Consulta vinculant en relació a la deductibilitat als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques de les despeses derivades de prestacions de servei contractades per la defensa legal del patrimoni personal. D’altra banda, la consulta també fa referència a la deductibilitat de les quotes de l’impost general indirecte suportades per les mateixes prestacions.

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

La sotasignada, advocada del Principat d’Andorra, actuant en nom i representació de les Sres. A i B segons poders notarials que adjunto amb la present (document nº 1), comparec davant el Departament de Tributs i Fronteres, adscrit al Ministeri de Finances i en base a allò previst a l’article 65 del Decret legislatiu de 29-04-2015, de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, passo a efectuar:

CONSULTA TRIBUTÀRIA ESCRITA

Consultant: Advocada del Principat d’Andorra, actuant en nom i representació de les Sres. A i B segons poders notarials suficients.

Sres. A i B, amb NRT X (Comunitat Hereditària).
Antecedents i circumstàncies detallades del cas: Les Sres. A i B, quan encara eren menors d’edat, van ser declarades hereves de divers patrimoni tant del seu pare com de la seva àvia paterna. Degut a la seva minoria d’edat d’aleshores, la seva mare va acceptar la herència en el seu nom i representació, i va estar administrant el patrimoni de les menors, fins i tot després d’assolir aquestes la majoria d’edat.

A principis de 2015, essent ja majors d’edat, van decidir començar a administrar el seu propi patrimoni, actuant, civilment, com a “Comunitat Hereditària”. En dit sentit van informar extrajudicialment a la seva mare Sra. C que la cessaven com a administradora del patrimoni, i van comparèixer davant Notari del Principat per acceptar, en nom i interès propis, les herències que originaren el patrimoni, això és: la de la seva difunta àvia paterna i la del seu difunt pare.

Al ser informada de la posició de les seves filles, la Sra. C, s’hi va oposar a lliurar-los-hi la possessió i/o administració dels seus béns immobles, defensant que ostenta l’usdefruit universal sobre tota la herència havent forçat que les Sres. A i B presentessin una demanda prop de l’Hble. Batllia d’Andorra de petició d’herència, i/o acció reivindicatòria.

A finals de 2015, les Sres. A i B van signar nous contractes d’arrendament amb diversos arrendataris. A dits efectes, i preveient que complirien les condicions d’empresàries a efectes de l’article 5 de la Llei de l’IGI, van donar-se elles d’alta censal com a “Comunitat Hereditària”, el 15 de novembre de 2015.

Des de llavors, han presentat les seves autoliquidacions d’IGI trimestrals, declarant com a ingressos les bases imposables de les factures emeses en concepte d’arrendament de local comercial, i declarant com a despeses, les bancaries derivades de la emissió de rebut de lloguer, algunes factures de reparació i/o revisió de local comercial, i les factures d’advocat emeses en concepte de reclamació de desnonament d’inquilins i/o lloguers impagats. (S’adjunten les declaracions d’alta censa i d’IGI trimestrals presentades fins a la data d’avui identificades document nº 2 a 4).

QÜESTIÓ PLANTEJADA

Dubtes en matèria tributaria i períodes que seria aplicable:

Primer dubte: Llei de L’Impost General Indirecte. Dret a deducció de IGI suportat en factures anteriors a l’Alta Censal. Període: 4art Trimestre 2015.-

L’article 61 de la Llei de l’Impost General Indirecte preveu que els obligats tributaris poden deduir les quotes de l’impost que hagin suportat en l’adquisició de béns o serveis rebuts relacionats amb el desenvolupament de les seves activitats econòmiques.

En matèria comptable, totes les factures abonades per l’empresari (persona física o jurídica) necessàries per a l’obertura del negoci i anteriors a l’obertura del negoci, són deduïbles com a “despesa comptable”, i per tant, es poden deduir també fiscalment dins del primer període de liquidació de L’IGI,

El dubte de les Sres. A i B és si poden deduir-se, tal com ho fan els empresaris persones físiques i jurídiques, les quotes d’IGI suportades en el decurs del segon i tercer trimestres de 2015, això és: abans de constituir-se d’alta censal com a “Comunitat Hereditaria” a efectes de l’IGI.

Cal significar que les factures quin IGI suportat interessen deduir-se són factures d’Advocat i Procurador, derivades de la reclamació extrajudicial i judicial realitzades a la seva mare en reclamació de llur herència, herència formada pel patrimoni immobiliari que ara gestionen parcialment. I l’altra quota suportada quin dret a deduir interessen és la factura de l’escriptura d’acceptació d’ herència davant notari (en la qual es van acceptar els immobles que ara gestionen parcialment), totes emeses abans del Quart Trimestre de 2015.

Segon dubte: Llei de l’Impost General Indirecte. Dret a deducció de IGI suportat en factures posteriors a l’Alta Censal. Període: 1er, 2on 3r i 4art Trimestre 2016.-

En conseqència amb l’anterior, interessen si tenen dret a deduir les quotes d’IGI suportades en factures d’Advocat, Procurador, Pèrits i Notari, així com les altres, meritades amb posterioritat a llur alta censal, atès que estarien relacionades amb la defensa legal del patrimoni front la seva mare, Sra. C, que els hi genera l’activitat econòmica subjecta a l’IGI.

Tercer dubte: Llei sobre l’Impost de la renda de les Persones Físiques. Consideració com a despesa deduïble al càlcul dels rendiments d’activitat econòmica o rendiments de capital immobiliari les despeses de defensa legal del patrimoni immobiliari que origina l’activitat econòmica, anteriors a l’inici d’aquesta activitat. Període: Exercici fiscal 2015.-

Les Sres. A i B, de conformitat amb l’article 8 de la Llei de dit impost sobre la renda, es poden considerar residents fiscals al Principat d’Andorra a efectes de l’IRPF, atès que radica al territori andorrà el nucli principal de les seves activitats o interessos econòmics. Realitzen activitat econòmica d’arrendament de béns immobles d’ençà llur acceptació d’herència a l’any 2015. Dita activitat es veu afectada per un contenciós legal hereditari amb llur mare, Sra. C.

En relació a aquest impost, segon l’article 7.2 les rendes netes corresponents a llur Comunitat Hereditària s’imputen individualment a les dues, a parts iguals, sigui com a rendiment de capital immobiliari, sigui com a rendiment d’activitat econòmica.

Per tal de calcular la renda neta d’activitat econòmica, l’article 16 de la Llei de l’IRPF remet a les normes de l’Impost sobre Societats. D’altra banda, l’article 21.2 de la Llei de l’IRPF, relatiu a les “despeses deduïbles” en els rendiments de capital immobiliari, permet optar a l’obligat tributari per quantificar dites despeses deduïbles d’acord amb les normes per a la determinació de la renda neta en règim de determinació directa de l’article 16. Per la qual cosa hem d’anar també a la Llei de l’Impost de Societats.

Per tant, s’ha analitzar dita llei de l’Impost de Societats a la qual es remet la Llei de l’IRPF, mirar si:



L’article 13 de la Llei de l’Impost de Societats estableix quines despeses no són deduïbles, no estant contemplada cap prohibició legal referent a les despeses anteriors a l’inici d’activitat econòmica necessàries per realitzar dita activitat (despeses de defensa legal, notaria).

L’article 19.1 de la Llei de l’Impost de Societats només fa referència a que les despeses s’han d’imputar en el període en que es meritin d’acord amb el Pla General Comptable i l’article 19.2 diu que no poden ser imputades fiscalment les despeses que no s’hagi imputat comptablement.

Si dites despeses, a nivell comptable, necessàries i anteriors a l’inici d’una activitat econòmica, certament són deduïbles com a “despesa comptable”, i es poden deduir també fiscalment dins del primer període de liquidació de L’IGI, seria lògic que també fossin deduïbles fiscalment a efectes de càlcul de la renda neta d’activitats econòmiques en l’IRPF.

Cal significar que les factures les quals interessen deduir-se per al càlcul de la renda neta són factures d’Advocat i Procurador, derivades de la reclamació extrajudicial i judicial realitzades a la seva mare en reclamació de llur herència, herència formada pel patrimoni immobiliari que ara gestionen parcialment, i la factura de l’escriptura d’acceptació d’herència davant notari (en la qual es van acceptar els immobles que ara gestionen parcialment), totes emeses durant 2015 però abans de l’inici pròpiament dit de llur activitat econòmica d’arrendament (Quart Trimestre de 2015).