LesLleis.com | Base de dades de legislació del Principat d’Andorra

Llei 10/2004, del 27 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de maig del 2004 ha aprovat la següent:

llei 10/2004, del 27 de maig, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat

Exposició de motius

La Llei qualificada de la nacionalitat, de 5 d’octubre de 1995, obria la possibilitat d’adquirir la nacionalitat andorrana, per naturalització, a aquelles persones estrangeres que portaven vint-i-cinc anys de residència principal i permanent a Andorra.

L’experiència recollida de l’aplicació de l’esmentada Llei ha de qualificar-se, sens dubte, com a molt positiva, pel que sembla oportú de donar un nou pas endavant en l’obertura de la possibilitat d’adquisició de la nacionalitat per residència. Tanmateix, hom no pot ignorar que es tracta d’una matèria que afecta directament la identitat nacional, i això imposa actuar amb prudència. Per aquest motiu, la present Llei ha volgut avançar en dos àmbits diferents: per una part, fixa en vint el nombre d’anys de residència que permet demanar la naturalització amb caràcter general però, per altra, obre una possibilitat específica per als joves que han assistit a centres educatius del Principat durant l’escolaritat obligatòria, en la que aquell termini es redueix a només deu anys.

El manteniment de l’harmonia interna dels preceptes de la Llei ha conduït a revisar a la baixa altres terminis de residència als que la Llei atribueix efectes per al reconeixement o l’adquisició de la nacionalitat en determinats supòsits. Per aquest motiu es rebaixen a quinze anys els terminis previstos en els articles 9 i 26.3 i a deu anys el previst en l’article 6 de la Llei.
LesLleis.com

Així mateix ha semblat just equiparar la situació dels fills adoptius amb la dels fills biològics de persones estrangeres residents a Andorra, respecte a la possibilitat de tenir la nacionalitat andorrana i als terminis per confirmar-la, si és el cas. A aquesta finalitat respon l’addició del nou punt 2 de l’article 8.

La modificació de la Llei ha donat també peu a la millora tècnica en la definició d’alguns conceptes. És el cas de la naturalització atorgada “a discreció pel Govern” de l’article 11, que en la nova redacció queda acotada a dos supòsits: que existeixin raons d’ordre públic o d’interès nacional; l’expressió concreta d’aquests motius no sols limita l’àmbit d’aplicació, sinó que en facilita el control jurisdiccional. Per evitar discriminacions, la possibilitat de denegació per aquests motius s’estén també als supòsits d’adquisició de la nacionalitat per matrimoni. En aquests, l’experiència aconsella d’introduir igualment la condició que continuï la convivència en el moment d’instar l’expedient.

La determinació dels supòsits en què es pot considerar que un infant ha nascut “accidentalment” a l’estranger havia plantejat, a la pràctica, algun problema, i la manca de criteris legals per determinar l’accidentalitat en feia difícil el control jurisdiccional. L’addició d’un nou paràgraf a l’article 35 té l’objectiu de clarificar l’esmentat supòsit.

Altres qüestions de caràcter essencialment tècnic a les que la present Llei aporta també una solució són l’article 23, a propòsit de la pèrdua de la nacionalitat andorrana d’aquelles persones que n’exerceixen activament una altra, en què l’addició d’un segon paràgraf clarifica el procediment, o la modificació de l’apartat 1 de l’article 9 i de l’apartat 3 de l’article 26, en què el terme “infant” resultava poc adequat.

En definitiva, la present Llei aporta un seguit de canvis a la Llei de 1995 que, sense alterar l’essència del règim de la nacionalitat andorrana, el modifiquen en el sentit de fer accessible a un nombre més gran de persones la possibilitat d’accedir-hi, i en milloren la tècnica legislativa.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.