Consulta vinculant en relació amb les obligacions sobre l’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

Consulta fiscal en referència al règim d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal

Normativa:

Llei 19/2016, del 30 de novembre, “d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal” (en endavant, Llei 19/2016)

Reglament, de 2 d’agost de 2017, de desenvolupament de la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal



D’acord amb els requisits establerts a l’article 65 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari, desenvolupats a l’article 25 del Decret de 24 de març de 2013, pel qual s’aprova el Reglament d’Aplicació dels Tributs, manifestem expressament que en el moment en què es presenta aquest escrit, no s’està tramitant cap procediment ni recurs administratiu relacionat amb el règim, la classificació o la qualificació tributària dels fets plantejats en la consulta.

Per tant, es sol·licita el criteri vinculant d’aquesta Administració Tributària en relació als assumptes plantejats en la present consulta per als períodes 2022 i següents.



La societat X. (d’ara endavant i indistintament, “la Societat” o “la Consultant”), es troba degudament inscrita en el registre de societats del Govern d’Andorra.

Entre d’altres activitats, l’objecte social de la Societat comprèn la pràctica d’operacions d’assegurança i cobertura de riscs en l’àmbit del dret privat en la branca vida, amb l’extensió prevista en legislació que estigui vigent.

Atenent a l’activitat desenvolupada per la Consultant i a la normativa vigent en matèria d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal, la Societat és subjecte obligat a comunicar informació sobre comptes financers, en els termes establerts en la Llei 19/2016. En compliment de l’esmentada llei, les entitats financeres andorranes estan obligades a reportar informació sobre comptes financers (en els termes establerts en dita llei), entre d’altres supòsits, quan les persones físiques titulars del compte siguin residents en un estat membre de la Unió Europea, entre els quals es troba Espanya.

La Societat manté una sèrie d’assegurances de vida “unit linked”, subscrites sota dret andorrà, amb prenedors amb residència fiscal a Espanya. En aquest sentit, les característiques principals dels esmentats contractes d’assegurança “unit linked” comercialitzats per la Societat són les següents:

• Son assegurances de vida plena.
• El prenedor de l’assegurança és diferent al beneficiari.
• Els contractes tenen caràcter irrevocable, és a dir, no existeix dret de disposició ni de rescat per part del prenedor o el beneficiari de l’assegurança.
• El beneficiari de l’assegurança no pot disposar de l’import fins que no té lloc la contingència assegurada, això és la defunció del prenedor/assegurat de l’assegurança.
• En virtut de les condicions del contracte, no es preveu la possibilitat de sol·licitar prestat cap import per part del prenedor.

Consultes plantejades

Atenent als antecedents exposats, la Societat presenta la següent consulta davant aquesta Administració, relativa a les obligacions en matèria de comunicació d’informació sobre comptes financers, en el marc de les normes de comunicació i diligència deguda relatives a la informació sobre comptes financers (Common Reporting Standard OECD – CRS)





La Llei 19/2016 defineix, en el seu Annex 1, Secció VIII, apartat D.1, com compte financer subjecte a comunicació d’informació “un compte financer la titularitat del qual correspon a una o més persones subjectes a comunicació d’informació [...], quan ha estat identificat com a tal en aplicació dels procediments de diligència deguda establerts a les seccions II a VII.”

En aquest sentit, la llei 19/2016 en el seu Annex 1, Secció VIII, apartat C.1.c), determina que tenen la consideració de compte financer, entre d’altres, els contractes d’assegurança amb valor en efectiu.

Atenent a l’anterior, entén la Consultant que resulta necessari concretar la definició de “contracte d’assegurança” per una banda, així com de “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” per una altra, als efectes de determinar el tractament dels contractes objecte de la present consulta vinculant en relació amb les obligacions en matèria d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.



Segons el que disposa l’Annex 1, Secció VIII, apartat C.5 de la Llei 19/2016, s’entén per contracte d’assegurança “un contracte (diferent del contracte d’anualitats) en virtut del qual l’emissor es compromet a pagar un import en cas que tingui lloc una contingència especificada que comporti defunció, malaltia, accident, responsabilitat o risc patrimonial”.

D’acord amb les característiques dels productes objecte de la present consulta vinculant, entén la Societat que els mateixos tindrien la consideració de contracte d’assegurança, als efectes de la Llei 19/2016.



Per contracte d’assegurança amb valor en efectiu, l’Annex 1, Secció VIII, apartat C.7 de la Llei 19/2016 entén qualsevol contracte d’assegurança que tingui un valor en efectiu.

En aquest sentit, l’Annex 1, Secció VIII, apartat C.8 de la Llei 19/2016, estableix que per valor en efectiu s’entén el més gran dels imports següents:

• Import a què tingui dret el prenedor de l’assegurança com a conseqüència del rescat o la resolució del contracte (determinat sense computar la possible reducció en concepte de penalització per rescat o préstec sobre la pòlissa).
• Import que pugui demanar prestat el prenedor de l’assegurança en virtut o en relació amb el contracte.

No obstant l’anterior, aquest precepte de la Llei 19/2016 estableix a continuació una sèrie d’imports que s’exclouen de l’abast del concepte “valor en efectiu”, entre els quals es preveu que no es tindrà en compte l’import pagat en virtut d’un contracte d’assegurança quan aquest sigui conseqüència de la defunció de la persona assegurada en un contracte d’assegurança de vida.

En virtut de l’anterior, entén la Societat que la inexistència de dret al rescat així com de la facultat del prenedor d’exigir la rescissió anticipada del contracte i fer seu l’import econòmic que en cada moment correspongui constitueixen elements determinants a l’hora de determinar el valor en efectiu dels contracte d’assegurança de vida objecte de la present consulta vinculant. Addicionalment, s’ha de tenir en compte que de les condicions de dits contractes no es preveu la possibilitat de sol·licitar prestat cap import per part del prenedor.

Atès que sobre la base de les disposicions de la Llei 19/2016 exposades en el present apartat no es tindrà en compte l’import pagat en virtut d’un contracte d’assegurança quan aquest sigui conseqüència de la defunció de la persona assegurada, entén la Consultant que resulta raonable considerar que el valor en efectiu dels contractes d’assegurança de vida “unit linked” sobre els que es consulta a aquesta Administració és zero euros, revestint per tant els esmentats contractes la consideració de contractes d’assegurança amb valor en efectiu, als efectes de la Llei 19/2016.

Tanmateix, una interpretació diferent passaria per considerar els contracte analitzats com contractes d’assegurança sense valor en efectiu.



En base l’exposat en l’apartat anterior de la present consulta vinculant, entén la Consultant que, en tant que subjecte obligat a comunicar informació sobre comptes financers, en els termes establerts a la Llei 19/2016, haurà de reportar informació sobre els contractes d’assegurança de vida “unit linked” sempre que s’entengui per contractes d’assegurança amb valor en efectiu aquells contractes amb valor en efectiu per import igual a zero euros.

Cal tenir en compte que, a data de la present consulta vinculant, la normativa andorrana reguladora del règim d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal no preveu cap disposició relativa a l’aclariment de dit aspecte, més enllà de les previsions exposades a l’apartat anterior, relatives a la definició dels contractes d’assegurança com a compte financer i de la definició i càlcul del “valor en efectiu”. Així mateix, tampoc existeixen pronunciaments públics de les autoritats administratives ni judicials andorranes en relació a aquesta qüestió.

Tenint en compte, doncs, que la Llei 19/2016 recull els principis establerts per l’OCDE en relació amb l’intercanvi automàtic d’informació, cal fer referència als Comentaris al Model d’Acord entre Autoritats Competents i a l’Estàndard Comú de Reporting. En aquest sentit, l’OCDE publica aquests comentaris per il·lustrar i interpretar les disposicions que conté l’Acord entre Autoritats Competents i a l’Estàndard Comú de Reporting.

En primer lloc, convé posar de manifest que la consideració dels contractes d’assegurança amb valor en efectiu com a comptes financers reportables i la seva definició per part de l’OCDE als seus comentaris al Model d’Acord entre Autoritats Competents i a l’Estàndard Comú de Reporting no disten del contingut analitzat de la Llei 19/2016. Concretament, en els Comentaris al Model d’Acord entre Autoritats Competents i a l’Estàndard Comú de Reporting, a la Secció VIII, “Subapartats C (5) a (8) – Contracte d’Assegurança i d’Anualitats”, estableix el següent:



Del contingut dels extractes reproduïts s’observa com les definicions de “contracte d’assegurança amb valor en efectiu” i de “valor en efectiu” previstes a la Llei 19/2016 no disten de les previsions generals previstes per l’OCDE en relació amb aquests conceptes.

No obstant això, l’OCDE en els seus Comentaris al Model d’Acord entre Autoritats Competents i a l’Estàndard Comú de Reporting, va més enllà del propi contingut literal de la norma, vinculant el contingut dels preceptes assenyalats a supòsits específics aplicables en el supòsit analitzat, això és, contractes d’assegurança de vida “unit linked”, en tant que contracte vinculat a una inversió, en els termes que es detallen a continuació:



Finalment l’OCDE, en els seus Comentaris al Model d’Acord entre Autoritats Competents i a l’Estàndard Comú de Reporting, exclou exclusivament del concepte de “contractes d’assegurança amb valor en efectiu” els contractes de microassegurança amb valor en efectiu zero. En aquest sentit, en el paràgraf 80 de la Secció VIII, “Subapartats C (5) a (8) - Contracte d’assegurança i d’anualitats”, dels Comentaris al Model d’Acord entre Autoritats Competents i a l’Estàndard Comú de Reporting, l’OCDE disposa que:



En virtut de tot l’anterior, entén la Societat que els productes d’assegurança de vida “unit linked” objecte de la present consulta vinculant, en tant que no constitueixen un contracte de microassegurança, tindrien la consideració de contracte d’assegurança amb valor en efectiu subjecte a comunicació, segons el que disposa la normativa andorrana reguladora del règim d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.



D’acord amb el que disposa l’annex 1, Secció I de la Llei 19/2016, “la informació a comunicar corresponent als comptes subjectes a comunicació d’informació és la següent: [...] d) El saldo o valor del compte (inclòs, en el cas d’un contracte d’assegurança amb valor de rescat o d’un contracte d’anualitats, el valor en efectiu o el valor de rescat) al final de l’any natural considerat o, en cas que el compte s’hagués cancel·lat durant l’any o el període considerat, en la data de cancel·lació [...]”.

Tal i com ja ha manifestat la Societat en apartats anteriors, aquesta entén que la inexistència de dret al rescat així com de la facultat del prenedor d’exigir la rescissió anticipada del contracte i la impossibilitat de sol·licitar prestat cap import vinculat als contractes objecte de la present consulta per part del prenedor i que segons les disposicions de la Llei 19/2016 no es tindrà en compte en el còmput del valor en efectiu d’un contracte d’assegurança l’import pagat en virtut d’un contracte d’assegurança quan aquest sigui conseqüència de la defunció de la persona assegurada, comporten un valor en efectiu zero dels esmentats contractes d’assegurança de vida “unit linked”.