Carregant...
 

Conveni entre el Principat d’Andorra i la República de Corea per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals


El Principat d’Andorra i la República de Corea (en endavant, “els estats contractants”),

Desitjant promoure les seves relacions econòmiques mútues i millorar la cooperació en matèria fiscal,
LesLleis.com

Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni pels beneficis indirectes de residents d’estats tercers),

Han convingut el següent:
Article 1. Persones concernides

1. Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

2. A l’efecte d’aquest Conveni, les rendes obtingudes per o a través d’una entitat o acord que es consideri, totalment o parcialment, com fiscalment transparent de conformitat amb la legislació nacional de qualsevol dels Estats contractants però només en la mesura en què les rendes es considerin, a efectes d’imposició per aquest Estat, com a rendes d’un resident d’aquest Estat.

3. Aquest Conveni no afecta la tributació, per un Estat contractant, respecte dels seus residents excepte pel que fa als beneficis atorgats en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 21 22, 23 i 25.
Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda els que graven la totalitat de la renda, o qualsevol part de la renda, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global de sous o salaris pagats per empreses i els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:

a. A Andorra:
i. l’impost sobre les societats;
ii. l’impost sobre la renda de les persones físiques;
iii. l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals;
iv. l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries;

(a partir d’ara denominats “impostos andorrans”).


b. A Corea:
i. l’impost sobre la renda;
ii. l’impost de societats;
iii. l’impost especial per al desenvolupament rural, i
iv. l’impost sobre la renda local;

(a partir d’ara denominats “impostos coreans”).


4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notifiquen les modificacions substancials que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.
Article 3. Definicions generals

1. En el marc d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:

a. el terme “Andorra” significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra;
b. el terme “Corea” significa la República de Corea i, emprat en sentit geogràfic, el territori de la República de Corea, inclòs el seu mar territorial, i qualsevol zona adjacent al mar territorial de la República de Corea en la qual, de conformitat amb el dret internacional, exerceix o pot exercir en virtut de les lleis de la República de Corea jurisdicció o drets de sobirania respecte del fons marí, el subsol i les aigües suprajacents, i els seus recursos naturals;
c. les expressions “Estat contractant” i “l’altre Estat contractant” designen Corea o Andorra, segons el context;
d. el terme “impost” significa impost coreà o impost andorrà, segons el context;
e. el terme “persona” comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones;
f. el terme “societat” designa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius;
g. el terme “empresa” s’aplica a l’exercici de qualsevol activitat econòmica;
h. les expressions “empresa d’un Estat contractant” i “empresa d’un altre Estat contractant” designen, respectivament, una empresa explotada per un resident en un Estat contractant i una empresa explotada per un resident en l’altre Estat contractant;
i. el terme “tràfic internacional” designa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau excepte quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un Estat contractant i l’empresa que opera la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest Estat;
j. el terme “autoritat competent” significa:
i. en el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat;
ii. en el cas de Corea, el ministeri d’economia i finances o el seu representant autoritzat;

k. el terme “nacional”, en relació amb un Estat contractant, significa:
i. qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest Estat contractant; i
ii. qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership), associació o altra entitat constituïda de conformitat amb la legislació vigent en aquest Estat contractant;

l. el terme “activitat econòmica” inclou la prestació de serveis professionals i la realització d’altres activitats de naturalesa independent;
m. el terme “fons de pensions reconegut” d’un Estat significa una entitat o acord establert en aquest Estat contractant que rep un tractament com una persona independent en virtut de la legislació fiscal d’aquest Estat,
i. que ha estat establert i s’opera exclusivament o gairebé exclusivament per administrar o proporcionar beneficis de jubilació i complementaris o beneficis addicionals a persones físiques i que està regulat com a tal per aquest Estat o per una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals; o
ii. que ha estat establert i s’opera exclusivament o gairebé exclusivament a fi d’invertir fons per al benefici de les entitats o els acords esmentats en el subapartat i d’aquest subparàgraf.


2. Per a l’aplicació del Conveni en tot moment per part d’un Estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest Estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, de manera que prevaldrà el significat donat per la legislació fiscal d’aquest Estat per damunt del significat donat al terme per les altres branques del dret d’aquest Estat.
Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió “resident d’un Estat contractant” significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest Estat, està subjecta a imposició en aquest Estat, en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o per qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, i inclou aquest Estat i totes les seves subdivisions polítiques o entitats locals, així com un fons de pensions reconegut en aquest Estat. No obstant això, aquest terme no inclou les persones que estan subjectes a l’impost en aquest Estat exclusivament per rendes d’origen en aquest Estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:

a) Aquesta persona es considera resident únicament en l’Estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident únicament de l’Estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals);
b) Si no es pot determinar l’Estat on aquesta persona té el centre d’interessos vitals, o si no té habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident únicament de l’Estat on sojorna de manera habitual;
c) Si aquesta persona sojorna de manera habitual en ambdós estats o si no sojorna de manera habitual en cap dels dos, es considera únicament resident de l’Estat del qual posseeix la nacionalitat;
d) Si aquesta persona posseeix la nacionalitat d’ambdós estats o si no posseeix la nacionalitat de cap dels dos, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.


3. Quan una persona diferent d’una persona física és, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han d’establir de mutu acord l’Estat contractant del qual la persona esmentada serà considerada resident a efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc on està establerta o constituïda i qualsevol altre factor rellevant. A manca de tal acord, aquesta persona no tindrà dret a cap benefici o exempció previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels Estats Contractants.
Article 5. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió establiment permanent designa un lloc fix d’activitat econòmica a través del qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat econòmica.

2. L’expressió establiment permanent inclou, en particular:

a. Una seu de direcció;
b. Una sucursal;
c. Una oficina;
d. Una fàbrica;
e. Un taller;
f. Una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals, i
g. Una explotació agropecuària o forestal.


3. Una obra de construcció o una construcció o un projecte d’instal·lació només constitueixen un establiment permanent si la seva durada supera els dotze mesos.

4. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent no inclou:

a. La utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzematge, exposició o lliurament de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa;
b. El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los;
c. El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat de ser processats per una altra empresa;
d. El manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa;
e. El manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat de fer, per a l’empresa, qualsevol altra activitat;
f. El manteniment d’un lloc fix d’activitat econòmica amb l’única finalitat d’efectuar qualsevol combinació de les activitats esmentades en els subapartats a a e,


sempre que aquesta activitat o, en el cas del subapartat f, l’activitat general del lloc fix d’activitat econòmica sigui de caràcter preparatori o auxiliar.

5. L’apartat 4 no s’aplicarà a un lloc fix d’activitat econòmica que sigui utilitzat o mantingut per una empresa si la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb ella duu a terme activitats econòmiques en el mateix lloc o en un altre lloc del mateix Estat Contractant i:

a. aquest lloc o aquest altre lloc constitueix un establiment permanent per a l’empresa o l’empresa estretament relacionada amb ella d’acord amb les disposicions d’aquest article, o
b. l’activitat global resultant de la combinació de les activitats desenvolupades per les dues empreses en el mateix lloc, o per la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb ella en els dos llocs, no té un caràcter preparatori o auxiliar,


sempre que les activitats econòmiques desenvolupades per les dos empreses en el mateix lloc, o per la mateixa empresa o una empresa estretament relacionada amb ella en els dos llocs, constitueixin funcions complementàries que formen part d’una operació empresarial cohesionada.

6. Tot i les disposicions dels apartats 1 i 2, però subjecte a les disposicions de l’apartat 7, si una persona actua en un Estat Contractant en representació d’una empresa i, en fer-ho, habitualment subscriu contractes, o exerceix habitualment el paper principal que condueix a la subscripció de contractes que normalment es concerten sense modificacions materials per part de l’empresa, i aquests contractes són:

a. en nom de l’empresa; o
b. per a la transferència de la possessió, o per a la concessió del dret d’ús, d’una propietat d’aquesta empresa o de la qual l’empresa en tingui el dret d’ús; o
c. per a la prestació de serveis per part d’aquesta empresa,


es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest Estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’un lloc fix d’activitat econòmica (que no sigui un lloc fix d’activitat econòmica al que s’aplicaria l’apartat 5), no permetrien que es considerés aquest lloc fix d’activitat econòmica com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

7. L’apartat 6 no s’aplicarà quan la persona que actua en un Estat Contractant en representació d’una empresa de l’altre Estat Contractant desenvolupi activitats econòmiques en l’Estat mencionat en primer lloc com agent independent i actuï per a l’empresa en el curs ordinari d’aquestes activitats econòmiques. No obstant això, quan una persona actuï exclusivament o gairebé exclusivament en representació d’una o més empreses amb les quals estigui estretament relacionada, aquesta persona no serà considerada com agent independent en el sentit d’aquest apartat pel que fa a qualsevol d’aquestes activitats econòmiques.

8. El fet que una societat resident d’un Estat contractant controli una societat resident de l’altre Estat contractant o estigui controlada per una societat resident de l’altre Estat contractant o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre Estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera), no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altra.

9. A l’efecte d’aquest article, una persona està estretament relacionada amb una empresa si, sobre la base de tots els fets i circumstàncies pertinents, un té el control de l’altre o ambdós estan sota el control de les mateixes persones o empreses. En qualsevol cas, es considerarà que una persona està estretament relacionada amb una empresa si un posseeix, directament o indirectament, més del 50% de la participació real en l’altre (o, en cas d’una companyia, més del 50% del total de vots i valor de les accions de la companyia o de la participació en el capital social de la companyia) o si una altra persona posseeix, directament o indirectament, més del 50% de la participació real (o, en cas d’una companyia, més del 50% del total de vots i valor de les accions de la companyia o de la participació en el capital social de la companyia) en la persona i l’empresa o en les dues empreses.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.