Carregant...
 

Conveni entre el Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals


El Principat d’Andorra i el Principat de Mònaco,

Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal;

Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers);

Han convingut el següent:
Article 1. Persones concernides

1. Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

2. A l’efecte d’aquest Conveni, la renda percebuda per o mitjançant una entitat o un instrument, o pel seu intermediari, que siguin considerats totalment o parcialment transparents a efectes fiscals, d’acord amb la normativa tributària de qualsevol dels estats contractants, es considerarà una renda percebuda per un resident d’un estat contractant, però únicament en la mesura que la renda esmentada es tracti, a l’efecte de la imposició d’aquest estat, com una renda d’un resident d’aquest estat contractant.

3. Aquest Conveni no afecta les potestats tributàries dels estats contractants respecte dels seus residents excepte pel que fa als beneficis atorgats en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 22, 23, 24 i 26.
Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global de sous o salaris pagats per empreses i els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:

a. Al Principat d’Andorra:
(i) L’impost sobre societats.
(ii) L’impost sobre la renda de les persones físiques.
(iii) L’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
(iv) L’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

b) Al Principat de Mònaco:
(i) L’impost sobre els beneficis empresarials que grava les persones físiques (l’impôt sur les bénéfices des revenus commerciaux prélevé auprès des personnes physiques)
(ii) L’impost sobre societats (l’impôt sur les bénéfices prélevé auprès des sociétés).


4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.
Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:

a. Les expressions un Estat contractant i l’altre Estat contractant designen, segons el context, el Principat Andorra o el Principat de Mònaco.
b. El terme Andorra significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra.
c. El terme Mònaco significa el Principat de Mònaco i, utilitzat en sentit geogràfic, significa el territori i el subsol del Principat de Mònaco, les seves aigües interiors, el seu mar territorial, inclòs el seu llit, el fons marí i el seu subsol, l’espai aeri que els sobrepassa, la zona econòmica exclusiva, la plataforma continental i totes les zones sobre les quals el Principat de Mònaco exerceix drets sobirans i la seva jurisdicció de conformitat amb el dret internacional i les lleis nacionals del Principat de Mònaco;
d. El terme persona comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones.
e. El terme societat designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius.
f El terme empresa s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica.
g. Les expressions empresa d’un Estat contractant i empresa de l’altre Estat contractant designen, respectivament, una empresa explotada per un resident en un Estat contractant i una empresa explotada per un resident en l’altre Estat contractant.
h. El terme tràfic internacional designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau o un vehicle ferroviari o de carretera, excepte quan la nau o l’aeronau o el vehicle ferroviari o de carretera operin únicament entre punts situats en un Estat contractant i l’empresa que opera la nau o l’aeronau, o el vehicle ferroviari o de carretera, no sigui una empresa d’aquest Estat.
i. El terme autoritat competent significa:
(i) En el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat.
(ii) En el cas de Mònaco, el ministre de Finances i Economia (“Conseiller de Gouvernement - Ministre des Finances et de l’Economie”) o el seu representant autoritzat.

j. El terme nacional, en relació amb un Estat contractant, significa:
(i) Qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest Estat contractant; i
(ii) Qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest Estat contractant.

k El terme activitat econòmica inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent.


2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents acordin un significat diferent d’acord amb les disposicions de l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.
Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un Estat contractant significa:

a. En el cas d’Andorra: qualsevol persona que, d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra, està subjecta a imposició a Andorra en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció efectiva o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a Andorra com a totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost a Andorra exclusivament per rendes d’origen o patrimoni situat a Andorra.
b. En el cas de Mònaco: qualsevol persona que, d’acord amb la legislació del Principat de Mònaco, té a Mònaco el seu domicili, la seva residència, la seva seu de direcció efectiva o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i s’aplica tant a l’Estat de Mònaco com a les entitats controlades per l’Estat o a tota autoritat local d’aquest Estat.


2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

a. Aquesta persona es considera resident únicament en l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals).
b. Si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no té habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’Estat on sojorna de manera habitual.
c. Si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera únicament resident de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat.
d. Si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.


3. Quan una persona diferent d’una persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord l’Estat contractant del qual la persona esmentada serà considerada resident a efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc on està establerta o constituïda i qualsevol altre factor rellevant. A manca de tal acord, aquesta persona no tindrà dret a cap benefici o exempció previstos pel Conveni, excepte en la mesura i en les condicions acordades per les autoritats competents dels estats contractants.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.