Conveni entre el Principat d’Andorra i Montenegro per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals
Índex
[Mostra/Amaga]El Principat d’Andorra i Montenegro (d’ara endavant, “els estats contractants”),
LesLleis.com
Amb el desig de continuar desenvolupant les seves relacions econòmiques i reforçar la seva cooperació en matèria fiscal,
Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni per afavorir indirectament residents d’estats tercers),
Han convingut el següent:
Article 1. Persones cobertes
Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.
Article 2. Impostos coberts
1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per part de cadascun dels estats contractants o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.
2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o el patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, els impostos sobre l’import global dels sous o salaris pagats per empreses, així com els impostos sobre plusvàlues.
3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:
a. Pel que fa a Andorra:
b. Pel que fa a Montenegro:
i. L’impost sobre societats.
ii. L’impost sobre la renda de les persones físiques.
iii. L’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
(d’ara endavant, “impostos andorrans”).
ii. L’impost sobre la renda de les persones físiques.
iii. L’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
(d’ara endavant, “impostos andorrans”).
b. Pel que fa a Montenegro:
i. L’impost sobre la renda de les persones físiques.
ii. L’impost sobre societats.
iii. L’impost sobre béns immobles.
(d’ara endavant, “impostos montenegrins”).
ii. L’impost sobre societats.
iii. L’impost sobre béns immobles.
(d’ara endavant, “impostos montenegrins”).
4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notificaran les modificacions significatives que s’hagin introduït en les seves legislacions fiscals.
Article 3. Definicions generals
1. Als efectes del Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:
a. El terme Andorra significa el Principat d’Andorra i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori del Principat d’Andorra.
b. El terme Montenegro significa l’estat de Montenegro i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori de Montenegro, les seves aigües marítimes interiors i la franja del mar territorial, l’espai aeri corresponent, així com el llit marí i el subsol de la part d’alta mar situada fora del límit exterior del mar territorial sobre la qual Montenegro exerceix els seus drets sobirans a efectes d’exploració i explotació dels seus recursos naturals de conformitat amb la seva legislació interna i el dret internacional.
c. Els termes estat contractant i altre estat contractant signifiquen Andorra o Montenegro, segons el context.
d. El terme persona comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones.
e. El terme societat significa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius.
f. El terme empresa s’aplica al desenvolupament de qualsevol negoci.
g. Els termes empresa d’un estat contractant i empresa de l’altre estat contractant signifiquen, respectivament, una empresa explotada per un resident en un estat contractant i una empresa explotada per un resident en l’altre estat contractant.
h. El terme trànsit internacional significa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau excepte quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un estat contractant i l’empresa que explota la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest estat.
j. El terme nacional, en relació amb un estat contractant, significa:
k. El terme negoci inclou la realització de serveis professionals i d’altres activitats de caràcter independent.
l. El terme fons de pensions reconegut d’un estat significa una entitat o instrument establert en aquest estat als quals la legislació fiscal d’aquest estat doti de personalitat independent, i
b. El terme Montenegro significa l’estat de Montenegro i, emprat en sentit geogràfic, designa el territori de Montenegro, les seves aigües marítimes interiors i la franja del mar territorial, l’espai aeri corresponent, així com el llit marí i el subsol de la part d’alta mar situada fora del límit exterior del mar territorial sobre la qual Montenegro exerceix els seus drets sobirans a efectes d’exploració i explotació dels seus recursos naturals de conformitat amb la seva legislació interna i el dret internacional.
c. Els termes estat contractant i altre estat contractant signifiquen Andorra o Montenegro, segons el context.
d. El terme persona comprèn les persones físiques, les societats i qualsevol altre agrupament de persones.
e. El terme societat significa qualsevol persona jurídica o qualsevol entitat que es consideri com una persona jurídica a efectes impositius.
f. El terme empresa s’aplica al desenvolupament de qualsevol negoci.
g. Els termes empresa d’un estat contractant i empresa de l’altre estat contractant signifiquen, respectivament, una empresa explotada per un resident en un estat contractant i una empresa explotada per un resident en l’altre estat contractant.
h. El terme trànsit internacional significa qualsevol transport efectuat per una nau o una aeronau excepte quan la nau o l’aeronau operin únicament entre punts situats en un estat contractant i l’empresa que explota la nau o l’aeronau no sigui una empresa d’aquest estat.
i. El terme autoritat competent significa:
i. En el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat.
ii. En el cas de Montenegro, el Ministeri de Finances o el seu representant autoritzat.
i. En el cas d’Andorra, el ministre encarregat de les finances o el seu representant autoritzat.
ii. En el cas de Montenegro, el Ministeri de Finances o el seu representant autoritzat.
j. El terme nacional, en relació amb un estat contractant, significa:
i. Qualsevol persona física que tingui la nacionalitat d’aquest estat contractant.
ii. Qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació, constituïda de conformitat amb la legislació en vigor d’aquest estat contractant.
ii. Qualsevol persona jurídica, societat de persones (partnership) o associació, constituïda de conformitat amb la legislació en vigor d’aquest estat contractant.
k. El terme negoci inclou la realització de serveis professionals i d’altres activitats de caràcter independent.
l. El terme fons de pensions reconegut d’un estat significa una entitat o instrument establert en aquest estat als quals la legislació fiscal d’aquest estat doti de personalitat independent, i
i. Que hagi estat establert i s’exploti exclusivament o gairebé exclusivament per administrar o proporcionar prestacions de jubilació o altres prestacions complementàries o accessòries a persones físiques i que estigui regulat com a tal per aquest estat o per una de les seves subdivisions polítiques o autoritats locals; o
ii. Que hagi estat establert i s’exploti exclusivament o gairebé exclusivament per invertir fons per al benefici d’entitats o instruments esmentats en el punt i.
ii. Que hagi estat establert i s’exploti exclusivament o gairebé exclusivament per invertir fons per al benefici d’entitats o instruments esmentats en el punt i.
2. Per a l’aplicació del Conveni en qualsevol moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents n’acordin un significat diferent de conformitat amb el que preveu l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni, el significat donat per la legislació fiscal aplicable d’aquest estat preval per damunt del que resultaria d’altres branques del dret d’aquest estat.
Article 4. Resident
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, estigui subjecta a imposició en aquest estat en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció o lloc de constitució o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, incloent-hi també aquest estat i les seves subdivisions polítiques o entitats locals, així com els fons de pensions reconeguts d’aquest estat. Aquest terme no inclou, però, les persones que estiguin subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes originades en aquest estat o patrimoni situat en aquest estat.
2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident en ambdós estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:
a. Aquesta persona es considera resident exclusivament de l’estat on disposa d’un habitatge permanent a la seva disposició; si disposa d’un habitatge permanent en ambdós estats, es considera resident exclusivament de l’estat on manté vincles personals i econòmics més estrets (centre d’interessos vitals).
b. Si no es pogués determinar l’estat on aquesta persona té el centre dels seus interessos vitals, o si no tingués habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident exclusivament de l’estat on sojorna de manera habitual.
c. Si aquesta persona sojornés de manera habitual en ambdós estats o si no sojornés de manera habitual en cap dels dos, es considera exclusivament resident de l’estat del qual sigui nacional.
d. Si aquesta persona fos nacional d’ambdós estats o si no fos nacional de cap dels dos estats, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.
b. Si no es pogués determinar l’estat on aquesta persona té el centre dels seus interessos vitals, o si no tingués habitatge permanent a la seva disposició en cap dels estats, es considera resident exclusivament de l’estat on sojorna de manera habitual.
c. Si aquesta persona sojornés de manera habitual en ambdós estats o si no sojornés de manera habitual en cap dels dos, es considera exclusivament resident de l’estat del qual sigui nacional.
d. Si aquesta persona fos nacional d’ambdós estats o si no fos nacional de cap dels dos estats, les autoritats competents dels estats contractants han de resoldre la qüestió de comú acord.
3. Quan, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, una persona diferent d’una persona física sigui resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han de determinar de mutu acord l’estat contractant del qual aquesta persona es considera resident als efectes del Conveni, atesa la seva seu de direcció efectiva, el lloc de creació, de constitució o constituïda per altres procediments, així com qualsevol altre factor rellevant. A manca d’aquest acord, aquesta persona no té dret a cap benefici o exempció fiscals previstos en aquest Conveni excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels estats contractants.
Article 5. Establiment permanent
1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió establiment permanent significa un lloc fix de negocis a través del qual una empresa exerceix la totalitat o part de la seva activitat.
2. L’expressió establiment permanent inclou, en particular:
a. Una seu de direcció
b. Una sucursal
c. Una oficina
d. Una fàbrica
e. Un taller
f. Una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals, i
g. Una explotació agrícola, pecuària o forestal
b. Una sucursal
c. Una oficina
d. Una fàbrica
e. Un taller
f. Una mina, un pou de petroli o de gas, una pedrera o qualsevol altre lloc d’extracció de recursos naturals, i
g. Una explotació agrícola, pecuària o forestal
3. Una obra de construcció, una construcció o un projecte d’instal·lació constitueix un establiment permanent, però només si la seva durada supera els dotze mesos.
4. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent no inclou:
a. La utilització d’instal·lacions amb l’única finalitat d’emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa.
b. El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los.
c. El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat de ser processats per una altra empresa.
d. El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa.
e. El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de fer, per a l’empresa, qualsevol altra activitat de caràcter preparatori o auxiliar.
f. El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat d’efectuar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres a a e, sempre que l’activitat general del lloc fix de negocis que resulti d’aquesta combinació sigui de caràcter preparatori o auxiliar.
b. El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat d’emmagatzemar-los, exposar-los o lliurar-los.
c. El manteniment d’un dipòsit de béns o mercaderies que pertanyen a l’empresa amb l’única finalitat de ser processats per una altra empresa.
d. El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de comprar béns o mercaderies o de reunir informació per a l’empresa.
e. El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat de fer, per a l’empresa, qualsevol altra activitat de caràcter preparatori o auxiliar.
f. El manteniment d’un lloc fix de negocis amb l’única finalitat d’efectuar qualsevol combinació de les activitats esmentades en les lletres a a e, sempre que l’activitat general del lloc fix de negocis que resulti d’aquesta combinació sigui de caràcter preparatori o auxiliar.
5. Tot i les disposicions dels apartats 1 i 2, si una persona -que no sigui un agent independent a qui s’apliquen les disposicions de l’apartat 6- actua en un estat contractant en representació d’una empresa i té poder, i habitualment l’exerceix, per subscriure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’un lloc fix de negocis, no permetrien que es considerés aquest lloc fix de negocis com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.
6. No es considera que una empresa té un establiment permanent en un estat contractant simplement perquè hi desenvolupi activitats econòmiques a través d’un corredor, d’un agent comissionista general o qualsevol altre agent de caràcter independent, sempre que aquestes persones actuïn en el curs ordinari de les seves activitats econòmiques.
7. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli una societat resident de l’altre estat contractant o estigui controlada per aquesta última o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera) no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altre.
Registreu-vos a LesLleis.com per
accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.