Sentència 98-2019 del TSJA. Impost sobre Societats. Caducitat del procediment d’inspecció. Motivació dels actes administratius. Disposició Transitòria Segona de la Llei 95/2010.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000075/2018
Núm. de Rotlle: TSJA-0000015/2019

SENTÈNCIA 98-2019

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA

Apel·lat: PC SL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Andorra la Vella, vint-i-quatre d’octubre de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000075/2018.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat PC, SL va interposar demanda contra el GOVERN, en què impugnava la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de 9 de juliol de 2018, que va desestimar el recurs interposat contra la resolució de la Direcció General del Departament de Tributs i Fronteres de 12 de març del mateix any, per mitjà de la qual es va modificar la liquidació derivada d’un procediment d’inspecció tributària, i es va determinar un deute tributari de 56.683,62 €, respecte de l’impost sobre societats i els exercicis 2013, 2014 i 2015.

La sentència de 14 de desembre de 2018 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat la demanda, anul·lant les resolucions impugnades, i ha declarat que el valor d’adquisició que s’ha de tenir en compte als efectes de la disposició transitòria 2ª de la Llei 95/2010 és el de 119.659.300 €.

2.- La representació del Govern ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) La valoració dels béns immobles aportats a la societat agent no pot ser la que es va fer constar en l’escriptura notarial d’ampliació del capital social i aportació d’aquells béns, atès que els mateixos estaven en funcionament prèviament a la referida ampliació i també abans de l’entrada en vigor de l’impost sobre societats, tractant-se a més d’una transmissió entre persones vinculades.

b) La societat agent ha començat a amortitzar a partir de la data de l’aportació dels immobles, quan la disposició transitòria 2ª de la Llei 95/2010 no es refereix al valor de mercat, sinó al cost d’adquisició, segons el criteri comptable, de manera que cal tenir en compte l’amortització ja realitzada a partir de la data de posada en funcionament de l’element i fins a l’entrada en vigor de la llei.

c) A manca de dades aportades per l’obligat tributari, l’Administració ha recorregut al sistema d’estimació indirecta, d’acord amb l’article 43 de la Llei de bases de l’ordenament tributari.

3.- La representació de l’entitat agent s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents argumentacions:

a) S’ha produït la caducitat del procediment, ja que han transcorregut més de dotze mesos entre l’inici de les actuacions i la data en què es va dictar la resolució impugnada.

b) Els actes recorreguts no estan degudament motivats, ja que el Govern ha canviat successivament els criteris que ha anat utilitzant per arribar a la decisió final.

c) Quant al fons, el valor d’adquisició dels immobles es correspon amb el que consta a l’escriptura pública, ja que es tracta d’una nova adquisició, desvinculada dels anteriors propietaris. L’article 56 de la Llei de l’impost sobre societats especifica que el valor dels immobles adquirits abans de la seva entrada en vigor és el consignat en el títol d’adquisició.

d) A diferència del que succeeix en la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, a la Llei de l’impost sobre societats no existeixen regles sobre l’amortització dels béns adquirits abans de la seva entrada en vigor, que permeti tenir en compte els períodes amortitzats quan eren propietat dels anteriors titulars.
4.- En l’acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés versa sobre la interpretació que cal donar a la disposició transitòria 2ª de la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’impost sobre societats.