Decret 171/2022, del 27 d’abril del 2022
Índex
[Mostra/Amaga]Decret 171/2022, del 27-4-2022, relatiu a l’aprovació del Reglament de creació i gestió de les reserves internacionals del Principat d’Andorra.
Exposició de motius
La Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, regulen la gestió dels drets econòmics i de les obligacions de les finances públiques, així com la composició i l’organització i les funcions del tresor públic.Addicionalment, la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, estableix i defineix els principis bàsics que han de regir la gestió dels recursos financers per part de totes les administracions, organismes i entitats que s’inclouen en el seu àmbit d’aplicació. Aquests principis són la sostenibilitat financera, l’estabilitat pressupostària, la plurianualitat, la transparència, l’eficiència, la responsabilitat, la lleialtat institucional i d’ells se’n deriven determinades obligacions específiques encaminades a donar-hi compliment.
Finalment, la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances en el seu article 4.2.i) estableix que l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) pot prestar els serveis de tresoreria de l’Estat.
D’acord amb la normativa esmentada, l’organització del tresor públic correspon al Govern, a proposta del ministre encarregat de les finances. En virtut d’aquesta potestat, el Govern, amb la voluntat de reforçar les finances públiques del Principat d’Andorra i prenent com a referència la recomanació del Fons Monetari Internacional (FMI), considera oportú constituir unes reserves internacionals, complementàries a les ja constituïdes amb l’FMI en el marc del procés d’afiliació d’Andorra a aquesta institució, per un import de 35.372.189 DEG, en virtut de l’Acord d’adhesió al Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional, de data 17 de setembre del 2020, i de la Llei 10/2020 del 5 d’octubre d’adhesió del Principat d’Andorra al Fons Monetari Internacional. A posteriori, el 23 d’agost del 2021 l’FMI va decidir en el context de lluita contra la pandèmia incrementar les dotacions de DEG dels diferents països, a partir d’aquell moment, Andorra totalitza 114.444.729 DEG. Aquestes reserves internacionals tindrien com a principal objectiu incrementar la resiliència financera d’Andorra.
Endemés, el marc pressupostari de l’Administració general de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2020-2023, actualitzat en data 26 d’octubre del 2021; i l’actualització –del 26 d’octubre del 2021– del pla d’equilibri financer de data 12 d’abril del 2020 del pressupost extraordinari –aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022–preveuen la constitució per part del Govern durant l’exercici 2022 d’unes reserves internacionals inicials per valor de 100 M€ a fi de millorar la resiliència financera de l’Estat.
Aquestes reserves internacionals es constitueixen com a part integrant de la gestió del tresor públic ja que aquestes reserves formen part dels actius monetaris i financers de l’Estat que fins a la data estaven íntegrament dipositats a Andorra.
Aquest decret estableix, d’una banda, la constitució de les reserves internacionals mitjançant la transferència de fons del tresor públic a través de l’AFA per ser dipositats en un o diversos bancs centrals i, d’altra banda, estableix els mecanismes de gestió d’aquestes reserves internacionals; ja que disposar d’un adequat sistema de gestió de reserves internacionals fonamentat en bones pràctiques de gestió d’inversions permet augmentar la resiliència global d’un país a un potencial xoc o una crisi.
La gestió de les reserves internacionals és delegada a una Comissió Gestora tècnica que presideix el ministre encarregat de les finances, prèvia fiscalització de la Intervenció General. El model de gestió té com a objectiu invertir les reserves internacionals en actius d‘elevada qualitat per garantir-ne la preservació del capital i la liquiditat en consonància amb la prudència pròpia de la gestió del tresor públic previst en el nostre ordenament jurídic.
Vistos els articles 55 i 56 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions;
Vist l’article 22 de la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2022;
Vist l’article 4.2.i de la Llei 10/2013, del 23 maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances i les seves modificacions posteriors;
A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern en la sessió del 27 d’abril del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de creació i de gestió de les reserves internacionals del Principat d’Andorra.
Article 1. Creació de reserves internacionals
1. S’aprova la creació i constitució d’unes reserves internacionals que formen part integrant del tresor públic.
2. Aquestes reserves internacionals tenen la finalitat estratègica de preservar l’estabilitat econòmica i financera del Principat d’Andorra; així com millorar el seu posicionament en els mercats de capitals i facilitar-ne les fonts de finançament exterior en donar un nivell de confiança addicional als mercats sobre la capacitat de l’Estat andorrà per fer front als seus compromisos presents i futurs d’obligacions de pagament.
3. D’acord amb les millors pràctiques internacionals en la matèria, les reserves internacionals d’un Estat han d’estar constituïdes per actius líquids o negociables en moneda estrangera, també en euros en el cas del Principat d’Andorra, i han d’estar sota el control efectiu del gestor de les reserves i conservades a l’exterior del país i fàcilment realitzables.
4. L’import de les reserves internacionals pot variar en funció de les aportacions que hi destinin el Govern i les altres entitats públiques, l’evolució dels mercats, la variació del valor dels actius en què s’inverteixin i els rendiments nets que generin.
LesLleis.com
5. El Govern aprovarà per acord de Govern i a proposta del ministre encarregat de les finances les noves aportacions i els reintegraments a efectuar. En el cas d’aportacions provinents d’entitats públiques també caldrà l’acord dels seus òrgans de govern.
6. La tresoreria gestionada com a reserva internacional no tindrà la consideració d’afectada segons la Llei general de les finances públiques.
Article 2. Administració i custòdia de les reserves internacionals
1. En virtut d’allò que estableix l’article 56 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996 i les seves modificacions posteriors, s’acorda dipositar les reserves internacionals a través de l’AFA.
2. L’AFA, al seu torn, ha de custodiar els fons destinats a reserves internacionals a l’exterior, i en particular, en bancs centrals.
3. L’AFA exerceix les funcions d’administració i custòdia de les reserves internacionals.
4. El Govern satisfà a l’AFA els costos directes i indirectes derivats de l’administració i la custòdia de les reserves internacionals d’acord amb allò que estableix un protocol d’entesa entre ambdues parts.
Article 3. Utilització de les reserves internacionals
Les reserves internacionals constituïdes amb fons del tresor públic tenen com a finalitat preservar una part dels actius monetaris de l’Estat a l’exterior i es podran destinar a finançar necessitats o projectes segons s’estableix en el marc normatiu vigent.
Article 4. Gestió de les reserves internacionals
1. Es crea un òrgan denominat Comissió Gestora de les reserves internacionals (en endavant Comissió), encarregat de gestionar adequadament les reserves internacionals i de dur a terme les funcions que s’estableixen en aquest decret, i en concret les següents:
a) Definir l’estratègia i la política d’inversió i de gestió de riscos de les reserves internacionals.
b) La implementació i el seguiment de la política d’inversió i de gestió de riscos de les reserves internacionals, i per això té encomanades, entre altres, les següents funcions:
c) La revisió mínima anual, o quan la Comissió ho consideri oportú, de l’estratègia i política d’inversió i de gestió de riscos, i efectuar-ne una modificació, si s’escau.
b) La implementació i el seguiment de la política d’inversió i de gestió de riscos de les reserves internacionals, i per això té encomanades, entre altres, les següents funcions:
i) la presa de decisions d’inversió i desinversió de les reserves internacionals;
ii) control preexecució i postexecució de les decisions d’inversió i desinversió;
iii) el seguiment i control continu de la cartera en què s’inverteixin les reserves internacionals.
ii) control preexecució i postexecució de les decisions d’inversió i desinversió;
iii) el seguiment i control continu de la cartera en què s’inverteixin les reserves internacionals.
c) La revisió mínima anual, o quan la Comissió ho consideri oportú, de l’estratègia i política d’inversió i de gestió de riscos, i efectuar-ne una modificació, si s’escau.
2. Les reserves internacionals han de ser gestionades amb l’objectiu de preservar-ne el capital i també la seva liquiditat.
3. Les reserves internacionals s’han de gestionar amb responsabilitat seguint els següents principis d’inversió:
a) Preservació de capital i prudència: protecció del patrimoni de les reserves internacionals mitjançant mecanismes d’identificació, control i supervisió i gestió de riscos específics.
b) Liquiditat: les reserves internacionals s’inverteixen en actius fàcilment realitzables a un cost transaccional raonable que no generi diferències significatives entre el valor de mercat i el seu valor de liquidació.
c) Eficiència i eficàcia: assolir rendibilitats adequades al risc assumit, tenint en compte els objectius estratègics d’inversió de les reserves internacionals i la naturalesa dels compromisos futurs informats pel ministre encarregat de les finances a la Comissió i tenint en compte els costos operacionals i de transacció.
d) Diversificació: mecanisme bàsic de protecció de les reserves internacionals que es té en compte tant en l’assignació estratègica d’actius com en la gestió de riscos. En aquest sentit, les reserves internacionals s’invertiran en actius de manera que s’eviti una excessiva concentració de riscos, i amb caràcter no limitatiu, els següents: risc de crèdit, risc de contrapart, risc país, risc de mercat, risc de liquiditat o risc de tipus d’interès.
e) Transparència: accessibilitat i informació periòdica sobre les inversions de les reserves internacionals.
f) Oportunitat: la Comissió ha d’operar vetllant per l’assoliment dels objectius estratègics d’inversió i prenent en consideració les oportunitats de mercat.
b) Liquiditat: les reserves internacionals s’inverteixen en actius fàcilment realitzables a un cost transaccional raonable que no generi diferències significatives entre el valor de mercat i el seu valor de liquidació.
c) Eficiència i eficàcia: assolir rendibilitats adequades al risc assumit, tenint en compte els objectius estratègics d’inversió de les reserves internacionals i la naturalesa dels compromisos futurs informats pel ministre encarregat de les finances a la Comissió i tenint en compte els costos operacionals i de transacció.
d) Diversificació: mecanisme bàsic de protecció de les reserves internacionals que es té en compte tant en l’assignació estratègica d’actius com en la gestió de riscos. En aquest sentit, les reserves internacionals s’invertiran en actius de manera que s’eviti una excessiva concentració de riscos, i amb caràcter no limitatiu, els següents: risc de crèdit, risc de contrapart, risc país, risc de mercat, risc de liquiditat o risc de tipus d’interès.
e) Transparència: accessibilitat i informació periòdica sobre les inversions de les reserves internacionals.
f) Oportunitat: la Comissió ha d’operar vetllant per l’assoliment dels objectius estratègics d’inversió i prenent en consideració les oportunitats de mercat.
4. La política d’inversió ha d’establir els criteris d’inversió i els límits de gestió de riscos. I ha de prendre en consideració les següents premisses:
a) Es consideren actius elegibles, els següents instruments, sempre que compleixin la resta de criteris i estiguin subjectes a l’avaluació del risc de crèdit, liquiditat i riscos no financers que se’n derivin:
b) Que les contraparts han de ser governs, bancs centrals, organismes relacionats amb el govern i/o emissors garantits per un govern, institucions supranacionals, entitats subsobiranes, emissors garantits pel govern i institucions financeres.
c) En cap cas són actius elegibles aquells emesos per contraparts andorranes o que tinguin un component de risc país Principat d’Andorra significatiu.
d) La gestió del risc de crèdit ha de tenir com a objectiu vetllar per la qualitat de la cartera i preservar el capital i no confiar únicament ni automàticament en l’avaluació de les agències de qualificació creditícia reconegudes sinó que requerirà l’aplicació de judici per part de la Comissió.
e) La inversió en instruments derivats serà possible en la mesura en què contribueixi a la reducció o a la cobertura del risc d’inversió o faciliti la gestió eficaç de la cartera, respectant els límits de risc en termes nets previstos en l’estratègia d’inversió. Aquests instruments derivats s’han de valorar d’acord amb les NICSP, i s’inclouran en la valoració dels actius de les reserves internacionals.
i) valors de deute (inclosos bons, lletres, bons garantits, paper comercial i certificats de dipòsit a curt termini),
ii) transaccions del mercat monetari assegurades, inclosos els acords de recompra (repurchase agreement) i de recompra inversa (reverse repurchase agreement), on els valors rebuts són elegibles per a la inversió en virtut d’aquesta política,
iii) altres instruments del mercat monetari,
iv) futurs sobre bons i tipus d’interès per gestionar el risc de tipus,
v) swaps de tipus d’interès,
vi) drets especials de gir (DEG), i/o
vii) Or.
ii) transaccions del mercat monetari assegurades, inclosos els acords de recompra (repurchase agreement) i de recompra inversa (reverse repurchase agreement), on els valors rebuts són elegibles per a la inversió en virtut d’aquesta política,
iii) altres instruments del mercat monetari,
iv) futurs sobre bons i tipus d’interès per gestionar el risc de tipus,
v) swaps de tipus d’interès,
vi) drets especials de gir (DEG), i/o
vii) Or.
b) Que les contraparts han de ser governs, bancs centrals, organismes relacionats amb el govern i/o emissors garantits per un govern, institucions supranacionals, entitats subsobiranes, emissors garantits pel govern i institucions financeres.
c) En cap cas són actius elegibles aquells emesos per contraparts andorranes o que tinguin un component de risc país Principat d’Andorra significatiu.
d) La gestió del risc de crèdit ha de tenir com a objectiu vetllar per la qualitat de la cartera i preservar el capital i no confiar únicament ni automàticament en l’avaluació de les agències de qualificació creditícia reconegudes sinó que requerirà l’aplicació de judici per part de la Comissió.
e) La inversió en instruments derivats serà possible en la mesura en què contribueixi a la reducció o a la cobertura del risc d’inversió o faciliti la gestió eficaç de la cartera, respectant els límits de risc en termes nets previstos en l’estratègia d’inversió. Aquests instruments derivats s’han de valorar d’acord amb les NICSP, i s’inclouran en la valoració dels actius de les reserves internacionals.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.