Carregant...
 

Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 de juliol del 2014 ha aprovat la següent:

llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Exposició de motius

La Llei transitòria de procediments judicials va ser aprovada pel Consell General el dia 21 de desembre de 1993, quan encara no havien entrat en vigor determinats preceptes de la Llei qualificada de la Justícia, aprovada tres mesos i escaig abans. En efecte, les disposicions de caràcter processal contingudes en la norma jurídica esmentada, per aplicació de l’apartat 2 de la disposició final segona, van entrar en vigor el dia 2 de gener de 1994. D’acord amb l’exposició de motius de la Llei transitòria de procediments judicials, la finalitat d’aquest text legal consistia a respectar els procediments existents, malgrat reconèixer que alguns procediments eren imperfectes o inharmònics, i també tenia l’objectiu de suprimir les institucions i les normes processals obsoletes i adaptar la resta a les disposicions de la Constitució i de la Llei qualificada de la Justícia, o crear-ne puntualment de noves per donar compliment a aquestes normes jurídiques.

Com indica el mateix nom del text, la Llei transitòria de procediments judicials tenia, ja des del moment en què va ser promoguda, vocació de provisionalitat, fins que fos redactada i aprovada una nova Llei general de procediments amb unitat de criteri, científic i tècnic, segons els termes de l’exposició de motius, que també indicava que aquesta tasca s’havia de posposar fins a la legislatura següent, atesa la magnitud tecnicojurídica i la complexitat de l’elaboració. Si bé és cert que alguns dels capítols o seccions de la Llei i els articles que els conformen han estat entretant tàcitament derogats, com ara els que fan referència al procediment penal o a la normativa de societats, d’arrendaments urbans o del contenciós en matèria de seguretat social, no és menys cert que la majoria del capítols, seccions i articles romanen vigents encara avui, malgrat que en els darrers temps s’han impulsat iniciatives legislatives que a curt o mitjà termini han de permetre la derogació de parts substancials de la Llei, com ara les dedicades als procediments civil o concursal.

Tanmateix, de moment no es preveu que determinats altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials puguin ser derogats o encabits, amb les modificacions oportunes, en altres normes jurídiques de nova creació. Aquesta previsió és vàlida per a la majoria dels articles continguts des del capítol primer fins al quinzè i també del capítol dissetè, que desenvolupen molts dels preceptes de la Llei qualificada de la Justícia. La modificació de la Llei qualificada de la Justícia s’ha produït de forma coetània amb els objectius de configurar un estatus dels batlles, magistrats i fiscals més complet i detallat, i consolidar les carreres judicial i fiscal; conferir noves atribucions a l’òrgan de govern i administració de l’organització judicial; impulsar una reforma de les competències atribuïdes als tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal, i adaptar o ampliar el contingut de la Llei d’acord amb les necessitats actuals i l’experiència pràctica en aspectes d’abast més concret o puntual. I la revisió esmentada de la Llei qualificada de la Justícia ha fet necessària una reforma de la Llei transitòria de procediments judicials.

La Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials es divideix en trenta-un articles, una disposició transitòria i dues disposicions finals. I encara que aquesta reforma comporta l’addició, la modificació o la supressió de bastants preceptes, no ha volgut incidir en les parts que no tenen res a veure amb el desenvolupament de la Llei qualificada de la Justícia, a l’efecte, per exemple, de disposar la derogació expressa dels capítols, seccions o articles que ja ho han estat de forma tàcita, tal com s’ha esmentat anteriorment. En efecte, els canvis aprovats amb la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials es limiten a adequar-ne el text a la modificació paral·lela de la Llei qualificada de la Justícia i, alhora, a reformar de forma exclusiva els articles que dimanen de la Llei esmentada, ja que s’ha considerat més oportú reservar la tasca de revisió omnicomprensiva del text per al moment en què es promoguin una o diverses lleis que comportin la substitució íntegra.

En qualsevol cas, es tracta de la tercera modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, i també és la que té un abast més ampli, com a corol·lari de la reforma substancial que s’ha dut a terme de la Llei qualificada de la Justícia, a la qual es troba íntimament vinculada, com s’ha dit. En efecte, les dues primeres modificacions, introduïdes amb la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999, i la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, només van comportar l’addició d’un article encabit en una nova secció, per regular l’incident de nul·litat d’actuacions, i la modificació de tres articles per adequar-los a la nova norma penal.

Diversos articles d’aquesta Llei tenen com a finalitat adaptar els preceptes de la Llei transitòria de procediments judicials al nou repartiment competencial dels tribunals penals que consagra la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia. També ha calgut reformar o derogar altres articles, seccions o capítols per donar empara, d’acord amb la Llei esmentada, a la creació de les dues seccions d’Instrucció, a l’atribució de noves competències al Ple del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i a la supressió de les figures del magistrat adjunt, del batlle habilitat o del vicepresident del Tribunal de Corts.

No obstant això, es reformen altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials que, si bé desenvolupen preceptes de la Llei qualificada de la Justícia, van més enllà dels aspectes assenyalats. En efecte, el temps transcorregut d’ençà de l’entrada en vigor de la Llei transitòria de procediments judicials aconsellava de fer-ho, a fi de precisar-ne la redacció o adaptar-la a la realitat actual, des de la perspectiva d’agilitzar la tramitació i la resolució dels processos, i també per dotar-los de més garanties quan escau.

Així, s’incorporen modificacions en la regulació del procediment de l’habeas corpus i en els preceptes que concreten el principi de publicitat de les resolucions judicials; se simplifica i actualitza la redacció dels articles que determinen les adscripcions dels batlles o els magistrats a les seccions o sales respectives i que regulen l’establiment dels torns corresponents; es reforma el règim de les suplències dels batlles i la regulació de les funcions i atribucions del batlle de guàrdia, i s’adapten les normes processals relatives a les comissions rogatòries al marc jurídic i normatiu actual.
LesLleis.com

Finalment, s’han introduït uns nous capítol i article per fixar les normes processals aplicables relatives al judici de revisió que dimana de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, que incorpora per primera vegada la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.