Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa en relació amb la demarcació i el manteniment de la frontera

El Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa,

d’ara endavant denominats “les Parts”,

Vist el tractat signat el 12 de setembre del 2000 a Andorra la Vella entre el Principat d’Andorra i la República Francesa que rectifica la frontera;

Vist l’acord signat el 6 de març del 2012 a París entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa de delimitació de la frontera;

Atesa la importància de la representació digital de la línia comuna en els senyals de demarcació materials;

Recordant la llista de coordenades geogràfiques digitals adoptada per la Comissió Mixta de Fitació (CMF) a Andorra la Vella els dies 12 i 13 d’octubre del 2017 i la decisió de la CMF relativa a la preeminència legal d’aquesta llista en relació amb el traçat material de la línia fronterera;

Vist l’article 6 del Reglament interior de la CMF que preveu la continuïtat de la seva tasca fins a l’establiment d’un acord de demarcació i manteniment de la frontera;

Desitjant establir una normativa relativa a la demarcació, al manteniment i a la descripció del traçat de la frontera entre els territoris de les Parts;

Han acordat les disposicions següents:

Capítol I. Disposicions generals

Article 1

La demarcació de la frontera —tal com la defineixen els compromisos internacionals vigents entre les Parts— s’ha d’establir i mantenir de manera que el traçat quedi clarament definit i es pugui detectar en qualsevol moment en tota la seva extensió.

A tot arreu on les Parts hagin establert límits comuns que es puguin determinar mitjançant un sistema de posicionament comú, ETRS89, la demarcació es considera establerta per referència a aquest sistema.

Quan la frontera s’estableixi per referència a un obstacle natural susceptible de transformació natural o artificial —en particular, una carena rocosa o un riu—, la demarcació es manté com s’ha establert a la data de validació de la línia comuna, sempre que no s’hagi establert una nova línia comuna.

Els canvis derivats de l’acció humana o de fenòmens naturals excepcionals no poden ser la base per establir una nova línia comuna.

Article 2

Les Parts adopten en el marc dels seus requisits legals, reglamentaris i administratius les mesures necessàries per assegurar el manteniment de la demarcació fronterera, així com per prevenir i reprimir la destrucció, el deteriorament i l’ús indegut de fites, marcadors i altres senyals tangibles o intangibles de demarcació.

Article 3

Els senyals de demarcació tangibles col·locats a l’eix de la frontera són propietat indivisa dels dos estats.

Els altres senyals de demarcació segueixen sent propietat de l’Estat en el territori del qual es troben.

Article 4

No es pot aixecar cap edifici a menys de dos metres a banda i banda de la frontera. Al llarg de les vies de circulació o dels cursos d’aigua que defineixen la frontera, aquesta distància es mesura des de les vores.

Les autoritats competents dels dos Estats poden concedir de comú acord exempcions a les disposicions previstes en el primer apartat per tenir en compte situacions especials existents a la frontera, sempre que les instal·lacions autoritzades no dificultin en cap cas la vigilància de la frontera.

Es toleren les construccions existents que no s’ajustin al que preveu el primer apartat. En cas d’enderrocament o transformació, només es permet la seva reconstrucció o transformació si és conforme al que preveu aquest article.

Aquest Acord s’aplica sens perjudici de les disposicions previstes en els acords conclosos entre les Parts relatius a la construcció d’obres com ara carreteres, ponts, passarel·les, transbordadors, instal·lacions elèctriques o hidroelèctriques i altres obres d’utilitat pública.

Les autoritats dels Estats, competents en els seus respectius ordenaments jurídics interns, poden concedir de comú acord exempcions a les disposicions previstes en l’apartat primer per tenir en compte situacions especials existents a la frontera —en particular, per facilitar l’explotació de les finques agrícoles, així com per permetre exercir la pesca—, sempre que les instal·lacions autoritzades no dificultin de cap manera la vigilància de la frontera.

Cada Part té la facultat d’aplicar en el seu territori disposicions més estrictes que les previstes en el primer apartat.

Article 5

Quan la frontera travessi boscos, arbustos o matolls, s’ha de mantenir permanentment desboscada una franja de dos metres a banda i banda de la frontera, si la Comissió Mixta prevista a l’article 12 d’aquest Acord ho considera necessari.

Cada Part assumeix les despeses derivades dels treballs de desboscament realitzats al seu territori en aplicació de l’apartat anterior.