Llei qualificada del règim electoral i del referèndum (Text refós per LesLleis.com)

Exposició de motius

Després de l’aprovació de la Constitució en referèndum el 14 de març del 1993, el Consell General aprovà un seguit de lleis que reformaren el marc normatiu vigent i l’adaptaren a la nova situació, contribuint al desenvolupament institucional i democràtic del país. En el marc d’aquest desplegament legislatiu, el 3 de setembre del 1993 s’aprovà la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum a fi d’adaptar el sistema electoral vigent a la realitat social i política que descobria el nou text constitucional.

Aquesta Llei qualificada del règim electoral i del referèndum fou modificada posteriorment el 26 de novembre de 1999, el 15 de desembre de 2000 i el 21 de febrer de 2005. La primera modificació vingué a reparar el greuge comparatiu que existia entre els nacionals andorrans d’origen i aquells que ho eren de forma derivativa o que l’havien recuperat prèvia renúncia. La segona modificació, per contra, vingué a donar transparència i objectivitat al procediment electoral mitjançant la creació de la Junta Electoral com a òrgan ad hoc que garanteix el bon funcionament del procés electoral. La darrera, en el marc de l’aprovació del nou Codi penal, derogava el capítol sisè del títol I de la Llei, relatiu a les infraccions penals, que quedaven regulades en l’esmentat Codi penal.

Ara, es fa necessària una nova revisió d’aquest text amb la finalitat d’adaptar-lo tècnicament a la realitat social andorrana, que ha canviat notablement, tal com ho demostra l’increment important del nombre d’electors. Així, doncs, amb la voluntat d’afavorir la simplificació, la claredat i la coherència del procés electoral, es modifiquen certs aspectes de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum que afecten, a grans trets, a la publicació de les llistes electorals, a la preparació i presentació de les candidatures, i a l’organització de la jornada electoral i del procés de votació.

Pel que fa a les llistes electorals, s’ha definit amb precisió quan són definitives -a partir del moment de la convocatòria d’eleccions o de referèndum- i quan són provisionals, la qual cosa ha de contribuir a simplificar la gestió del cens electoral. Així mateix, s’ha especificat quan en el còmput dels terminis els dies són hàbils o naturals, fet que afecta tant als terminis de publicació de les llistes electorals com als de presentació de les candidatures, a més del de les impugnacions que hi puguin haver.

Quant a la preparació i la presentació de les candidatures, les modificacions més importants se centren en adequar les incompatibilitats dels candidats a la legislació actual -sobretot, en el camp de la funció pública-, en precisar quins són els errors subsanables en la presentació o la composició de les mateixes de què parla la Llei -ho seran tots aquells que es puguin esmenar en un termini de cinc hores- i en determinar amb claredat el paper dels seus presentadors.

En relació a l’organització de la jornada electoral i del procés de votació els canvis són notables pel que suposen de simplificació i voluntat d’agilitar el seu funcionament. Se’n poden destacar els següents: es redueix el termini per dipositar el vot en seu judicial per fer coincidir el seu inici amb el de la campanya electoral, s’elimina l’obligació d’efectuar les eleccions a la casa comuna i s’atorga als comuns la possibilitat de designar els col·legis electorals que creguin necessaris, se simplifica el circuit a seguir pels electors per emetre el seu vot, s’estableixen amb claredat els supòsits en què un vot serà nul quan es recomptin els vots, i es flexibilitzen les condicions per designar els interventors de les candidatures.

A més d’aquestes modificacions que pretenen millorar tècnicament el text de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, s’han introduït dues millores que, si bé no guarden relació entre si, resolen unes situacions que reclamaven una solució urgent. En primer lloc, s’elimina la impossibilitat per als andorrans que havien adquirit la nacionalitat per matrimoni d’exercir el dret d’opció a figurar en les llistes electorals de la parròquia d’origen del cònjuge en el moment en què així ho decideixin. I, en segon lloc, es preveu el procediment a seguir per a la convocatòria d’eleccions per exhauriment de la legislatura, aspecte aquest que no estava regulat en la Llei vigent fins ara.

En darrer terme, i considerant que quan s’aprovaren les modificacions anteriors de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum aquesta no es publicà mai de nou integrant-les totes, es procedeix ara a aprovar el text refós de la Llei, que resulta d’incloure al text inicial les modificacions aportades fins a la data i les noves que ara s’aproven, amb la renumeració dels articles i la modificació de les remissions internes quan això ha estat necessari.

Títol I. Disposicions Generals

Capítol primer. El dret de sufragi

Article 1. Dret de sufragi

1. El sufragi és universal, lliure, igual, directe i secret.

2. El dret de sufragi correspon a tots els andorrans, majors d’edat, amb ple ús dels seus drets civils i polítics.

3. No tenen dret de sufragi les persones condemnades per sentència judicial ferma a la pena principal o accessòria de privació del dret de sufragi, durant el temps del seu compliment.

Capítol segon. Les llistes electorals

Article 2. Inclusió a les llistes electorals

Poden exercitar el dret a votar en les eleccions els andorrans que, gaudint del dret de sufragi segons la legislació vigent, figurin nominalment inscrits en la llista electoral de la parròquia de residència o d’origen, en la data en què la referida llista quedi completada.

Article 3. Característiques i contingut de les llistes

1. Les llistes electorals són permanents. La seva elaboració correspon als comuns, que les actualitzen i publiquen semestralment.

2. Les eleccions i els referèndums s’efectuen segons la llista definitiva, amb les modificacions previstes per la Llei.

3. Les llistes electorals han de contenir el nom i els cognoms dels electors que constin al registre electoral i el seu número d’identificació personal que consta en el passaport. Les llistes electorals definitives han de contenir, a més, el col·legi electoral i la mesa on correspondria votar a cada elector.

Article 4. Registre electoral

1. El registre electoral ha de contenir el nom i els cognoms de cada elector, la data i el lloc de naixement, el domicili i el seu número d’identificació personal que consta en el passaport, així com el col·legi electoral i la mesa on li correspondria votar.

2. El registre que conté les dades electorals es conserva als arxius del comú.

Article 5. Organització del registre electoral

1. Els comuns organitzaran per mitjans informàtics una còpia del registre electoral que, als efectes previstos en aquesta Llei, estarà a disposició del Consell General i del Govern, si la sol·liciten.

2. El registre electoral de cada parròquia contindrà també els electors residents a altres parròquies i a l’estranger.

3. Les candidatures a les eleccions del Consell General o a les comunals tenen dret a obtenir gratuïtament còpia de les llistes electorals de la circumscripció corresponent, en la qual només figurarà el nom, cognoms i l’adreça dels electors que consti al registre electoral.