Decret 549/2023, del 6 de desembre del 2023

Decret 549/2023, del 6-12-2023, d’aprovació del Reglament dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig.

L’article 1 de la Llei 18/2023, del 2 d’octubre, de text consolidat del saig defineix els honoraris com els imports meritats en el marc de l’execució fixats segons els barems aprovats reglamentàriament pel Govern. D’altra banda, l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei del saig estableix que els serveis del saig són remunerats sota la forma d’honoraris, que es meriten en el moment en què es dicta l’acord d’execució i/o el requeriment de pagament i es fixen d’acord amb un barem aprovat reglamentàriament pel Govern, a proposta no vinculant de la Cambra de Saigs. L’apartat 2 del mateix article preveu que el saig ha de comunicar a la persona executant l’import previsible de les despeses d’execució que ha de satisfer, corresponents a la totalitat del procediment d’execució previst, i que ha de ser rescabalat de les despeses que hagi pogut avançar en l’exercici de les seves funcions.

A banda de les funcions previstes a la Llei del saig, l’apartat 1 de la disposició final vint-i-unena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil afegeix una nova competència al saig, consistent en l’execució dels actes processals de comunicació.

Així mateix, l’article 1, apartat b, de la Llei 20/2022, del 9 de juny, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig introdueix la figura del nunci i el defineix com el professional facultat per delegació expressa del saig, i sota la responsabilitat d’aquest darrer, per procedir a la notificació dels acords, de les diligències i altres actuacions que dicti el saig en el marc dels procediments i les funcions que defineix la Llei.

A més, l’article 43 de la Llei del saig estableix que tenen la consideració de costes del procediment d’execució, a banda dels honoraris del saig, les despeses que s’originin durant la tramitació, les quals són exigides a la persona executada; que si la persona executada no paga voluntàriament aquestes despeses o no es poden satisfer amb el producte de l’alienació dels béns i drets embargats, o la part executant desisteix del procediment d’execució, el pagament és a càrrec de qui ha sol·licitat al saig l’execució de la resolució judicial o arbitral, l’acte administratiu, l’acord de mediació elevat a públic o l’acord de mediació, la transacció o el conveni homologat judicialment que correspongui, i que, de conformitat amb els barems aprovats reglamentàriament pel Govern, el saig pot demanar una provisió de fons a la persona executant per fer-se càrrec de les costes del procediment d’execució.

D’igual forma, l’article 375 del Codi de procediment civil, modificat per la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge, estableix que el saig és competent per despatxar l’execució forçosa de les resolucions judicials que consisteixen en l’entrega d’un bé immoble i el llançament dels ocupants, inclosos els acordats en el marc dels procediments d’arrendament.

Les premisses legals ressenyades anteriorment motiven que es promogui aquest Reglament, que pretén fixar uns barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig actualitzats respecte a la normativa establerta el 3 de maig del 2016 i alhora fonamentats en criteris de sostenibilitat, economia, proporcionalitat i simplificació. Al mateix temps, té com a finalitat regular les normes relatives a les despeses que s’ocasionin com a conseqüència de l’acompliment de les funcions que té encomanades.

El capítol primer, del qual formen part els articles 1 i 2, defineix l’objecte del Reglament i exposa les disposicions generals en relació amb els honoraris, d’una banda, i les despeses, d’altra banda.

El capítol segon estableix els drets i les obligacions del saig en matèria d’honoraris i despeses. Així, els articles 3 a 7 preveuen els supòsits en què es pot sol·licitar l’avançament d’aquestes despeses; les obligacions en matèria d’ingressos i pagaments, i, pel que fa a l’emissió de pressupostos, rebuts acreditatius dels pagaments en efectiu i factures desglossades i detallades, i també la prohibició de reclamar o rebre remuneracions diferents de les que s’estableixen en els barems que són objecte d’aquesta norma, o que no s’hi ajusten.

El capítol tercer i els articles 8 a 13 que en formen part estableixen els barems dels honoraris remuneradors quant a la funció principal i obligatòria que la Llei confereix al saig, que consisteix en l’execució forçosa de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori. En efecte, en el cas de les resolucions judicials es fixa una provisió de fons a càrrec de la persona executant d’un import reduït, que es determina només en funció de la suma global objecte d’execució i que a més queda subsumida eventualment en cas que es percebin quantitats en el marc del procediment d’execució. En aquest cas, els honoraris que satisfà la persona executant i que s’exigeixen a la persona executada són proporcionals a aquesta quantitat, d’acord amb un percentatge decreixent, com s’esdevé en el cas de la provisió de fons. D’altra banda, en el còmput dels honoraris també s’hi afegeix el preu mínim dels béns i drets embargats que hagin estat objecte d’una adjudicació directa, amb l’objectiu de compensar les actuacions que en porten causa i que en cas contrari no es retribuirien.

No obstant això, en el supòsit d’execucions de resolucions judicials relatives a l’impagament de pensions alimentàries, l’import de la provisió de fons es redueix substancialment, mentre que si a la persona executant se li ha atorgat el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades, no se li exigeix el pagament d’aquesta provisió de fons. Així mateix, quan es tracta d’actes administratius executoris, s’habilita la Cambra de Saigs perquè pugui determinar els honoraris remuneradors mitjançant un conveni amb cada Administració pública concernida.

Els articles 14 a 19, que componen el capítol quart, incideixen en els barems dels honoraris remuneradors aplicables a les funcions accessòries i no obligatòries del saig. Així, en el cas dels requeriments extrajudicials de pagament, s’hi preveu que els honoraris es puguin pactar de forma prèvia i escrita, però lliure, mentre que, pel que fa a les actes de presència, s’apliquen uns honoraris calculats en funció de la complexitat del requeriment acomplert. A més, en l’organització de subhastes públiques, s’estableixen uns honoraris per trams decreixents distints segons si es tracta de béns mobles o immobles, o de si es tracta de l’execució material o de l’assistència i supervisió, amb una reducció substancial en el supòsit que el procés finalitzi amb l’alienació per adjudicació directa.

Una altra funció atribuïda al saig amb caràcter obligatori és l’administració judicial en els procediments concursals, que es remunera tenint en compte les normes orientadores sobre honoraris professionals aprovades pel Col·legi d’Advocats d’Andorra vigents en cada moment en aquest mateix àmbit, amb un mínim que es pot modular o eliminar mitjançant un conveni entre la Cambra de Saigs, el Consell Superior de la Justícia i el ministeri encarregat de la justícia.

De conformitat amb el que preveu el Reglament de modificació del Reglament regulador dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig, aprovat el 26 d’abril del 2023, l’article 18 recull els barems dels honoraris remuneradors aplicables a les funcions obligatòries del saig consistents a despatxar l’execució forçosa de les resolucions judicials que consisteixen en l’entrega d’un bé immoble i el llançament dels ocupants, inclosos els acordats en el marc dels procediments d’arrendament. Així mateix, l’article 19 conté els barems aplicables a la notificació dels acords, de les diligències i altres actuacions que dicti el saig en el marc dels procediments i les funcions que defineix la Llei.

Finalment, el capítol cinquè, que es divideix en els articles 20 a 22, regula l’actualització i la publicitat dels honoraris remuneradors, i la no inclusió dels impostos indirectes.

En qualsevol cas, l’abast de les modificacions introduïdes i la facilitat per consultar la norma reglamentària aconsellen de no promoure una altra modificació, sinó d’aprovar un nou Reglament dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta de la ministra de Justícia i Interior, i d’acord amb la proposta prèvia de la Cambra de Saigs, el Govern, en la sessió del 6 de desembre del 2023, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament dels barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte del Reglament

Aquest Reglament té com a objecte regular els barems dels honoraris remuneradors dels serveis del saig, i també establir les normes relatives a les despeses que s’ocasionin en l’exercici de les funcions que té encomanades.

Article 2. Honoraris i despeses

1. Els serveis del saig en l’acompliment de les funcions que la Llei li atribueix es remuneren sota la forma d’honoraris, que es determinen d’acord amb els barems que fixa aquest Reglament. En el cas de l’execució forçosa de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori, aquests honoraris són satisfets per la part executant i són exigits a la part executada. En els altres casos, els honoraris són a càrrec de la persona que ha sol·licitat els serveis del saig.

2. Els honoraris del saig no inclouen les despeses que hagi pogut avançar en l’exercici de les seves funcions. En el cas de l’execució forçosa de les resolucions judicials o arbitrals, dels actes administratius, dels acords de mediació elevats a escriptura pública o dels acords de mediació, les transaccions i els convenis homologats judicialment, de caràcter executori, aquestes despeses són exigides a la part executada. Si la persona executada no paga voluntàriament aquestes despeses o no es poden satisfer amb el producte de l’alienació dels béns i drets embargats, el pagament és a càrrec de la persona que ha sol·licitat al saig l’execució de la resolució judicial o arbitral, o l’acte administratiu o l’acord de mediació elevat a públic o l’acord de mediació, la transacció o el conveni homologat judicialment, de caràcter executori, sense perjudici del que estableix l’apartat 1 de l’article 12 d’aquest Reglament. En els altres casos, les despeses són a càrrec de la persona que ha sol·licitat els serveis del saig.

Capítol segon. Drets i obligacions del saig

Article 3. Avançament de despeses

El saig pot demanar a la persona que en sol·licita els serveis que li avanci les despeses necessàries per a l’exercici de les funcions que té encomanades. En concret, pot demanar l’avançament de les despeses següents:

Article 4. Pressupost

1. El saig ha de fer conèixer a la persona que en sol·licita els serveis l’import previsible dels honoraris i les despeses que hagi de satisfer, corresponents a la totalitat del procediment o les actuacions que hagi de portar a terme.

2. Als efectes establerts a l’apartat anterior, el saig ha de presentar un pressupost a la persona que en sol·licita els serveis, abans de començar a prestar-los. Aquest pressupost ha de ser acceptat i signat per la persona que sol·licita els serveis al saig o per la persona que la representi degudament.

Article 5. Restitució i reclamació

El saig no pot reclamar o rebre remuneracions diferents de les que s’estableixen en aquest Reglament, o que no s’ajustin als barems que s’hi preveuen. En cas contrari, el saig ha de restituir la quantitat indegudament percebuda o sol·licitar el pagament de la quantitat addicional que correspongui, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries o penals que se’n puguin derivar.