Decret

Decret del 16-12-2020 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs.

En data 3 d’octubre del 2018 el Govern va aprovar el Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs, que havia de facilitar l’obtenció de la placa d’identificació dels dipòsits d’hidrocarburs flexibilitzant els requisits exigibles en instal·lacions existents i garantir-ne la seguretat. Per altra banda, també s’hi van introduir novetats que pretenien millorar la seguretat de les instal·lacions.

No obstant això, alguns dels nous requisits exigits pel Reglament del 2018 han presentat certs problemes en el moment de l’aplicació sobre el terreny. Per altra banda, s’han detectat alguns errors en el Reglament del 2018 que calia esmenar, i també redaccions de certes frases o paràgrafs que no deixaven prou clares certes circumstàncies.

L’objectiu d’aquest Reglament és adequar algunes de les obligacions contemplades en el reglament a les capacitats del sector, sense rebaixar els estàndards en matèria mediambiental, tenint en compte les observacions dels organismes més representatius del sector, tot conservant els mateixos objectius finals: que totes les instal·lacions disposin ràpidament de la placa d’identificació que garanteix el compliment dels requisits reglamentaris de les instal·lacions, i simplificar els tràmits de declaració de les instal·lacions, perquè siguin més fàcils i àgils.

En realitat es tracta d’una modificació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs, del 3 d’octubre del 2018, però les modificacions han estat nombroses i s’han canviat de lloc alguns articles, de manera que, per seguretat jurídica, s’ha trobat oportú derogar l’anterior reglament i considerar aquest com un nou Reglament.

Aquest nou Reglament reorganitza certs paràgrafs i articles del Reglament anterior per tal que els subministradors d’hidrocarburs disposin de manera centralitzada de les particularitats que es preveuen per a les seves instal·lacions.

El Reglament permet poder utilitzar noves tecnologies que milloren de manera considerable la seguretat de les instal·lacions, com és l’equipament amb uns elements que permeten evitar l’explosió en cas d’incendi.

En la instal·lació de la boca de càrrega, el nou Reglament fa possible que es puguin instal·lar sense filtre quan el contrari no sigui tècnicament possible. També es permet que en instal·lacions existents la boca de càrrega es pugui trobar a més de deu metres de la zona d’estacionament del vehicle que subministra l’hidrocarbur, a canvi de complir certes condicions. Pel que fa al venteig, en instal·lacions noves s’exigeix que el tub sigui de com a mínim dos polzades i, si és tècnicament possible, en boques de càrrega de diàmetres més grans, cal que el diàmetre del venteig sigui el mateix que el de la boca de càrrega.

El Reglament aclareix el concepte de prova de pressió, que és la prova que s’aplica a les canonades.

El Reglament del 2018 va aportar com a novetat la regulació específica dels dipòsits de plàstic, però no es va preveure quines eren les mesures que calia aplicar en els dipòsits de plàstic ja existents i muntats respectant la normativa anterior. Aquest Reglament preveu que en instal·lacions existents es facin les adaptacions més senzilles i raonables, i no obliga a fer cap més adaptació fins que no es produeixi un canvi substancial en la instal·lació.

Per als treballs de canvis substancials en instal·lacions, per facilitar-ne l’aplicació, aquest Reglament ja no preveu que es faci un estudi d’alternatives energètiques, però sí que conserva el requisit que el titular hagi de disposar d’un estudi de l’estat actual de la totalitat de la instal·lació d’hidrocarburs.

El nou Reglament no exigeix un projecte de manera sistemàtica en tots els treballs de reparació o conversió a doble capa, com ho feia l’anterior reglament. Per a les instal·lacions que disposin de placa d’identificació vàlida i l’hagin obtingut durant el període transitori previst al Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs, del 3 de novembre del 2010, no és necessari elaborar un projecte. Per a les instal·lacions que hagin obtingut la placa després del període transitori mencionat abans, el titular ha de sol·licitar al departament competent l’exempció de fer el projecte. Per a les instal·lacions que encara no disposin de placa, el projecte és exigible.

Pel que fa a les exempcions de les instal·lacions existents, igual que per als treballs de canvis substancials, el Reglament ja no preveu que es faci un estudi d’alternatives energètiques, però sí que conserva el requisit que el titular hagi de disposar d’un estudi de l’estat actual de la totalitat de la instal·lació d’hidrocarburs. S’hi afegeix, a més, que les exempcions hagin de renovar-se cada deu anys per tal de valorar si l’evolució de la tecnologia permet adaptar la instal·lació a la legislació o millorar-ne la seguretat.

Per garantir una llarga vida útil de la instal·lació i una millora del funcionament dels equips, el nou Reglament preveu igualment que cada cinc anys es faci una mesura de la quantitat de fang i aigua que es pugui trobar al fons del dipòsit, i exigeix una neteja del dipòsit a partir d’una certa quantitat de fang mesurat. Les proves d’estanquitat dels dipòsits s’han de fer també amb el dipòsit net i buit per garantir que el resultat de la prova no és erroni.

Finalment, en cas de vessament, si les deficiències que l’han provocat són visibles a simple vista, no cal efectuar la prova d’estanquitat tal i com ho exigia l’anterior Reglament. El nou Reglament preveu que aquesta prova es pot reemplaçar per un informe d’una empresa d’inspecció i control que descrigui aquestes deficiències.

Pels motius exposats i a proposta del Ministeri de Presidència, Economia i Empresa, el Govern, en la sessió del dia 16 de desembre del 2020,

Decreta

Article únic

S’aprova el Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs, que entrarà en vigor un mes després de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació

Aquest Reglament té per objecte establir les prescripcions tècniques i administratives que han de complir totes les instal·lacions per emmagatzemar productes derivats del petroli, a excepció dels productes de la classe A, definits a l’article 2, que fixa la classificació dels productes d’aquest Reglament.

Article 2. Classificació dels productes

Els productes derivats del petroli, d’acord amb aquest Reglament, es classifiquen en:

1. Classe A: hidrocarburs liquats amb pressió absoluta de vapor superior a 1 kg/cm2 a la temperatura de 15 ºC (metà, butà, propà, etc.). Aquest Reglament no preveu l’emmagatzematge de productes classificats de classe A.

2. Classe B: hidrocarburs amb un punt d’inflamació inferior a 55 ºC no compresos en la classe A (gasolina, naftes, petroli i dissolvents).

3. Classe C: hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 55 ºC i 100 ºC (gasoil, fuel, dièsel).

4. Classe D: hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 100 ºC i 150 ºC (asfalt, vaselines, parafines i lubricants) i altres barreges i productes derivats del petroli.

Article 3. Definicions

1. Ampliació d’una instal·lació: augment de la superfície de les instal·lacions originals o de la capacitat d’emmagatzematge d’un o més dipòsits, o augment de la quantitat de dipòsits de la instal·lació.

2. Àrea de les instal·lacions: superfície delimitada per la projecció normal sobre un plànol horitzontal de la instal·lació prevista.

3. Cubeta de retenció: recipient estanc que conté a l’interior algun dels elements de l’emmagatzematge la funció del qual és retenir els productes continguts en aquest element en cas que es trenquin o que el sistema de transvasament funcioni incorrectament.

4 Dipòsit: tota cavitat amb capacitat d’emmagatzematge o de retenció de fluids instal·lada de manera fixa i que treballi amb una pressió manomètrica inferior a 1 bar. Les canonades, les bombes d’impulsió o de transvasament, els vasos d’expansió o les vàlvules no es consideren dipòsits. Amb les limitacions que presentin en cada cas o segons el producte que emmagatzemin, els dipòsits es poden instal·lar:



5. Dipòsit en fossa: dipòsit ubicat en un tancat, soterrat o no, que no és accessible.

6. Dipòsit en superfície: dipòsit accessible, muntat sobre bancades damunt del sòl, que pot trobar-se o no dintre d’un local.

7. Dipòsit exterior: dipòsit en què el pas d’home es troba a l’exterior d’una construcció.

8. Dipòsit interior: dipòsit en què el pas d’home es troba a l’interior d’una construcció.

9. Dipòsit soterrat: dipòsit ubicat al sòl i on el terreny toca físicament el mateix dipòsit.

10. Eficiència energètica: relació entre el rendiment d’un aparell i l’energia consumida.

11. Emmagatzematge: conjunt de recipients de tot tipus que contenen o puguin contenir productes derivats del petroli líquids.

12. Fabricant: persona física o jurídica que fabrica una màquina, una quasimàquina o un element en les condicions que especifica la Llei de seguretat i qualitat industrial vigent.

13. Inspecció periòdica: activitat per la qual s’inspecciona una instal·lació per verificar el compliment de la normativa vigent mitjançant un organisme d’inspecció i control autoritzat.

14. Instal·lació: conjunt que engloba l’emmagatzematge i tots els elements necessaris per a l’explotació i la seguretat que inclou les cubetes de retenció, els carrers intermedis de circulació i de separació, les canonades (alimentació, venteig, càrrega…) i els dispositius de càrrega, de descàrrega i de transvasaments annexos.

15. Instal·lador: persona física capacitada per fer instal·lacions d’hidrocarburs.

16. Legislació d’harmonització de la UE: tota legislació de la UE que harmonitzi les condicions de comercialització dels productes.

17. Líquid: tot producte que en el moment de l’emmagatzematge té aquest estat físic, inclosos els que tenen una fluïdesa superior a 300 quan es prova d’acord amb la norma UNE 104 281, part 4-2, o una altra norma admesa per qualsevol altre estat membre de la UE o per altres països amb què hi hagi algun acord en aquest sentit.

18. Líquid combustible: líquid amb un punt d’inflamació igual o superior a 38 ºC.

19. Líquid inflamable: líquid amb un punt d’inflamació inferior a 38 ºC.

20. Marcatge CE: marca amb què el fabricant indica que l’aparell o l’equip és conforme als requisits establerts en la legislació d’harmonització de la UE que en disposa la col·locació.

21. Modificació o canvi substancial: qualsevol actuació en una instal·lació que comporti un canvi d’ubicació o un canvi dràstic de traçat o de característiques o que necessiti càlculs de dimensionament o de comprovació.

22. Norma harmonitzada: norma europea adoptada arran d’una petició de la Comissió per a l’aplicació de la legislació d’harmonització de la Unió.

23. Pila: conjunt de recipients mòbils que no estan separats per passadissos o per productes no inflamables o per productes amb una combustió endotèrmica en condicions de foc.

24. Posada en funcionament d’una instal·lació: conjunt d’operacions necessàries que permeten verificar la idoneïtat tècnica d’una instal·lació abans del primer ús.

25. Recipient: tota cavitat amb capacitat d’emmagatzematge o de retenció de fluids i que treballi a una pressió inferior a 1 bar. Les canonades, les bombes d’impulsió o de transvasament, els vasos d’expansió o les vàlvules no es consideren recipients.

26. Reforma o modificació: qualsevol actuació en una instal·lació sotmesa a aquest Reglament que no sigui una ampliació ni una reparació.

27. Reparació: qualsevol operació amb la finalitat de restaurar les condicions i les característiques originals de qualsevol part de la instal·lació deteriorada per l’ús que se n’ha fet, les accions externes de qualsevol altra mena o el simple transcurs del temps. La substitució d’elements o d’equipaments per altres de les mateixes característiques es considera una reparació; però, per contra, si se substitueixen elements o equipaments que comporten una variació de les característiques originals de la instal·lació, de les seves parts o dels seus equipaments, es considera una reforma o una ampliació.

28. Revisió periòdica: comprovacions o proves que l’instal·lador ha de fer per assegurar el bon funcionament de la instal·lació.

29. Subministrador: persona física o jurídica que subministra hidrocarbur, ja sigui amb canvi de dipositari o sense.

30. Titular de la instal·lació: persona física o jurídica propietària d’una instal·lació, que també en pot ser l’usuari.

31. Unions desmuntables: unions que per disseny estan concebudes per poder executar les operacions de connexió i de desconnexió de manera fàcil mantenint intacta la qualitat d’unions estanques.

32. Unions fixes: unions estanques en què les operacions de desconnexió només es poden efectuar perquè es destrueixen i perden la qualitat d’unió estanca, llevat que s’efectuïn de nou com si es tractés de la primera execució i es reposin els materials de la unió.

33. Usuari: persona física o jurídica que utilitza la instal·lació per al seu consum, com ara els llogaters d’una propietat. A efectes d’aquest Reglament, no es considera usuari d’una instal·lació el client d’una estació de servei o situacions anàlogues.

34. Vehicle: artefacte o aparell així definit per la Llei del Codi de la circulació.

35. Venteig: sistema dissenyat per prevenir els efectes de les alteracions brusques de pressió interna d’un dipòsit d’emmagatzematge com a conseqüència de les operacions de transvasament o de les variacions de la temperatura ambient.

36. Vies de comunicació de servei: carreteres, carrers o camins de circulació restringida o reglamentada.

37. Vies de comunicació pública: carreteres, carrers o camins d’ús públic i de lliure circulació.

38. Zones classificades: emplaçaments en què hi ha o hi pot haver gasos o vapors inflamables en quantitat suficient per produir mescles explosives o inflamables tal com es preveu a la norma EN 60079-10.

39. Zona de càrrega i descàrrega: llocs on se situen les unitats de transport o els recipients mòbils per dur a terme les operacions de transvasament de líquids entre les unitats o els recipients esmentats i els emmagatzematges o entre les unitats de transport.

40. Zona de foc obert: zones en què, de manera esporàdica o continuada, es produeixen flames o guspires a l’aire lliure, i zones en què hi ha superfícies que poden escalfar-se fins a temperatures suficients per produir una ignició.

Article 4. Formes i capacitats d’emmagatzematge i consum

1. L’emmagatzematge es pot efectuar en dipòsits fixos o recipients mòbils, segons les limitacions que es determinen en aquest Reglament per a cada cas.

2. Les instal·lacions de consum fixes només poden ser alimentades per instal·lacions d’emmagatzematge fixes, a excepció de les instal·lacions provisionals previstes en aquest Reglament.

3. La capacitat d’emmagatzematge de la instal·lació no pot ser inferior a l’equivalent a quaranta-cinc dies de la despesa nominal normal total dels aparells de consum que alimenta. El càlcul d’aquesta capacitat mínima s’ha de fer segons el que estableix l’annex I d’aquest Reglament.

4. En cas de reforma o adaptació d’una instal·lació ja existent, i en cas que sigui tècnicament impossible complir amb aquesta capacitat, es poden instal·lar dipòsits amb menys volum, però sempre vetllant per instal·lar el dipòsit amb la màxima capacitat que es pugui donar. En aquest cas cal adjuntar en la documentació administrativa el document que ho justifiqui.