Carregant...
 

Sentencia 23-2020 del TSJA. Impost sobre Societats. Disposició Transitòria Segona de la Llei 95/2010.


Extracte facilitat per Strategos

Resum: La qüestió plantejada és la interpretació de la Disposició Transitòria Segona de la Llei 95/2010. Dita disposició preveu una clàusula “anti-abus” i s’ha d’aplicar literalment. La societat no acredita la data de posada en funcionament dels béns i la falta de prova d’aquest aspecte determina la impossibilitat d’amortitzar aquests elements tal i com pretén la societat.

Pel càlcul de la plusvàlua en cas de venda dels béns, l’administració pot aplicar les disposicions sobre l’abús de les normes tributàries.

Resolució: Revoca sentència recorreguda (Tribunal de Batlles 17 de juliol de 2019) i estima el recurs d’apel·lació presentat per Govern.


Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.


Logostrategos

C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
 +376 805 705 
strategos@strategos.ad

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000036/2018
Núm. Rotlle: TSJA-0000074/2019

SENTÈNCIA 23-2020

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D’ANDORRA
Representant: Sra. IOM
Advocada: Sra. MBV

Apel·lat: M. SLU
Representant: Sra. ECC
Advocada: Sra. MFC

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President:
Magistrats:
Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA
Sr. Bernard PLAGNET
Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Andorra la Vella, el vint-i-quatre de setembre de dos mil vint.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000036/2018.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard PLAGNET el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat M. SLU va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de data 9 de juliol de 2018 determinant un deute tributari de 151.655,18 euros.

2.- En la sentència del 17 de juliol de 2019 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la societat M. SLU.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 6 de novembre de 2019, el Govern estima en substància:

- el valor dels béns immobles a tenir en compte als efectes de l’amortització no era el valor reprès en l’escriptura del 29 de desembre de 2011, sinó el valor comptable.

El Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 11 de febrer de 2020.

4.- En la seva contesta de data 3 de desembre de 2019 la societat M. SLU estima en substància:

- L’aportació té un efectes translatius (impossibilitat d’aplicar l’article 56 de la Llei sobre les revaloritzacions voluntàries); per tant, s’ha d’aplicar l’article 15.2 (valor de mercat).
- la societat va continuar amb les mateixes amortitzacions anteriors a l’ampliació de capital.
- critica el mètode de valoració utilitzat per l’administració.

La societat M. SLU ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 21 de febrer de 2020.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Per acte de data 29 de desembre de 2011, és a dir, dos dies abans de l’entrada en vigor de la Llei de l’impost sobre societats, la societat R. SA va aportar a la societat M. SLU (la societat R. SA és la sòcia única de la societat M. SLU, foli 75, revers) la plena propietat de béns i drets per un import de 235.588.378 euros (60.098.194,94 euros, ampliació del capital i 1.175.490.183,06 euros, prima d’emissió (foli 73).

En un acte de data 7 de febrer de 2018, la Direcció adjunta d’inspecció tributària “constata un import no justificat en concepte d’amortització l’import de 246.945,65 euros, ni tampoc l’import de la pèrdua per un import de 29.594.,79 euros, ja que no s’ha justificat el preu o cost d’adquisició que fa referència la DT2” (foli 41).

Per resolució de data 12 de març de 2018, el Govern resol “Confirmar la liquidació practicada 2018/XXXXX en el procediment d’inspecció tributària, basant-se en l’article 100.5 de la Llei 21/2014, el 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. El deute tributari és de 151.655,18 euros...” (foli 59).

Per resolució de data 9 de juliol de 2018, la Comissió Tècnica Tributària acorda: “desestimar el recurs interposat per la societat M. SLU contra la resolució del 12 de març de 2018”. (foli 72).




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.