Comunicat tècnic de tributs, del 04 de març del 2015, sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de determinades operacions d’assegurança

Comunicat tècnic del 04-03-2015 sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de determinades operacions d’assegurança

Destinataris: Aquest comunicat tècnic va destinat als obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques i als obligats a practicar retencions i ingressos a compte de l’impost esmentat.

Normativa: Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, modificada per la Llei 42/2014, de l’11 de desembre –d’ara en endavant, “la Llei de l’impost”–, i el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques –d’ara en endavant, “el Reglament d’aplicació”–.

1. Objecte d’aquest comunicat tècnic

Establir els criteris de tributació de determinades operacions d’assegurança per part dels obligats tributaris de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat per la Llei de l’impost, el qual s’aplica als períodes impositius iniciats a partir del l’1 de gener del 2015.

2. Tributació de determinades operacions d’assegurança

a) Normativa aplicable

i. Qualificació de la renda

L’article 19 de la Llei 5/2014, de l’impost sobre la renda de les persones físiques –d’ara endavant, “l’IRPF” o “l’impost”–, defineix les rendes del capital com “les utilitats o contraprestacions, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que provinguin, directament o indirectament, d’elements patrimonials, béns o drets, la titularitat dels quals correspongui a l’obligat tributari i que no estiguin destinats a activitats econòmiques […]”.

El segon paràgraf afegeix que, no obstant el que s’ha esmentat abans, “les rendes derivades de la transmissió de la titularitat dels elements patrimonials, fins i tot quan hi hagi un pacte de reserva de domini, tributen com a guanys o pèrdues de capital, excepte que per aquesta Llei es qualifiquin com a rendes del capital”.

Dins de les rendes del capital mobiliari establertes a l’article 22 de la Llei de l’impost, l’apartat 3 inclou les “procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurances de vida o invalidesa que no tinguin la consideració de rendes del treball d’acord amb el que estableix l’article 12”.

La definició de “rendes del treball” es troba a l’article 12 de la Llei de l’impost, en els termes següents: “tenen la qualificació de rendes del treball totes les contraprestacions o utilitats, sigui quina sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directament o indirectament, del treball personal o la relació laboral i no tinguin el caràcter de rendes d’activitats econòmiques”.

En particular, tenen la consideració de “rendes del treball”, d’acord amb la lletra h) de l’apartat 1 d’aquest article, entre d’altres, “les contribucions o aportacions satisfetes pels empresaris a plans de pensions i altres instruments de previsió social que tinguin per objecte la instrumentació de compromisos per pensions i que donin lloc a les rendes, a què es fa referència a les lletres c), d) i e) de l’apartat 2 d’aquest article, excloses les corresponents a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, sempre que es transmeti a favor del beneficiari, de forma irrevocable i des del moment inicial, el dret a la percepció de les prestacions futures”.

Per la seva banda, l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei de l’impost estableix que, en tot cas, tenen la consideració de “rendes del treball”, entre d’altres, les següents:



L’article 14 de la Llei de l’impost qualifica com a “rendes íntegres d’activitats econòmiques” les que “procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquests factors, impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, amb la finalitat d’intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis”.

D’acord amb l’article 25 de la Llei de l’impost, es consideren “guanys i pèrdues de capital” “les variacions en el valor del patrimoni de l’obligat tributari que es posin de manifest amb motiu de qualsevol alteració en la seva composició, excepte que per aplicació d’aquesta Llei es considerin rendes”.

Finalment, per determinar la subjecció a l’impost de les prestacions derivades de contractes d’assegurança, resulta rellevant la referència continguda a la lletra b) de l’apartat 4 de l’article 4, que considera com a “no subjectes” les rendes derivades de “les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari”.

ii. Còmput de la renda

Quan una renda es qualifiqui com a “renda del treball”, la regla general és que es computa per l’import íntegre de la “contraprestació o utilitat”, “dinerària o en espècie”, rebuda per l’obligat tributari. No obstant això, l’apartat 3 de l’article 12 de la Llei de l’impost preveu l’especialitat següent:


En cas que la renda es qualifiqui com a “renda del capital mobiliari”, les regles establertes per tal de determinar el seu còmput, en funció de la modalitat de prestació rebuda, es troben a l’apartat 3 de l’article 22 de la Llei de l’impost, en els termes següents: