Llei 1/2025, del 16 de gener, de modificació de diverses normes en l’àmbit de la justícia.

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de gener del 2025 ha aprovat la següent:

Llei de modificació de diverses normes en l’àmbit de la justícia

Exposició de motius

La potestat jurisdiccional és una pedra angular de tot estat democràtic. La garantia del seu correcte desenvolupament i exercici es troba recollida expressament a la Constitució andorrana a través del dret fonamental a la jurisdicció.

Aquesta garantia constitucional ha estat desenvolupada a bastament per l’ordenament jurídic nacional, a través d’un seguit de normes reguladores de l’Administració de justícia i de les disposicions procedimentals aplicables a les jurisdiccions en què s’estructura la potestat referida.

Tanmateix, la constant evolució i el desenvolupament de la societat andorrana han requerit l’adaptació contínua d’aquestes normes, per assegurar que l’exercici de la potestat jurisdiccional s’adeqüi en tot moment a la realitat socioeconòmica.

En especial, en els darrers anys s’han dut a terme diverses reformes legislatives per dotar l’Administració de justícia dels instruments legislatius apropiats per atendre l’increment de l’activitat i de la complexitat dels assumptes que es dirimeixen davant dels òrgans jurisdiccionals.

És en el marc d’aquest procés d’adaptació contínua que es promou aquesta Llei de modificació de diverses normes en l’àmbit de la justícia, que té per vocació enfortir les estructures de l’Administració de justícia i assegurar que disposa dels instruments procedimentals adients perquè pugui continuar gestionant la intensificació de l’activitat jurisdiccional.

Així doncs, aquesta Llei, que es divideix en set capítols, vint-i-cinc articles i tres disposicions finals, modifica la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993; la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993; la Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia; la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996; la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil; la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, i la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Concretament, la modificació de la Llei qualificada de la justícia, del 3 de setembre de 1993, i de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, es refereix, d’una banda, a la figura del magistrat substitut, a l’efecte de garantir que en tot moment es pugui formar el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia, davant supòsits d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que comportin reserva de plaça o d’incompatibilitats, recusacions o abstencions dels seus membres. D’altra banda, també es refereix a les causes d’abstenció i de recusació aplicables als batlles i magistrats, de manera que es preveu l’exclusió del supòsit en què hagin conegut prèviament de qüestions incidentals, mesures cautelars o garanties processals que no prejutgin el pronunciament de fons plantejat en el litigi. Igualment, es preveu que els batlles puguin ser habilitats per actuar en règim de suplència al Tribunal Superior de Justícia, com es troba actualment previst per a les suplències al Tribunal de Corts.

D’altra banda, també es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 58 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

Seguidament, es modifiquen dos articles de la Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia. La primera modificació té per objectiu adaptar la seva regulació a les particularitats dels processos penals amb persones privades de llibertat i dels procediments d’habeas corpus.

Amb la segona modificació es pretén racionalitzar l’inici del termini de presentació de determinats documents, elements o objectes de prova davant el tribunal que correspongui, quan per la singularitat o les característiques de l’objecte no sigui possible aportar-los per via telemàtica. És així com, en virtut de la modificació introduïda, aquests elements hauran d’aportar-se, davant de l’òrgan jurisdiccional al qual s’hagi atribuït l’assumpte, el dia hàbil següent a aquell en què s’hagi procedit al repartiment de l’escrit.

Addicionalment, es modifica la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, considerant que aquest text no estableix cap sistema de substitució del fiscal general en cas d’absència, impossibilitat o vacant. Aquesta situació pot provocar problemes pràctics si sorgeix alguna de les casuístiques esmentades, fins al punt de posar en perill el funcionament de la institució del Ministeri Fiscal, la qual està estretament lligada amb el control de la legalitat i la defensa de l’interès general. Per aquest motiu, s’introdueix un nou apartat a l’article 10 de la Llei referida, el qual crea un règim senzill, àgil i eficaç atendre les situacions d’absència, d’impossibilitat o de vacant del fiscal general.

També es modifica la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, pel que fa al règim de notificacions en cas de rebel·lia processal i també pel que respecta als tràmits aplicables en cas d’aquests supòsits en el marc del procediment d’arrendaments i del procediment laboral.

A través d’aquestes modificacions es busca simplificar el règim de notificacions i, pel que fa als procediments especials abans referits, s’estableix que, en cas que el demandat no comparegui en el termini per contestar la demanda, el tribunal pot decidir, mitjançant l’aute en què es declari la situació de rebel·lia processal, que no se celebri el judici oral i declarar el procés vist per a sentència, sempre que la part demandada hagi anunciat, al seu escrit de demanda, la voluntat de valdre’s únicament de mitjans de prova documentals en cas de rebel·lia del demandat.

Així s’agilitza la resolució dels procediments d’arrendaments i laborals en cas de rebel·lia processal.

En darrer terme, s’introdueixen modificacions a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, per establir que, en cas de conducció sota l’efecte de drogues, de substàncies d’efectes anàlegs o de begudes alcohòliques o amb un grau d’alcoholèmia superior al permès, o en cas de conducció temerària, els agents del Cos de Policia han de retenir el permís de conduir de la persona infractora i remetre’l al batlle, conjuntament amb l’atestat, tal com es troba actualment previst en el cas dels accidents de circulació. Ara bé, a través de les modificacions que s’introdueixen al text legal referit, es preveu que el període de retenció del permís es computi en la sentència corresponent en cas de condemna.

Addicionalment, s’introdueix una nova disposició per establir normes específiques per a la pràctica de declaracions de persones menors d’edat, amb discapacitat o que siguin especialment vulnerables, de manera que es preveu que la declaració es practiqui a través d’equips psicosocials, assegurant així un correcte acompanyament en aquests supòsits.

Així mateix, es modifica el Codi penal a l’efecte d’introduir en el catàleg de penes la prohibició de conduir vehicles com a pena addicional i autònoma de la pena actualment prevista de privació del permís de conduir i de preveure la substitució de les penes d’arrest nocturn i d’arrest parcial diari per la de presó en cas d’incompliment de les condicions establertes pel tribunal o d’arribar a l’establiment penitenciari sota l’efecte de drogues, de substàncies d’efectes anàlegs o de begudes alcohòliques o amb un grau d’alcoholèmia superior al permès.

La Llei es clou amb tres disposicions finals, dirigides a establir el caràcter de llei qualificada de les disposicions que modifiquen la Llei qualificada de la Justícia, la Llei qualificada del Codi de procediment penal i la Llei qualificada del Codi penal, a encomanar al Govern la presentació al Consell General dels projectes de textos consolidats, i a establir la data d’entrada en vigor.

Capítol primer. Modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Article 1. Modificació de l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifiquen els apartats 8, 9 i 11 de l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queden redactats de la manera següent:

“Article 50

[…]

8. En iniciar-se l’any judicial el president del Tribunal de Batlles estableix, d’acord amb els nomenaments respectius acordats pel Consell Superior de la Justícia, l’adscripció principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions a què fa referència l’apartat 3 d’aquest article, i també decideix pel que fa a les funcions de batlle suplent o de reforç, en els termes que preveu l’apartat 9 d’aquest article. El president adopta les decisions en aquest àmbit després d’haver escoltat els altres batlles, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient de les funcions confiades a aquests darrers i d’afavorir una distribució justa de les tasques.

9. El Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les situacions d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que es produeixin i que comportin reserva de plaça de batlles, i per reforçar les oficines judicials que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia.

[…]

11. En cas de necessitat, i per acord del Consell Superior de la Justícia, els batlles poden ser habilitats per actuar en règim de suplència al Tribunal de Corts i al Tribunal Superior de Justícia, quan no sigui possible per qualsevol causa la formació del tribunal amb els seus propis membres. En aquest cas, el president de la Batllia designa el batlle corresponent d’acord amb un torn rotatori preestablert, en què l’especialitat pot ser un criteri determinant.”

Article 2. Modificació de l’article 53 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifica l’apartat 3 de l’article 53 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:

“Article 53

[…]

3. El Consell Superior de la Justícia pot crear places al Tribunal de Corts per suplir provisionalment les situacions d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que es produeixin i que comportin reserva de plaça de magistrats, i per reforçar el Tribunal si la seva càrrega ho requereix. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places del Tribunal.

[…].”

Article 3. Modificació de l’article 54 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifica l’apartat 3 de l’article 54 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent:

“Article 54

[…]

3. A proposta del president del Tribunal de Corts, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar magistrats substituts, d’acord amb l’article 66 quater, apartat 4, en cas d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que comportin reserva de plaça o per permetre la formació del Tribunal en cas d’existència d’incompatibilitats, recusacions o abstencions d’algun dels membres.

[…].”

Article 4. Modificació de l’article 58 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 58 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queden redactats de la manera següent:

“Article 58

[…]

4. El Consell Superior de la Justícia pot crear places al Tribunal Superior per suplir provisionalment les situacions d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que comportin reserva de plaça de magistrats, i per reforçar les sales que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places del Tribunal.

5. A proposta del president del Tribunal Superior, el Consell Superior de la Justícia pot nomenar magistrats substituts, en els termes previstos a l’article 66 quater, apartat 4, en cas d’incapacitat temporal o altres situacions administratives que comportin reserva de plaça o per permetre la formació del Tribunal en cas d’existència d’incompatibilitats, recusacions o abstencions d’algun dels membres.

[…].”

Article 5. Modificació de l’article 66 quater de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993

Es modifica l’apartat 4 de l’article 66 quater de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactada de la manera següent:

“Article 66 quater

[…]

4. El Consell Superior de la Justícia nomena de forma rotatòria els magistrats substituts entre les persones inscrites en una llista establerta anyalment a aquest efecte. No obstant això, la inscripció dels magistrats substituts en aquesta llista es fa per un període de sis anys, renovable successivament per períodes iguals.

Poden formar part d’aquesta llista els magistrats emèrits i els antics magistrats, en els termes que estableix l’apartat 5.

Quan no es disposi de magistrats substituts procedents de les categories assenyalades en el paràgraf anterior, o el seu nombre no sigui suficient per cobrir les necessitats del servei, el Consell Superior de la Justícia pot convocar un concurs de mèrits per inscriure en la llista corresponent magistrats procedents dels estats veïns, en situació de servei actiu o jubilats, que no hagin complert l’edat de setanta-cinc anys i que acreditin un mínim de quinze anys d’antiguitat en la carrera d’origen. La selecció d’aquests candidats s’efectua amb la valoració dels mèrits que acreditin i amb una entrevista, en els termes previstos en l’article 66 ter, apartat 4, en allò que els sigui aplicable.

El Consell Superior de la Justícia inscriu a la llista els magistrats emèrits en primer lloc, els antics magistrats en segon lloc, i els magistrats a què es refereix el paràgraf anterior en tercer lloc. Dins els dos primers grups, inscriu i ordena cadascun dels magistrats emèrits i dels antics magistrats, respectivament, segons el període més gran de temps durant el qual han format part de la carrera judicial; subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el període més gran de temps que consten inscrits a la llista, i més subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons l’edat més elevada. Els integrants del tercer grup s’ordenen a continuació segons els majors mèrits acreditats en el concurs; subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el període més gran temps de serveis que acreditin en la seva carrera d’origen; més subsidiàriament i en cas d’igualtat, segons el període més gran de temps que conten inscrits a la llista, i en darrer terme i en cas d’igualtat, segons l’edat més elevada.

El Consell Superior de la Justícia ha de garantir que les ràtios de magistrats nacionals s’adeqüin a les establertes a l’article 66.2.

[…].”