Decret 353/2023, del 12 de juliol del 2023

Decret 353/2023, del 12-7-2023, d’aprovació del Reglament relatiu al programa d’atenció en l’àmbit escolar dels infants amb diabetis mellitus de tipus 1.

Exposició de motius

La Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, i les seves modificacions posteriors, estableix que correspon al Govern l’ordenament i la programació en tots els àmbits relacionats amb la salut i l’insta a garantir una coordinació òptima entre activitats sanitàries públiques i privades, i una assistència sanitària de qualitat per a tots els ciutadans d’Andorra. L’article 15 estableix la necessitat de protegir les poblacions de més risc, com els infants, i de crear programes sanitaris en àrees d’interès preferent segons les necessitats sanitàries detectades.

La diabetis mellitus de tipus 1 (DM1) és una malaltia crònica que requereix un seguiment adequat per evitar l’aparició de complicacions en l’edat adulta. Per les seves necessitats específiques, és necessària una coordinació òptima entre la persona afectada, els seus cuidadors i els professionals de la salut. Així doncs, en el cas dels infants és important la coordinació entre els progenitors o tutors, l’escola i els professionals de la salut per tal de donar una qualitat assistencial i un servei eficient.

La DM1 apareix quan el pàncrees, l’òrgan encarregat de produir la insulina, deixa de fabricar-ne. La insulina és l’hormona encarregada que la glucosa del torrent sanguini entri a les cèl·lules, on serà utilitzada per a l’aportació energètica. La DM1 és una de les malalties cròniques més freqüents en la infantesa i el seu maneig ha evolucionat en els darrers anys gràcies a l’infusor subcutani d’insulina, o bomba d’insulina, i els dispositius de monitoratge continu de glucosa, que han permès millorar el control de la glucosa sanguínia i disminuir el nombre de complicacions a llarg termini.

Amb una planificació adequada, l’alumne amb diabetis ha de poder participar en totes les activitats que es duguin a terme a l’escola igual que els altres alumnes. Cal vetllar per la seva seguretat, benestar i rendiment acadèmic, i és de vital importància que rebi una atenció òptima i evitar l’estigmatització que pot causar una malaltia crònica d’aquestes característiques.

A Andorra, fins ara, l’atenció als alumnes amb diabetis a l’escola no estava regulada. Existia una guia per a l’escola elaborada pel Servei de Salut Escolar, i l’atenció directa en el medi escolar l’assumia majoritàriament els professionals d’infermeria d’atenció primària, amb el suport del Servei de Salut Escolar en determinades ocasions, fins que els infants passaven a ser autònoms en el maneig de la malaltia. Si bé el funcionament d’aquest model ha estat correcte, en termes generals, l’experiència ens demostra que cal replantejar-se el model actual per donar pas a un model més participatiu per part dels progenitors o tutors, l’escola, el personal del menjador escolar i els professionals de la salut, en què la col·laboració reglada de les parts implicades permeti donar l’atenció necessària a l’infant a través d’un pla d’intervenció individualitzat per a cada escolar i de l’opció de les famílies de delegar l’atenció. Aquest model nou facilita que els professionals de l’àmbit educatiu assumeixin funcions específiques pel que fa a la cura d’aquests infants i permet que persones externes al centre educatiu degudament formades i amb autorització de les famílies també hi puguin participar sota control i dins un marc normatiu.

El propòsit del Reglament és, doncs, descriure el marc d’atenció per als alumnes amb DM1 a l’escola i articular els rols i les responsabilitats dels progenitors i tutors de l’escola, del personal del menjador escolar, dels professionals de la salut i d’altres persones en qui els progenitors o tutors deleguin l’atenció, amb l’objectiu d’aconseguir l’accés equitatiu dels alumnes afectats a totes les activitats escolars en un entorn segur i donar suport a la seva autonomia en funció de l’edat, tenint en compte les diverses situacions que poden requerir diferents nivells d’atenció i, per tant, diferents nivells d’expertesa per donar el suport adequat a cada una d’elles.

A proposta de la ministra de Salut, el Govern, en la sessió del 12 de juliol del 2023, acorda el següent:

Article únic

S’aprova el Reglament relatiu al programa d’atenció en l’àmbit escolar dels infants amb diabetis mellitus de tipus 1.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte establir i regular les condicions de l’atenció necessària per als alumnes amb diabetis mellitus de tipus 1 en les activitats que organitza el centre escolar dins o fora del seu recinte i en tot l’horari en què aquestes activitats tinguin lloc i en els menjadors escolars, per tal que l’infant que té diagnosticada diabetis mellitus de tipus 1 rebi de forma adequada i amb plenes garanties de seguretat i d’eficàcia el tractament i l’atenció, si escau, que correspon a la seva patologia. Igualment, el Reglament estableix el marc normatiu relatiu a la participació del personal docent i del centre educatiu en aquesta funció de caràcter assistencial, i estableix els drets i els deures de cada una de les parts que hi prenen part i participen.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament és aplicable a les activitats que organitza el centre escolar dins o fora del seu recinte i en tot l’horari en què aquestes activitats tinguin lloc, i en els menjadors escolars que atenguin menors d’edat que tenen diagnosticada la malaltia de diabetis mellitus de tipus 1.

El Reglament s’aplica als establiments públics i privats.

Article 3. Definicions

Als efectes d’aquest Reglament, es considera:

1. Atenció delegada: atenció sanitària delegada pels progenitors o tutors al personal del centre, als acompanyants i al personal del menjador escolar, o a altres persones alienes al centre escolar i al menjador nomenades per aquests darrers, per fer tasques de control de glucosa en sang o líquid intersticial i d’administració d’insulina, fer les tasques de supervisió de les ingestes i facilitar hidrats de carboni extres, en cas que sigui necessari, a alumnes que no tenen l’autonomia necessària per dur-les a terme, o bé supervisar-les en cas que l’infant sigui autònom i sempre per al millor interès de l’alumne i amb el consentiment dels progenitors o tutors.

2. Bomba d’insulina: aparell que introdueix una quantitat concreta d’insulina al cos de manera contínua, gràcies a un mecanisme d’infusió.

3. Diabetis mellitus de tipus 1: trastorn metabòlic que comporta una pèrdua ràpida i progressiva de la capacitat del pàncrees de produir insulina i provoca un augment de la glucosa en sang per sobre dels nivells normals. Les sigles són DM1.

4. Glucagó: hormona polipeptídica secretada pel pàncrees que actua com a antagonista de la insulina i contribueix a regular el metabolisme dels glúcids i lípids, augmentant la concentració de glucosa en sang.

5. Glucosa: monosacàrid que el cos utilitza com a font principal d’energia i en el qual queden transformats la majoria dels hidrats de carboni durant la digestió, per poder-se absorbir.

6. Glucèmia: quantitat de glucosa en la sang en un moment determinat.

7. Hidrats de carboni d’absorció ràpida: monosacàrids i disacàrids, coneguts com a sucres, que el cos absorbeix de manera ràpida i que augmenten el nivell de glucosa en sang. Es troben presents principalment en la fruita i en sucs de fruita, en productes làctics, en la mel i en el sucre de taula (blanc o morè).

8. Hiperglucèmia: elevació de la glucèmia per sobre del rang considerat normal.

9. Hipoglucèmia: disminució de la glucèmia per sota del rang normal. És el perill immediat més important per als alumnes amb diabetis degut al risc de pèrdua de coneixement que pot comportar si no s’actua correctament.

10. Insulina: hormona polipeptídica secretada pel pàncrees que regula el metabolisme dels glúcids i dels lípids, disminuint la concentració de glucosa en sang.

11. Monitoratge continu de la glucosa: sistema de control dels nivells de glucosa mitjançant un dispositiu de mesurament de forma contínua en el nivell intersticial.

12. Pacte d’atenció delegada: pacte signat pels professionals d’infermeria d’atenció primària en qualitat de formadors dels professionals a l’escola, pels progenitors o tutors de l’infant afectat de diabetis i per la direcció del centre escolar o persona que aquesta darrera designi, o pels responsables del menjador escolar, segons correspongui, i per les persones que assumeixin l’assistència, a través del qual els progenitors o els tutors i el personal d’infermeria, si escau, deleguen en els professionals formats dels centres educatius o en les persones designades pels progenitors o els tutors la realització de tasques que els són pròpies (control de glucosa i administració d’insulina) i tots els implicats expressen el seu acord amb aquesta delegació (vegeu l’annex III).

13. Pla d’intervenció individual: document escrit referent al control i maneig de la DM1 de l’alumne en el qual es concreta quines accions es portaran a terme i en quin moment, i que és redactat pel metge especialista encarregat del seguiment de l’infant pel que fa a la DM1 (vegeu l’annex I).

Article 4. Pacte d’atenció delegada

Per tal de garantir la qualitat i l’eficiència de l’atenció a l’infant amb diabetis en l’entorn escolar i que aquesta atenció es pugui dur a terme de la forma més segura, propera i immediata possible, s’estableix la possibilitat que els progenitors o els tutors en coordinació amb els professionals d’infermeria d’atenció primària, si escau, deleguin part de les seves tasques relacionades amb el tractament de la diabetis mellitus de tipus 1 de l’infant en el personal o els acompanyants dels centres educatius i del menjador escolar, o en persones designades pels progenitors o tutors degudament formats i que voluntàriament ho acceptin.

Aquesta delegació de funcions té lloc mitjançant un pacte escrit entre els progenitors o tutors, el centre educatiu o el personal del menjador escolar, les persones que assumeixen l’atenció delegada i els professionals d’infermeria d’atenció primària, en el qual s’han de definir les tasques que es deleguen, com poden ser, entre d’altres, el control de la ingesta, el control de la glucosa, i el maneig de la bomba d’insulina i l’administració d’insulina (vegeu l’annex III).

És necessari que l’atenció especialitzada que requereix el tractament de la diabetis la duguin a terme especialistes del país, per tal que puguin donar suport als centres educatius. Només poden assumir aquesta atenció delegada persones que tinguin els coneixements necessaris o que hagin rebut la formació de nivell avançat d’acord amb el que estableix l’article 10 del capítol tercer d’aquest Reglament.

En cas que el centre educatiu tingui previst fer amb l’infant una sortida fora del centre educatiu amb pernoctació, les parts hauran de valorar el nivell d’atenció que requerirà l’infant i definir de manera més específica les pautes que s’hauran de seguir al llarg de la sortida, i hauran de cercar el suport adequat perquè quedin garantides.