LesLleis.com | Base de dades de legislació del Principat d’Andorra

Llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral. (Text refós per LesLleis.com)


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de setembre del 2014 ha aprovat la següent:

llei 19/2014, del 18 de setembre, qualificada de partits polítics i finançament electoral

Exposició de motius
Capítol primer. Creació de partits polítics
Article 1.Concepte i finalitat dels partits polítics
Article 2. Llibertat de creació
Article 3. Llibertat d’afiliació
Article 4. Constitució
Article 5. Denominació
Article 6. Acta fundacional
Article 7. Estatus
Article 8. Registre
Article 9. Causes de denegació de la inscripció
Article 10. Procediment
Capítol segon. Organització i funcionament
Article 11. Principis generals
Article 12. Organització democràtica
Article 13. Funcionament democràtic
Article 14. Drets dels membres
Article 15. Deures dels membres
Article 16. Garanties
Article 17. Principi de legalitat d’actuació
Capítol tercer. Suspensió i dissolució
Article 18. Dissolució i extinció
Article 19. Causes de suspensió i dissolució
Article 20. Competència judicial per a la dissolució
Article 21. Competència judicial per a la suspensió d’activitats
Article 22. Efectes de la dissolució i la suspensió d’activitats
Capítol quart. Finançament dels partits polítics
Secció primera. Disposicions generals
Article 23. Àmbit
Article 24. Fonts de finançament
Secció segona. Fonts de finançament privat
Article 25. Quotes
Article 26. Donacions
Article 27. Crèdits
Article 28. Rendiments d’activitats pròpies
Article 29. Rendiments patrimonials
Article 30. Llegats i herències
Secció tercera. Fonts de finançament públic
Article 31. Finançament públic
Article 32. Subvenció de representació
Secció quarta. Règim comptable
Article 33. Administrador
Article 34. Obligacions comptables
Secció cinquena. Control de comptes
Article 35. Control intern
Article 36. Control del Tribunal de Comptes
Secció sisena. Infraccions i sancions
Article 37. Infraccions
Article 38. Sancions
Article 39. Procediment sancionador
Capítol cinquè. Finançament electoral
Secció primera. L’administrador i els comptes electorals
Article 40. Administrador electoral de la candidatura
Article 41. Administrador general
Article 42. Comptes oberts
Article 43. Ingressos i despeses de comptes oberts
Secció segona. Fonts de finançament electoral
Article 44. Donacions a campanyes electorals
Article 45. Subvencions electorals
Article 46. Imports subvencionables
Article 47. Bestretes per subvencions electorals
Secció tercera. Les despeses electorals
Article 48. Despeses electorals
Secció quarta. El control de la Junta Electoral i la fiscalització del Tribunal de Comptes
Article 49. Estat dels comptes electorals
Article 50. Presentació de la comptabilitat electoral
Disposicions transitòries
Primera. Inscripció de partits al Registre de partits polítics
Segona. Finançament públic
Tercera. Modalitats i indicacions sobre la comptabilitat dels partits polítics
Disposició derogatòria
Disposicións finals
Primera. Modificació del Codi penal
Segona. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes
Tercera. Registre de partits polítics
Quarta. Habilitació de la Llei del pressupost per actualitzar quanties d’acord amb l’IPC
Cinquena. Caràcter de llei qualificada
Sisena. Entrada en vigor

Exposició de motius

L’article 26 de la Constitució reconeix el dret dels andorrans a crear lliurement partits polítics i, alhora, estableix els trets fonamentals del seu règim jurídic: el seu funcionament i la seva organització han d’ésser democràtics; les seves actuacions, conformes a la llei; i la suspensió de les seves activitats i la seva dissolució hauran de ser efectuades pels òrgans judicials.

La Llei qualificada d’associacions, per la seva banda, disposa que, mentre que no s’adopti una legislació específica sobre partits polítics, aquests seran regits per aquella Llei, encara que amb algunes especificitats, degudes a les característiques també especials que concorren en aquestes organitzacions i que deriven directament de la Constitució.

Fins ara, doncs, els partits polítics s’han regit en gran part per la normativa general aplicable a les associacions. Ha arribat el moment, després de l’experiència acumulada, de regular de manera específica i amb caràcter general aquestes organitzacions, bàsiques per al funcionament del sistema de govern democràtic i representatiu que estableix la Constitució.

La Llei, en primer lloc, concreta el règim de creació, organització i funcionament dels partits polítics a partir de les previsions generals que conté la Constitució. Així, d’una banda s’estableix la llibertat de creació de partits polítics pels nacionals andorrans que siguin majors d’edat i estiguin en plena possessió dels seus drets civils i polítics i, d’una altra, la llibertat d’afiliació, que s’estén a tots els andorrans i els estrangers residents legalment a Andorra, majors d’edat i amb plena capacitat d’obrar, i que comprèn tant el dret de formar part d’un partit com el de no ser obligat a afiliar-s’hi o a romandre-hi.

La Llei estableix també el procediment de constitució d’un partit, d’acord amb el dret constitucional de crear-los, regulant a aquest efecte els diversos elements, substantius, formals i procedimentals, que són necessaris a aquest efecte. S’inclou a més, la regulació dels supòsits de dissolució i de suspensió dels partits polítics. De transcendència especial és el registre de partits polítics, que té caràcter constitutiu. Els partits, en efecte, adquireixen personalitat jurídica mitjançant la seva inscripció en el Registre, i la Llei regula de manera precisa i detallada les causes que poden justificar la denegació de la seva inscripció i el procediment que s’ha de seguir en cada cas, amb totes les garanties perquè es compleixin els criteris que determina la Constitució. L’última paraula, en relació a la inscripció d’un partit en el Registre, correspon a l’autoritat judicial.

En relació amb l’organització i el funcionament dels partits polítics, la Llei estableix les regles mínimes per assegurar el compliment d’allò que exigeix la Constitució en la matèria: que s’organitzin i funcionin de manera democràtica i que actuïn d’acord amb la llei. Entre altres mecanismes, la Llei fixa l’obligatorietat de prendre les decisions per majoria, així com d’establir procediments de control democràtic dels òrgans directius, de promoció de la paritat de gènere i de participació dels membres dels partits en la designació dels candidats electorals.

En aquest sentit, es regulen també els drets i els deures dels membres, amb les garanties corresponents. La suspensió i la dissolució dels partits, d’altra banda, no pot tenir lloc sinó per decisió judicial, tal i com estableix la Constitució. Així, la Llei concreta les causes que poden conduir a la suspensió d’activitats i a la dissolució forçosa dels partits, la competència jurisdiccional per portar a terme aquestes actuacions i els efectes que comporta.

En la regulació general dels partits polítics sembla oportú incloure també la del seu finançament. D’aquesta manera, la Llei aborda els règims de finançament dels partits i de les candidatures electorals, que es troben estretament vinculats, des d’una perspectiva general i amb un enfocament integrat, partint del principi de transparència i seguint les recomanacions que ha realitzat en aquesta matèria el Consell d’Europa, a través del seu Comitè de Ministres.

La Llei distingeix entre les fonts de finançament privat i públic. Entre les primeres, s’hi regulen les quotes, les donacions, els crèdits, els rendiments i les herències i llegats.
LesLleis.com

Totes elles es regulen de manera precisa, per assegurar la transparència en el finançament privat dels partits i la seva independència respecte de qui aporta fons pel seu funcionament i les seves activitats. S’estableixen així limitacions i controls detallats, que culminen en el Tribunal de Comptes.

En relació al finançament públic, la Llei preveu que els partits i les candidatures només puguin rebre fons públics per una doble via: d’una banda, la subvenció de representació, amb vocació de ser destinada al funcionament ordinari i, de l’altra, la subvenció per sufragar les despeses electorals. La part de la Llei dedicada al finançament dels partits conté una regulació extensa i precisa dels controls als que se sotmet les seves finances. D’una banda, s’estableix un règim comptable rigorós, que ha de permetre conèixer fidelment la realitat. D’una altra, es preveu un conjunt de controls, interns i externs, que han de permetre vigilar que es compleixen les disposicions legals en la matèria.

I endemés, s’estableix un règim d’infraccions i sancions que ha de permetre castigar i corregir les vulneracions que eventualment es puguin produir. A la vegada es modifiquen algunes disposicions del Codi penal.

En el sistema de control que estableix la Llei hi juga un paper essencial el Tribunal de Comptes, que es reforça notablement i, en conseqüència, per adequar-lo a les seves noves funcions, es modifica la seva Llei reguladora. D’aquesta forma es reforça les competències del Tribunal de Comptes pel que fa a la fiscalització de l’activitat econòmica financera dels partits polítics, les coalicions i de les candidatures electorals.

Per últim, es deroga la Llei qualificada de finançament electoral, que passa a integrar-se amb modificacions en el capítol cinquè de la Llei, amb l’objectiu de regular i harmonitzar en un únic text la regulació dels partits polítics, el finançament d’aquests i el finançament electoral.

Capítol primer. Creació de partits polítics

Article 1. Concepte i finalitat dels partits polítics

Els partits polítics són associacions voluntàries de ciutadans dotades de personalitat jurídica, la finalitat de les quals és contribuir al legítim funcionament del règim democràtic constitucional amb la finalitat d’aconseguir el bé comú servint a l’interès nacional.

Els partits polítics són instruments necessaris de la política nacional, de tal manera que no es podrà limitar la seva activitat excepte en els casos i mitjançant els procediments previstos en la present Llei.

Els partits polítics nomenaran candidats als càrrecs públics electius, podent presentar candidatures de ciutadans no afiliats sempre que aquesta possibilitat estigui admesa en els seus estatuts.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.