LesLleis.com | Base de dades de legislació del Principat d’Andorra

Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família (Text refós per LesLleis.com)


Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de juliol del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família

Exposició de motius
Títol I. La persona
Capítol primer. La persona física
Article 1. Personalitat civil
Article 2. Commoriència
Article 3. Capacitat jurídica
Article 4. Persona menor d’edat
Article 5. Persona menor d’edat emancipada
Article 6. Formes d’emancipació
Article 7. Desaparició i declaració d’absència
Article 8. Declaració judicial de mort
Capítol segon. La provisió de suports per a l’exercici de la capacitat
Article 9. Mesures de suport
Article 10. Finalitat i exercici de les mesures de suport
Article 11. Mesures adoptades per la persona afectada
Article 12. Poder preventiu
Article 13. Provisió de suports per l’autoritat judicial
Article 14. Provisió preventiva de suports abans de la majoria d’edat
Article 15. Revisió de les mesures de suport
Article 16. Publicitat
Article 17. Actes realitzats sense suports
Capítol tercer. Les institucions de protecció o de suport a la persona
Secció primera. Disposicions generals
Article 18. Funcions i deure d’exercici
Article 19. Aptitud per exercir els càrrecs
Article 20. Causes d’inhabilitat absoluta
Article 21. Causes d’inhabilitat relativa
Article 22. Causes d’excusa
Article 23. Al·legació i apreciació de les excuses
Article 24. Remoció
Article 25. Cessament en els càrrecs
Article 26. Prohibicions
Article 27. Gratuïtat
Article 28. Privacitat
Article 29. Mesures de control
Secció segona. La tutela
Subsecció primera. Delació
Article 30. Persones que s’han de posar en tutela
Article 31. Delació pels progenitors
Article 32. Tutela privada
Article 33. Delació judicial
Article 34. Administració patrimonial separada
Subsecció segona. Constitució i exercici de la tutela
Article 35. Legitimació per promoure la constitució de la tutela
Article 36. Nomenament
Article 37. Publicitat
Article 38. Inventari
Article 39. Gestió patrimonial
Article 40. Exercici per pluralitat de persones i desacords
Article 41. Rendició de comptes anuals
Article 42. Responsabilitats
Subsecció tercera. Contingut
Article 43. Deure de cura i relació personal amb la persona tutelada
Article 44. Representació legal i actes exclosos
Article 45. Autorització judicial
Article 46. Manca d’autorització
Subsecció quarta. Extinció de la tutela
Article 47. Causes
Article 48. Declaració judicial
Article 49. Rendició final de comptes
Article 50. Reclamació de la rendició final de comptes
Article 51. Aprovació dels comptes
Article 52. Efectes de l’aprovació
Secció tercera. Les curateles
Article 53. Supòsits de curatela
Article 54. Preexistència de tutela
Article 55. Curatela de les persones menors d’edat emancipades
Article 56. Curatela de les persones amb discapacitat
Article 57. Refús de l’assistència
Article 58. Curatela de la persona absent
Article 59. Altres curateles de gestió patrimonial
Article 60. Règim supletori
Secció quarta. El defensor judicial
Article 61. Procedència del nomenament
Article 62. Nomenament
Article 63. Funcions
Secció cinquena. La guarda de fet
Article 64. Supòsits d’actuació
Article 65. Funcions
Article 66. Reemborsament
Article 67. Supervisió i rendició de comptes
Secció sisena. La protecció patrimonial de les persones amb discapacitat
Article 68. Concepte i finalitat del patrimoni protegit
Article 69. Persona amb discapacitat beneficiària
Article 70. Constitució
Article 71. Aportacions posteriors
Article 72. Administració
Article 73. Supervisió i control
Article 74. Extinció
Article 75. Constància registral
Títol II. La família
Capítol primer. El matrimoni
Secció primera. Sistema matrimonial
Article 76. El matrimoni
Article 77. Formes de matrimoni
Article 78. Efectes
Secció segona. La promesa de matrimoni
Article 79. Efectes de la promesa
Secció tercera. Requisits del matrimoni
Article 80. El consentiment
Article 81. Edat
Article 82. Aptitud per prestar el consentiment matrimonial
Article 83. Vincle previ
Article 84. Parentiu
Secció quarta. Expedient previ a la celebració del casament civil
Article 85. Contingut de l’expedient
Article 86. Resolució de l’expedient
Secció cinquena. Celebració del casament civil
Article 87. Competència
Article 88. Forma de celebració
Article 89. Casament en perill de mort
Secció sisena. El matrimoni canònic
Article 90. Expedient
Article 91. Efectes civils
Article 92. Eficàcia civil de les sentències canòniques
Article 93. Inscripció
Secció setena. Els efectes personals i patrimonials del matrimoni
Article 94. Equiparació jurídica dels cònjuges
Article 95. Deures recíprocs dels cònjuges
Article 96. Domicili familiar
Article 97. Direcció de la família
Article 98. Despeses familiars
Article 99. Contribució a les despeses familiars
Article 100. Responsabilitat
Article 101. Habitatge familiar
Secció vuitena. Les relacions patrimonials entre cònjuges
Subsecció primera. Disposicions generals
Article 102. Règim econòmic matrimonial
Article 103. Inoposabilitat de la modificació del règim
Article 104. Negocis jurídics entre cònjuges
Subsecció segona. Les donacions per raó de matrimoni fora de capítols matrimonials
Article 105. Règim
Article 106. Eficàcia
Article 107. Revocació
Article 108. Nul·litat del matrimoni
Secció novena. Els capítols matrimonials
Article 109. Règim i requisits
Article 110. Forma i publicitat
Article 111. Capacitat
Article 112. Modificació
Article 113. Interdependència dels pactes capitulars
Article 114. Règim jurídic de les donacions capitulars
Article 115. Revocació
Article 116. Ineficàcia
Secció desena. El règim de separació de béns
Article 117. Autonomia patrimonial
Article 118. Determinació de les titularitats
Article 119. Béns adquirits en proindivís
Article 120. Comptes conjunts
Article 121. Administració dels béns privatius
Article 122. Compensació econòmica per raó del treball
Article 123. Regles de càlcul
Article 124. Forma de pagament de la compensació
Article 125. Actes en perjudici del dret a la compensació
Article 126. Extinció i liquidació
Secció onzena. Els drets viduals familiars
Article 127. Drets de predetracció
Article 128. L’any de viduïtat
Secció dotzena. Crisis matrimonials i dissolució del matrimoni
Subsecció primera. La nul·litat del casament civil
Article 129. Causes de nul·litat del casament civil i legitimació
Article 130. Convalidació del casament civil nul
Article 131. Efectes de la declaració de nul·litat respecte dels fills i el contraent de bona fe
Subsecció segona. La separació matrimonial
Article 132. Causes de separació
Article 133. Efectes
Article 134. Reconciliació dels cònjuges separats
Subsecció tercera. La dissolució del matrimoni
Article 135. Causes de dissolució
Article 136. Causes de divorci
Secció tretzena. Efectes de la declaració de la nul·litat, la separació i el divorci
Article 137. Pactes en previsió d’una ruptura matrimonial
Article 138. Pactes fora de conveni regulador
Article 139. Mesures provisionals
Article 140. Atribució de la guarda i drets de relació personal
Article 141. Exercici de l’autoritat parental
Article 142. Ús de l’habitatge familiar
Article 143. Pensió compensatòria
Article 144. Compliment i modificació de les mesures
Article 145. Extinció del règim econòmic matrimonial
Article 146. Publicitat
Capítol segon. Les unions estables de parella
Secció primera. Disposicions generals
Article 147. Requisits
Article 148. Expedient previ i inscripció
Article 149. Registre d’Unions Estables de Parella
Secció segona. Relacions i efectes personals i patrimonials
Article 150. Autonomia patrimonial i regulació de les relacions personals i patrimonials dels convivents
Article 151. Direcció de la família i despeses familiars
Article 152. Protecció de l’habitatge familiar
Secció tercera. Extinció
Article 153. Causes i formalització
Article 154. Efectes de l’extinció
Article 155. Drets del membre sobrevivent de la parella
Capítol tercer. La filiació
Secció primera. Disposicions generals
Article 156. Classes de filiació
Article 157. Equiparació jurídica dels fills
Article 158. Efectes
Secció segona. La filiació per naturalesa i per reproducció assistida
Subsecció primera. Disposicions generals
Article 159. Determinació de la filiació
Article 160. Filiació contradictòria
Article 161. Període legal de concepció
Article 162. Limitació d’efectes
Subsecció segona. Determinació de la filiació matrimonial
Article 163. Presumpció de paternitat matrimonial
Article 164. Fills concebuts abans del matrimoni dels progenitors
Article 165. Naixement abans del matrimoni
Article 166. Determinació de la filiació matrimonial en cas de fecundació assistida
Article 167. Determinació judicial de la filiació matrimonial
Article 168. Impugnació de la paternitat matrimonial
Article 169. Impugnació de la maternitat matrimonial
Subsecció tercera. Determinació de la filiació no matrimonial
Article 170. Mitjans de determinació
Article 171. Presumpció de paternitat extramatrimonial
Article 172. Determinació de la filiació extramatrimonial en cas de fecundació assistida
Article 173. Capacitat per al reconeixement
Article 174. Eficàcia
Article 175. Requisits de forma
Article 176. Determinació judicial de la filiació no matrimonial
Article 177. Impugnació de la paternitat no matrimonial
Article 178. Reconeixement viciat
Article 179. Impugnació de la maternitat no matrimonial
Subsecció quarta. Les accions de filiació
Article 180. Legitimació
Article 181. Acumulació de pretensions
Article 182. Mesures cautelars
Secció tercera. La filiació per adopció
Subsecció primera. Disposicions generals
Article 183. Persones que poden adoptar
Article 184. Edat dels adoptants
Article 185. Persones que poden ser adoptades
Article 186. Persones que no poden ser adoptades
Article 187. Consentiment i dret a ser escoltat de l’adoptand
Article 188. Consentiment dels progenitors
Article 189. Prestació del consentiment
Article 190. Autorització judicial
Subsecció segona. La preadopció
Article 191. Finalitat i objecte
Subsecció tercera. Procediments de preadopció i d’adopció
Article 192. Diligències
Article 193. Mesura de preadopció
Article 194. Cessació de la mesura
Article 195. Proposta d’adopció
Article 196. Requisits de la proposta d’adopció
Article 197. Constitució de l’adopció
Article 198. Termini per constituir l’adopció
Subsecció quarta. Adopció internacional
Article 199. Adopció internacional de menors
Article 200. Tramitació de l’adopció per l’entitat pública
Article 201. Funcions d’intermediació
Subsecció cinquena. Efectes de l’adopció
Article 202. Publicitat i retroacció d’efectes
Article 203. Efectes de l’adopció
Article 204. Obligació d’informar el fill adoptat sobre l’adopció
Article 205. Cognoms i nom de la persona adoptada
Article 206. Extinció de l’adopció
Capítol quart. L’autoritat parental
Secció primera. Disposicions generals
Article 207. Subjectes
Article 208. Exercici
Article 209. Relacions personals
Article 210. Vida separada dels progenitors
Article 211. Desacords
Article 212. Funcions parentals en la família reconstituïda
Article 213. Deure d’informació
Article 214. Drets i deures dels progenitors i dels fills
Article 215. Intervenció judicial
Secció segona. La representació legal dels fills
Article 216. Àmbit
Article 217. Contraposició d’interessos
Secció tercera. Gestió del patrimoni dels fills
Article 218. Deure d’administració patrimonial i supòsits exclosos
Article 219. Destinació dels rendiments dels béns administrats
Article 220. Béns administrats pels fills
Article 221. Autorització judicial
Article 222. Autoritzacions alternatives
Article 223. Manca d’autorització
Article 224. Prohibicions
Article 225. Fi de l’administració
Secció quarta. Privació, recuperació, suspensió i extinció de l’autoritat parental
Article 226. Privació
Article 227. Recuperació
Article 228. Suspensió
Article 229. Extinció
Capítol cinquè. Els aliments familiars
Article 230. Contingut
Article 231. Quantia
Article 232. Característiques
Article 233. Persones obligades recíprocament
Article 234. Ordre de prelació dels obligats
Article 235. Pluralitat de persones obligades
Article 236. Dret a reclamar els aliments
Article 237. Pluralitat de persones amb dret a reclamar
Article 238. Compliment
Article 239. Actualització
Article 240. Garanties
Article 241. Pagament per tercers
Article 242. Extinció
Article 243. Subsidiarietat
Títol III. Normes de dret internacional privat
Capítol primer. Competència de les autoritats andorranes
Article 244. Competència de les autoritats andorranes per celebrar el casament civil
Article 245. Competència dels tribunals andorrans en matèria matrimonial
Article 246. Competència de les autoritats andorranes en matèria d’adopció
Capítol segon. Determinació de la llei aplicable
Article 247. Llei personal
Article 248. Matrimoni
Article 249. Filiació
Article 250. Adopció
Article 251. Relacions entre els progenitors i els fills
Article 252. Institucions de suport
Article 253. Aliments
Article 254. Unió estable de parella
Capítol tercer. Reconeixement d’actes i resolucions estrangers
Article 255. Adopcions constituïdes a l’estranger
Article 256. Filiació constituïda a l’estranger mitjançant gestació per substitució
Disposició addicional primera. Referències a la pàtria potestat, a les mesures paternofilials i a les unions civils
Disposició addicional segona. Terminologia relativa a les persones amb discapacitat
Disposició addicional tercera. Equiparació a efectes determinats del matrimoni i de la unió estable de parella
Disposició addicional quarta. Referències a l’adopció
Disposició addicional cinquena. Emissió de nous documents personals
Disposició addicional sisena. Participació en competicions esportives
Disposició transitòria primera. Institucions tutelars
Disposició transitòria segona. Representant de la persona absent
Disposició transitòria tercera. Criteris i barems de valoració
Disposició transitòria quarta. Unions civils
Disposició transitòria cinquena. Competència jurisdiccional, procediment i efectes en relació amb els matrimonis i les unions civils
Disposició transitòria sisena. Efectes de les unions estables de parella
Disposició transitòria setena. Règim d’adopció de persones majors d’edat
Disposició transitòria vuitena. Garanties dels internaments
Disposició derogatòria única
Disposició final primera. Modificació de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort
Disposició final segona. Modificació de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996
Disposició final tercera. Modificació de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil
Disposició final quarta. Modificació de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000
Disposició final sisena. Llibres del Registre Civil
Disposició final setena. Modificació de normes reglamentàries
Disposició final vuitena. Desenvolupament reglamentari
Disposició final novena. Tractats internacionals i convenis de col·laboració i adaptació de la normativa relativa a la verificació de la capacitat
Disposició final desena. Estudi relatiu als documents personals
Disposició final onzena. Textos consolidats
Disposició final dotzena. Entrada en vigor

Exposició de motius

I. Antecedents i finalitat de la Llei

La promulgació i entrada en vigor de la Constitució del Principat d’Andorra de l’any 1993 ha tingut repercussions en tot l’ordenament jurídic andorrà, i d’una manera molt significativa en la part del dret civil que constitueix el dret de la persona i de la família. El text constitucional, en efecte, ha facilitat l’aparició de noves modalitats de família i noves formes de relació personal i familiar que s’aparten de l’arquetip de família que encara predominava al Principat d’Andorra abans de la Constitució, arrelat en costums que s’havien perllongat en el decurs dels segles i que responia a unes formes d’organització de la vida familiar, social i econòmica que es trobaven ja en clara regressió en les darreres dècades.

Aquest fet explica que, un cop vigent la Constitució, el legislador andorrà mostrés aviat interès a iniciar la renovació del dret de la persona i de la família i anés acomodant pas a pas el dret andorrà tradicional als principis que inspiren el text constitucional i a una realitat social caracteritzada per una creixent heterogeneïtat de les famílies andorranes. En aquest sentit, citant només les normes més rellevants de rang legal, cal recordar l’aprovació de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, modificada en diverses ocasions; la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, del 21 de març de 1996, posteriorment modificada i parcialment derogada; la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996; la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars; la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella; la Llei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils; la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006; la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, i la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents. Tota aquesta normativa, amb les seves disposicions reglamentàries de desenvolupament, han contribuït de manera decisiva a fer que el dret de la persona i de la família s’anés equiparant al dels països sociològicament i culturalment més propers al Principat d’Andorra.

La present Llei fa un salt qualitatiu en aquest procés evolutiu en aplegar en un cos legal unitari, amb tècnica codificadora, tota la normativa civil relativa a la persona i a la família i prefigurar així allò que seria el contingut d’un llibre relatiu a aquestes matèries en un codi civil. Aquest tipus d’exercici legislatiu contribueix a millorar l’ordenació sistemàtica de la matèria i a facilitar-ne la consulta als operadors jurídics, i esdevé també l’ocasió idònia per harmonitzar la presentació de la matèria regulada i completar-ne els continguts. La formulació d’un nou text legal, en aquest cas, no només serveix per salvar llacunes i esmenar els inevitables desajustos produïts per l’acumulació successiva de lleis sinó també, com direm, per implementar algunes convencions internacionals subscrites per l’Estat andorrà. Es pot dir, en resum, que aquesta Llei qualificada de la persona i de la família és en gran part una recopilació ordenada de tota la normativa avui vigent en la matèria, però també constitueix un pas endavant en el procés d’adaptació del dret de la persona i de la família a l’evolució de la societat andorrana. Això ha estat una opció deliberada, fruit de la voluntat de preservar tant com fos possible el dret heretat com a expressió fidel de la tradició jurídica andorrana però també de millorar-lo tècnicament i d’adaptar-lo de manera respectuosa als canvis socials.

II. El dret de la persona

Aquesta Llei consta de 256 articles, ordenats en títols, capítols i, quan ha estat necessari, seccions i subseccions. El títol primer es dedica a la persona física, com a eix central de l’ordenament jurídic civil, i s’hi inclouen les disposicions que regulen l’inici i l’extinció de la personalitat civil, la capacitat jurídica, l’estatut civil de les persones menors d’edat i emancipades, la provisió de suports per a les persones amb discapacitat i les institucions per mitjà de les quals es fa efectiva la protecció o el suport de caràcter personal i patrimonial. Per raons sistemàtiques, s’ha inserit també en aquesta seu la regulació dels efectes de la commoriència, així com el règim de protecció de les persones desaparegudes i els supòsits en què escau promoure la declaració judicial d’absència o de mort.

La novetat més rellevant d’aquesta part de la Llei és l’adequació del dret andorrà als principis rectors del Conveni de les Nacions Unides relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, el qual, conjuntament amb el seu Protocol, van ser signats i ratificats per l’Estat andorrà en els anys 2007 i 2012 i que van entrar en vigor el 10 d’abril del 2014. El Conveni disposa que els Estats signants han de reconèixer que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida. La implementació d’aquest principi ha implicat haver de suprimir la incapacitació o modificació judicial de la capacitat, eliminar les mesures que comportaven la substitució de la voluntat de les persones amb discapacitat i oferir a aquestes persones uns suports que garantissin l’exercici dels seus drets en igualtat de condicions.

En l’àmbit civil, la principal novetat d’aquesta implementació ha estat la supressió de la institució de la tutela i de l’autoritat parental prorrogada o rehabilitada com a tècniques de protecció de persones majors d’edat i l’articulació de la prestació de suports per a l’exercici de la capacitat de les persones amb discapacitat per mitjà de mesures voluntàries o, subsidiàriament, judicials, tot posant el centre de gravetat del sistema en la institució de la curatela. Tanmateix, la Llei pressuposa que a vegades la curatela no s’arribarà a constituir si la persona afectada ha atorgat poders preventius en previsió d’una futura necessitat de suport o també si la persona amb discapacitat ja és assistida satisfactòriament per mitjà d’un guardador de fet sense que hagin d’intervenir els tribunals. En tots els casos, les mesures de suport es caracteritzen per la seva gran plasticitat, perquè han d’adaptar-se a la situació concreta de la persona assistida, i han d’afavorir que aquesta persona desenvolupi el seu propi procés de presa de decisions. A vegades, si la persona amb discapacitat no pot formar la seva voluntat, el suport haurà de tenir caràcter representatiu, però sempre s’hauran de respectar els desitjos i preferències que eventualment hagués expressat la persona afectada.

Un cop definits en el capítol segon del títol primer els principis generals en matèria de provisió de suports, el capítol tercer desplega extensament la regulació de les diferents institucions de protecció o de suport a la persona. El capítol conté una primera secció de disposicions generals i a continuació la regulació separada de la tutela de menors, les curateles, el defensor judicial, la guarda de fet i els patrimonis protegits. La curatela, en particular, es presenta com una institució multifuncional, que es pot constituir no només com a mesura de suport a favor d’una persona amb discapacitat, sinó també en interès d’un menor emancipat o d’una persona absent, o com un instrument de defensa d’interessos i de gestió patrimonial en els supòsits en què les lleis així ho preveuen. Se suprimeix, però, la curatela de la persona pròdiga, entenent que l’ordenament ja disposa de mitjans per protegir els drets i expectatives de les persones que tenen o podrien tenir drets d’aliments respecte del pròdig, i que a vegades es podrà recórrer també a l’establiment de mesures de suport per afrontar les conseqüències d’aquesta patologia.

Finalment, és novetat també del dret andorrà de la persona la introducció dels patrimonis protegits. El patrimoni protegit és un patrimoni constituït amb aportacions d’una o diverses persones que queda afectat a satisfer les necessitats d’una persona amb discapacitat. El patrimoni és administrat per la persona que proposin els constituents i els béns o diners aportats no responen dels deutes de l’aportant ni dels del beneficiari, sinó només de les obligacions contretes per l’administrador per atendre les necessitats de la persona protegida.

III. El dret de la família

El títol II, que és el més extens atès el nombre de matèries que s’hi regulen, es dedica a la família, o potser millor, a les famílies, enteses omnicomprensivament, com a element bàsic de la societat, tal com disposa la Constitució andorrana. En primer lloc, s’incorpora a aquest títol la normativa de la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995, amb les seves modificacions i amb algunes adaptacions. El canvi més rellevant en aquest àmbit consisteix a eliminar la diferenciació terminològica entre les unions civils de persones del mateix sexe i els matrimonis civils de persones de sexe diferent. Tenint en compte que aquestes dues institucions de la Llei qualificada del matrimoni produeixen els mateixos efectes jurídics, s’ha optat per donar-los el mateix nom. Així doncs, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, l’ordenament jurídic andorrà reconeixerà dues formes de matrimoni: el casament civil, al qual poden accedir tant les parelles homosexuals com les heterosexuals, i el matrimoni canònic. Per tant, se suprimeix la possibilitat de celebrar unions civils en el futur, i es disposa que les que s’hagin constituït fins a l’actualitat es regiran en endavant per la normativa matrimonial d’aquesta Llei.

El capítol primer del títol segon, dedicat al matrimoni, presenta una ordenació seqüencial de la matèria que inclou, en seccions successives, tot el relatiu als trets essencials del sistema matrimonial andorrà, els efectes limitats de la promesa de matrimoni, els requisits del matrimoni i els impediments matrimonials, l’expedient previ, la celebració del casament civil, la rellevància civil del matrimoni canònic, els efectes personals i patrimonials del matrimoni, les relacions patrimonials entre cònjuges, els capítols matrimonials, el règim econòmic matrimonial, les causes de nul·litat, separació i dissolució del matrimoni i, finalment, els efectes de les crisis matrimonials.

En la regulació del matrimoni, el nou marc legal respecta els principis essencials establerts en la Llei qualificada del matrimoni, com ara el sistema matrimonial facultatiu de tipus llatí que permet contraure casament civil o matrimoni canònic amb els mateixos efectes, i la regulació del casament civil, que es manté dins d’uns paràmetres ajustats als valors actualment prevalents en el si de la societat andorrana. En aquesta regulació és remarcable la supressió de les proclames, amb manteniment però de l’expedient previ davant del Registre Civil a fi de verificar que no existeix cap impediment per celebrar el casament projectat. També es modifica el tractament de l’aptitud per prestar el consentiment matrimonial, aptitud que es presumeix i es referma amb la possibilitat que la persona amb discapacitat pugui disposar dels suports que li calguin, d’acord amb l’esperit de la reforma que es fa en matèria d’exercici de la capacitat jurídica.

Punt i apart mereix la introducció d’un sistema de separació i divorci no causals. La Llei abandona el tractament casuístic de l’accés a la separació i el divorci fins ara vigent i permet demanar-los sense al·legar cap causa ni exigir l’observança de períodes significatius d’espera. Es considera que la voluntat unilateral de qualsevol dels cònjuges de posar fi a la convivència és sempre expressió d’una crisi profunda en els vincles afectius que fonamenten el matrimoni i que això és suficient per obtenir la separació o el divorci sense necessitat de buscar culpables de la crisi de la parella ni haver de constatar per altres mitjans que el matrimoni està irremeiablement trencat. En la mateixa direcció, s’elimina la necessitat d’instar un primer procediment de separació matrimonial abans de demanar el divorci, amb tot el cost econòmic i emocional inherent a aquest doble tràmit. Ara, dependrà només d’un i altre cònjuge la decisió de demanar bé la separació o bé el divorci, o els dos pronunciaments consecutivament si així ho prefereixen.

La part relativa als efectes patrimonials del matrimoni es regula de forma extensa, tot aprofitant i actualitzant materials procedents de les lleis abans esmentades aprovades després de la Constitució, i també del Decret del 15 de novembre de 1975, de drets civils de la dona casada, i de costums andorrans que esdevenen ara preceptes legals. La Llei introdueix normes de règim primari, inspirades en el principi d’igualtat dels cònjuges, referides a la direcció de la família, la contribució a les despeses familiars, la responsabilitat derivada de les obligacions contretes per atendre les necessitats de la família i la protecció de l’habitatge familiar. Es regulen també els capítols matrimonials i el règim econòmic matrimonial de separació de béns, que com a règim legal supletori dels matrimonis andorrans, és l’instrument jurídic ordenador de la pràctica totalitat dels interessos econòmics de les famílies del país. En matèria de règim econòmic, la Llei ha descartat la introducció, encara que fos amb el caràcter de règim opcional, d’algun tipus de règim de comunitat universal, de comunitat de guanys o de participació en els guanys. Són règims que no tenen antecedents ni pràctica remarcable en la cultura jurídica del país i que tampoc no són objecte d’una demanda social significativa. Això no obsta, naturalment, al fet que els contraents o els cònjuges puguin pactar algun d’aquests règims, configurant-los autònomament o a partir de models comparats, de la manera que més convingui als seus interessos.

De la regulació del règim de separació de béns és destacable la introducció d’un dret a compensació econòmica per raó de treball, que s’estableix a favor del cònjuge que ha treballat per la casa substancialment més que l’altre o que ha treballat per a l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient. La compensació es pot meritar en cas de crisi matrimonial i també en cas de dissolució del matrimoni per mort, sempre i quan el cònjuge que ha treballat per a la casa o per a l’altre cònjuge no hagués estat ja compensat durant el matrimoni o per via successòria amb atribucions a títol lucratiu fetes a favor seu. La regulació de la compensació estableix regles per al seu càlcul basades en la comparació entre els guanys d’un i altre cònjuge durant el matrimoni i dona llibertat al batlle per concretar-ne l’import, dins de certs límits quantitatius, tot valorant la durada, intensitat i naturalesa de la dedicació familiar del cònjuge creditor.

Després de la regulació del règim econòmic s’ha ubicat la dels drets viduals de caràcter familiar, que bàsicament dota de forma de llei els costums vigents en aquesta matèria. Els drets viduals comprenen els anomenats drets de predetracció i l’any de viduïtat, i en queda exclosa la quarta vidual, que es troba regulada com a dret successori en la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort. La Llei també ha prescindit de la regulació de l’usdefruit vidual capitular, tenint en compte la nova configuració dels pactes successoris de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort i el fet que es tracta d’una institució que respon a un model de successió contractual propi d’una economia rural poc desenvolupada i ja àmpliament superada per la situació socioeconòmica andorrana actual. Naturalment, si els cònjuges el volen pactar ho poden fer en capítols, encara que la institució estigui mancada de regulació. L’autonomia de la voluntat ja en determinarà el contingut i el règim jurídic.

El capítol relatiu al matrimoni es tanca amb la regulació dels efectes de les crisis matrimonials, un àmbit normatiu d’aplicació freqüent en el qual era recomanable reforçar l’autonomia privada dels cònjuges o futurs cònjuges i també introduir un major nivell de concreció de les mesures que pot adoptar l’autoritat judicial, sens perjudici de garantir-li un marge substancial de discrecionalitat. En aquest context, cal fer notar la regulació dels pactes en previsió d’una ruptura matrimonial, amb establiment de requisits formals i substantius rigorosos, en línia amb precedents comparats ben acreditats, i també dels pactes amistosos de separació fets fora de conveni regulador, dels quals es reconeix l’eficàcia vinculant si bé amb la previsió que se’n pugui demanar la revocació en un termini breu si no van ser signats amb assessorament independent per a cada cònjuge. Dels efectes de la crisi matrimonial, cal remarcar particularment la regulació de l’atribució de la guarda dels fills, en la qual s’explicita la preferència pel manteniment de les responsabilitats parentals compartides després del cessament de la convivència, la possibilitat d’assignar a un dels cònjuges l’ús temporal de l’habitatge familiar i la fixació més precisa dels criteris que cal ponderar per atribuir una pensió compensatòria al cònjuge més perjudicat per la ruptura. El capítol segon d’aquest títol es dedica a les unions estables de parella, que constitueixen una modalitat de família alternativa al matrimoni. La seva regulació respecta substancialment l’opció de política jurídica adoptada en la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella, amb algunes millores tècniques i una sistematització més apropiada. La Llei segueix exigint, per raons ben atendibles de seguretat jurídica, que la unió es formalitzi, es faci pública amb una inscripció registral amb efectes constitutius i respongui a l’existència d’una vida en comú degudament acreditada. La regulació de les unions estables de parella parteix del criteri que la unió produeix efectes anàlegs al matrimoni pel que fa al desenvolupament de la vida familiar i les relacions econòmiques entre els convivents, i proposa en via de principi un marc més limitat de protecció dels convivents en cas de dissolució de la unió en vida dels dos membres de la parella, però cal tenir en compte que aquests han de pactar en conveni privat els drets, deures i efectes que han de regir la seva convivència i, per tant, poden decidir ampliar o restringir les conseqüències jurídiques del fet de conviure o de trencar la vida en comú.

A continuació del matrimoni i les unions estables, es presenta el règim jurídic de la filiació, que pot tenir lloc per naturalesa, per reproducció assistida o per adopció. En els tres casos el vincle de filiació produeix els mateixos efectes, però les regles que condueixen a la seva determinació són diferents. En matèria de filiació per naturalesa, la Llei respecta els principis que informen la normativa tradicional vigent al Principat d’Andorra, que aspira a que pugui concordar tant com sigui possible la filiació legal i la biològica, efecte que s’aconsegueix atribuint una legitimació i uns terminis amplis per a exercir les accions de filiació, particularment quan es tracta de reclamar-la. S’afavoreix també la determinació de la filiació amb l’extensió de la presumpció de paternitat al company de la mare que conviu amb ella en règim d’unió estable, atès que la convivència consta acreditada amb la inscripció registral de la unió. Si la concepció del fill ha tingut lloc per mitjà de tècniques de reproducció assistida, la Llei aprofita els mitjans de determinació de la filiació per naturalesa, però sense oblidar que quan la tècnica aplicada és heteròloga i no s’empren gàmetes de la parella per a la fecundació el fonament de la filiació és el consentiment de la dona gestant i, si escau, de la seva parella a la pràctica de la tècnica en qüestió.

En matèria d’adopció, la Llei reformula els requisits d’edat i de durada de la relació entre les dues persones adoptants en termes més igualitaris i més coherents amb la finalitat pretesa amb l’adopció, i introdueix, com permeten alguns ordenaments propers en el dret comparat, la possibilitat d’adoptar una persona major d’edat, sempre que hagués hagut convivència durant la minoria d’edat amb la persona adoptant i s’haguessin mantingut els lligams afectius entre aquesta i la persona adoptada. En l’adopció dels menors desemparats, es regula la mesura de preadopció i se n’estableixen els pressupòsits, explicitant que es podrà acordar només si els progenitors o el tutor del menor ho sol·liciten i abandonen els seus drets o bé si s’acredita que no és possible o raonable la reintegració de la persona menor d’edat en la seva família d’origen. En aquests casos, un cop la resolució és ferma, es considera que el desemparament és definitiu i es pot procedir a la preadopció i posteriorment a l’adopció, sense haver d’obtenir de nou el consentiment dels progenitors. També és destacable, en seu d’adopció, la regulació dels requisits que s’han d’observar en les adopcions internacionals i les funcions que exerceix l’administració pública andorrana, per mitjà del Servei especialitzat d’adopcions que actua com a autoritat central, en compliment del Conveni de la Haia de 29 de maig de 1993, relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional, conveni al qual l’Estat andorrà es va adherir a 1997 i que va entrar en vigor aquell mateix any. Finalment, per a totes les adopcions, es referma el dret de la persona adoptada a conèixer els seus orígens i la col·laboració dels òrgans administratius competents per fer possible aquest dret. En la mesura que aquest dret pressuposa el coneixement de la condició pròpia de persona adoptada, s’estableix que els pares adoptius tenen el deure d’assabentar el fill del fet de la seva adopció.

La regulació de l’autoritat parental −terme que substitueix el tradicional i avui ja anacrònic de pàtria potestat− emfatitza la naturalesa d’aquesta autoritat com a responsabilitat que s’exerceix en interès dels fills i amb respecte a la seva creixent autonomia. El dret andorrà presentava històricament dèficits significatius en aquest àmbit, que han estat progressivament superats. La Llei remarca ara que aquesta autoritat en via de principi s’ha d’exercir conjuntament per ambdós progenitors i estableix el deure d’informar i d’escoltar els fills abans de prendre decisions que els afectin, d’acord amb la seva edat i capacitat natural i en tot cas a partir dels dotze anys. En matèria de gestió patrimonial, es formula una llista dels actes per a fer els quals els progenitors necessiten autorització judicial, però aquesta autorització es pot substituir pel consentiment del mateix fill a partir dels setze anys. També a partir d’aquesta edat el fill pot ja administrar autònomament els recursos que obtingui amb el seu treball. Una novetat destacable, amb la qual es reconeix la diversitat de models familiars presents en la societat actual, és l’atribució d’un àmbit d’actuació al cònjuge o parella d’un dels progenitors en cas que convisqui amb els fills d’aquest en una unitat familiar reconstituïda, és a dir, en una llar en la qual la parella conviu amb fills no comuns. La Llei permet en aquest cas que el dit cònjuge o parella pugui participar en la presa de decisions quotidianes o també urgents en cas de risc imminent per als menors que no siguin fills propis, i fins i tot, excepcionalment, assumir-ne la guarda i l’exercici de les responsabilitats parentals en cas de mort del progenitor, si es compleixen els requisits establerts per la norma.

El darrer capítol del títol II regula els aliments legals de naturalesa familiar. La Llei actualitza la normativa tradicional sobre la matèria, que té arrels remotes en el dret romà, amb algunes precisions introduïdes per una jurisprudència reiterada i addicions provinents de la Llei qualificada del matrimoni i de la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat.

IV. El dret internacional privat de la persona i de la família

El títol III de la Llei agrupa en tres capítols les normes de dret internacional privat que s’han considerat imprescindibles per determinar, en les relacions jurídiques que presenten punts de vinculació a altres ordenaments, el marc en el qual són competents les autoritats andorranes i el marc en el qual s’aplica el dret andorrà o es reconeixen els actes o resolucions que han tingut lloc en aplicació d’un dret estranger. Aquestes disposicions són molt necessàries, ja que una part important de la població del Principat d’Andorra està formada per persones que no tenen la nacionalitat andorrana. La delimitació de la competència de les autoritats andorranes s’ha centrat en aquells àmbits on la seva intervenció pot ser demanada o qüestionada amb més freqüència, com és el cas de la celebració del casament civil o el coneixement de les demandes en matèria matrimonial. La Llei ha uniformat la terminologia emprada quant al punt de connexió relatiu a la residència, optant pel criteri de la residència habitual, com a concepte estàndard en el dret internacional privat europeu, excepte quan es tracta de la competència de les autoritats andorranes en matèria de casament civil i d’adopció, supòsits en els quals es demana que hi hagi residència legal, efectiva i permanent a Andorra.

V. Part final

La part final de la Llei està constituïda per sis disposicions addicionals, vuit disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dotze disposicions finals. La confecció d’una llei general de la persona i de la família amb novetats substancials en la regulació de l’autonomia personal, la capacitat de les persones i la vida familiar amb els seus efectes personals i patrimonials transcendeix a tot l’ordenament jurídic i ha provocat la necessitat d’adaptar o modificar un nombre substancial de lleis.

És el cas, en primer lloc, de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, l’exposició de motius de la qual ja advertia que la seva regulació hauria de ser imprescindiblement concordada amb la que fes un futur codi de família. La Llei 46/2014 es modifica ara per adaptar-la substantivament i terminològicament al nou tractament de la capacitat i règim de suports a les persones amb discapacitat, i s’aprofita l’avinentesa per introduir-hi algunes millores tècniques i desenvolupaments institucionals demanats per la pràctica dels operadors jurídics, especialment en l’àmbit judicial i notarial.

Es modifica també la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1966, amb la mateixa finalitat d’adequar-ne el contingut al nou model de suports a les persones amb discapacitat, atès que ara desapareixen les limitacions a la capacitat d’obrar i les institucions dites de substitució de la capacitat i s’introdueixen diverses modalitats de suports, voluntaris o judicials, que han de tenir accés al Registre. Ha calgut adaptar també la legislació registral a les reformes del règim de determinació de la filiació introduïdes per la present Llei, tant pel que fa a l’abast de la presumpció de paternitat com pel que fa a la pràctica dels reconeixements de filiació i al procediment de determinació de la filiació per mitjà de resolució dictada en un expedient registral. Particularment notable és la incorporació en la Llei del Registre Civil de sengles procediments per poder obtenir el canvi del nom o la rectificació de la menció registral del sexe a efectes d’adequar-los a la identitat de gènere viscuda per la persona afectada. La identitat de gènere és un tret essencial de la personalitat, consubstancial a la dignitat de la persona i en relació al qual aquesta s’ha de poder autodeterminar. Això és també una exigència del dret al respecte de la vida privada de la persona, tal com ha declarat reiteradament el Tribunal Europeu de Drets Humans. Per a la rectificació de la menció registral del sexe, la regulació que ara s’introdueix requereix que la persona acrediti que porta un temps raonable essent conegut públicament i en el seu entorn familiar, professional o social proper amb la identitat que vol fer valer, en termes plenament conformes amb la jurisprudència del tribunal esmentat.

En matèria processal, es modifica la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, també arran de la implementació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, que ha comportat la supressió del procediment de modificació de la capacitat i la seva substitució per un procediment per a la provisió de mesures de suport. Aquest procediment es configura preferentment com a procediment sense oposició, però que pot esdevenir contenciós si la persona amb discapacitat, el Ministeri Fiscal o altres compareixents s’oposen als suports sol·licitats. A banda d’aquest canvi, cal fer notar el desplaçament al codi processal, per raons sistemàtiques, del procediment d’autorització judicial de l’internament involuntari amb finalitats terapèutiques, i l’addició de diverses matèries relacionades amb l’àmbit personal o familiar com a objecte del procediment de jurisdicció voluntària.

Hom pot fer esment també, finalment, de la modificació de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, a fi de deixar clar que poden accedir-hi tant els cònjuges com les parelles no casades i que la seva pràctica, fins i tot com a fecundació post mortem, pot portar a l’establiment d’una filiació matrimonial respecte del cònjuge o d’una filiació extramatrimonial respecte de la parella no casada de la mare gestant.

Títol I. La persona

Capítol primer. La persona física

Article 1. Personalitat civil

1. La personalitat civil s’adquireix amb el naixement i s’extingeix amb la mort.

2. El concebut es considera nascut per a tots els efectes que li siguin favorables, si arriba a néixer amb vida, una vegada separat del cos matern.
Article 2. Commoriència

En cas de mort de diverses persones en un mateix esdeveniment sense que es pugui establir l’ordre de la defunció es considera que han mort alhora i no hi ha successió o transmissió de drets entre elles. També s’entén que aquestes persones han mort alhora si llurs defuncions tenen unitat de causa o de circumstància i han transcorregut menys de setanta-dues hores entre elles.
Article 3. Capacitat jurídica

1. Totes les persones tenen capacitat jurídica per exercir els drets dels quals són titulars, d’acord amb la seva capacitat natural i amb el que estableix aquesta Llei.

2. El ple exercici de la capacitat jurídica s’adquireix amb la majoria d’edat, que s’assoleix als divuit anys. Per al còmput de l’edat es considera complet el dia del naixement.

3. Les persones majors d’edat amb discapacitat poden exercir la seva capacitat jurídica, quan sigui necessari, per mitjà de mesures de suport ordenades per la mateixa persona o proveïdes per l’autoritat judicial en el seu interès o per mitjà de suports de fet.

4. Les limitacions a l’exercici de la capacitat jurídica s’han d’interpretar d’una manera restrictiva, atenent la capacitat natural.
Article 4. Persona menor d’edat

1. La persona menor d’edat pot fer per ella mateixa, segons la seva edat i capacitat natural, els actes relatius als drets de la personalitat, llevat de disposició expressa de les lleis que els regulin, els actes relatius als béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials, i tots els altres actes permesos per la llei.

2. L’interès superior de la persona menor d’edat ha de fonamentar tota decisió que afecti el seu àmbit personal o patrimonial.
LesLleis.com

3. La persona menor d’edat:

a) Ha de ser informada i escoltada abans que es prengui una decisió que l’afecti, d’acord amb la seva edat i capacitat natural i en tot cas si ha complert dotze anys.
b) Ha de donar el seu consentiment per a qualsevol acte jurídic del representant legal que l’obligui a realitzar alguna prestació de caràcter personal, si ha complert dotze anys o si, tenint-ne menys, té prou coneixement.





Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.