Decret, del 4 de febrer de 1986, regulador de l’execució de les resolucions judicials en matèria civil (Text refós per LesLleis.com)

Article 1. Disposicions generals

1. L’execució de les resolucions judicials en matèria civil que no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig, correspon al ponent del Tribunal de Batlles o al batlle adscrit a la Secció Civil que hagi conegut el procés en primera instància. La part que insti l’execució de la resolució ha d’adjuntar a la demanda d’execució una còpia de la resolució esmentada i acreditar-ne la fermesa o, en cas contrari, l’admissió del recurs d’apel·lació a un sol efecte.

2. En el supòsit d’admissió a un sol efecte del recurs d’apel·lació, l’execució provisional de la resolució pot romandre condicionada a la prestació d’una caució suficient, a càrrec de la persona executant, per respondre dels danys i perjudicis que pugui ocasionar aquesta execució provisional, d’acord amb l’article 70 de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993. Si la persona executada ha interposat recurs de reposició contra la resolució que ha admès el recurs d’apel·lació a un sol efecte i la sala competent del Tribunal Superior dicta aute estimant el recurs de reposició i admetent, per tant, el recurs d’apel·lació a ambdós efectes, s’ha de suspendre l’execució provisional.

3. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial l’execució de la qual no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig, o l’admissió del recurs d’apel·lació a un sol efecte interposat contra aquesta resolució, el ponent del Tribunal de Batlles o el batlle competent dicta un aute d’execució.

4. Si la resolució judicial l’execució de la qual no ha de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució:


5. Si la resolució judicial condemna la persona executada a lliurar un bé moble o immoble o a fer o no fer alguna cosa, es procedeix d’acord amb el que estableixen els articles següents.

Si no es dóna compliment a la condemna o no és possible donar-hi compliment en els seus propis termes, i es determina l’obligació de satisfer una indemnització per danys i perjudicis, o quan la condemna inicial comporta subsegüentment l’obligació de satisfer una quantitat líquida, s’aplica l’apartat 4 d’aquest article.

6. La part executant o la part executada poden formular un incident d’execució contra l’aute d’execució, en el termini de tretze dies hàbils des de la data en què els hagi estat notificat l’aute. Aquest incident es tramita i resol d’acord amb l’article 4.