Sentència 62-2024 del TSJA. TRIBUTS. Impost sobre societats. Procediment de gestió aplicable a la comprovació de valors. Caducitat del procediment: dilacions imputables al subjecte passiu. Deduccions per deteriorament de crèdits. Deduccions per deteriorament d'actius adjudicats: criteri del valor raonable.
Extracte facilitat per Strategos
Resum: La sentència apel·lada estimava la demanda de l’entitat “X SA”, al considerar que s’havia d’apreciar la caducitat del procediment de gestió tributària.El Govern va apel·lar aquesta decisió, al·legant el següent:
• La Inspecció tributària pot dur a terme tant procediments de comprovació com procediments d’inspecció.
• No s’ha produït la caducitat del procediment de gestió, ja que els dies de dilació són imputables a l’obligat tributari.
• No s’ha justificat que concorrin els requisits de l’article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats, quant a les deduccions de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors.
• No es justifica l’aplicació d’uns coeficients de correcció (“haircuts”) sobre el valor de taxació, respecte de la deducció per deteriorament dels actius adjudicats.
• No s’ha produït la caducitat del procediment de gestió, ja que els dies de dilació són imputables a l’obligat tributari.
• No s’ha justificat que concorrin els requisits de l’article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats, quant a les deduccions de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors.
• No es justifica l’aplicació d’uns coeficients de correcció (“haircuts”) sobre el valor de taxació, respecte de la deducció per deteriorament dels actius adjudicats.
En la primera pretensió, el Tribunal Superior de Justícia rebutja el motiu d’impugnació que articula la part agent (apel·lada), respecte del procediment de comprovació de gestió, argumentat que és perfectament compatible el fet que el servei d’inspecció pugui procedir també a la comprovació de valors, en el marc d’un procediment d’inspecció, o pugui fer-ho igualment a través d’un procediment de comprovació de gestió.
En la segona pretensió, el Tribunal Superior de Justícia rebutja el motiu d’impugnació que articula la part agent, ja que la resposta donada pel subjecte passiu de l’impost no era suficient per complir els requeriments d’informació que li va adreçar l’Administració. En aquest sentit, l’article 46.2.b) del Reglament d’aplicació dels tributs disposa que es considera dilació atribuïble a l’obligat tributari el fet de no aportar la documentació o les explicacions en el termini requerit, o bé la seva aportació de forma incompleta.
Així mateix, encara que l’Administració no va indicar les conseqüències derivades de la dilació, aquest fet no comporta en aquest cas cap indefensió susceptible de determinar l’anul·lació dels actes impugnats.
En la tercera pretensió, el Tribunal Superior de Justícia rebutja el motiu d’impugnació que articula la part agent, al no justificar el compliment íntegre dels requisits de l’article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats per la deducció de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivats de les possibles insolvències dels deutors.
En la quarta pretensió, el Tribunal Superior de Justícia rebutja el motiu d’impugnació que articula la part agent, al no justificar l’aplicació d’uns percentatges globals o “haircuts”, que la normativa comptable no preveu.
Resolució: Estimar el recurs d’apel·lació presentat pel Govern i revocar la sentència apel·lada (Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, sentència dictada el 23 de setembre de 2022).
Aquesta valoració no ofereix consells específics per a situacions determinades i concretes. Demaneu assessorament jurídic abans d’entaular accions concretes, en vista de les circumstàncies de cada assumpte.
C. Prat de la Creu, 59-65
Escala A, 2a planta
AD500 Andorra la Vella
+376 805 705
strategos@strategos.ad
Objecte: TRIBUTS. Impost sobre societats. Procediment de gestió aplicable a la comprovació de valors. Caducitat del procediment: dilacions imputables al subjecte passiu. Deduccions per deteriorament de crèdits. Deduccions per deteriorament d'actius adjudicats: criteri del valor raonable.
Tribunal Superior de Justícia
Sala Administrativa
TSJA.- 0000101/2022
ORIGEN.- 2000021/2022 - 00
NIG: 5300545320220000035
SENTÈNCIA 62-2024
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D’ANDORRARepresentant: Sra. VAX
Advocada: Sra. MBV
Advocada: Sra. MBV
Apel·lat: X SA
Representant: Sra. EAM
Advocat: Sr. JMT
Advocat: Sr. JMT
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
| President: | Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA |
| Magistrades: | Sra. Elsa PUIG MUÑOZ Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ |
Andorra la Vella, el 21 d’octubre de 2024.
LesLleis.com
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 2000021/2022.
En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de l’entitat “X SA” va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l’acord adoptat per la Comissió Tècnica Tributària en data 24 de febrer de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de la Direcció Adjunta d’Inspecció Tributària de 10 de novembre de 2021, dictada en el marc del procediment de comprovació de gestió relatiu a l’impost sobre societats corresponent als exercicis 2017 i 2018.2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 23 de setembre de 2022 va estimar la demanda, anul·lant les resolucions administratives impugnades. La Batllia ha considerat que s’havia d’apreciar la caducitat del procediment de gestió tributària.
3.- La representació del Govern ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
a) La Inspecció tributària pot dur a terme tant procediments de comprovació com procediments d’inspecció. En aquest cas, va actuar en base a les facultats que li atorga l’article 87.2.e) de la Llei de bases de l’ordenament tributari.
b) No s’ha produït la caducitat del procediment de gestió, ja que s’han de comptabilitzar 161 dies de dilació imputables al subjecte passiu, que no va aportar tota la documentació que li havia estat requerida fins a tres vegades.
c) Quant a les deduccions de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors, no s’ha justificat que concorrin els requisits de l’article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats. Aquest precepte ha de ser interpretat en els seus propis termes i no es pot obviar el seu contingut en base a les particularitats de l’activitat creditícia de les entitats financeres, ni queda desvirtuat per l’article 37 de la Constitució.
d) Sobre la deducció per deteriorament dels actius adjudicats, no es justifica l’aplicació d’uns coeficients de correcció (“haircuts”) sobre el valor de taxació, que oscil·len entre el 47% i el 67%. S’ha d’estar al valor raonable dels béns, menys els costos de venda.
b) No s’ha produït la caducitat del procediment de gestió, ja que s’han de comptabilitzar 161 dies de dilació imputables al subjecte passiu, que no va aportar tota la documentació que li havia estat requerida fins a tres vegades.
c) Quant a les deduccions de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors, no s’ha justificat que concorrin els requisits de l’article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats. Aquest precepte ha de ser interpretat en els seus propis termes i no es pot obviar el seu contingut en base a les particularitats de l’activitat creditícia de les entitats financeres, ni queda desvirtuat per l’article 37 de la Constitució.
d) Sobre la deducció per deteriorament dels actius adjudicats, no es justifica l’aplicació d’uns coeficients de correcció (“haircuts”) sobre el valor de taxació, que oscil·len entre el 47% i el 67%. S’ha d’estar al valor raonable dels béns, menys els costos de venda.
4.- La representació de la societat apel·lada s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència impugnada, en base a les següents al·legacions:
a) El procediment de comprovació de gestió que s’ha seguit en aquest cas és nul de ple dret, ja que el mateix no permet comprovar el valor dels béns i drets, així com tampoc dels deutes i passius, en els casos en què sigui necessari per a la determinació de l’obligació tributària, sinó que s’havia de tramitar un procediment d’inspecció.
b) S’ha produït la caducitat del procediment de gestió, pel transcurs del termini de sis mesos que preveu l’article 87.6 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. L’agent ja va aportar la documentació sol·licitada per l’Administració el 31 de desembre de 2020, requeriment que no incloïa el detall dels càlculs sobre el conjunt de les operacions realitzades. A més, no es van fer constar les dates inicial ni final, ni les conseqüències de la dilació.
c) Es va justificar adequadament la deducció de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivats de les possibles insolvències dels deutors. D’altra banda, no s’ha tingut en compte que l’article 37 de la Constitució obliga a interpretar l’article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats de manera que es tinguin en compte les particularitats de les entitats bancàries.
d) Quant a la deducció per deteriorament dels actius adjudicats, s’han d’aplicar uns coeficients de correcció (“haircuts”) sobre el valor derivat de la taxació feta per un expert independent, per tal d’obtenir el valor raonable d’aquests actius, de manera que el resultat de l’aplicació d’aquests coeficients és deduïble. Els “haircuts” es calculen en base a l’experiència històrica de vendes realitzades per l’entitat, i el descompte inclou els costos de venda, entre altres estimacions.
b) S’ha produït la caducitat del procediment de gestió, pel transcurs del termini de sis mesos que preveu l’article 87.6 de la Llei de bases de l’ordenament tributari. L’agent ja va aportar la documentació sol·licitada per l’Administració el 31 de desembre de 2020, requeriment que no incloïa el detall dels càlculs sobre el conjunt de les operacions realitzades. A més, no es van fer constar les dates inicial ni final, ni les conseqüències de la dilació.
c) Es va justificar adequadament la deducció de les pèrdues per deterioració dels crèdits derivats de les possibles insolvències dels deutors. D’altra banda, no s’ha tingut en compte que l’article 37 de la Constitució obliga a interpretar l’article 11.2 de la Llei de l’impost sobre societats de manera que es tinguin en compte les particularitats de les entitats bancàries.
d) Quant a la deducció per deteriorament dels actius adjudicats, s’han d’aplicar uns coeficients de correcció (“haircuts”) sobre el valor derivat de la taxació feta per un expert independent, per tal d’obtenir el valor raonable d’aquests actius, de manera que el resultat de l’aplicació d’aquests coeficients és deduïble. Els “haircuts” es calculen en base a l’experiència històrica de vendes realitzades per l’entitat, i el descompte inclou els costos de venda, entre altres estimacions.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
El contingut d’aquest text
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
és d'accés exclusiu per a usuaris subscrits
La subscripció a LesLleis.com inclou:
- Accés il·limitat als textos refosos de lleis i reglaments
- Lectura de textos legals vigents anteriors al BOPA
- Inclusió de texts a demanda
- Sense publicitat