Conveni entre el Principat d’Andorra i Islàndia per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra i Islàndia (en endavant, “els estats contractants”),

Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal;

Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició en relació amb els impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscal (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers);

Han convingut el següent:

Article 1. Persones concernides

1. Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

2. En el marc d’aquest Conveni, les rendes percebudes per o a través d’una entitat o acord que es consideri totalment o parcialment com a fiscalment transparent, de conformitat amb la legislació tributària de qualsevol dels estats contractants, es consideraran rendes d’un resident d’un Estat contractant, però només en la mesura que les rendes es considerin, a efectes d’imposició per aquest Estat, com a rendes d’un resident d’aquest Estat contractant.

3. Aquest Conveni no afecta la tributació, per un Estat contractant, respecte dels seus residents excepte pel que fa als beneficis atorgats en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 22, 23, 24 i 26.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre els guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per les empreses, així com els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són en particular:



4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants s’hauran de notificar les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.

Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:



2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents acordin un significat diferent d’acord amb les disposicions de l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat contractant relativa als impostos que són objecte del Conveni; de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat contractant.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un Estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i també inclou aquest Estat contractant i qualsevol de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, així com els fons de pensions d’aquest Estat. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat contractant exclusivament per rendes d’origen o patrimoni situat en aquest Estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:



3. Quan una persona diferent d’una persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord l’estat contractant del qual la persona esmentada serà considerada resident a efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc on està establerta o constituïda i qualsevol altre factor rellevant. A manca d’aquest acord, aquesta persona no tindrà dret a cap benefici o exempció previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que puguin ser acordades per les autoritats competents dels estats contractants.

Article 5. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió establiment permanent designa una instal·lació fixa de negocis a través de la qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.

2. L’expressió establiment permanent inclou, en particular:



3. Una obra o un projecte de construcció o d’instal·lació únicament constitueix un establiment permanent si té una durada superior als dotze mesos.

4. Malgrat les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent no inclou:



Sempre que aquesta activitat o, en el cas de la lletra f, l’activitat general de la instal·lació fixa de negocis sigui de caràcter preparatori o auxiliar.

4.1. L’apartat 4 no és aplicable a un lloc fix de negoci que una empresa utilitzi o mantingui si la mateixa empresa o una empresa vinculada du a terme una activitat al mateix lloc o en un altre lloc del mateix Estat contractant i



atès que les activitats dutes a terme per les dos empreses al mateix lloc, o per la mateixa empresa o per una empresa vinculada als dos llocs, constitueixen funcions complementàries que són part d’un operativa cohesionada de negocis.

5. Malgrat les disposicions dels apartats 1 i 2, però sens perjudici de les disposicions de l’apartat 6, quan una persona actua en un Estat contractant per compte d’una empresa, i en fer-ho subscriu habitualment contractes o té habitualment un rol principal en la subscripció dels contractes que són subscrits rutinàriament sense modificacions importants per part de l’empresa, i aquests contractes són:



es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest Estat contractant per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’una instal·lació fixa de negocis (diferent de la instal·lació fixa de negocis a què fa referència l’apartat 4.1), no permetrien que es considerés aquesta instal·lació com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

6. L’apartat 5 no és aplicable quan la persona que actua en un Estat contractant en nom d’una empresa de l’altre Estat contractant exerceixi l’activitat en el primer Estat mencionat com a agent independent i actuï per a l’empresa en el curs habitual del negoci. Tanmateix, quan una persona actua exclusivament o gairebé exclusivament per compte d’una o més empreses de les quals és part vinculada, aquesta persona no es considera un agent independent en el sentit d’aquest apartat respecte a cap empresa d’aquest tipus.

7. El fet que una societat resident d’un Estat contractant controli una societat resident de l’altre Estat contractant o estigui controlada per una societat resident de l’altre Estat contractant, o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre Estat contractant (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

8. A l’efecte d’aquest article, una persona o empresa està estretament vinculada a una empresa si, en vista de tots els fets i les circumstàncies pertinents, una té el control sobre l’altra o totes dos estan sota el control de les mateixes persones o empreses. En tot cas, es considera que una persona o empresa estan estrictament vinculades a una empresa si una d’elles té, directament o indirectament, més del 50 per cent dels drets de participació en els beneficis de l’altra (o, en el cas d’una societat, més del 50 per cent del total del dret de vot i del valor de les accions de la societat o dels drets de participació en el capital de la societat) o si una tercera persona o empresa té, directament o indirectament, més del 50 per cent dels drets de participació en beneficis (o, en el cas d’una societat, més del 50 per cent del total del dret de vot i del valor de les accions de la societat o dels drets de participació en el capital de la societat) de la persona i l’empresa o de les dos empreses.