Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic de l’Administració de justícia (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de març del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 7/2022, del 31 de març, d’accés electrònic d’Administració de justícia

Exposició de motius

L’impacte de les noves tecnologies en qualsevol aspecte de la vida social resulta indubtable. L’Administració de justícia ha d’adaptar-se als nous temps incorporant a les seves normes i procediments la regulació de les condicions en les quals les noves tecnologies són d’ús en els processos judicials.

Amb aquesta finalitat, aquesta Llei d’accés electrònic de l’Administració de justícia regula la utilització de les tecnologies de la informació per tal de millorar el servei públic de la justícia, que constitueix un dret constitucional de tots els ciutadans.

Aquesta Llei s’uneix a altres que ja han estat aprovades a Andorra per regular l’aplicació de les noves tecnologies en diferents àmbits: la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de confiança electrònica i la Llei 9/2021, del 29 d’abril, de modificació de la Llei 35/2014, del 27 de novembre de serveis de confiança electrònica. Les lleis esmentades renoven el marc jurídic per tal d’establir i regular interaccions electròniques segures entre els ciutadans, les empreses i l’Administració pública i així augmentar l’eficiència de l’activitat econòmica. Més concretament, la Llei qualificada de la justícia preveu en l’article 46 bis la utilització del servei informàtic de comunicació processal.

La regulació de l’aplicació de les noves tecnologies al sistema d’Administració de justícia és especialment necessària. En primer lloc, per l’aplicació general a tots els àmbits socials. En segon lloc, tenint en compte l’entrada en vigor del Codi de procediment civil que introdueix l’oralitat en la substanciació dels processos judicials, com ja era norma general en el procés penal. En un sistema de judicis orals resulta imprescindible la utilització de sistemes de gravació audiovisuals que permetin deixar constància fefaent de les actuacions. Naturalment les gravacions es contenen en documents electrònics, en què també es redacten i consten en l’actualitat contractes, demandes i altres tipus de documents que són usuals en la vida social i jurídica.

És per això que aquesta Llei regula un nou sistema de comunicació i gestió processal mitjançant els nous sistemes informàtics que permeten la comunicació, la notificació, la consulta i l’arxivament de tots els documents processals que formen l’expedient electrònic al qual poden accedir totes les parts i els tribunals. També tenen accés al sistema informàtic judicial el Ministeri Fiscal, els cooperadors de la justícia i altres professionals com els notaris i el saig. Hem de tenir en compte que els ciutadans es relacionen amb els tribunals de justícia, per regla general, mitjançant cooperadors de la justícia com són els advocats i procuradors, però sense perjudici d’això també es preveu a la Llei la possibilitat d’una relació directa dels ciutadans amb els tribunals de justícia, sempre conforme a les normes processals.

En definitiva, aquesta Llei té per objectiu establir el marc legal general per a la utilització de la xarxa electrònica de la justícia i els sistemes informàtics de comunicació i gestió processal que serveixen als fins del sistema de justícia. Es tracta de garantir els principis d’ús i interès públic, confidencialitat, integritat, interoperabilitat i seguretat de les dades, les informacions i els serveis que són objecte de comunicació o són al sistema informàtic de gestió i comunicació processal.

Amb aquesta finalitat, aquesta Llei regula els principis generals de funcionament i d’accés al sistema informàtic judicial distingint segons els diferents intervinents. També s’hi contenen les normes processals necessàries per adaptar les normes procedimentals actuals al nou sistema d’aplicació de les noves tecnologies a l’àmbit de la justícia.

Finalment, cal ressaltar el complement necessari de la Llei amb les normes reglamentàries que ha de dictar el Govern per al desenvolupament de la Llei respecte de totes les qüestions que afecten la prestació del servei públic de la justícia, incloent-hi les especificacions tècniques que afectin el desenvolupament de l’activitat dels operadors de la justícia i especialment el dret de defensa en el marc dels processos jurisdiccionals, sense perjudici de les normes tècniques que dicta el Consell Superior de la Justícia per a la plena eficàcia de la xarxa electrònica i del sistema informàtic de comunicació i gestió processal.

La Llei consta de 23 articles agrupats en quatre títols que regulen consecutivament les matèries que són objecte de la Llei. El títol I inclou els principis generals i estableix l’objecte i les definicions legals dels conceptes que consten a la Llei per tal de donar compte del seu significat i contingut sense perjudici del seu posterior tractament. El títol II tracta sobre la xarxa i la seu electrònica de la justícia com a suport tècnic necessari per al desenvolupament i l’aplicació de l’administració judicial electrònica. El títol III regula l’expedient judicial electrònic com el conjunt de documents judicials electrònics corresponents a un procés judicial que està identificat amb un número únic i inalterable al llarg de tot el procés i constitueix la documentació oficial i autèntica de les actuacions. El títol IV és el més extens i està dedicat a la tramitació electrònica dels processos judicials. Es tracta d’una matèria d’especial interès per atendre els mecanismes de relació de les parts i els tribunals mitjançant la xarxa electrònica. La Llei inclou set disposicions addicionals, en què s’estableixen l’àmbit d’aplicació de la Llei; la competència del Consell Superior de la Justícia; la dotació de mitjans i instruments electrònics i formació; la col·laboració amb les corporacions públiques que agrupen els advocats, procuradors, saigs i notaris; l’accessibilitat a la xarxa electrònica de la justícia; el desplegament normatiu que ha de realitzar el Consell Superior de la Justícia i, les referències a la jurisdicció administrativa i fiscal. Així mateix, inclou dos disposicions transitòries que estableixen, d’una banda, que els processos judicials iniciats continuaran tramitant-se seguint el sistema tradicional d’expedient i comunicacions judicials fins que finalitzi la fase processal de primera instància i, d’altra banda, les normes aplicables en relació amb les disposicions finals primera i segona.

Finalment, inclou una disposició final primera que modifica la Llei qualificada de la Justícia, una disposició final segona que modifica la Llei qualificada d’immigració, una disposició final tercera, que fixa el caràcter de llei qualificada de les disposicions finals primera i segona d’aquesta Llei, una disposició final quarta, que encomana al Govern la publicació dels textos consolidats corresponents, i la disposició final cinquena que fixa la data d’entrada en vigor de les disposicions finals primera i segona i de la resta de la Llei.

Títol I. Principis generals

Article 1. Objecte de la Llei

1. La Llei d’accés electrònic de l’Administració de justícia regula l’ús de les tecnologies de la informació per a l’accés als serveis telemàtics de la justícia.

2. La xarxa electrònica de la justícia proporciona els sistemes informàtics de comunicació i gestió processal i es forma seguint els principis d’ús i interès públic, confidencialitat, integritat, interoperabilitat i seguretat de les dades, les informacions i els serveis que són objecte de comunicació o són al sistema informàtic de gestió i comunicació processal.

Article 2. Definicions

1. La xarxa electrònica de la justícia és l’eina informàtica que permet i suporta el funcionament del servei informàtic de gestió i comunicació processal (en endavant, “la xarxa electrònica”). Aquest servei de titularitat pública és gestionat pel Consell Superior de la Justícia.

2. La seu electrònica de la justícia (en endavant, “la seu electrònica”) és un lloc segur a Internet per fer tràmits telemàtics. Qualsevol canvi o modificació que es pugui produir respecte a l’adreça de la seu electrònica s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

3. La seu electrònica és única. No obstant això, es poden crear seus electròniques secundàries en els supòsits previstos en els articles 6.2 i següents.

4. L’expedient judicial electrònic és el conjunt de documents judicials electrònics propis a un procés judicial. Es troba identificat amb un número únic i inalterable al llarg de tot el procés i constitueix la documentació oficial i autèntica de les actuacions. Els documents judicials electrònics tenen format escrit, audiovisual o tot altre que hagi estat aprovat pel Consell Superior de la Justícia i que sigui susceptible de ser emmagatzemat, transmès i ser accessible a les parts i al tribunal.

5. Els documents judicials electrònics són tots els incorporats a l’expedient judicial electrònic i que resulten de tots els actes processals efectuats conforme als processos judicials previstos a la Llei. També tenen la consideració de documents judicials electrònics tots els annexos als documents que s’incorporen degudament indexats a l’expedient judicial electrònic.

6. L’índex electrònic és la relació de documents electrònics d’un expedient electrònic.

7. Les referències que aquesta Llei efectua als tribunals s’entenen a tots els tribunals previstos a la Llei qualificada de la justícia així com el Tribunal Constitucional.

8. S’entén per cooperadors i professionals de la justícia a efectes d’aquesta Llei: la policia judicial, els advocats, els procuradors, els saigs, els notaris, els pèrits i altres que es puguin determinar reglamentàriament a l’efecte de poder accedir a la xarxa electrònica.

9. L’estàndard obert és aquell que reuneixi les condicions següents: que l’accés al sistema sigui públic i la seva utilització sigui disponible de manera gratuïta o a un cost mínim, raonable, no discriminatori i que el seu ús i aplicació no estigui condicionat al pagament d’un dret de propietat intel·lectual o industrial.

Article 3. Ús obligatori de la xarxa electrònica i el sistema informàtic

1. El sistema informàtic establert a la xarxa electrònica és d’ús obligatori per als tribunals, el Ministeri Fiscal, els cooperadors i professionals de la justícia i les administracions i entitats públiques que es relacionin amb l’Administració de justícia, incloent-hi el Cos de Policia d’Andorra.

2. També estan obligats a utilitzar el sistema informàtic per a les seves comunicacions i tràmits amb l’Administració de justícia els subjectes següents:



3. Les oficines judicials no admeten cap escrit o document en format paper excepte en els casos previstos expressament a la Llei. L’incompliment del deure d’ús dels sistemes informàtics de comunicació i gestió processal previstos a la Llei comporta la preclusió de l’acte processal que correspongui, amb la consegüent manca d’aportació de l’escrit o els documents dintre del termini fixat, amb els efectes processals que s’esdevinguin, tret que hi hagi un motiu degudament justificat en els termes previstos en aquesta Llei.

Article 4. Drets d’accés i ús de la xarxa electrònica i el sistema informàtic

1. Els ciutadans tenen dret a relacionar-se amb l’Administració de justícia utilitzant mitjans electrònics per tal de registrar peticions i fer consultes o gestions envers els assumptes que els són propis. Concretament, són titulars dels drets següents:



2. Els cooperadors i professionals de la justícia tenen el dret d’accedir a la xarxa electrònica i utilitzar-la en el desenvolupament de la seva activitat professional conforme està establert als articles 13.6 i 59.2 de la Llei qualificada de la justícia. Concretament, tenen els drets següents:



3. El Consell Superior de la Justícia ha d’assegurar la possibilitat d’accés als serveis electrònics proporcionats a la seu electrònica als ciutadans que siguin part en un procés judicial. Amb aquesta finalitat, els ciutadans que compareguin sense assistència lletrada o representació processal han de disposar de la informació i els instruments necessaris per poder accedir al sistema. El Consell Superior de la Justícia implementa i afavoreix l’ús dels sistemes d’identificació i comunicació electròniques per part dels ciutadans per a la seva comunicació amb l’Administració de justícia.

4. Els ciutadans que no estiguin representats per un advocat o procurador actuen davant l’Administració de justícia preferentment a través de mitjans electrònics. L’accés dels ciutadans a la xarxa electrònica es produeix mitjançant un certificat electrònic vàlid i homologat conforme estableix la legislació vigent en aquesta matèria. No obstant això, poden quedar transitòriament exclosos d’aquesta obligació conforme està previst a l’article 19.2 d’aquesta Llei per als actes de comunicació amb les parts. També poden utilitzar el sistema tradicional de presentació per escrit quan acreditin davant del tribunal la impossibilitat o dificultat personal per fer servir el sistema informàtic.

5. En qualsevol cas, l’actuació dels ciutadans en la xarxa electrònica resta condicionada per les normes i els requisits establerts en la Llei, especialment pel que està previst a les lleis processals. En el cas que en un procediment intervingui un advocat o procurador, el ciutadà es relacionarà amb l’Administració de justícia mitjançant el cooperador que el defensa o representa.