Acord pel qual s'estableix una associació entre la Unió Europea i el Principat d'Andorra i la República de San Marino, respectivament (Traducció no oficial)

Protocol d'Andorra

Annex VIII – Llibertat d’establiment

Llista establerta a l’article 17 de l’Acord marc

Introducció

Quan els actes legals a què es refereix aquest annex continguin conceptes o es refereixin a procediments específics de l’ordre jurídic de la UE, com ara:



S’ha d’aplicar el Protocol marc 1 sobre adaptacions horitzontals, llevat que s’estableixi el contrari en aquest annex.

Adaptacions sectorials

Tenint en compte la seva situació geogràfica específica, s’apliquen a Andorra les adaptacions sectorials següents. Aquest Acord s’ha de revisar cada deu anys, i per primera vegada abans de l’1 de gener del 2037.

I

Per poder residir a Andorra, els nacionals dels estats membres de la UE han d’obtenir un permís de residència de les autoritats andorranes. Tenen dret a obtenir aquest permís, subjecte únicament a les restriccions que s’especifiquen a continuació. No es requereix aquest permís de residència per períodes inferiors a tres mesos, sempre que no s’emprengui una ocupació o una altra activitat econòmica permanent, tampoc el requereixen les persones que prestin serveis transfronterers al Principat d’Andorra.

Les condicions aplicables als nacionals dels estats membres de la UE no poden ser més restrictives que les que s’apliquen als nacionals de països tercers.

II

1. El nombre de permisos de residència nous per a estades de més de 12 mesos (permisos de residència de llarga durada) disponibles cada any (any N) per als nacionals dels estats membres de la UE que es dediquen a una activitat econòmica a Andorra s’ha de determinar de tal manera que l’augment net anual del nombre d’aquests nacionals econòmicament actius que resideixin a Andorra no sigui inferior al 7 % del nombre mitjà de permisos de residència vàlids en els 5 anys anteriors (anys N-5 a N-1).

Si el nombre d’aquests nacionals econòmicament actius ha disminuït durant l’últim any (any N-1) en comparació amb l’any anterior (any N-2), i si aquesta disminució és superior al nombre de permisos de residència nous disponibles de conformitat amb la frase anterior, el nombre de permisos de residència disponibles (any N) ha de ser igual a aquesta disminució. Les autoritzacions de residència expedides a les persones naturalitzades en el transcurs de l’exercici s’han de deduir de la base sobre la qual es calcula l’increment de l’exercici següent. Les autoritzacions de residència de llarga durada expedides que sobrepassen el nombre mínim no s’han de comptabilitzar a efectes de l’augment de l’any següent.

2. El nombre de permisos de residència nous per a estades de més de 3 mesos (permisos de residència sense activitat econòmica) disponibles cada any per als nacionals dels estats membres de la UE que no exerceixin una activitat econòmica a Andorra s’ha de determinar de tal manera que l’augment net anual del nombre d’aquests nacionals econòmicament inactius que resideixin a Andorra no sigui inferior al 2,5 % del nombre mitjà de permisos de residència vàlids en els cinc anys anteriors.

Si el nombre d’aquests nacionals econòmicament inactius ha disminuït durant el darrer any en comparació amb l’any anterior, i si aquesta disminució és superior al nombre de permisos de residència nous disponibles de conformitat amb la frase anterior, el nombre de permisos de residència disponibles ha de ser igual a aquesta disminució. Les autoritzacions de residència expedides a les persones naturalitzades en el transcurs de l’exercici s’han de deduir de la base sobre la qual es calcula l’increment de l’exercici següent. Les autoritzacions de residència expedides que sobrepassen el nombre mínim no s’han de comptabilitzar a efectes de l’augment de l’any següent.

No s’ha d’aplicar cap quota als nacionals dels estats membres de la UE que desitgin establir la residència a l’empara de la lletra (c) de l’apartat 1 de l’article 7 de la Directiva.

3. Les autoritats andorranes poden concedir permisos de residència per períodes de 12 mesos o menys (permisos de residència de curta durada) als nacionals dels estats membres de la UE que es dediquin a una activitat econòmica.

El nombre de permisos de residència de curta durada nous disponibles cada any (any N) per als nacionals dels estats membres de la UE que es dediquen a una activitat econòmica a Andorra s’ha de determinar de tal manera que l’augment net anual del nombre d’aquests nacionals econòmicament actius que resideixen a Andorra no sigui inferior al 5 % del nombre mitjà de permisos de residència disponibles en els 5 anys anteriors (anys N-5 a N-1). El nombre de permisos de residència disponibles cada any ha de ser com a mínim igual al nombre de permisos de residència disponibles l’any anterior.

4. Les persones que vulguin continuar residint a Andorra un cop caducat el seu permís de residència poden obtenir-ne un de nou. Si el nou permís està subjecte a una quota en virtut d’aquest punt, s’ha de deduir del nombre de permisos de residència disponibles, a excepció de quan la sol·licitud de renovació es presenti en el mateix any natural en què es va emetre el permís de residència inicial i es refereixi a un permís de residència del mateix tipus.

5. Les autoritats andorranes han de concedir els permisos de residència de manera no discriminatòria i que no distorsioni la competència.

III

Els familiars dels nacionals dels estats membres de la UE que resideixin legalment a Andorra tenen dret a obtenir un permís de residència amb la mateixa validesa que el de la persona de la qual depenguin. Tenen dret a accedir a una activitat econòmica, en quin cas s’inclouran en el nombre d’autoritzacions de residència concedides a persones econòmicament actives de conformitat amb el punt II. No obstant això, no es poden invocar les condicions del punt II per denegar-los un permís de residència en el cas que s’hagi exhaurit el nombre anual de permisos de què disposen les persones econòmicament actives.

IV

El dret a la residència permanent establert al capítol IV de la Directiva 2004/38/CE s’aplica a: (1) els nacionals dels estats membres de la UE que resideixen a Andorra legalment i de conformitat amb les condicions establertes a la Directiva 2004/38 des d’abans de l’1 de gener del 2027; (2) els nacionals dels estats membres de la UE que resideixen a Andorra amb un permís de residència concedit sobre la base d’aquesta adaptació sectorial; (3) els nacionals dels estats membres de la UE que resideixen a Andorra legalment i de conformitat amb les condicions establertes a la Directiva 2004/38 que no es cobreixen als punts (1) i (2). Els nacionals dels estats membres de la UE que tinguin dret a la residència permanent en les condicions establertes a la Directiva 2004/38 ja no s’han de comptabilitzar en el nombre de permisos disponibles.

V

Els sol·licitants d’un permís de residència han de rebre una resposta per escrit abans que finalitzi el segon mes a partir de la data de la sol·licitud. Els sol·licitants no seleccionats tenen dret a una denegació motivada per escrit. Tenen els mateixos recursos legals que els ciutadans d’Andorra pel que fa a les resolucions administratives.

El dret de residència dels nacionals dels estats membres de la UE s’ha d’acreditar mitjançant l’expedició d’un document de residència que compleixi els requisits de l’article 6 del Reglament (UE) 2019/1157.

El dret de residència dels familiars de nacionals dels estats membres de la UE que no siguin ells mateixos nacionals d’un estat membre de la UE s’ha d’acreditar mitjançant l’expedició d’una targeta de residència que compleixi els requisits de l’article 7 del Reglament (UE) 2019/1157.

VI

Andorra està obligada a comunicar a la UE tota la informació necessària per verificar el compliment d’aquesta adaptació sectorial.