Decret d’aprovació del Reglament relatiu a la identificació, el registre, les normes zoosanitàries i el moviment no comercial dels animals de companyia

Exposició de motius

L’evolució en la percepció que la societat té dels animals de companyia i en la forma en què interactuen aquests animals amb les persones en camps cada vegada més amplis en què s’ha demostrat la seva acció positiva, fa necessari adaptar la legislació a fi d’incloure-hi nous aspectes que estableixin clarament els drets i els deures dels propietaris i de l’Administració i que facilitin aquesta interacció garantint alhora al màxim la salut pública i el benestar animal.

Així, aquest Reglament vol recollir tots els àmbits que fins ara es trobaven en normes diferents i que regulen els diversos aspectes relacionats amb la tinença dels animals de companyia.

La Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals estableix els principis generals -que cal desenvolupar reglamentàriament- pel que fa a la identificació, el registre i les normes zoosanitàries aplicables als animals de companyia, i defineix com a animals de companyia els animals que conviuen amb les persones i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge.

Aquesta definició, que intuïtivament en el passat s’atribuïa a gossos, gats i més recentment a fures, s’ha ampliat abastament els darrers anys a altres espècies animals exòtiques.

En aquest sentit, aquest Reglament estableix en l’annex I les espècies animals que poden tenir, en circumstàncies determinades pel mateix Reglament, la consideració d’animals de companyia. L’annex es divideix en dos parts, A i B, i és la part B la que recull espècies que poden tenir una doble consideració com a espècies exòtiques i per a les quals cal tenir en compte que aquest Reglament s’aplica sense perjudici de la normativa específica relativa als animals salvatges en captivitat.

El Reglament s’estructura en sis títols: un títol preliminar en què es defineixen l’objecte i l’àmbit d’aplicació; el títol I, dedicat a la identificació i el registre; el títol II, que estableix les normes de salut animal específiques dels animals de companyia; el títol III, que defineix les normes zoosanitàries que cal aplicar en el cas de desplaçament de l’animal de companyia; el títol IV, en què es defineixen els controls documentals i d’identitat, i el títol V, dedicat a les disposicions finals, amb un total de 42 articles, set disposicions addicionals, transitòries i derogatòries i deu annexos.

El títol I desenvolupa els principis d’obligació d’identificació i de registre establerts per la Llei 11/2016 que ja eren considerats en el Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia aprovat pel Decret del 8 de març del 2017, que es deroga amb l’entrada en vigor d’aquest Reglament.

Per donar resposta a la iniciativa dels comuns de disposar d’un sistema d’identificació que faciliti l’acompliment de la seva competència en matèria d’higiene en la via pública, aquest títol recull una novetat en el cas dels gossos, que consisteix en la identificació de l’animal mitjançant els resultats d’anàlisi genètica. Aquesta anàlisi cal efectuar-la abans que l’animal tingui quatre mesos de vida, però s’ha previst un període transitori per als animals identificats d’acord amb la normativa vigent fins ara i majors d’aquesta edat.

A més, s’ha ampliat el termini màxim per a la identificació i el registre, de tres a quatre mesos, a fi de permetre als propietaris conjugar aquestes obligacions amb les relatives a la salut de l’animal.

A l’últim, en línia amb la política de modernització de l’Administració, el Reglament considera la possibilitat que els veterinaris legalment establerts facilitin les dades relatives a cada animal al Registre d’Animals de Companyia mitjançant una aplicació informàtica única.

El títol II, dedicat a les normes zoosanitàries aplicables als animals de companyia, introdueix l’obligació de la vacunació antiràbica per als gossos, que ha de dur-se a terme entre els tres i els sis mesos de vida i que s’ha de renovar anyalment.

La vacunació antiràbica és opcional en el cas dels gats i les fures, però esdevé obligatòria quan es preveu que aquests animals es desplaçaran a l’exterior d’Andorra.

El títol III, dedicat a les normes zoosanitàries per al moviment, aplica ‒amb un criteri de reciprocitat‒ condicions equivalents a les del Reglament (UE) núm. 576/2013 del Parlament Europeu i del Consell del 12 de juny del 2013 i del Reglament d’execució (UE) núm. 577/2013, que atorguen a Andorra la consideració de país amb condicions equivalents a les dels estats membres de la Unió Europea, i exempta així de certes obligacions suplementàries aplicades al moviment d’animals de companyia procedents d’estats tercers.

Aquest títol reprèn també els principis de la Decisió de la Comissió del 22 de desembre del 2006 sobre certes mesures de protecció contra la influença aviària i dels reglaments delegat i d’execució (UE) núm. 2018/772 i 2018/878 d’aplicació de mesures de lluita contra la infestació dels gossos per l’Echinococcus multilocularis.

Així doncs, aquest títol estableix les normes zoosanitàries requerides en el cas que l’animal de companyia es desplaci, i estableix requisits diferents depenent del país de destí o de procedència atenent sempre a criteris de salut pública i animal específics i particulars de cada país.

El títol precisa igualment les condicions perquè un animal sigui considerat animal de companyia en desplaçar-se, com també el nombre màxim d’animals que poden ser desplaçats; això últim amb l’ànim d’evitar la utilització fraudulenta de les disposicions d’aquest Reglament en el cas de moviments que en realitat tinguin una finalitat comercial.

Les condicions aplicables al moviment d’animals entre Andorra i els estats membres de la Unió Europea o procedents d’estats tercers es regulen distintament en dos capítols (capítols segon i tercer, respectivament), atenent, com s’ha dit, la consideració recíproca amb la Unió Europea de l’equivalència normativa i les condicions zoosanitàries regionals.

El capítol quart considera les mesures sanitàries preventives contra malalties i infeccions altres que la ràbia i les condicions per a l’aplicació. En concret, desenvolupa les mesures de lluita contra la infestació per l’Echinococcus de gossos que es desplacin a Malta, Finlàndia, el Regne Unit i Irlanda i les mesures de protecció en relació amb la influença aviària altament patògena.

El capítol cinquè estableix els models de document d’identificació que han d’acompanyar els animals de companyia i, seguint el plantejament global del títol, distingeix diferents models atenent el territori o el país de procedència de l’animal.

Finalment, el títol IV estableix les condicions generals sobre conformitat i, consegüentment, les mesures a prendre en cas de no conformitat, així com les sancions aplicables en el marc de les lleis de tinença i de protecció d’animals i de salut animal i de seguretat alimentària.

Consegüentment, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 20 de febrer del 2019, ha aprovat aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament relatiu a la identificació, el registre, les normes zoosanitàries i el moviment no comercial dels animals de companyia, que entrarà en vigor el 2 de setembre del 2019.

Reglament relatiu a la identificació, el registre, les normes zoosanitàries i el moviment no comercial dels animals de companyia

Índex

Títol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest Reglament estableix les normes zoosanitàries, d’identificació i de registre aplicables als animals de companyia, així com els requisits zoosanitaris aplicables específicament durant el moviment no comercial d’aquests animals.

2. Aquest Reglament s’aplica sense perjudici de la normativa vigent relativa a la identificació, el registre i la protecció de la fauna salvatge, en particular per al control del seu comerç, i a la identificació i el registre dels animals de renda. D’igual manera, s’aplica sense perjudici de la normativa vigent per la qual s’estableixen les condicions del transport, la importació i l’exportació d’animals salvatges.

3. Aquest Reglament no s’aplica al moviment comercial d’animals de companyia.

4. Aquest Reglament no afecta l’aplicació d’altres normes basades en consideracions diferents de les zoosanitàries que limitin el moviment de determinades espècies o races d’animals de companyia.

Títol I. Identificació i registre dels animals de companyia

Article 2. Definicions

Als efectes del títol I s’entén per:

Article 3. Obligació d’identificar els animals de companyia

1. Tots els animals de companyia han de ser degudament identificats.

2. El propietari de l’animal de companyia té l’obligació de proveir-lo d’identificació en un termini màxim de quatre mesos a partir de la data de naixement.

3. Qualsevol animal de companyia que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció ha de lliurar-se identificat. És obligació de qui lliura l’animal entregar-lo identificat i és obligació de qui el rep exigir-ne la identificació. En cas d’incompliment, el nou propietari de l’animal queda igualment obligat a identificar-lo en els termes establerts en aquest Reglament.

4. En cas que el propietari de l’animal de companyia refusi identificar-lo, el veterinari responsable de la identificació ho ha de notificar al Departament d’Agricultura mitjançant l’aplicació informàtica escaient.

Article 4. Marcatge

1. Els animals de companyia de les espècies considerades en la part A de l’annex I es marquen amb la implantació d’un transponedor amb els requisits tècnics següents:



2. Quan el transponedor no compleixi els requisits de l’apartat 1, el propietari o la persona autoritzada a realitzar el moviment no comercial ha de proporcionar els mitjans necessaris per a la lectura del transponedor en qualsevol moment en què es requereixi la comprovació de la identificació de l’animal.

3. El Departament d’Agricultura subministra els transponedors als veterinaris legalment establerts. El codi d’identificació únic per a cada transponedor consta de quinze dígits, les tres primeres xifres dels quals es corresponen amb el codi de país, que per a Andorra és el 020 segons la norma ISO 3166.

4. La implantació del transponedor l’efectuen els veterinaris legalment establerts. El transponedor s’implanta, en condicions òptimes d’asèpsia, a la banda esquerra del coll de l’animal. En cas que, a criteri facultatiu, no sigui possible, s’implanta a la zona de la creu, entre les espatlles, i es fa constar expressament en el document oficial d’identificació per a animals de companyia.

5. Els animals de les espècies considerades en la part B de l’annex I són marcats o descrits de conformitat amb el Reglament referent a la classificació i a l’establiment de les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic per a espècies de la fauna salvatge, les obligacions de funcionament, el tipus d’instal·lacions i les condicions que han de complir aprovat pel Decret del 16-3-2005.

6. Tenint en compte la diversitat de les espècies considerades en la part B de l’annex I, el veterinari responsable de la identificació pot aplicar, a criteri facultatiu, altres sistemes d’identificació diferents dels que estableix el Reglament esmentat a l’apartat 5 sempre que quedi garantit el vincle entre l’animal i el seu document d’identificació.

7. En el cas d’il·legibilitat del marcatge, el veterinari legalment establert responsable de la identificació de l’animal de companyia procedeix a marcar-lo de nou, i ho fa constar en el document oficial d’identificació.

Article 5. Genotipatge dels gossos

1. Els gossos han de ser identificats no només amb el transponedor establert a l’apartat 1 de l’article 4, sinó també amb les dades obtingudes a partir del genotipatge de l’animal que permeti establir un perfil genètic únic.

2. La presa de mostra necessària per dur a terme el genotipatge la realitza un veterinari legalment establert en el termini màxim de quatre mesos a partir del naixement de l’animal.

3. El veterinari legalment establert fa constar el resultat del genotipatge al document d’identificació i introdueix aquesta informació a l’aplicació informàtica escaient.