Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de San Marino per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i el patrimoni i prevenir l’evasió i l’elusió fiscal

El Principat d’Andorra i la República de San Marino, en endavant els “estats contractants”,

Desitjant promoure les seves relacions econòmiques i millorar la cooperació en matèria fiscal,

Amb la intenció de concloure un conveni per eliminar la doble imposició en relació amb els impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats de no-imposició o d’imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscal (inclosa la pràctica de la recerca del Conveni més favorable, que persegueix l’obtenció dels beneficis previstos en aquest Conveni per afavorir indirectament residents d’estats tercers),

Han acordat el següent:

Article 1. Persones concernides

1. Aquest Conveni s’aplica a les persones residents d’un o dels dos estats contractants.

2. A l’efecte d’aquest Conveni, la renda percebuda per o mitjançant una entitat o un instrument que siguin considerats totalment o parcialment transparents a efectes fiscals, d’acord amb la normativa tributària de qualsevol dels estats contractants, es considerarà una renda percebuda per un resident d’un estat contractant, però únicament en la mesura que la renda esmentada es tracti, a l’efecte de la imposició d’aquest estat, com una renda d’un resident d’aquest estat contractant.

3. Aquest Conveni no afecta les potestats tributàries dels estats contractants respecte dels seus residents excepte pel que fa als beneficis atorgats en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 22, 23, 24 i 26.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per part de cadascun dels estats contractants o per les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o del patrimoni o qualsevol part d’aquests conceptes, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import total dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre les plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:



4. El Conveni s’aplica igualment als impostos de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixin amb posterioritat a la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixin als ja existents o els substitueixin. Les autoritats competents dels estats contractants es comunicaran mútuament les modificacions significatives que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals respectives.

Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context s’infereixi una interpretació diferent:



2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents acordin un significat diferent d’acord amb les disposicions de l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest estat relativa als impostos que són objecte del Conveni; preval el significat atribuït per la legislació fiscal per damunt del que resultaria d’altres branques del dret d’aquest estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un estat contractant” significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, està subjecta a imposició en aquest estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest estat com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes d’origen en aquest estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident dels dos estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:



2. Quan, per raó de les disposicions de l’apartat 1, una persona diferent d’una persona física és resident en els dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’intentar determinar de mutu acord l’estat contractat del qual ha de ser considerat resident a l’efecte d’aquest Conveni, tenint en compte a aquest efecte el lloc de direcció efectiva, el lloc on s’hagi registrat o constituït, així com qualsevol altre factor rellevant. En absència de mutu acord, aquesta persona no estarà legitimada per aplicar cap benefici o exempció previstos per aquest Conveni, excepte en la mesura i en la forma que hagin acordat les autoritats competents del estats contractants.