Consulta vinculant en relació amb les normes de localització dels serveis prestats per una agència de viatges

Consulta

En aquest apartat es reprodueix la consulta sense les dades de la persona o l’entitat que la formula

ANTECEDENTS

Consulta:

Consulta fiscal referent a la base de tributació i regles de localització aplicables als serveis prestats per una agència de viatges.

Normativa:



MANIFESTACIONS PRÈVIES

D’ acord amb els requisits establerts a l’article 65 de la Llei 21/2014 de 16 d’octubre, de Bases de l’ Ordenament Tributari, desenvolupats a l’article 25 del Decret de l’11 de febrer de 2015, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació dels Tributs, manifestem expressament:



DESCRIPCIÓ DELS FETS

La Societat X (d’ara endavant, “la Consultant”) és una societat constituïda d’acord amb les lleis del Principat d’Andorra i degudament inscrita al Registre de Societats del Govern d’Andorra.

La Consultant és una agència de viatges l’activitat principal dels quals consisteix en l’organització de viatges (d’ara endavant, “l’Activitat”). El seu objecte social comprèn l’activitat “Agència de viatges i venda per internet dels serveis propis d’una agència de viatges, majoristes i detallistes”.

En aquest sentit, cal indicar que la Consultant compta amb la preceptiva autorització de la Unitat de Comerç i Indústria per al desenvolupament de les activitats inherents al seu objecte social.

Actualment, els serveis turístics que presta la Consultant, de manera concreta, consisteixen en:



En aquest sentit, cal precisar que els clients de la Consultant poden ser tant empresaris o professionals com particulars no residents al Principat d’Andorra, i aquests són els destinataris més habituals.

La consultant actua en nom propi respecte als serveis que ofereix. Aquesta operativa comporta:



Les característiques dels serveis s’expliquen a continuació:



Atenent els antecedents exposats, la Consultant vol conèixer les regles aplicables a la determinació de la base de tributació i les regles de localització aplicables.

INTERPRETACIÓ FISCAL DE LA SITUACIÓ PLANTEJADA

L’Impost General Indirecte (d’ara en endavant, “IGI”) és un impost de naturalesa indirecta que grava el consum mitjançant la tributació dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris professionals, així com les importacions de béns.

L’article 4 de la Llei de l’IGI preveu que el fet generador de l’IGI consisteix en el lliurament de béns i la prestació de serveis realitzats en territori andorrà, per empresaris o professionals, a títol onerós, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, amb independència de la finalitat o dels resultats perseguits a l’activitat econòmica.

En aquest sentit, la Llei de l’IGI disposa que tenen la consideració d’empresaris o professionals “les persones físiques o les entitats que realitzin activitats econòmiques ” definint aquestes “ les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’aquests factors de producció, a fi d’intervenir en la producció o distribució de béns o en la prestació de serveis .” No obstant això, s’estableix una limitació en aquest sentit indicant que no tindran aquesta consideració quan els lliuraments de béns o les prestacions de servei no superin la xifra anual de 40.000€, llevat que de forma expressa optin per ser considerats com a tals.

Així mateix, l’article 9 de la Llei de l’IGI defineix les prestacions de serveis com a “tota operació subjecta a l’impost que, d’acord amb aquesta Llei, no té la qualificació de lliurament o les importacions de béns”.

D’acord amb els preceptes exposats, la Consultant entén que els serveis que desenvoluparà tenen la consideració de prestació de serveis als efectes de l’IGI, i revesteix la consideració d’empresària.

La Directiva 2006/112/CE del CONSELL de 28 de novembre de 2006 relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit (d’ara endavant, “ Directiva IVA ”) per tal de simplificar l’aplicació de les normes aplicables als serveis prestats per les agències de viatge estableix un règim especial aplicable exclusivament a les agències de viatges quan actuïn en nom propi i els destinataris del qual siguin el viatgers (d’ara en endavant, “ Règim Especial d’Agències de Viatge ”).

L’entrada en vigor del Règim Especial d’Agències de Viatge es va realitzar amb l’objectiu que aquestes prestacions de serveis tributessin a l’Estat de consum (el proveïdor, en tot cas, repercutiria l’IVA de l’estat on estigui establert) alhora que se simplifiquessin les obligacions de les agències de viatge de cadascun dels Estats on oferien els seus serveis turístics.

A la pràctica, el Règim Especial d’Agències de Viatge comporta les implicacions següents:



La Llei de l’IGI reconeix, a la seva Exposició de Motius, que la introducció de l’impost té com a objectiu establir un sistema fiscal equiparable al dels països del nostre entorn, indicant expressament que a l’hora de la configuració es va tenir en compte l’experiència internacional i, en concret, la de la Unió Europea i de la Directiva IVA. Per tant, la Llei de l’IGI es basa en la normativa harmonitzada entre els països del nostre entorn.

En aquesta línia, l’article 48.2 de la LIGI determina que quan una mateixa operació i per un preu únic s’entreguin béns i es prestin serveis de naturalesa diversa, entenent-se accessoris a la prestació principal, la base de tributació es determina conjuntament per a totes.

Pel cas concret, entenem que les prestacions de serveis turístics individualitzats s’han d’entendre com una prestació única.

L’article 43 de la Llei de l’IGI estableix les regles generals per determinar el lloc de realització de les prestacions de serveis, sens perjudici que li sigui aplicable alguna regla especial de localització que preveu l’article 44 del text normatiu mateix. En concret, l’apartat 1.b) de l’article esmentat determina que quan el destinatari dels serveis no sigui un empresari o professional, s’entenen realitzats en territori andorrà quan els serveis siguin prestats per un empresari o professional que tingui la seu de la seva activitat econòmica o un establiment permanent o, si no, el seu domicili o residència habitual a Andorra.

L’article 44, apartat 1.h) estableix que s’entenen prestats en territori andorrà, sigui quin sigui el destinatari, els serveis relatius a béns immobles ubicats al territori, i es troben de forma específica els d’allotjament en establiments d’hostaleria, acampada i balnearis. Per tant, el serveis prestats en bens immobles ubicats fora del territori andorrà no s’entenen prestats en el Principat d’Andorra.