Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Croàcia per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals
Índex
[Mostra/Amaga]El Principat d’Andorra i la República de Croàcia,
Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal,
Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscal (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers),
Han convingut el següent:
Article 1. Persones concernides
1. Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.
2. En el marc d’aquest Conveni, les rendes percebudes per una entitat o a través d’una entitat o acord que es consideri totalment o parcialment com a fiscalment transparent, de conformitat amb la legislació tributària de qualsevol dels estats contractants, es consideraran rendes d’un resident d’un Estat contractant, però només en la mesura en què les rendes es considerin, a efectes d’imposició per aquest Estat, com a rendes d’un resident d’aquest Estat contractant.
3. Aquest Conveni no afecta la tributació, per un Estat contractant, respecte dels seus residents excepte pel que fa als beneficis atorgats en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 22, 23, 24 i 26.
Article 2. Impostos coberts
1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.
2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre plusvàlues.
3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són:
a) a la República de Croàcia:
(i) l’impost sobre el benefici;
(ii) l’impost sobre la renda;
(iii) l’impost local sobre la renda i qualsevol altra sobretaxa aplicada a un d’aquests impostos;
(ii) l’impost sobre la renda;
(iii) l’impost local sobre la renda i qualsevol altra sobretaxa aplicada a un d’aquests impostos;
(a partir d’ara, denominats “impost croat”);
b) al Principat d’Andorra:
(i) l’impost sobre societats;
(ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques;
(iii) l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals;
(iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries;
(ii) l’impost sobre la renda de les persones físiques;
(iii) l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals;
(iv) l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries;
(a partir d’ara, denominats “impost andorrà”).
4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.
Article 3. Definicions generals
1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:
a) el terme “Croàcia” significa el territori de la República de Croàcia, així com les zones marítimes adjacents al límit exterior de la mar territorial, inclosos el llit marí i el subsol, sobre els quals la República de Croàcia, de conformitat amb el dret internacional i les lleis de la República de Croàcia, exerceix els seus drets sobirans i la seva jurisdicció;
b) el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra;
c) les expressions “un Estat contractant” i “l’altre Estat contractant” designen, segons el context, Andorra o Croàcia;
d) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;
e) el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius;
f) el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica;
g) les expressions “empresa d’un Estat contractant” i “empresa de l’altre Estat contractant” designen, respectivament, una empresa explotada per un resident d’un Estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre Estat contractant;
h) el terme “tràfic internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau, excepte quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un Estat contractant i l’empresa que opera la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest estat contractant;
i) el terme “autoritat competent” significa:
j) el terme “nacional”, en relació amb un Estat contractant, significa:
k) el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent.
b) el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra;
c) les expressions “un Estat contractant” i “l’altre Estat contractant” designen, segons el context, Andorra o Croàcia;
d) el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;
e) el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius;
f) el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica;
g) les expressions “empresa d’un Estat contractant” i “empresa de l’altre Estat contractant” designen, respectivament, una empresa explotada per un resident d’un Estat contractant i una empresa explotada per un resident de l’altre Estat contractant;
h) el terme “tràfic internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau, excepte quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un Estat contractant i l’empresa que opera la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest estat contractant;
i) el terme “autoritat competent” significa:
(i) en el cas de Croàcia, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat, i
(ii) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat;
(ii) en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat;
j) el terme “nacional”, en relació amb un Estat contractant, significa:
(i) qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest Estat contractant; i
(ii) qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest Estat contractant;
(ii) qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest Estat contractant;
k) el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent.
2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents acordin un significat diferent d’acord amb les disposicions de l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat contractant relativa als impostos que són objecte del Conveni, de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat contractant.
Article 4. Resident
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat contractant, està subjecta a imposició en aquest Estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a aquest Estat contractant com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat contractant exclusivament per rendes d’origen o patrimoni situat en aquest Estat.
2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:
a) aquesta persona es considera resident únicament de l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);
b) si no es pot determinar l’Estat contractant on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no té habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats contractants, es considera resident únicament de l’Estat contractant on sojorna de manera habitual;
c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats contractants o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera únicament resident de l’Estat contractant del qual posseeix la nacionalitat;
d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats contractants o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.
b) si no es pot determinar l’Estat contractant on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no té habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats contractants, es considera resident únicament de l’Estat contractant on sojorna de manera habitual;
c) si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats contractants o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera únicament resident de l’Estat contractant del qual posseeix la nacionalitat;
d) si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats contractants o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.
3. Quan una persona que no sigui persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, es considera resident únicament de l’Estat contractant on té situada la seu de direcció efectiva.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.