Sentència 67-2023 del TSJA. Impost sobre societats. Infracció de defraudació per aplicació indeguda de deduccions per noves inversions. És aplicable el règim sancionador de la Llei de bases de l’ordenament tributari. Principi de culpabilitat: Hi ha actuació negligent de l’obligat tributari.
Extracte facilitat per Strategos
Resum: L’objecte del procés versa sobre si era ajustada a dret la sanció imposada a la recurrent per la infracció de defraudació lleu en relació amb l’impost sobre societats i per la infracció simple per l’incompliment de les obligacions d’incloure informació a la memòria dels comptes anuals dels esmentats exercicis. Aquestes sancions venien imposades per una suposada incorrecta aplicació de la deducció per noves inversions de l’impost sobre societats.Els arguments esgrimits per l’apel·lant foren:
1. Que s’ha infringit el principi de tipicitat així com el principi d’especialitat de les normes tributàries, al no regular la Llei de l’impost sobre societats com a infracció de defraudació l’aplicació de deduccions indegudes.
Així mateix, argumenten que la Llei de l’impost sobre societats remetia a la Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996, i, per tant, no era aplicable la Llei de bases de l’ordenament tributari que va entrar en vigor al 2015.
El Tribunal rebutja aquesta argumentació indicant que la disposició addicional 1ª de la Llei 21/2014 estableix que a partir del 2015 (data d’entrada en vigor de la llei), totes les remissions a la Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996 s’han d’entendre fetes a la Llei de bases de l’ordenament tributari de 2015. Així mateix, el Tribunal rebutja que s’hagi infringit el principi de tipicitat i el principi d’especialitat de les normes tributàries perquè la normativa preveu una col·laboració entre els dos cossos legals, de manera que el règim sancionador queda regulat per la Llei de bases de l’ordenament tributari, excepte algunes especialitats previstes en la Llei particular de l’impost sobre societats.
2. La no concurrència de l’element subjectiu de la culpabilitat, al no justificar-se el grau de la mateixa en les resolucions impugnades. Així mateix, també considera que es va fer una interpretació raonable de la normativa.
El Tribunal rebutja aquesta argumentació al no concretar l’apel·lant quina és la interpretació raonable de la normativa que hauria emparat la seva actuació ni les raons per les quals seria defensable l’aplicació de les deduccions per noves inversions que va incloure en les liquidacions de l’impost, a les quals es refereixen de forma molt general.
Finalment, el Tribunal indica que l’actuació de l’apel·lant hauria sigut negligent al incloure en la base de la deducció actius que no podien beneficiar-se de la deducció per tenir una vida útil inferior als 5 anys, ser actius que no figuraven a l’inventari de la societat apel·lant o en què les factures s’havien expedit a nom d’un tercer, ser llicències i programes amb una periodicitat anual, o ser millores i evolutius sobre actius intangibles ja existents, entre d’altres.
Així mateix, argumenten que la Llei de l’impost sobre societats remetia a la Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996, i, per tant, no era aplicable la Llei de bases de l’ordenament tributari que va entrar en vigor al 2015.
El Tribunal rebutja aquesta argumentació indicant que la disposició addicional 1ª de la Llei 21/2014 estableix que a partir del 2015 (data d’entrada en vigor de la llei), totes les remissions a la Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996 s’han d’entendre fetes a la Llei de bases de l’ordenament tributari de 2015. Així mateix, el Tribunal rebutja que s’hagi infringit el principi de tipicitat i el principi d’especialitat de les normes tributàries perquè la normativa preveu una col·laboració entre els dos cossos legals, de manera que el règim sancionador queda regulat per la Llei de bases de l’ordenament tributari, excepte algunes especialitats previstes en la Llei particular de l’impost sobre societats.
2. La no concurrència de l’element subjectiu de la culpabilitat, al no justificar-se el grau de la mateixa en les resolucions impugnades. Així mateix, també considera que es va fer una interpretació raonable de la normativa.
El Tribunal rebutja aquesta argumentació al no concretar l’apel·lant quina és la interpretació raonable de la normativa que hauria emparat la seva actuació ni les raons per les quals seria defensable l’aplicació de les deduccions per noves inversions que va incloure en les liquidacions de l’impost, a les quals es refereixen de forma molt general.
Finalment, el Tribunal indica que l’actuació de l’apel·lant hauria sigut negligent al incloure en la base de la deducció actius que no podien beneficiar-se de la deducció per tenir una vida útil inferior als 5 anys, ser actius que no figuraven a l’inventari de la societat apel·lant o en què les factures s’havien expedit a nom d’un tercer, ser llicències i programes amb una periodicitat anual, o ser millores i evolutius sobre actius intangibles ja existents, entre d’altres.
Resolució: Desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada (Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, de 5 de setembre de 2022).
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
+376 805 705
strategos@strategos.ad
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000050/2021
Núm. de Rotlle: TSJA-0000081/2022
SENTÈNCIA 67-2023
PARTS:
Apel·lant: XXX, SARepresentant: EAM
Advocat: JMT
Advocat: JMT
Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA
Representant: EMG
Advocat: EVC
Advocat: EVC
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
| President: | Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA |
| Magistrades: | Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ |
Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2023.
LesLleis.com
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000050/2021.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent l’Il·lustre magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l’entitat XXX SA va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 31 de maig de 2021 de la Comissió Tècnica Tributària, que desestimà el recurs formulat contra una anterior resolució de la Direcció del Departament de Tributs i Fronteres de 23 de febrer de 2021, per la qual es va imposar a la societat agent una sanció de 149.850,30 € de multa, com a responsable d’una infracció de defraudació lleu en relació amb l’impost sobre societats corresponent als exercicis 2016 i 2017, així com una altra sanció de 300 € de multa, per una infracció simple consistent en l’incompliment de les obligacions d’incloure informació a la memòria dels comptes anuals dels esmentats exercicis.2.- La sentència de 5 de setembre de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada de la Comissió Tècnica Tributària era ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.
3.- La representació de la societat agent ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
a) S’ha infringit el principi de tipicitat propi del dret administratiu sancionador, així com el principi d’especialitat de les normes tributàries. La Llei de l’impost sobre societats, en la redacció aplicable, remetia a la Llei de bases de l’ordenament tributari de 1996, i no era aplicable la Llei 21/2014. A més, la Llei de l’impost sobre societats no regulava com a infracció de defraudació l’acreditació improcedent de partides positives o negatives i crèdits de l’impost, per deduir o compensar en la base o en la quota.
b) No concorre l’element subjectiu de la culpabilitat, ja que no es justifica el grau de la mateixa i, d’altra banda, l’agent va fer una interpretació raonable de la normativa, de manera que va actuar amb la diligència deguda.
b) No concorre l’element subjectiu de la culpabilitat, ja que no es justifica el grau de la mateixa i, d’altra banda, l’agent va fer una interpretació raonable de la normativa, de manera que va actuar amb la diligència deguda.
4.- El Govern s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, d’acord amb els següents arguments:
a) La primera infracció atribuïda a l’agent consisteix en l’aplicació de deduccions indegudes, per no correspondre al concepte legal de noves inversions, i no hi ha interpretació raonable que permeti arribar a la conclusió contrària, cosa que evidencia una certa negligència per part del contribuent.
b) Quant a la segona infracció per manca d’ingrés del deute tributari com a conseqüència de la pèrdua de beneficis fiscals d’exercicis anteriors, l’agent coneixia el mètode de regularització aplicable i, no obstant això, va decidir reduir l’import corresponent a aquests elements directament de la base de càlcul de la deducció de l’exercici en què va constatar que no haurien haver estat objecte de deducció. En aquest cas, no només es pot parlar d’una simple negligència, sinó que es constata una certa premeditació en l’actuació de la interessada.
c) En relació amb la llei aplicable, cal fer remissió a la llei general, a manca de llei específica que reguli els fets controvertits, de manera que resulta aplicable en aquest cas la Llei de bases de l’ordenament tributari.
b) Quant a la segona infracció per manca d’ingrés del deute tributari com a conseqüència de la pèrdua de beneficis fiscals d’exercicis anteriors, l’agent coneixia el mètode de regularització aplicable i, no obstant això, va decidir reduir l’import corresponent a aquests elements directament de la base de càlcul de la deducció de l’exercici en què va constatar que no haurien haver estat objecte de deducció. En aquest cas, no només es pot parlar d’una simple negligència, sinó que es constata una certa premeditació en l’actuació de la interessada.
c) En relació amb la llei aplicable, cal fer remissió a la llei general, a manca de llei específica que reguli els fets controvertits, de manera que resulta aplicable en aquest cas la Llei de bases de l’ordenament tributari.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
El contingut d’aquest text
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
La subscripció a LesLleis.com inclou:
- Accés il·limitat als textos refosos de lleis i reglaments
- Lectura de textos legals vigents anteriors al BOPA
- Inclusió de texts a demanda
- Sense publicitat