Conveni entre el Principat d’Andorra i Romania per eliminar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni i per prevenir l’evasió i l’elusió fiscals

El Principat d’Andorra i Romania,

Amb el desig de continuar desenvolupant les seves relacions econòmiques i reforçar la seva cooperació en matèria fiscal,

Amb la voluntat de concloure un conveni per eliminar la doble imposició amb relació als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni sense generar oportunitats per a la no imposició o per a la imposició reduïda mitjançant l’evasió o l’elusió fiscals (incloent-hi un ús abusiu dels convenis internacionals que tinguin com a objectiu obtenir desgravacions previstes en aquest Conveni per afavorir indirectament residents d’estats tercers),

Han convingut el següent:

Article 1. Persones cobertes

1. Aquest Conveni s’aplica a les persones que són residents d’un o dels dos estats contractants.

2. Als efectes d’aquest Conveni, la renda obtinguda a través d’una entitat o un altre instrument que es consideri, totalment o parcialment, fiscalment transparent de conformitat amb la legislació fiscal de qualsevol dels estats contractants es considerarà percebuda per un resident d’un estat contractant, però només en la mesura en què la renda es consideri, a efectes d’imposició per aquest estat, com a renda d’un resident d’aquest estat.

3. Aquest Conveni no afecta la imposició que aplica un estat contractant als seus residents, excepte pel que fa als beneficis que es concedeixen en virtut de l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9 i els articles 18, 19, 22, 23, 24 i 26.

Article 2. Impostos coberts

1. Aquest Conveni s’aplica als impostos sobre la renda i sobre el patrimoni exigibles per cadascun dels estats contractants o de les seves unitats administratives-territorials, o de les seves subdivisions polítiques o entitats locals, sigui quin sigui el seu sistema d’exacció.

2. Es consideren impostos sobre la renda i sobre el patrimoni els que graven la totalitat de la renda o la totalitat del patrimoni, o qualsevol part de la renda o del patrimoni, inclosos els impostos sobre guanys procedents de l’alienació de béns mobles o immobles, així com els impostos sobre plusvàlues.

3. Els impostos actuals als quals s’aplica el Conveni són, en particular:



4. El Conveni també s’aplica a qualsevol impost de naturalesa idèntica o anàloga que s’estableixi després de la signatura d’aquest Conveni i que s’afegeixi als ja existents o els substitueixi. Les autoritats competents dels estats contractants es notificaran les modificacions significatives que s’hagin introduït en les seves respectives legislacions fiscals.

Article 3. Definicions generals

1. Als efectes d’aquest Conveni, tret que del context se n’infereixi una interpretació diferent:



2. Per a l’aplicació del Conveni en qualsevol moment per part d’un estat contractant, qualsevol terme que no hi estigui definit té, llevat que del context se n’infereixi una interpretació diferent o que les autoritats competents n’acordin un significat diferent de conformitat amb el que preveu l’article 24, el significat que en aquell moment li atribueixi la legislació d’aquest estat pel que fa als impostos que són objecte del Conveni; el significat donat per la legislació fiscal aplicable d’aquest estat preval per damunt del que resultaria d’altres branques del dret d’aquest estat.

Article 4. Resident

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió resident d’un estat contractant significa qualsevol persona que, d’acord amb la legislació d’aquest estat, està subjecta a imposició en aquest estat en virtut del seu domicili, residència, seu de direcció, lloc de constitució o qualsevol altre criteri de naturalesa anàloga, incloent-hi també aquest estat i les seves unitats administratives-territorials, les seves subdivisions polítiques o entitats locals. Aquest terme no inclou, però, les persones que estiguin subjectes a imposició en aquest estat exclusivament per rendes obtingudes de fonts situades en aquest estat o pel patrimoni situat en aquest estat.

2. Quan, d’acord amb les disposicions de l’apartat 1, una persona física és resident dels dos estats contractants, la seva situació s’ha de resoldre de la manera següent:



3. Quan, de conformitat amb les disposicions de l’apartat 1, una persona diferent d’una persona física és resident dels dos estats contractants, les autoritats competents dels estats contractants han de procurar determinar de mutu acord l’estat contractant del qual aquesta persona es considera resident als efectes del Conveni, atesos el seu lloc de direcció efectiva, el lloc de constitució o creació per altres procediments, així com qualsevol altre factor rellevant. A manca d’aquest acord, aquesta persona no tindrà dret a cap reducció o exempció fiscals previstes en aquest Conveni, excepte en la mesura i la manera que pugui ser acordat per les autoritats competents dels estats contractants.

Article 5. Establiment permanent

1. En el marc d’aquest Conveni, l’expressió establiment permanent significa un lloc fix de negocis a través del qual una empresa exerceix la totalitat o una part de la seva activitat.

2. L’expressió establiment permanent inclou, en particular:



3. Una obra de construcció, una construcció o un projecte d’instal·lació es considera establiment permanent, però només si la seva durada supera els dotze mesos.

4. No obstant les disposicions anteriors d’aquest article, es considera que l’expressió establiment permanent no inclou:



5. Tot i les disposicions dels apartats 1 i 2, si una persona —que no sigui un agent independent a qui s’apliquen les disposicions de l’apartat 6—, actua en un estat contractant en representació d’una empresa i té poder, i habitualment l’exerceix, per subscriure contractes en nom de l’empresa, es considera que aquesta empresa té un establiment permanent en aquest estat per a totes les activitats que aquesta persona exerceixi per a l’empresa, llevat que les activitats d’aquesta persona es limitin a les que s’esmenten en l’apartat 4 i que, si fossin exercides a través d’un lloc fix de negocis, no permetrien que es considerés aquest lloc fix de negocis com un establiment permanent de conformitat amb les disposicions d’aquest apartat.

6. No es considera que una empresa té un establiment permanent en un estat contractant simplement perquè hi desenvolupi activitats econòmiques a través d’un corredor, d’un agent comissionista general o qualsevol altre agent de caràcter independent, sempre que aquestes persones actuïn en el curs ordinari del seu negoci.

7. El fet que una societat resident d’un estat contractant controli una societat resident de l’altre estat contractant, o estigui controlada per aquesta última, o que exerceixi activitats econòmiques en aquest altre estat (ja sigui mitjançant un establiment permanent o de qualsevol altra manera), no és suficient, per si sol, per considerar qualsevol d’aquestes societats com un establiment permanent de l’altre estat.