Llei transitòria de procediments judicials (Text refós per LesLleis.com)
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de desembre de 1993 ha aprovat la següent:
Llei transitòria de procediments judicials
Exposició de motius
I. La
disposició transitòria segona de la Constitució preveia que el Consell General havia d’adoptar la
Llei Qualificada de la Justícia desenvolupant els principis continguts en el text constitucional.
Aplicant el mandat constitucional, el text de la llei qualificada modifica profundament l’estructura i organització actuals de l’Administració de Justícia i a partir del primer de l’any vinent començarà a regir la nova organització.
Els procediments penals en vigor fins ara es contenen en uns textos relativament moderns, però anteriors a la
Constitució i aplicats a l’actual sistema. Els procediments administratius de recentíssima creació s’hauran també de modificar per adaptarlos a la nova configuració de la jurisdicció administrativa unificada amb la general. Els procediments civils es contenen en textos dispars i dispersos, fragmentaris, que contenen llacunes i tècnicament desfasats pel que fa a molts d’ells.
Si els textos dels tres procediments presenten les característiques mencionades i si, d’altra part, la nova organització postula una nova redacció de tots ells, és obvi que s’haurà de procedir a l’elaboració d’una Llei general de Procediments que contempli de manera total coherent i harmònica la totalitat dels mateixos, essent pensats amb unitat de criteri científic, tècnic i polític.
Tal tasca —per la seva magnitud tècnicojurídica i complexitat— és preferible deixarla a la nova legislatura. D’aquí a llavors, no obstant, és necessari que l’organització judicial disposi de normes clares de procediment puix l’Administració de Justícia no pot esperar la nova legislació complerta.
II. Encara que els procediments actuals sofreixin d’imperfeccions i d’absència d’harmonia degut als diversos orígens de cada un d’ells i malgrat que certes institucions processals poden considerarse obsoletes, s’ha cregut assenyat no modificar res de l’actual normativa puix no seria bo introduir elements correctius i noves tècniques en uns textos que han de deixar pas a la nova llei.
III. Aquesta llei té les característiques següents:
1) Respecta tots els procediments actuals.
2) Suprimeix totes les institucions i normes dels procediments actuals que han quedat obsoletes en virtut de la
Constitució i de la
Llei Qualificada de la Justícia.
3) Adapta els textos que romanen en vigor a la nova situació.
4) Afegeix als textos antics les normes necessàries per respectar el que disposa la
Constitució i la
Llei Qualificada de la Justícia.
5) Desenvolupa els principis enunciats en la
Llei Qualificada de la Justícia, crea els procediments, o part dels procediments necessaris per donar contingut a les noves figures jurisdiccionals, i per posar en pràctica els òrgans nous i les institucions noves.
IV. S’ha procedit amb la finalitat de facilitar l’aplicació pràctica dels textos, si bé cap forma tècnica de presentació val el que haurà de valer la nova llei a què es feia referència, la qual regularà tots els procediments. D’una banda, s’han recollit tots els textos en vigor avui de tots els òrgans, siguin quines siguin les autoritats que en el curs del temps els van dictar i en cada un d’ells s’han fet les supressions, modificacions i adjuncions necessàries. D’altra banda, s’han desenvolupat procedimentalment totes les normes contingudes en la
Constitució i en la
Llei Qualificada de la Justícia que, per la seva novetat o per la seva especificitat, no tenen procediment o no poden ésser tractats amb els procediments actuals.
V. Encara que s’ha procurat arribar al detall perquè els procediments preveiessin tot el màxim que es pogués, per complir amb el postulat de la seguretat jurídica, les eventuals llacunes que ara no quedin omplertes i que la pràctica posi de manifest podrien ésser completades per lleis complementàries a l’espera de la general, sense descartar que algunes d’elles podran també ésser cobertes per via jurisprudencial.
Capítol primer. Desenvolupament de l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia
Qüestió prèvia d’inconstitucionalitat
Article 1
L’expressió “tribunal” que figura en l’
article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia s’aplica als tribunals col·legiats i als tribunals unipersonals. La decisió revestirà la forma d’aute i serà adoptada pel batlle en el tribunal unipersonal, i pels tribunals col·legiats per decisió dels mateixos a proposta de qualsevol dels seus membres.
Article 2
Quan el tribunal es proposi de fer ús del previst en l’
article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia, i abans d’interposar la qüestió, haurà de dictar una providència que inclogui les bases en què es fonamenta amb expressió del text de la qüestió que es notificarà a les parts i al Ministeri Fiscal, concedint un termini conjunt de 13 dies per informar.
Transcorregut l’esmentat termini, hagin o no fet ús de la facultat d’informar les parts i, eventualment el Ministeri Fiscal, el tribunal dictarà aute motivat decidint sobre la interposició de l’acció.
Si a la vista de les al·legacions de les parts i del Ministeri Fiscal, el tribunal decideix no donar curs a la qüestió, l’aute deixarà sense efectes la providència. En cas contrari, l’aute decidirà sobre el text de la qüestió a sotmetre al Tribunal Constitucional que podrà ésser d’igual tenor que la providència sotmesa a l’informe de les parts o modificat a la vista del resultat dels informes.
Contra aquest aute, tant si decideix sotmetre al Tribunal Constitucional la qüestió d’inconstitucionalitat com si no, no hi cabrà recurs.
Article 3
La suspensió de la tramitació dels procediments abans d’ésser dictada sentència o resolució a que fa referència l’
article 55.2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional, afecta els autes la resolució dels quals depengui directament de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada. No obstant, els autes principals, incidentals o cautelars que, malgrat radicar en el mateix procediment tinguin substantivitat pròpia, no afectada per la qüestió d’inconstitucionalitat, seguiran el seu curs processal.
Article 4
Les mesures cautelars, provisionals i d’assegurament de responsabilitats i de trava, no quedaran suspeses i continuaran desplegant tota la seva eficàcia malgrat el plantejament d’una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat en el procediment principal, fins que recaigui la resolució del Tribunal Constitucional.
Capítol segon. Desenvolupament de l’article 6 de la Llei Qualificada de la Justícia
Secció primera. Procediment previst en l’article 9.3 de la Constitució
Article 5
El procediment previst en l’
article 9.3 de la Constitució té per objecte facilitar que tot detingut il·legalment pugui acudir a un òrgan judicial a fi que aquest es pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció.
Article 6
Es considera detingut il·legalment:
a) Qui ho sigui per una autoritat, agent, funcionari o particular, sense que concorrin els supòsits legals i, fins i tot quan concorren aquests supòsits, la detenció s’hagi produït sense respectar les formalitats i requisits legals.
b) Qui sigui il·lícitament internat en qualsevol establiment o lloc d’Andorra.
c) Qui estigui detingut per més temps del previst per la llei.
d) Qui, havent estat legalment privat de llibertat, no li siguin respectats els drets que la
Constitució i les lleis garanteixin a tota persona detinguda.
Article 7
Poden instar el procediment:
a) La persona privada de llibertat personalment o per mitjà de mandatari, fins i tot verbal, els seus parents sense límit de grau, consorts i assimilació, i els representants legals de la persona privada de llibertat.
b) El Ministeri Fiscal.
c) Qualsevol tribunal, batlle, magistrat, funcionari de Justícia o del Centre Penitenciari.
Article 8
És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal de Batlles o el batlle que designi el president, sense que regeixin en aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una secció o una altra, i quan estigui en actuació el batlle de guàrdia.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 8
És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal dels Batlles o el batlle per ell designat a defecte d’ells, sense que regeixin per a aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una o altra sala o a la secció d’instrucció i, quan estigui en actuació, el batlle de guàrdia.
Modificat per l’article 1 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 9
El procediment s’iniciarà, llevat quan s’incoï d’ofici, per mitjà d’escrit o compareixença, sense ésser preceptiva la intervenció d’un advocat.
En l’escrit o en la compareixença es farà constar:
a) El nom i circumstàncies personals del demandant i de la persona per a la qual es demana la protecció judicial.
b) El lloc on es trobi privat de llibertat, la persona o autoritat sota la custodia de la qual es trobi, així com tota altra circumstància rellevant.
Article 10
L’autoritat o persona sota la custòdia de la qual es trobi la persona privada de llibertat està obligada a posar, immediatament, en coneixement del batlle la petició escrita o verbal que se li formuli. Igualment obligats estan totes les demés autoritats, agents i funcionaris a qui el detingut els faci la petició.
Article 11
Rebuda la petició, el batlle en dóna immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dicta aute ordenant la incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori ha de ser motivat. Contra l’aute es pot interposar recurs en un termini de dos dies davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 11
Rebuda la petició el batlle en donarà immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dictarà aute acordant l’incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori haurà d’ésser motivat. Contra l’aute hi cabrà recurs en un termini de dos dies davant el president del Tribunal de Corts o el seu delegat qui haurà de resoldre en el termini de cinc dies prèvia audiència de les parts.
Modificat per l’article 2 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 12
L’aute d’incoació serà notificat immediatament a l’autoritat o persona a disposició o en poder de la qual es trobi la persona privada de llibertat, amb el manament de que sigui posada a disposició del batlle sense pretext ni demora. Alternativament, el batlle podrà al seu criteri constituirse ell mateix en el lloc on es trobi la persona detinguda i l’autoritat o persona que la tingui detinguda.
Article 13
En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escolta les al·legacions verbals i recull o incorpora les manifestacions o els escrits que puguin fer o presentar el detingut o el seu mandatari, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, l’agent o el funcionari que hagi ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona sota la custòdia de la qual es troba el detingut.
El batlle admetrà, si les estima pertinents, les proves que aportin les persones referides en l’apartat anterior i les que proposin que puguin practicarse en l’acte.
En el termini de 24 hores, comptades des que sigui dictat l’aute d’incoació, el batlle practicarà totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictarà l’aute que procedeixi. L’aute podrà ésser objecte de recurs en les condicions de l’article precedent, a un sol efecte.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 13
En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escoltarà les al·legacions verbals i recollirà les manifestacions o els escrits que pugui fer o presentar el detingut, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, agent o funcionari que hagués ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona baix la custòdia de la qual es trobi el detingut.
El batlle admetrà, si les estima pertinents, les proves que aportin les persones referides en l’apartat anterior i les que proposin que puguin practicarse en l’acte.
En el termini de 24 hores, comptades des que sigui dictat l’aute d’incoació, el batlle practicarà totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictarà l’aute que procedeixi. L’aute podrà ésser objecte de recurs en les condicions de l’article precedent, a un sol efecte.
Modificat el primer paràgraf per l’article 3 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 14
La resolució haurà de contenir els pronunciaments permetent d’assegurar la protecció del dret fonamental vulnerat. Si la detenció apareix ésser il·legal ordenarà la immediata posta en llibertat del detingut sense perjudici de que es procedeixi per la via penal.
Secció segona. Procediment previst en l’article 41.1 de la Constitució
Article 15
1. En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els
capítols III i IV del títol II de la Constitució, llevat dels drets recollits a l’
article 10 de la Constitució i dels altres drets la vulneració dels quals s’hagi produït en el marc d’un procés judicial, es pot presentar una demanda davant el president del Tribunal de Batlles, per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita. El president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el batlle al qual correspon per torn i que sigui competent per raó de la matèria.
2. El batlle competent trasllada la demanda a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant una sentència dins els tretze dies hàbils següents.
3. La durada total del procés no pot superar el termini d’un mes, i només es pot prorrogar de forma motivada i excepcional fins a tres mesos com a màxim si la pràctica de les proves proposades o que s’hagin decidit d’ofici ho exigeix, o si concorren altres motius justificats que no siguin imputables a les parts comparegudes en el procés o al batlle competent.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 14/11/2018
Article 15
En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els
capítols III i IV de la Constitució, es podrà presentar demanda inclús verbal al batlle de guàrdia per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita. Aquest convocarà les parts implicades i després d’escoltarles i practicar les proves proposades i les decidides d’ofici resoldrà en el termini de cinc dies. El procediment total davant el batlle de guàrdia no haurà de superar els trenta dies.
Modificat per la disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 16
1. Contra la sentència que resol la demanda es pot interposar un recurs d’apel·lació a un sol efecte o, excepcionalment i si així ho sol·licita la part apel·lant, amb efectes suspensius, davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, en el termini de tretze dies hàbils.
2. El magistrat designat com a ponent resol, quan escau, en relació amb els efectes suspensius del recurs interposat. També trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre el recurs i les altres proves que decideixi d’ofici, resol dins els tretze dies hàbils següents.
3. Són aplicables en aquesta fase de recurs les normes de l’apartat 3 de l’article anterior.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 14/11/2018
Article 16
L’aute serà apel·lable davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. El president del tribunal designarà la sala competent en funció dels drets fonamentals invocats i, oïdes les parts, i en el seu cas practicades les proves, aquesta resoldrà en un termini d’un mes.
Modificat per la disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 17
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 14/11/2018
Article 17
Les decisions en aquesta matèria no podran tenir en cap cas l’autoritat de la cosa jutjada, no tenint tampoc aquest procediment cap efecte suspensiu quant als procediments ordinaris.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 18
No serà necessari haver intentat la prèvia conciliació en el cas de delictes que la prevegin com a requisit de procedibilitat de l’acció prevista en la present secció. Per a la interposició dels recursos previstos en aquesta secció no serà necessari haver formulat recurs administratiu previ ni d’alçada, ni de reposició.
Secció tercera. Nul·litat d’actuacions
Article 18 bis. Nul·litat dels actes processals
1. Els actes processals es fan de conformitat amb el que preveu la llei.
2. Els batlles i els tribunals han de procurar que els defectes en què incorrin els actes processals de les parts es puguin esmenar, sempre que en aquests actes s’hagi manifestat la voluntat de complir els requisits exigits per la llei.
3. Els actes processals de les parts que no compleixin els requisits exigits per la llei es poden esmenar en els casos, les condicions i els terminis que s’hi preveuen. Les actuacions judicials fetes fora del termini establert només es poden anul·lar si ho imposa la naturalesa del termini.
LesLleis.com
4. Els actes processals són nuls de ple dret en els casos següents:
a) Quan els duguin a terme un batlle o un tribunal o es duguin a terme davant un batlle o un tribunal amb manca de jurisdicció o de competència objectiva o funcional.
b) Quan es facin sota la violència, la intimidació o l’amenaça.
c) Quan es prescindeixi de les normes essencials del procediment que afectin els drets de les parts en el procés, sempre que per aquesta causa s’hagi produït indefensió efectiva.
d) Quan els actes processals estiguin afectats per defectes de forma que impliquin l’absència dels requisits indispensables per assolir la seva finalitat.
e) Quan es facin sense la intervenció de l’advocat o del Ministeri Fiscal, en els casos en què la llei prevegi que aquesta intervenció és preceptiva.
f) En els altres casos en què les lleis aplicables així ho estableixin.
5. La nul·litat d’un acte no implica:
a) La nul·litat dels actes successius que en siguin independents.
b) La nul·litat dels actes el contingut dels quals s’hauria mantingut invariat en cas que no s’hagués comès la infracció que ha donat lloc a la nul·litat.
c) La nul·litat de les parts independents de l’acte declarat nul en el cas de nul·litat parcial.
Mostra redacció anterior, vigent del 20/05/1999 al 14/11/2018
Article 18 bis
1. Contra les resolucions i omissions que, dins d’un procediment judicial de qualsevol tipus, vulnerin el dret fonamental a la jurisdicció reconegut a l’
article 10 de la Constitució, la persona directament afectada pot fer ús de tots els recursos i remeis jurisdiccionals que corresponguin ordinàriament.
2. Sense perjudici del previst en l’apartat anterior, el jutge o el tribunal, abans de dictar sentència o resolució que finalitzi el procés, pot declarar, d’ofici o a instància de part interessada, i després d’audiència prèvia de les parts del procés, la nul·litat de les actuacions realitzades en el curs del procediment que hagin vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció, i la retroacció del procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració. Els terminis són els previstos en el proper apartat d’aquest article.
3. En el supòsit de sentències o de resolucions fermes en el procediment de les quals s’hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, la persona afectada per la vulneració pot demanar al jutge o al tribunal que la va dictar, la seva anul·lació, sempre que no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment, en el termini de quinze dies naturals des de la notificació, o des que s’hagi tingut coneixement de la vulneració del dret, sempre que no hagi transcorregut més d’un any des del moment de la notificació de la resolució a les parts quan el subjecte del dret pretesament lesionat no ha estat part en el procés ordinari.
El jutge o tribunal, un cop rebuda la sol·licitud, dóna audiència a les parts del procés, que poden formular al·legacions en un termini de deu dies naturals, i resol dins el termini dels deu dies naturals següents. Contra aquesta resolució no s’hi pot interposar recurs.
4. La sol·licitud de nul·litat no suspèn l’execució de la resolució a la qual s’imputi la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, llevat que ho decideixi expressament el jutge o el tribunal en el cas que, si no ho decideix, es causi un perjudici greu i de difícil reparació a la part que al·lega la nul·litat.
Modificat per la disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 18 ter. Nul·litat de les resolucions no fermes
1. La nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:
a) A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti.
b) Per part del batlle o el tribunal, d’ofici o a petició de part, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la instància. En aquest cas, el batlle o el tribunal dona audiència prèvia a les parts del procés, perquè en el termini de cinc dies hàbils es pronunciïn sobre l’existència de la nul·litat, i ha de resoldre en el termini dels cinc dies hàbils següents.
2. Fora dels supòsits previstos en l’apartat anterior, no s’admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva.
3. L’aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l’aute que no admet, o que la resol, la nul·litat d’actuacions no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.
Mostra redacció anterior, vigent del 15/11/2018 al 16/02/2023
Article 18 ter. Nul·litat de les resolucions no fermes
1. La nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:
a) A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti. La nul·litat també es pot demanar fent ús dels incidents o els altres mitjans que estableixin les lleis, o demanant al batlle o el tribunal competent que l’acordi d’ofici tal com preveu la lletra b següent.
b) D’ofici pel batlle o el tribunal, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la primera instància. El batlle o el tribunal ha de donar audiència prèvia a les parts del procés, perquè en el termini de tretze dies hàbils es pronunciïn sobre l’existència de la nul·litat, i ha de resoldre en el termini dels tretze dies hàbils següents.
2. El batlle o el tribunal, un cop rep l’incident de nul·litat, pot no admetre’l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
3. L’aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l’aute que no admet o que resol l’incident de nul·litat no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.
Modificat per la disposició final novena de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023.
Article 18 quater. Nul·litat de les resolucions fermes
1. Les persones que hagin estat part d’una sentència o una resolució fermes o que s’hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l’anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.
2. L’incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució, o des que s’hagi tingut coneixement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sentència o la resolució definitiva.
3. El batlle o el tribunal, un cop rep l’incident de nul·litat, pot no admetre’l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
4. Contra l’aute que no admet o que resol l’incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d’apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l’incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
5. Contra l’aute que no admet o que resol el recurs en fase d’apel·lació no es pot interposar cap recurs.
6. L’incident de nul·litat no suspèn l’execució de la sentència o la resolució a la qual s’imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l’incident.
7. La formulació prèvia de l’incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d’una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia.
Capítol tercer
Article 19
Sense contingut
Article 20
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 20
Resolta o finalitzada la causa penal, el procediment suspès reprendrà a petició de qualsevol de les parts intervinents en el mateix. Seran aportats als autes a petició de qualsevol de les parts, testimoni de totes les actuacions penals.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Capítol quart. Desenvolupament de l’article 9 de la Llei Qualificada de la Justícia
Article 21
Qualsevol refús que els tribunals puguin fer de peticions, incidents o excepcions serà sempre objecte de la resolució que correspongui després d’haver seguit el procediment establert legalment, si n’hi ha, en tots els seus estadis i terminis, per a cada mena de procediment principal, incidental o cautelar, en què tinguin lloc les esmentades peticions, incidents o excepcions. En el cas en què segons els procediments vigents les resolucions siguin recurribles, els recursos seran tramitats per les vies processals ordinàries.
Capítol cinquè. Desenvolupament de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia
Article 22
L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany prevista en l’
article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia pot ésser exercitada per la persona o grup de persones a què es refereix l’
apartat 2 del mateix article. Quan es tracti de persones físiques la mateixa acció correspondrà també a llurs hereus i drethavents. En el supòsit que es tracti de persones morals, l’acció haurà d’ésser exercitada pels seus òrgans de representació legals. Seran admeses les accions obliqües.
Article 23
Quan, una vegada formulada l’acció esmentada en el precedent article o conjuntament o de forma concomitant amb l’exercici d’aquesta, per part del mateix actor o de qualsevol altra persona legitimada s’exerciti una acció penal o civil de les previstes en els
articles 76 a 78 de la Llei Qualificada de la Justícia en relació als mateixos fets, la tramitació de la primera quedarà immediatament suspesa fins que, per resolució ferma i definitiva, no hagi conclòs la tramitació de l’esmentada acció penal o civil.
Article 24
La mateixa suspensió prevista en l’article anterior podrà operar quan s’hagin exercit les accions previstes en els
articles 79 a 87 de la Llei Qualificada de la Justícia i fins a resolució, definitiva i ferma, de les mateixes.
Article 25
L’acció serà tramitada davant el ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint el procediment d’apel·lació comú previst en l’
article 68.b), essentne part el demandant i el Ministeri Fiscal. Serà també emplaçat com a part el Govern així com les persones que aquest, d’acord amb el previst a l’
apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, demani que s’emplacin també com a part.
Article 26
L’emplaçament a que fa referència el darrer paràgraf de l’
apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia és el de l’autoritat, funcionari o agent que el Govern consideri que ha d’ésser emplaçat.
Article 27
La demanda d’execució de pagament de la indemnització fixada pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra prevista en l’
apartat 6 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia no serà sotmesa per part del Govern a cap procediment de verificació o control administratiu i tindrà la consideració d’execució de sentència.
Capítol sisè. Desenvolupament article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia
La publicitat de les sentències penals i resolucions i sentències civils i administratives
Article 28
Les sentències penals es notifiquen sempre en audiència pública. Per assegurar una publicitat efectiva, l’accés a les sales de justícia on es notifiquen les resolucions és obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents i el bon ordre de la sessió.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 28
Les resolucions a què fa referència l’
article 18 de la Llei Qualificada de la Justícia seran dictades sempre en audiència pública, per lectura íntegra en el cas en què així ho demani qualsevol de les parts en el procediment.
Per assegurar l’efectiva publicitat, l’accés a les sales de justícia on es dictin les resolucions serà obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents, i el bon ordre de la sessió.
Modificat per l’article 4 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 29
1. Els llibres de resolucions i sentències a què fa referència l’
article 13 de la Llei qualificada de la Justícia es componen de la juxtaposició per ordre cronològic de les resolucions i sentències dictades pels batlles i tribunals, amb un índex cronològic, un índex per al número seqüencial dels processos i un índex per a l’ordre alfabètic del primer cognom o la denominació de la persona física o jurídica sol·licitant, demandant o encausada, segons els casos.
2. Cada secció de la Batllia, el Tribunal de Corts, el Ple del Tribunal Superior de Justícia i cada sala del Tribunal Superior de Justícia disposen d’un llibre de resolucions i sentències, amb els volums que siguin necessaris.
3. A cada sentència o resolució s’hi atribueix un número d’ordre i se’n fa constar la data, el batlle o el tribunal que l’ha dictat amb menció de la secció, la sala o el ple i, si escau, del ponent, i de les altres dades que siguin necessàries als efectes que estableix l’apartat 1 d’aquest article.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 29
Els llibres de resolucions i sentències que preveu l’
article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia es compon de la simple juxtaposició en ordre cronològic, de les resolucions i sentències dictades, completat d’un índex cronològic, un índex pel número seqüencial de causes i un índex per ordre alfabètic del primer cognom o raó social de la persona que demana en els actes de jurisdicció voluntària, del demandant en els contenciosos civil i administratiu, i de l’encausat en les causes penals. Hi haurà un llibre per a cada una de les seccions de la Batllia, un llibre per al Tribunal de Corts i un llibre per al ple i per cada una de les sales del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, cada un d’ells, amb els volums que siguin necessaris.
A cada sentència o resolució se li atribuirà un número d’ordre i es farà constar la data de la mateixa, l’òrgan jurisdiccional que l’ha dictat amb menció de la secció o sala, i ponent, i les demés dades necessàries per confeccionar els índexs esmentats en el precedent paràgraf.
Modificat per la disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 30
1. L’accés lliure comporta el dret de les parts de fer-se lliurar còpies sense cap més despesa que el pagament de les taxes que es fixin legalment.
2. Igualment, els tercers, especialment per raons tècniques, es poden fer lliurar còpies en les mateixes condicions, si bé el batlle o el tribunal pot decidir mitjançant un aute de no lliurar les còpies o de prendre les mesures necessàries per no revelar la identitat i la resta de dades de les víctimes o dels tercers, tenint en compte el dret fonamental reconegut a l’
article 14 de la Constitució, i tot salvaguardant el principi contingut a l’
article 13 de la Llei qualificada de la Justícia.
3. Contra l’aute a què fa referència l’apartat anterior es pot interposar un recurs davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia en el termini de tretze dies hàbils.
Mostra redacció anterior, vigent del 04/09/2014 al 30/04/2021
Article 30
L’accés lliure comporta el dret de les parts de fer-se lliurar còpies sense cap més despesa que el pagament de les taxes que es fixin legalment, d’acord amb la
disposició transitòria primera de la Llei qualificada de la Justícia.
Igualment, els tercers, especialment per raons tècniques, es poden fer lliurar còpies en les mateixes condicions, si bé el tribunal pot refusar motivadament les còpies o prendre les mesures necessàries per no revelar la identitat i la resta de dades de les víctimes o dels tercers, tenint en compte el dret fonamental reconegut a l’
article 14 de la Constitució, i tot salvaguardant el principi contingut a l’
article 13 de la Llei qualificada de la Justícia.
Contra la resolució denegatòria es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia en el termini de tretze dies hàbils.
Modificat per la disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Capítol setè. Desenvolupament de l’article 19 bis de la Llei qualificada de la Justícia
Article 30 bis
1. El judici de revisió el pot promoure dins el termini de caducitat de tres mesos, a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà. També el pot promoure el seu representant legal i, en cas de mort, els seus hereus, els seus progenitors, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella. Aquest procediment també el pot promoure el Govern en el mateix termini, per motius d’interès general, en cas que la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans porti causa d’un procés jurisdiccional administratiu en què hagi estat part.
2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior de Justícia i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar una còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans, i dels altres documents que siguin necessaris per fonamentar aquesta revisió. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.
3. La sala competent del Tribunal Superior de Justícia admet o no admet la demanda de revisió, mitjançant una providència o un aute, respectivament, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què s’ha presentat. La demanda de revisió només s’admet si es compleixen els requisits establerts a l’
article 19 bis de la Llei qualificada de la Justícia i en aquest article. Contra l’aute en què es decideix no admetre la demanda de revisió es pot interposar un recurs de reposició.
4. En cas que la sala competent del Tribunal Superior de Justícia admeti la demanda de revisió, el president de la sala esmentada designa mitjançant una providència el magistrat ponent del judici de revisió dins els tretze dies hàbils següents. Un cop ha estat designat i dins els tretze dies hàbils següents, el magistrat ponent trasllada la demanda a les altres parts del procés, al Ministeri Fiscal i a les altres persones els drets i interessos de les quals puguin resultar afectats com a conseqüència del judici de revisió, perquè la contestin en el termini de tretze dies hàbils.
5. A instància de part i mitjançant un aute, la sala competent pot suspendre l’execució de la sentència o les sentències que es pretenen revisar i adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
6. Un cop ha finalitzat el termini per contestar a la demanda, el magistrat ponent pot decidir de celebrar una vista dins els tretze dies hàbils següents. Un cop ha conclòs la vista o, en cas contrari, un cop ha finalitat el termini per contestar a la demanda, el tribunal dicta una sentència dins els tretze dies hàbils següents en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.
7. La desestimació de la demanda de revisió comporta l’arxivament de les actuacions i que s’imposin les costes processals al demandant únicament en cas que s’apreciï temeritat en la interposició del judici de revisió. L’estimació de la demanda determina la revocació de la sentència o les sentències que es pretenien revisar i, si escau, la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, sense imposar les costes processals a cap de les parts.
8. Contra la sentència que estima o desestima la demanda de revisió no es pot interposar cap recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
9. En cas que la sentència estimi la demanda de revisió, un cop ha guanyat fermesa es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.
Mostra afectació, vigent des del 21/07/2016
Disposició transitòria
El judici de revisió que es regula en aquest article pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor d’
aquesta Llei, o amb anterioritat si a la data de l’entrada en vigor d’
aquesta Llei estan en tràmit d’execució i sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres.
Afectació de la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, modificada per l’article 2 de la Llei 12/2016, del 28 de juny, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Mostra redacció anterior, vigent del 21/07/2016 al 30/04/2021
Article 30 bis
1. El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus progenitors, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella. Aquest procediment també pot ser promogut en el mateix termini pel Govern, per motius d’interès general, en cas que la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans porti causa d’un procés jurisdiccional administratiu en què hagi estat part.
2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.
3. La sala competent, a petició de part, pot suspendre l’execució de les sentències dictades pels tribunals ordinaris i/o adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
4. El magistrat designat com a ponent trasllada la demanda de revisió a les altres parts del procés, per tal que en el termini de tretze dies hàbils puguin al·legar el que estimin convenient en relació amb la demanda interposada. Transcorregut aquest termini, la sala dicta sense cap altre tràmit sentència en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.
5. Si la demanda és desestimada, es declara l’arxivament de les actuacions i es condemna la part demandant a satisfer les costes judicials ocasionades només en el cas que sigui apreciada temeritat en la interposició del judici de revisió. Si s’estima la demanda, la sala revoca la sentència o les sentències que han comportat la vulneració i, si escau, acorda la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, tot pronunciant-se sobre les costes judicials ocasionades en els termes que corresponguin.
6. La sentència que estima o desestima la demanda de revisió no és susceptible de recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
7. En el cas que la sentència sigui estimatòria i un cop hagi guanyat fermesa, es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.
Modificat per la disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Mostra redacció anterior, vigent del 04/09/2014 al 20/07/2016
Article 30 bis
1. El judici de revisió pot ser promogut dins el termini de caducitat de tres mesos a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, per la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, o pel seu representant legal i, en cas de mort, pels seus hereus, els seus pares, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella.
2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.
3. La sala competent, a petició de part, pot suspendre l’execució de les sentències dictades pels tribunals ordinaris i/o adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
4. El magistrat designat com a ponent trasllada la demanda de revisió a les altres parts del procés, per tal que en el termini de tretze dies hàbils puguin al·legar el que estimin convenient en relació amb la demanda interposada. Transcorregut aquest termini, la sala dicta sense cap altre tràmit sentència en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.
5. Si la demanda és desestimada, es declara l’arxivament de les actuacions i es condemna la part demandant a satisfer les costes judicials ocasionades només en el cas que sigui apreciada temeritat en la interposició del judici de revisió. Si s’estima la demanda, la sala revoca la sentència o les sentències que han comportat la vulneració i, si escau, acorda la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, tot pronunciant-se sobre les costes judicials ocasionades en els termes que corresponguin.
6. La sentència que estima o desestima la demanda de revisió no és susceptible de recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
7. En el cas que la sentència sigui estimatòria i un cop hagi guanyat fermesa, es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.
Modificat l’apartat 1 per l’article 1 de la Llei 12/2016, del 28 de juny, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Capítol vuitè. Desenvolupament dels articles 14 i 50 de la Llei Qualificada de la Justícia
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol setè. Desenvolupament dels articles 14 i 50 de la Llei Qualificada de la Justícia
Capítol renumerat per l’article 6 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Secció primera. Torns
Subsecció primera. Torns del Tribunal de Batlles
Article 31
1. A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després d’acomplir el procediment fixat al
segon paràgraf de l’apartat 7 de l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, i d’acord amb el que disposa aquest article, estableix les adscripcions principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions.
2. A continuació, el president del Tribunal de Batlles estableix els torns següents:
a) Torns rotatoris de ponències per actuar col·legiadament entre els batlles adscrits a la Secció Administrativa.
b) Torns rotatoris per actuar en composició unipersonal entre els batlles adscrits a la Secció Civil General, la Secció Civil Especialitzada, la Secció de Menors i la Secció Administrativa.
c) Torns rotatoris en la instrucció dels processos penals entre els batlles adscrits a la Secció d’Instrucció General i a la Secció d’Instrucció Especialitzada.
d) Torns rotatoris per assegurar les funcions de batlle de guàrdia.
Mostra redacció anterior, vigent del 03/03/2015 al 30/04/2021
Article 31
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després de donar compliment al procediment fixat al
segon paràgraf de l’article 50.3 de la Llei qualificada de la Justícia, i d’acord amb el que disposa aquest article, estableix les adscripcions principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions.
A continuació, el president del Tribunal de Batlles estableix els torns següents:
a) Torns rotatoris de ponències en cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.
b) Torns rotatoris en la instrucció dels processos penals entre els batlles adscrits a les seccions d’Instrucció.
c) Torns rotatoris per actuar en composició unipersonal en els processos civils, administratius i de menors entre els batlles adscrits a aquestes seccions.
d) Torns rotatoris per assegurar les funcions de batlle de guàrdia en què participen tots els batlles.
Modificat per la disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 02/03/2015
Article 31
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després de donar compliment al requisit previst per l’
article 50.2 de la Llei Qualificada de Justícia, i d’acord amb el que preveu el mateix article, establirà l’adscripció dels batlles a cadascuna de les seccions.
Immediatament després, el President del Tribunal de Batlles establirà els següents torns:
1. Torns rotatoris de ponències dins de cada una de les seccions civil, penal i administrativa.
2. Torn rotatori per atribuir la instrucció de les causes penals entre els batlles que composin aquesta secció especial.
3. Torn rotatori per actuar com a tribunal unipersonal en matèria de contravencions penals, procediments civils de quantia mínima o abreujat, afers relatius al contenciós de Seguretat Social i els demés que la legislació vigent atribueixi la competència al dit tribunal unipersonal. Aquest torn inclourà tots els batlles que siguin adscrits a cada secció de la Batllia.
4. Torns rotatoris per assegurar les suplències en cada una de les seccions del Tribunal de Batlles com a òrgan col·legiat. En cada un d’aquests torns hi participaran tots els batlles de la Batllia d’Andorra, excepte els adscrits a la secció de què es tracti.
5. I torn rotatori per assegurar les funcions de batlle de guàrdia en què participaran tots els batlles de la Batllia d’Andorra.
Modificat per l’article 8 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 32
El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 32
En el cas que, d’acord amb el torn rotatori establert, la ponència d’una causa correspongui a un batlle que, per qualsevol motiu o impossibilitat apreciada pel president del tribunal hagi d’ésser suplert, la ponència l’haurà d’assegurar el batlle següent en el torn.
Modificat per l’article 9 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 33
Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, el batlle següent en el torn.
En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat.
Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, al batlle següent en el torn.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 33
Les causes que siguin competència del Tribunal de Batlles com a òrgan unipersonal seran repartides segons l’ordre d’arribada constatat per la presidència del Tribunal de Batlles, seguint l’ordre estricte entre tots els batlles de la llista del torn corresponent. Quan un batlle a qui correspongui atribuir una d’aquestes causes es trobi absent o impossibilitat transitòriament, la causa li quedarà igualment assignada si bé, mentre duri l’absència o impossibilitat, assegurarà el tractament de la mateixa el batlle següent en la llista.
Modificat per l’article 10 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 34
L’atribució del coneixement dels processos, d’acord amb els torns que correspongui, és invariable, llevat dels casos que determinen les lleis.
A excepció de les previsions de l’
article 32 i dels altres casos que estableixen les lleis, no es poden modificar les llistes de torn i tampoc es pot alterar l’ordre que s’ha de seguir en aplicació d’aquestes llistes.
La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no pot afectar el repartiment dels processos ja atribuïts, els quals continuen sent coneguts pels mateixos batlles als quals han estat atribuïts, salvat el cas del canvi d’adscripció principal d’un batlle a una altra secció.
Les llistes de torns i de composició de les seccions, així com els documents que serveixen per atribuir el coneixement dels processos als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 34
L’atribució de causes, de secció i de ponències que, d’acord amb els corresponents torns correspongui, llevat de les causes d’incompatibilitat o excuses previstes legalment i del cas de recusació, són invariables.
No hi haurà altra modificació de les llistes de torn i alteració de l’ordre a seguir en aplicació de les mateixes, que no sigui la que resulti de manera general.
La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no afectarà mai el repartiment de les causes ja repartides, les quals continuaran essent assegurades pels mateixos batlles als qui foren atribuïdes, malgrat la seva posterior situació en altres torns i altres seccions.
Les llistes de torns, de composició de seccions i de suplències, així com els documents que serveixin per adscriure les causes als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.
Modificat per l’article 11 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 35
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 35
Tots els escrits en primera instància seran adreçats a la Batllia, sense necessitat d’especificar ni el càrrec, ni la persona del batlle però sí la jurisdicció, el procediment i la secció del Tribunal de Batlles al qual l’actor demana que sigui atribuït el coneixement de la causa.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 36
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 36
Tots els escrits seran presentats a màquina, amb les còpies que fixen els textos avui en vigor i, subsidiàriament, el costum, encapçalantlo, al marge dret, amb el número de causa, el nom de la part demandant i el nom de la part demandada. Seran signats per la part o el procurador i per l’advocat en exercici inscrit en el Col·legi d’Advocats d’Andorra.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Subsecció segona. Torns dels magistrats del Tribunal de Corts
Article 37
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Corts estableix sengles torns rotatoris de ponències i per actuar en composició unipersonal entre els magistrats adscrits al Tribunal, i també fixa el torn per assegurar les funcions que els atribueixen els articles
55 i
78.2 de la Llei qualificada de la Justícia i el torn de ponència del Ple.
En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.
Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut un procés en grau d’apel·lació no poden formar part de la sala per jutjar-lo.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 02/03/2015
Article 37
A l’inici de cada any judicial el president del Tribunal de Corts establirà un torn rotatori de magistrats ponents entre els quals quedaran repartides les causes portades al coneixement d’aquest tribunal així com el torn per assegurar les funcions que els articles
55 i
78.2 de la Llei Qualificada de la Justícia confien als magistrats del Tribunal de Corts.
Regiran per al règim de torns de ponència les mateixes normes referents al Tribunal de Batlles, en tot allò que siguin aplicables.
Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut com a president, com a ponent o en virtut d’altra competència, en grau d’apel·lació d’un aute, providència o altra mesura d’instrucció, no podran formar sala per jutjar la causa al fons.
Pel que fa a la substitució de magistrats s’estarà al que disposa la
Llei Qualificada de la Justícia, especialment els articles
51,
53 i
54.4.
Modificat per l’article 12 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Subsecció tercera. Torns dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Article 38
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior estableix les adscripcions principal i subsidiària dels magistrats a cadascuna de les sales, després d’haver-los escoltat, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient a les funcions confiades, i també per afavorir una distribució justa de les tasques.
A continuació, el president del Tribunal Superior estableix el torn de ponències de cadascuna de les sales i el torn de ponència del Ple.
En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 38
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra establirà el torn de ponència del ple, el torn de ponències de cada una de les tres sales. El President del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra nomenarà, així mateix i d’acord amb el previst en l’
article 58.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, els presidents de les sales.
També regiran, pel que fa referència al règim de torns de ponències, les mateixes normes referents al Tribunal de Batlles en tot allò que siguin aplicables.
Regiran pel règim de torns de ponències les previsions contingudes en la subsecció primera “mutatis mutandis”.
Modificat per l’article 13 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Secció segona
Article 39
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 39
En els procediments civils de mínima quantia i laborals, el demandant adreçarà a la Batllia la demanda amb expressió de la identitat i el domicili de la part demandada. Dintre dels cinc dies del dipòsit, el president de la Batllia dictarà providència designant el batlle que correspongui al qual trametrà la demanda. El batlle citarà a la part demandada amb trasllat de la demanda, emplaçantlo per contestar per la cúria més propera, respectant el que preveu l’
article 3 del decret de data 16 de febrer de 1.918.
En els demés procediments contenciosos el demandant s’adreçarà a la Batllia per fer citar a judici a la part demandada amb expressió de la identitat i el domicili d’aquesta i les demés especificacions previstes en l’
article 35 de la present llei. Dintre dels cinc dies el president dels batlles dictarà providència designant el ponent de la secció civil que correspongui al qual trametrà la petició de citació. El ponent emplaçarà a la part demandant i citarà a la part demandada perquè compareguin a presentar i escoltar demanda, respectivament, per la cúria més propera, respectant el que preveu l’
article 3 del decret de data 16 de desembre de 1918, sempre que no s’hagi de fer les citacions per edictes o per comissió rogatòria.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 40
Sense contingut
Article 41
Sense contingut
Article 42
Sense contingut
Capítol novè
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol vuitè. Desenvolupament de l’article 16 de la Llei Qualificada de la Justícia
Facultat dels jutges “a quo” en els recursos
Capítol renumerat per l’article 6 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 43
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 43
Cap batlle, secció, magistrat, o sala no pot adreçar peticions, opinions o demandes, referides a resolucions dictades pel mateix òrgan que siguin objecte de recurs davant un tribunal de grau superior. La informació a què es refereix l’
article 16 apartat 4 de la Llei Qualificada de la Justícia consisteix i s’esgota en la tramesa de la causa ella mateixa, per tal que pugui ésser examinada pel tribunal que hagi de resoldre el recurs.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Capítol desè
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol novè. Desenvolupament de l’article 18 de la Llei Qualificada de la Justícia
Sentències dictades de viva veu
Capítol renumerat per l’article 6 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 44
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 44
D’acord amb el previst en l’
article 18.2 de la Llei Qualificada de la Justícia, es podrà dictar sentència de viva veu en els procediments de mínima quantia així com en les contravencions penals. En cas que es faci ús d’aquesta possibilitat, el secretari aixecarà acta del dispositiu de la sentència dictada. En aquell moment se’n lliurarà còpia a les parts en unitat d’acte.
Modificat per l’article 14 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 45
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 45
La fonamentació fàctica i jurídica en què procedeix recolzar la sentència dictada de viva veu s’haurà de realitzar per escrit i notificarla a les parts en el termini màxim de 30 dies.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 46
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 46
En cas de sentència dictada de viva veu els terminis fixats per als recursos que corresponguin no començaran a córrer fins que s’hagi notificat, posteriorment i per escrit, la fonamentació. En absència de recurs no podrà guanyar fermesa ni executorietat fins després de l’exhauriment d’aquests terminis.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Capítol onzè. Desenvolupament de l’article 19 de la Llei qualificada de la Justícia
Comissions rogatòries
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol desè. Desenvolupament de l’article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia
Execució de sentències estrangeres
Capítol renumerat per l’article 6 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 47
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 23/09/2005 al 30/04/2021
Article 47
En absència de tractat internacional les sentències estrangeres dictades per tribunals penals, administratius, fiscals, militars, de guerra, de seguretat i d’excepció no són en cap cas executòries a Andorra i no s’admet la petició d’execució a Andorra.
Només les sentències civils, inclosos els efectes civils d’una sentència penal, poden ser objecte d’aprovació prèvia del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència.
També poden ser objecte de comís, sempre que es compleixin les condicions i formalitats previstes en el present article i els següents, els diners i valors i els béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, que provinguin de delicte major o menor que ho sigui també al Principat, si, com a resultat d’una sentència ferma d’un tribunal estranger dictada amb garantia dels drets de la defensa, l’Estat demandant ha formulat una sol·licitud en aquest sentit, sempre que tercers de bona fe hagin pogut fer valer llurs drets, que la resolució no sigui incompatible amb una resolució dels tribunals andorrans o que no hagi estat dictada en violació de les regles de competència exclusiva previstes pel dret andorrà.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 22/09/2005
Article 47
En absència de tractat internacional les sentències estrangeres dictades per tribunals penals, administratius, fiscals, militars, de guerra, de seguretat i d’excepció no seran en cap cas executòries a Andorra i no serà admesa la petició d’execució a Andorra.
Només les sentències civils, inclosos els efectes civils d’una sentència penal, podran ésser objecte de prèvia aprovació del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència.
Modificat per la disposició final primera de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.
Article 48
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 48
Rebuda la demanda d’exequàtur el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra la trametrà al ponent de la sala civil que correspongui i aquest en donarà trasllat a la part contra qui es pretén executar la sentència i al Ministeri Fiscal, donantloshi un termini de tretze dies per contestar. Es donarà successivament tràmit de rèplica i dúplica, amb els terminis de tretze dies, i s’obrirà a proves practicantse aquelles que proposin les parts i el Ministeri Fiscal, que siguin declarades pertinents, i les decidides d’ofici pel ponent.
Tancat el judici a proves i a la vista de les mateixes de les quals les parts en tindran trasllat, aquestes podran adreçar un escrit de conclusions dintre dels tretze dies del trasllat del judici de proves, o en substitució de les conclusions escrites se celebrarà vista oral si una de les parts ho sol·licita.
La resolució per la qual es doni l’exequàtur serà una sentència. Una vegada l’exequàtur concedit la part que l’hagi demanat podrà fer executar la sentència per les vies ordinàries d’execució.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 49
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 49
El procediment tindrà per objecte la verificació i el control que la sentència a executar compleixi cumulativament amb els requisits següents:
. la competència de la jurisdicció que l’ha dictat.
. la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció.
. l’aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.
. la conformitat a l’ordre públic nacional i internacional.
. l’absència de tot frau a la llei nacional.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 50
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 50
Les resolucions que ordenen una mesura cautelar o trava que afecti a persones, béns i drets situats a Andorra podran ésser ateses si es compleixen els requisits previstos en l’
apartat 2 de l’article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia i si aquell en benefici de qui han estat dictades presta caució suficient en la quantia fixada pel costum per reparar els danys i perjudicis que eventualment es puguin derivar de la mesura cautelar o de la trava.
La mesura cautelar o la trava queda sense efecte si en el termini d’un mes, dia per dia, a comptar del dia en què sigui atesa a Andorra, la part en benefici de qui s’hagi dictat no compareix davant la jurisdicció civil andorrana als efectes d’iniciar el judici al fons, o provi que aquest ha estat iniciat en el país d’on prové la resolució de mesures cautelars a exercitar a Andorra.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 51
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 51
Quan les resolucions estrangeres que ordenin una mesura cautelar o trava afectin a béns i drets de persones no andorranes o que no tinguin residència ni domicili a Andorra, aquestes seran adoptades en les condicions de l’
apartat 2 de l’article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia per una durada d’un any renovable per un altre període d’un any, sempre que la jurisdicció estrangera que l’ha pronunciat interessi abans del finiment de l’any que la mesura sigui mantinguda i provi que s’està seguint un procediment al fons que sustenti la mesura acordada.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 52
1. Les comissions rogatòries que els tribunals estrangers trametin als tribunals andorrans sol·licitant la pràctica de diligències judicials en els casos que no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, es regeixen pel que segueix:
a) Les peticions han de ser rebudes, i una vegada formalitzades, han de ser retornades a través del ministeri encarregat dels afers exteriors.
b) El ministeri encarregat dels afers exteriors les cursa al president del Tribunal de Batlles, el qual les assigna per torn als batlles perquè siguin executades, si escau. Si l’objecte de la comissió rogatòria té vinculació amb un procés del qual és coneixedor un batlle o tribunal, es tramet, respectivament, al batlle o al president del tribunal esmentats. En cas d’urgència, es tramet al batlle de guàrdia.
c) Els requisits d’admissibilitat són els mateixos que regeixen en les demandes de cooperació penal internacional i que estableixen les lleis de procediment penal, en allò que hi sigui aplicable.
d) Les diligències que es practiquen en compliment de les comissions rogatòries es duen a terme seguint les lleis processals andorranes.
2. Les comissions rogatòries que els tribunals andorrans trametin als tribunals estrangers quan no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, són enviades al ministeri encarregat dels afers exteriors a través del president del tribunal que correspongui.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 52
Els exhorts, comissions rogatòries i altres peticions que els òrgans de justícia estrangers facin als òrgans de justícia andorrans interessant la pràctica de diligències judicials en els cassos que no sigui d’aplicació una convenció internacional, es regiran pel que segueix:
1) Les peticions hauran d’ésser rebudes i una vegada complimentades hauran d’ésser trameses a través del Ministeri de Relacions Exteriors d’Andorra.
2) El Ministeri de Relacions Exteriors les cursarà al president del Tribunal de Batlles el qual les distribuirà per a la seva execució, si escau, als batlles. Si l’afer té vinculació amb una causa de la que entengui un batlle en tribunal unipersonal o una secció, serà tramés, respectivament, al dit batlle o al president de la secció o a un batlle d’instrucció per torn.
En els demés cassos al batlle de guàrdia.
3) Els requisits d’admissibilitat són els mateixos que regeixen per a les demandes d’exequàtur conforme als articles precedents.
4) Les diligències que es practiquin en complement dels exhorts, comissions rogatòries i altres peticions hauran d’ésser-ho seguint les lleis processals andorranes.
Modificat per l’article 15 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Capítol onzè (suprimit)
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol onzè. Desenvolupament de l’article 42 de la Llei Qualificada de la Justícia
Habilitació de dies i hores inhàbils
Capítol suprimit per l’article 16 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 53
Sense contingut
Capítol dotzè (suprimit)
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol dotzè. Desenvolupament de l’article 45 de la Llei Qualificada de la Justícia
Capítol suprimit per l’article 17 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 54
Sense contingut
Capítol dotzè. Desenvolupament de l’article 48 de la Llei Qualificada de la Justícia
Batlle de guàrdia
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol tretzè. Desenvolupament de l’article 48 de la Llei Qualificada de la Justícia
Batlle de guàrdia
Capítol renumerat per l’article 17 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 55
El Batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils que fixa l’
article 41 bis, apartat 2, de la Llei qualificada de la Justícia, i durant les hores no hàbils, d’acord amb l’
article 41 bis, apartat 1, de la Llei esmentada. Durant els dies i les hores hàbils exerceix les funcions que li són atribuïdes per les lleis i les altres que estableixi el president del Tribunal de Batlles a l’inici de cada any judicial.
Article 56
El Batlle de guàrdia coneix de les actuacions i els processos que siguin competència de la Batllia i s’hagin de tramitar i resoldre durant els dies inhàbils i les hores no hàbils, i també de les actuacions i els processos que s’hagin de tramitar i resoldre amb caràcter d’urgència durant els dies i hores hàbils. També exerceix en tots els casos les altres funcions que les lleis li atribueixen.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 56
La competència del batlle de guàrdia s’estableix com segueix:
a) El batlle de guàrdia, mentre sigui efectiva la guàrdia, serà competent per a tots els assumptes que siguin portats al coneixement de la Batllia.
b) Continuarà coneixent després de la guàrdia dels afers que conegui durant la mateixa quan, per atribució posterior per torn, li siguin assignats, així com les causes previstes en el
capítol segon de la present llei.
Modificat per l’article 19 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 57
Sense perjudici que, d’acord amb el que disposa l’
article 56, el batlle de guàrdia hagi de conèixer d’una actuació o un procés que ha estat atribuït prèviament per torn a un altre batlle, correspon a aquest darrer continuar coneixent d’aquesta actuació o procés en el cas que estigui en disposició de fer-ho.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 57
Si, durant la guàrdia, el batlle a qui prèviament havia estat assignada la causa es persona a la Batllia i es fa càrrec de l’afer en què estigui coneixent el batlle de guàrdia, cessarà la competència prorrogada d’aquest i quedarà restablerta la del batlle a qui havia estat prèviament assignada la causa.
Modificat per l’article 20 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 58
En finalitzar l’actuació de guàrdia, el batlle de guàrdia la tramet al batlle al qual se n’ha atribuït prèviament per torn el coneixement o, en cas contrari, al president del Tribunal de Batlles, per tal que n’atribueixi el coneixement, si escau, al batlle a qui correspon per torn.
El Batlle que ha actuat per torn en funcions de guàrdia continua coneixent amb posterioritat de les actuacions i els processos que li siguin atribuïts per un altre torn; dels processos que regula el
capítol segon; en el supòsit que regula l’
article 32, i també en els demés casos establerts per les lleis.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 58
En finalitzar la guàrdia, el batlle de guàrdia trametrà les actuacions al batlle o a la secció competent si es troben designats, o al president del Tribunal de Batlles en cas contrari. Les causes començades davant el batlle de guàrdia seran atribuïdes al batlle o secció competents segons el torn.
Modificat per l’article 21 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 59
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 02/03/2015
Article 59
El batlle que, en ocasió d’una guàrdia, hagi portat a cap actes d’instrucció penal no podrà posteriorment formar part de la secció penal del Tribunal de Batlles en la mateixa causa per ell coneguda malgrat hagi cessat en la instrucció de la causa en cessar la guàrdia.
Derogat per l’article 22 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Capítol tretzè. Desenvolupament dels articles 52 a 55 de la Llei qualificada de la Justícia
El Tribunal de Corts
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol catorzè. Desenvolupament dels articles 53 i 54 de la Llei Qualificada de la Justícia
Magistrats del Tribunal de Corts
Capítol renumerat i modificat l’enunciat pels articles 17 i 23, respectivament, de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 60
El president del Tribunal de Corts fixa les dates de les sessions i distribueix els processos pendents intentant equilibrar les vistes.
Segons les necessitats del servei, els processos distribuïts, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, les recusacions i les excuses legals, el president compon cada tres mesos les diverses formacions de sala que intervenen en el curs de cada sessió.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 60
El president del tribunal fixa les dates de les sessions i distribueix els assumptes pendents intentant equilibrar les vistes.
Segons les necessitats del servei, les ponències distribuïdes, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, recusacions i excuses legals el president del tribunal composarà cada tres mesos les diferents formacions de sala amb magistrats titulars i, si és el cas, amb magistrats adjunts, si n’hi ha i, per torn, amb batlles habilitats, que intervindran en el curs de cada sessió mensual sense perjudici que, atenent les dificultats més amunt esmentades, es puguin fixar un més gran nombre de vistes.
Modificat per l’article 24 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 61
Quan el president del Tribunal de Corts no participa en la formació de sala, n’assegura la presidència el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, n’assegura la presidència el magistrat de més edat.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 61
Si el magistrat president és substituït i el magistrat vice-president és present, aquest assegurarà la presidència del Tribunal de Corts. Si ambdós són substituïts presidirà la sala l’altre magistrat titular. Aquesta regla és d’aplicació en relació a la ponència.
Modificat per l’article 25 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 62
Una vegada iniciada la fase processal de la vista oral no hi cabrà substitució fins a la resolució de la causa en curs, havent-se de reproduir íntegrament l’acta de judici en cas d’indisponibilitat del magistrat a substituir sorgida en el curs de la vista.
Article 63
El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin dos dels membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords són adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats. Aquests acords no són vinculants per al president.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 63
Cas que procedeixi nomenar magistrats adjunts, la durada de llur mandat serà fixada abans del començament de les operacions de reclutament o promoció, no podent abastar una sola causa.
Modificat per l’article 26 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 64
És competència del Ple del Tribunal de Corts acordar la detenció i el processament de les persones esmentades als articles
55 i
78.2 de la Llei qualificada de la Justícia, en els casos que s’hi determinen.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 64
El President del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, oits tots els magistrats del tribunal, adscriu a cada un d’ells a una de les tres sales, civil, penal i administrativa. Les ponències seran repartides per torn. L’adscripció dels magistrats a cada sala es farà segons preveu l’
article 50 de la Llei Qualificada de la Justícia per a l’adscripció dels batlles a les seccions “mutatis mutandis”.
Modificat i encabit dins el nou Capítol tretzè, per l’article 27 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Capítol catorzè. Desenvolupament dels articles 56 a 58 de la Llei Qualificada de la Justícia
El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol quinzè. Desenvolupament dels articles 56 a 58 de la Llei Qualificada de la Justícia
El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Capítol renumerat per l’article 17 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Secció primera (suprimida)
Secció primera. El ple
Article 65
El ple del tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin tres dels seus membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern del tribunal i els aspectes administratius del mateix. En aquestes deliberacions els acords seran adoptats per majoria dels assistents i el president aixecarà acta, signada per tots els magistrats. Aquests acords no seran vinculants per al president.
Article 66
És competència del Ple del Tribunal Superior resoldre els processos o recursos establerts als articles
10,
63,
75 i
78.3 de la Llei qualificada de la Justícia, els recursos contra els acords o les resolucions del Consell Superior de la Justícia que fixen els articles
31,
68.3 i
87 de la Llei qualificada de la Justícia i els articles
10.4,
10.7 i
28.2 de la Llei del Ministeri Fiscal, i tots els recursos establerts per les lleis, ordinaris o extraordinaris, que es puguin interposar contra les resolucions de les sales del mateix Tribunal Superior. En aquest darrer supòsit, els magistrats que han dictat la resolució recorreguda davant el Ple no en poden formar part.
Secció segona. Les sales
Article 67
Les sales tenen competència directa sobre les matèries civils, administratives i penal, respectivament. Els recursos al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seran adreçats a la sala competent.
Secció tercera. El procediment
Article 68
1. Una vegada rebut el recurs pel Ple o per una de les sales, el president del Tribunal Superior de Justícia o de sala corresponent, respectivament, designa el ponent que correspongui per torn.
2. Els recursos se substancien d’acord amb les lleis aplicables.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 68
Una vegada rebut el recurs pel ple o per una sala, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra o el de la sala corresponent designarà el ponent que correspongui segons el torn de ponències, el qual instruirà la causa.
Modificat per la disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 69
En les audiències públiques i les vistes orals davant el Tribunal Superior, el Tribunal de Corts i el Tribunal de Batlles, els magistrats, els batlles, els representants del Ministeri Fiscal i els advocats han de vestir toga.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 69
En les vistes orals davant del ple i de les sales del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra així com davant el Tribunal de Corts i la secció penal de la Batllia, els magistrats, els batlles, els representants del Ministeri Fiscal i els advocats hauran de vestir toga. Mentre no es fixi cap altre model, la toga serà per a tots la que avui és en ús pels advocats del Col·legi d’Andorra.
Modificat per l’article 30 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Secció quarta
Article 70
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 70
Una vegada assignat el recurs a la sala civil i nomenat el ponent, el president de la sala verificarà les condicions d’admissibilitat formal del recurs a la vista de la proposta del ponent. Si el recurs no és admissible ho declararà. Si ho és, es pronunciarà sobre l’admissió a ambdós efectes o a un sol efecte, condicionant en aquest darrer cas l’execució provisional a la prestació de caució suficient per part d’aquell en profit de qui s’executi la resolució, i emplaçarà la part recurrent perquè, en el termini de tretze dies hàbils, adreci les seves conclusions al tribunal en tants exemplars com parts hi hagi en el procediment, més tres.
Dintre dels tretze dies següents a la notificació del pronunciament sobre l’admissió del recurs a un efecte, la part contra qui s’hagi d’executar la resolució podràn fer recurs de reposició davant la sala civil. Es donarà trasllat del recurs a l’altra part que podrà contestar dintre el termini de tretze dies, i la sala, a la vista de la proposta del ponent, dictarà aute definitiu.
Si dintre del termini acordat la part recurrent no formula conclusions, s’entendrà que ha desistit del seu recurs i es declararà el recurs desert. Si hi ha pluralitat de recurrents, el desistiment d’un d’ells per manca de presentació de conclusions dins del termini no perjudicarà els demés recursos.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 71
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 71
Els recursos interposats condicionalment, pel cas que les altres parts facin a llur torn recurs, es consideraran desistits si, en el termini hàbil de recórrer, cap altra part no n’ha formulat o no n’ha formulat la part al recurs de la qual el recurrent ha condicionat el seu.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 72
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 72
El ponent comunicarà les conclusions del recurrent a les altres parts en el termini de cinc dies d’acabat el termini per formular conclusions, les quals disposaran d’altre termini de tretze dies hàbils per contestar les conclusions.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 73
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 73
No s’admetrà la pràctica de proves noves. No obstant això, el ponent podrà ordenar la pràctica de les proves que hagin estat denegades en la instància “a quo” en cas que la considerés pertinent, que s’hagués fet, oportunament, la protesta, i que s’hagués interessat la seva pràctica davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. També podrà ordenar proves per a millor proveir i aquelles a instància de parts que hagués estat impossible practicar en instàncies anteriors. En aquests cassos, dintre dels cinc dies següents a la pràctica d’aquestes proves, es donarà trasllat del resultat de les mateixes a totes les parts.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 74
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 74
Formulades les respectives conclusions i les contestes o, eventualment, practicades o denegades les proves interessades per les parts d’acord amb el previst als precedents articles, el magistrat ponent emplaçarà les parts per a la vista oral.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 75
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 75
A la vista oral, els advocats de cada part informaran oralment al tribunal. La part no recurrent o que hagi desistit en el seu recurs només podrà informar en contestació als informes orals dels recurrents. La no presència en la vista oral d’una de les parts recurrents o recorregudes no serà obstacle perquè la causa sigui conclosa i el tribunal passi a deliberar.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 76
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 76
Les deliberacions es faran sobre la proposta de sentència del ponent. La decisió es prendrà per majoria de vots, dintre els trenta dies següents a la vista oral, i serà redactada pel ponent i signada per tots els magistrats de la sala.
La sentència haurà d’ésser notificada a les parts dintre els tretze dies següents del seu pronunciament. Còpia autèntica, juntament amb els autes serà remesa al tribunal “a quo”, dintre de cinc dies.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Secció cinquena
Article 77
Sense contingut
Secció sisena. Procediments davant de la sala administrativa
Article 78
Seran tramitats d’acord amb el que es preveu en el
capítol divuitè de la present llei.
Capítol quinzè. Procediments civils
Secció primera
Article 79
Sense contingut
Article 80
Sense contingut
Article 81
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 81
Els
articles 6, 7 i 8 queden derogats i substituïts pel següent:
“Les sentències són apel·lables a dos efectes. Presentada l’apel·lació el ponent emplaçarà a les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra per formalitzar el recurs en el termini de quinze dies i remetrà els autes originals al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 82
Sense contingut
Secció segona
Article 83
Sense contingut
Article 84
Sense contingut
Article 85
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 85
L’
article 8 queda redactat com segueix:
“El batlle dictarà sentència en el termini de trenta dies. La sentència només serà apel·lable davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan la quantia del litigi sigui superior a 100.000 pessetes.”
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Secció tercera
Article 86
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 86
Tots els procediments civils de quantia superior a 200.000 pessetes i que no excedeixi de 2.000.000 de pessetes, o els seus respectius contravalors en altra moneda, així com els procediments interdictals, de terceries i tota mena d’incidents en els procediments civils, se substanciaran amb subjecció a les normes contingudes en els
articles 5 a 21, ambdós inclosos, de l’annex II del decret del 4 de febrer de 1986, els quals queden modificats d’acord amb el que preveuen els següents articles d’aquesta secció.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 87
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 87
Els
dos darrers apartats de l’article 8 queden redactats com segueix:
“Contra l’aute en què es declari que correspon el judici ordinari no s’hi donarà recurs de cap mena. El batlle trametrà immediatament la causa a la secció civil del Tribunal de Batlles davant del qual emplaçarà les parts perquè es personin a efectes de seguir el judici segons les normes del procediment ordinari.
Contra l’aute en què es declari que correspon el procediment abreujat hi cap solament la manifestació de protesta perquè sigui decidida, en el seu cas, al resoldre l’assumpte principal en tràmit de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 88
Sense contingut
Article 89
Sense contingut
Article 90
Sense contingut
Article 91
Sense contingut
Secció quarta
Article 92
Sense contingut
Article 93
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 93
La menció que l’
article 1 fa al “batlle que hagi conegut de l’assumpte en primera instància” s’haurà d’entendre feta al “ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles o al batlle que hagin conegut de l’assumpte en primera instància”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 94
Sense contingut
Article 95
Sense contingut
Article 96
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 96
L’
article 4 queda redactat com segueix:
“Si no hi ha conformitat, el ponent del Tribunal de Batlles o el batlle, segons correspongui, citarà a ambdues parts perquè compareguin amb els mitjans de prova pertinents. Practicades les proves, el Tribunal de Batlles o, en el seu cas, el batlle resoldrà fixant la liquidació o indemnització”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Capítol setzè. Desenvolupament dels articles 97 i 101 de la Llei Qualificada de la Justícia
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol dissetè. Desenvolupament dels articles 97 i 101 de la Llei Qualificada de la Justícia
Capítol renumerat per l’article 17 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Advocats
Article 97
Sense contingut
Article 98
Sense contingut
Article 99
Sense contingut
Article 100
La situació econòmica desfavorable o d’insolvència a l’efecte que sigui designat un advocat per a la defensa i l’assistència lletrades gratuïtes és declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent del Tribunal de Batlles que coneix el procés o, si escau, pel batlle a qui correspon per torn, el qual pot ordenar d’ofici la pràctica de proves destinades a aclarir la situació econòmica de la persona sol·licitant. El batlle o el ponent del Tribunal de Batlles pot no admetre la sol·licitud quan la pretensió que es vol formular i per a la qual se sol·licita la declaració de la situació econòmica desfavorable o d’insolvència es troba mancada manifestament de fonamentació.
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Article 100
L’acreditació de pobresa o insolvència serà declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent de la secció de Tribunal de Batlles que conegui l’afer, el qual podrà ordenar la pràctica de proves d’ofici destinades a aclarir la situació econòmica del sol·licitant.
Modificat per l’article 31 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Article 101
Sense contingut
Article 102
Sense contingut
Article 103
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 103
En l’
article 11 del Codi de Procediment Penal la menció “Tribunal de Corts” s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”, el darrer paràgraf del qual queda substituït pel següent:
“A cada incorporació d’un advocat al Col·legi d’Advocats d’Andorra aquest trametrà al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra la documentació acreditativa d’haver obtingut les autoritzacions administratives necessàries i la inscripció prèvia al Col·legi. El president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en donarà trasllat al Ministeri Fiscal per informe dintre dels tretze dies, i si dintre d’altres tretze dies no es dicta resolució fonamentada en els apartats 1 a 4 del present article, s’entendrà admès a actuar davant els tribunals andorrans i el Col·legi d’Advocats d’Andorra procedirà a donarloshi l’alta definitiva.”
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 104
Sense contingut
Article 105
Sense contingut
Capítol dissetè. Procediment penal
Secció primera
Article 106
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 106
Totes les mencions que el
Codi Penal fa al “Tribunal de Menors” i al “Tribunal de Delictes Menors” s’entendran fetes, respectivament, al “Tribunal de Corts” i al “Tribunal de Batlles”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Secció segona
Article 107
Sense contingut
Article 108
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 108
L’
article 1 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:
“La facultat d’administrar justícia en matèria criminal correspondrà exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, al Tribunal de Corts, al Tribunal de Batlles i als batlles, als quals s’atribueix la potestat d’aplicar les lleis, jutjant i fent executar allò que hagi estat jutjat.”
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 109
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 109
El darrer punt de l’
article 2 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:
“Coneixerà, així mateix, dels recursos d’apel·lació que s’interposin contra les sentències i altres resolucions dictades pel Tribunal de Batlles en causes seguides per delictes menors, i pels batlles en causes seguides per contravencions penals”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 110
Sense contingut
Article 111
Sense contingut
Article 112
Sense contingut
Article 113
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 113
L’
article 44 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:
“Serà batlle competent durant la instrucció de les causes aquell a qui correspongui per torn. A aquests efectes, les querelles i denúncies seran repartides pel president del Tribunal de Batlles. Quan un batlle o un tribunal que estiguin instruint o jutjant tinguin coneixement, per mitjans diferents de la querella i de la denúncia, de que s’ha comés un fet delictuós, només serà competent en la mesura en què el fet delictuós estigui en connexió i, en el cas que procedeixi, es designarà el batlle instructor que correspongui per torn per instruir la causa. Els demés tribunals només hauran de posar els fets en coneixement del president del Tribunal de Batlles si consideren que no tenen connexió amb els que estan jutjant, i a l’efecte que es designi el corresponent batlle instructor.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 114
Sense contingut
Article 115
Sense contingut
Article 116
Sense contingut
Article 117
Sense contingut
Article 118
Sense contingut
Article 119
Sense contingut
Article 120
Sense contingut
Article 121
Sense contingut
Article 122
Sense contingut
Article 123
Sense contingut
Article 124
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 124
L’
article 213 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:
“Les sentències seran notificades pel president o per un membre del tribunal que les ha dictat, o pel batlle, com a tribunal unipersonal, respectivament. Per mandat de cada un d’ells la notificació podrà ésser feta per un secretari del tribunal. La notificació serà feta mitjançant lectura i lliurament de còpies en acte públic, tot el que es farà constar per diligència”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 125
Sense contingut
Article 126
Sense contingut
Article 127
Sense contingut
Article 128
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 128
L’
article 231 del Codi de Procediment Penal queda redactat com segueix:
“L’execució de sentències recaigudes en els judicis per contravencions penals correspon al batlle; pels delictes menors, al president del Tribunal de Batlles; i pels delictes majors, al president del Tribunal de Corts. Els incidents en període d’execució seran resolts pels mateixos tribunals, respectivament.”
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 129
Sense contingut
Article 130
Sense contingut
Article 131
Sense contingut
Article 132
Sense contingut
Article 133
Sense contingut
Article 134
Sense contingut
Article 135
Sense contingut
Secció tercera
Article 136
Sense contingut
Secció quarta
Article 137
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 137
Les causes penals davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra se substanciaran pel procediment pel qual es regien els recursos de suplicació formulats davant del Tribunal Superior de Corts contra les decisions del Tribunal de Corts en primera instància, segons el previst en el
decret del 13 de juliol de 1990. Totes les referències del referit decret al “Tribunal Superior de Corts” s’entendran fetes al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Capítol divuitè. Procediments administratius
Article 138
Sense contingut
Article 139
Sense contingut
Article 140
Sense contingut
Article 141
Sense contingut
Article 142
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 142
La menció que fa l’
article 26 al “secretari del Tribunal o del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “secretari del Tribunal de Batlles o del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 143
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 143
La referència que l’
article 28 fa al “tribunal, el jutjat o el ponent”, s’entendrà feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, el Tribunal de Batlles o el ponent de la secció administrativa”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 144
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 144
La menció que l’
article 29 fa del “jutjat” s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”. Se suprimeix en aquest mateix article la frase “per votació de la meitat dels seus membres”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 145
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 145
Les referències que l’
article 30 fa a “el jutjat o tribunal” s’entendran fetes al “Tribunal de Batlles” i al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.
El
tercer paràgraf de l’article 30 queda redactat com segueix:
“Es podran acumular en un mateix procés les pretensions que no siguin incompatibles entre elles i es formulin en relació a un mateix acte administratiu”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 146
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 146
La referència de l’
article 31 al “president o pel jutge degà” s’entendrà feta al “ponent de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra” i al “ponent de la secció administrativa del Tribunal de Batlles”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 147
Sense contingut
Article 148
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 148
L’
article 37 queda redactat com segueix:
“La demanda serà presentada al Tribunal de Batlles. El president la traslladarà a la secció administrativa del tribunal. La demanda serà presentada en tantes còpies com parts en el litigi hi hagi més una”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 149
Sense contingut
Article 150
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 150
El primer paràgraf de l’
article 39 queda redactat com segueix:
“Una vegada tramesa la demanda, el ponent de la secció administrativa, en un termini improrrogable de cinc dies, convocarà la secció per decidir:
a) la competència de la jurisdicció administrativa i fiscal en l’afer.
b) l’acceptació o refús de la demanda després d’examinar la concurrència o no concurrència dels requisits necessaris.
c) la suspensió o manteniment de l’acte impugnat d’acord amb l’
article 9.
En cas de decisió d’incompetència o de refús hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. Contra la decisió de suspensió o manteniment de l’acte impugnat no hi haurà lloc a recurs si no és juntament amb l’apel·lació contra la sentència definitiva”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 151
Sense contingut
Article 152
Sense contingut
Article 153
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 153
L’
article 45 queda redactat com segueix:
“Les excepcions formulades en els escrits de contestació a la demanda seran resoltes, a l’arbitri del Tribunal de Batlles, ja sigui per aute incidental, abans de la sentència, o en la sentència definitiva.
Quan les excepcions siguin resoltes per aute incidental, només hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan es doni lloc a l’excepció formulada i s’impossibiliti la continuació del procediment, d’acord amb el
títol IV secció primera d’aquesta llei. En tots els demés casos només procedirà recurs d’apel·lació contra sentències definitives.
La citació dels testimonis admesos serà feta pel ponent”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 154
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 154
Les referències de l’
article 46 al “jutge instructor i al secretari del Jutjat”, s’entenen fetes al “ponent i al secretari de la Batllia”.
El ponent podrà decidir que l’audició dels testimonis es faci davant la secció constituïda.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 155
Sense contingut
Article 156
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 156
La referència que conté l’
article 48 al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència feta al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entén feta al “Tribunal de Batlles”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 157
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 157
L’
article 49, resta redactat com segueix:
“El batlle ponent o el Tribunal de Batlles podrà decidir d’ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimi pertinent per resoldre justament”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 158
Sense contingut
Article 159
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 159
La menció de l’
article 51 al “jutge instructor” s’entén feta al “batlle ponent”. La referència a l’“altre jutge” s’entén feta a la secció administrativa del Tribunal de Batlles.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 160
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 160
L’
article 52, queda redactat com segueix:
“La deliberació serà secreta i hi participaran solament els batlles que composin la secció administrativa, els quals decidiran per majoria, signant la sentència tots els components de la secció.”
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 161
Sense contingut
Article 162
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 162
En l’
article 56, la referència al “Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entén feta a “Tribunal de Batlles”. La referència al “Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entén feta al “Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 163
Sense contingut
Article 164
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 164
L’
article 58 queda redactat com segueix:
“El recurs d’apel·lació es presentarà davant la sala administrativa del Tribunal de Batlles. El ponent emplaçarà a les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra per formalitzar el recurs en el termini de quinze dies i remetrà els autes al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 165
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 165
L’
article 59 queda redactat com segueix:
“Formalitzat el recurs per part del recurrent i rebuda la causa, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra designarà el ponent que correspongui i aquest dintre els cinc dies donarà trasllat de l’escrit d’apel·lació a totes les parts, emplaçantles per al tràmit de contesta en el termini de tretze dies.
El ponent decidirà sobre la substitució de la celebració de la vista oral per a la presentació d’escrits de conclusions si ambdues parts ho haguessin demanat expressament en els escrits d’apel·lació i de contestació de l’apel·lació.”
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 166
Sense contingut
Article 167
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 167
L’
article 63 queda redactat com segueix:
“El ponent convocarà la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, la qual decidirà, en els cinc dies següents, sobre la petició de suspensió o manteniment de l’acte impugnat reproduïda en segona instància o formulada per primera vegada en grau d’apel·lació, d’acord amb l’
article 9.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 168
Sense contingut
Article 169
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 169
En l’
article 67 el termini fixat al ponent per trametre a la resta dels membres de la sala el projecte de sentència resta fixat en quinze dies, si bé es comptaran a partir de la data en què s’hagi dipositat els escrits de conclusions o s’hagi celebrat la vista oral.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 170
Sense contingut
Article 171
Sense contingut
Article 172
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 172
L’
article 75 queda redactat com segueix:
“La sentència es pronunciarà en nom del poble andorrà, expressarà que és ferma i executiva i serà signada per tots els magistrats de la sala.”
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 173
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 173
L’
article 77 queda redactat com segueix:
“Contra la resolució d’incidents que impossibilitin la prossecució del procediment previst per l’
article 45, es podrà interposar recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 174
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 174
En l’
article 79, la referència feta al “secretari del tribunal” s’entendrà feta al “president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”. La referència feta al “jutge degà del Jutjat Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “president del Tribunal de Batlles”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 175
Sense contingut
Article 176
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 176
En l’
article 81, la referència feta al “secretari del tribunal” s’entén feta al “president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”. La referència al “president del Tribunal Administratiu i Fiscal” s’entendrà feta al “president de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 177
Sense contingut
Article 178
Sense contingut
Article 179
Sense contingut
Article 180
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 180
Els
articles 89, 90 i 91 queden sense contingut per ésser substituïts per les previsions contingudes en els articles
32,
42 a 49 i connexes de la Llei d’Expropiació. Contra totes les decisions en aquesta matèria del Tribunal de Batlles, hi cabrà recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra que serà substanciat pel procediment ordinari previst en aquesta llei.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 181
Sense contingut
Article 182
Sense contingut
Article 183
Sense contingut
Article 184
Sense contingut
Article 185
Sense contingut
Article 186
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 26/10/2022
Article 186
L’
article 110 queda redactat com segueix:
“Els incidents d’execució seran resolts pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat. Aquests incidents tindran prioritat sobre la tramitació de les causes en curs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.”
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu.
Article 187
Sense contingut
Capítol dinovè. Modificacions de diferents textos legals per adequar-los al contingut de la Llei Qualificada de la Justícia
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 03/09/2014
Capítol vintè. Modificacions de diferents textos legals per adequar-los al contingut de la Llei Qualificada de la Justícia
Capítol renumerat per l’article 17 de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
Secció primera
Article 188
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 188
L’expert al qual es refereix l’
article 7.2 serà nomenat pel batlle de torn en tribunal unipersonal.
L’autoritat judicial davant la qual el Registre promourà d’ofici la regularització prevista en l’
article 7.2 serà la secció civil del Tribunal de Batlles.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 189
Sense contingut
Article 190
Sense contingut
Article 191
Sense contingut
Article 192
Sense contingut
Article 193
Sense contingut
Article 194
Sense contingut
Secció segona
Article 195
Sense contingut
Article 196
Sense contingut
Article 197
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 197
La menció feta als “batlles” en els articles
8,
9,
10,
27,
29,
38,
49,
59,
67,
71, s’entendrà feta al “Tribunal de Batlles”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 198
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 198
La menció feta al “batlle” en els articles
12,
13,
16,
21,
22,
24,
25,
36,
37,
40,
48,
51,
52,
55,
61,
62,
63,
65, i
66 s’entendrà feta al “ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles”.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 199
Sense contingut
Article 200
Sense contingut
Secció tercera
Article 201
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 201
Les mencions que aquest
decret conté a “algun dels batlles” s’entendran fetes al “batlle del tribunal unipersonal” o “al Tribunal de Batlles”, segons correspongui.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 202
Sense contingut
Secció quarta
Article 203
Sense contingut
Secció cinquena
Article 204
Sense contingut
Article 205
Sense contingut
Article 206
Sense contingut
Article 207
Sense contingut
Secció sisena
Article 208
Sense contingut
Secció setena
Article 209
Sense contingut
Article 210
Sense contingut
Secció vuitena
Article 211
Sense contingut
Capítol vintè
Article 212
Sense contingut
Article 213
Sense contingut
Article 214
Sense contingut
Article 215
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 215
La instrucció de les causes penals en curs per part d’un batlle que hagi estat en funcions abans del dia 1 de gener de 1994 seguiran essent atribuïdes al mateix si el seu mandat és renovat més enllà de la data expressada.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 216
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 216
El resultat de l’atribució de competència de les causes segons els tres articles anteriors serà comunicat a les parts en judici per notificació de la Batllia. Dintre els tretze dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació les parts podran fer les recusacions oportunes sobre el o els batlles al coneixement dels quals hagi quedat confiada la causa, sempre que no siguin les mateixes persones que ja haguessin conegut de la causa. Si dintre l’esmentat termini s’han fet recusacions i no han estat ateses per la Batllia o els batlles han decidit abstenirse, la tramitació de la causa serà suspesa fins que intervingui la resolució prevista en l’
article 75 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Article 217
Sense contingut
Mostra redacció anterior, vigent del 13/01/1994 al 30/04/2021
Article 217
Per als procediments que al 31 de desembre de 1993 es trobin en curs relatius a mesures de caràcter provisional i cautelar, es procedirà com segueix:
1) Mesures adoptades per resolució esdevinguda ferma abans del 31 de desembre de 1993: el coneixement dels incidents que puguin produirse en relació a les mateixes recaurà sobre el batlle o la secció civil del Tribunal de Batlles al coneixement dels quals es doni la causa principal.
2) Mesures adoptades per resolució anterior al 31 de desembre de 1993, susceptibles de recurs de reposició a l’1 de gener de 1993: totes les actuacions seran fetes pel batlle o per la secció civil del Tribunal de Batlles a coneixement dels quals es doni la causa principal, si bé el termini per formular recursos quedarà suspès mentre no es notifiqui a la part interessada l’atribució de la causa, i tornarà a córrer a partir de l’endemà d’aquesta data.
3) Mesures demanades en curs d’instrucció i pendents de decisió, i mesures suplementàries simplement demanades sense haver donat encara lloc a instrucció de la causa: seguiran coneixent de les mateixes el batlle que les hagi rebut abans del 31 de desembre de 1993, si es renovat en el càrrec, fins que la causa provisional o cautelar hagi estat atribuïda a un altre batlle o a la secció civil del Tribunal de Batlles. En cas que el mandat del batlle s’extingeixi el 31 de desembre de 1993, el president del Tribunal de Batlles atribuirà la causa a un batlle perquè tramiti la causa fins a la designació del batlle que correspongui o l’atribució a la secció civil del Tribunal de Batlles si tal atribució no pot ésser immediata a l’1 de gener de 1994.
4) Els expedients de jurisdicció voluntària en curs al 31 de desembre de 1993 seguiran tramitats pel batlle que els hagi conegut fins aleshores i, en el cas que el batlle no sigui renovat en el càrrec, el coneixement serà atribuït a un altre batlle seguint les previsions del torn.
Derogat per la disposició derogatòria de la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil.
Disposició final
La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 21 de desembre de 1993
Jordi Farràs Fornés
Síndic General
Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Martí Alanís
Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra
François Mitterrand
President de la República Francesa
Copríncep d’Andorra