat del servei.
b) Els honoraris no poden estar vinculats als resultats del procediment de mediació.
c) La persona mediadora no pot percebre cap tipus de remuneració relacionada amb la derivació de clients a altres professionals.


11. Publicitat

a) Les persones mediadores i les entitats de mediació poden fer publicitat dels seus serveis, sempre que l’efectuïn de forma professional, honesta i respectuosa amb la dignitat de les persones i amb la legislació existent en la matèria.
b) Les persones mediadores que exerceixen paral·lelament una altra professió, quan facin publicitat han d’assegurar-se de no crear confusió entre la mediació i les altres activitats professionals que portin a terme.


Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 11 de desembre del 2019

Xavier Espot Zamora
Cap de Govern

Annex 1. Honoraris de la mediació


1. Els barems aplicables als honoraris de la mediació judicial en els casos en què el tribunal designa la persona mediadora són els següents:

a) Sessió informativa: gratuïta.
b) De la 1a a la 3a sessió: 50 euros + IGI
c) A partir de la 4a sessió: 50 euros + IGI


Els honoraris referits anteriorment es meriten per sessió com a màxim d’una hora i trenta minuts, per part intervinent i per mediador/comediador.

2. Els barems que s’estableixen com a normes orientadores dels honoraris corresponents als serveis prestats en la mediació tant convencional com judicial en què les parts designin la persona mediadora, quan no s’hagi convingut altrament, són els següents:

a) Sessió informativa: 75 euros + IGI
b) De la 1a a la 3a sessió: 75 euros + IGI
c) A partir de la 4a sessió: 85 euros + IGI


Els honoraris referits anteriorment es meriten per sessió com a màxim d’una hora i trenta minuts, per part intervinent i per mediador/comediador.