Consulta vinculant en relació amb les obligacions formals declaratives del retenidor.

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

Consulta vinculant en relació amb les obligacions formals dels retenidors de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Normativa aplicable:

- Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals (en endavant, Llei de l’IRNR).

- Decret del 30 de setembre del 2015 de publicació del Reglament de l’Impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

El sotasignat, el senyor A, actuant en nom i representació de la societat mercantil andorrana B:

EXPOSA

Que, d’acord amb el que disposa l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’Octubre, de Bases de l’Ordenament Tributari i l’article 25 del Reglament de desenvolupament de la mateixa, per mitjà del present escrit formula la següent Consulta Tributària, en relació amb les obligacions formals dels retenidors de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals al Principat d’Andorra.

Que la present consulta té com a objectiu conèixer quin és el criteri d’aquest Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant DTF) respecte a la consulta plantejada, per l’any 2023 i següents.

DESCRIPCIÓ DELS FETS

La societat consultant és una entitat que en l’exercici de la seva activitat té la necessitat de contractar serveis amb nombroses societats no-residents al Principat d’Andorra.

Tenint en compte que, d’acord amb l’establert en el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del text refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, les rendes s’entenen obtingudes en territori andorrà i els proveïdors no operen mitjançant un establiment permanent al Principat, la societat consultant, d’acord amb la referida Llei , és subjecte obligat a retenir i a ingressar a compte respecte de les rendes subjectes que abona a les societats no establertes.

La consultant presenta la declaració i efectua l’ingrés a compte de l’IRNR en el lloc, la forma i els terminis escaients, adjuntant una relació de totes les retencions efectuades durant el trimestre corresponent.

Així mateix, també presenta a l’administració tributària trimestralment còpia de totes les factures o documents justificatius de les rendes subjectes i no exemptes satisfetes als proveïdors no-residents fiscals al Principat, essent aquest últim fet el que li planteja dubtes, segons la normativa actualment aplicable.

INTERPRETACIÓ DEL CONTRIBUENT

Les entitats no-residents fiscals a Andorra que efectuen prestacions de serveis a l’entitat consultant són els “obligats tributaris” de l’impost sobre la renda dels no-residents, per les rendes obtingudes en aquest territori, tal com preveu l’article 4 de la llei de l’IRNR:





La mateixa normativa, a l’article 34, estableix qui té l’obligació de retenir i ingressar a compte en el cas de rendes obtingudes sense establiment permanent. Concretament, l’article en qüestió disposa el següent:



És l’article 35 de la Llei de l’IRNR que determina les normes de retenció i ingrés a compte deixant clar que el “subjecte obligat a retenir” ha de presentar la declaració en temps i forma i conservar la documentació pertinent, així com facilitar una relació de retencions, sense que s’estableixi que en el moment de presentar les declaracions per l’obligat a retenir hagi d’adjuntar les factures (o documents justificatius):



En el mateix sentit, al Reglament de l’impost, a l’article 18 s’estableix el contingut de la declaració pels “obligats tributaris” no-residents fiscals (no pels “subjectes obligats a retenir”). En concret, estableix a l’apartat 2 l’obligació per part de “l’obligat tributari” d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació d’aquestes.



D’altra banda, és l’article 20 del mateix text legal que estableix l’obligació de retenció i ingrés a compte per part del “retenidor o obligat a ingressar a compte l’impost”. L’apartat 3 de l’article mencionat determina que el retenidor té l’obligació de presentar una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, però en cap assimila totes les obligacions a les de “obligat tributari” ni determina que “l’obligar a retenir” hagi d’adjuntar en la declaració trimestral que ha de presentar les factures o documents justificatius.



D’acord amb tots els preceptes anteriorment esmentats, s’estableix que un no resident fiscal que obtingui rendes en territori andorrà sense mediació d’establiment permanent és “l’obligat tributari” de l’impost. Aquest (“l’obligat tributari”), haurà de presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent a aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, i d’acord amb l’article 18.2 del reglament de l’impost A la declaració s’hi ha d’adjuntar les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no-residents fiscals.

En cap cas, els articles anteriorment esmentats traslladen totes les obligacions de “l’obligat tributari” amb les del “subjecte obligat a retenir” o retenidor.

D’acord amb l’anterior, l’entitat consultant entén que l’obligació d’adjuntar les factures és de “l’obligat tributari” (en el supòsit que estigui obligat a presentar declaració), però en cap cas del “subjecte obligat a retenir” o retenidor. Aquest últim, d’acord amb l’article 20.3 del Reglament de l’impost, ha d’incloure una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, però ni l’articulat de la Llei ni el Reglament estableixen que el retenidor hagi d’acompanyar les factures juntament amb la declaració, sinó que té l’obligació de conservar la documentació.