Llei 12/2016, del 28 de juny, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28 de juny del 2016 ha aprovat la següent:

Llei 12/2016, del 28 de juny, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993

Exposició de motius

La Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, va tenir com a objectiu adequar aquesta norma a la modificació coetània i substancial de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993. En concret, se’n van adaptar els preceptes al nou repartiment competencial dels tribunals penals que consagra la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, i per donar empara a la creació de les dos seccions d’instrucció, a l’atribució de noves competències al Ple del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior, i a la supressió de les figures del magistrat adjunt, del batlle habilitat o del vicepresident del Tribunal de Corts.

A més, la Llei 16/2014 també va reformar altres articles de la Llei transitòria de procediments judicials per precisar-ne la redacció o adaptar-la a la realitat actual, des de la perspectiva d’agilitzar la tramitació i la resolució dels processos, i també per dotar-los de més garanties quan escau. És el cas del procediment de l’habeas corpus, del principi de publicitat de les resolucions judicials, de les adscripcions dels batlles o els magistrats a les seccions o sales respectives i de l’establiment dels torns corresponents, del règim de les suplències dels batlles i la regulació de les funcions i atribucions del batlle de guàrdia, i del règim jurídic de les comissions rogatòries.

Finalment, l’article 7 de la Llei 16/2014 va introduir un nou article 30 bis, dins el nou capítol setè de la Llei transitòria de procediments judicials, que fixa les normes processals aplicables relatives al judici de revisió que dimana de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans, i que incorpora per primera vegada la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia. Al mateix temps, es va incorporar una disposició transitòria segons la qual aquest judici de revisió pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor de la Llei 16/2014.

No obstant això, segons ha fet palès el Servei d’Execució de Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, arran de la visita efectuada el 9 de febrer del 2016, malgrat que el judici de revisió esmentat anteriorment suposa un avenç notable i s’inscriu en l’esperit de la Recomanació R(2002)2 del Comitè de Ministres del Consell d’Europa i en el seguiment del procés d’Interlaken, l’execució de les sentències del Tribunal esmentat comporta l’obligació jurídica de posar remei, en la mesura que sigui possible, a les conseqüències de la vulneració del dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals. I en aquest sentit, recomanen que aquest judici de revisió també sigui aplicable a les decisions que, tot i haver recaigut amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 16/2014, estiguessin en el tràmit d’execució en aquesta data i estiguin sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres, tot concedint un termini prudencial per demanar la revisió que cada Estat pot determinar de forma discrecional.

D’altra banda, la modificació necessària de la regulació relativa al judici de revisió, més enllà de les recomanacions fetes pel Servei d’Execució de Sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, ha evidenciat la necessitat de perfeccionar aquesta regulació, en el sentit d’incloure també el Govern com a part legitimada per promoure el judici de revisió, quan la decisió definitiva del Tribunal esmentat dimani d’un procés jurisdiccional administratiu en què el Govern hagi estat part i concorrin motius d’interès general. En efecte, en aquest supòsit, és possible que el Govern, en ser condemnat eventualment arran d’una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, pugui tenir un interès legítim que es revoqui la decisió definitiva que ha comportat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i, si escau, s’acordi la retroacció de les actuacions practicades en el procés fins al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, si no ho fa la persona a qui s’ha constatat la vulneració o les altres parts legitimades a aquest efecte.

Així, aquesta Llei es desglossa en dos articles que modifiquen l’apartat 1 de l’article 30 bis de la Llei transitòria de procediments judicials i la disposició transitòria de la Llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, amb les finalitats expressades anteriorment. També consta d’una disposició transitòria i dos disposicions finals que fixen el termini per instar el judici de revisió en el supòsit concret que fa l’objecte de la modificació normativa, habiliten al Govern per publicar el text consolidat corresponent i fixen l’entrada en vigor de la Llei.