Decret 212/2022, del 25 de maig del 2022

Decret 212/2022, del 25-5-2022, d’aprovació del Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles.

Índex

Exposició de motius

El 13 de maig del 2021, el Consell General va aprovar la Llei 12/2021 del Codi de la circulació, que es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el 2 de juny i que va entrar en vigor el 2 de setembre del 2021.

La disposició final primera de la Llei 12/2021 encomana al Govern desenvolupar i aprovar les disposicions reglamentàries perquè aquesta Llei sigui plenament aplicable.

En aquest sentit, aquest Reglament desenvolupa i regula:



En concret, pel que fa a les condicions tècniques en matèria de seguretat i de protecció del medi ambient dels vehicles de motor, dels remolcs i dels semiremolcs que es vulguin matricular a Andorra, el Reglament preveu que els vehicles hagin de disposar d’una homologació de tipus o bé d’una homologació individual expedida d’acord amb la legislació tècnica europea aplicable en funció de la seva categoria i de la seva data de la fabricació.

En el cas dels vehicles especials, que inclouen els vehicles associats a la maquinària d’obra i de serveis, aquests vehicles han d’estar obligatòriament certificats segons la legislació europea relativa a les màquines aplicable a la data de fabricació del vehicle.

Paral·lelament, el Reglament també regula les condicions tècniques dels sistemes, dels components i de les entitats tècniques independents, així com de les peces i els equips, que puguin comportar un risc greu per al correcte funcionament dels sistemes essencials dels vehicles.

Altrament, respecte als requisits mínims aplicables a les inspeccions tècniques dels vehicles, tant pel que fa a les periodicitats de les inspeccions periòdiques obligatòries dels vehicles que hi estan sotmesos com pel que fa a la qualificació dels defectes observats i els punts de control mínims que es comproven durant les inspeccions tècniques dels vehicles, el Reglament ha tingut en compte les disposicions del capítol III i els annexos I i II de la Directiva 2014/45/UE, del Parlament Europeu i del Consell, del 3 d’abril del 2014, relativa a la inspecció tècnica periòdica dels vehicles de motor i dels seus remolcs, que deroga la Directiva 2009/40/CE.

En aquest sentit, s’incorporen noves prescripcions tècniques per mesurar l’eficàcia de la frenada dels vehicles de transport de mercaderies i de passatgers de més de 3.5 tones de massa màxima admissible que s’efectuï a la inspecció tècnica de vehicles, amb la finalitat de comprovar el funcionament correcte dels frens en condicions reals de circulació, i que exigeix que els vehicles hagin de presentar-se a la inspecció amb almenys dos terceres parts de la seva capacitat de càrrega màxima o bé sense càrrega si disposen d’un sistema de fre exclusivament pneumàtic i estan equipats de preses de pressió.

Pel que fa a les modificacions de les característiques dels vehicles i els vehicles greument accidentats, aquest Reglament s’ha basat substancialment en les disposicions del Reglament regulador de la inspecció tècnica de vehicles del 12 de novembre del 2008, que era aplicable fins ara i que aquest Reglament deroga. En aquest sentit, incideix de manera més significativa en la seguretat viària demanant que qualsevol tipus de reforma d’importància hagi de ser prèviament inspeccionada i validada pel servei competent en matèria d’inspecció tècnica dels vehicles, prèvia anotació en el certificat de matriculació per part del departament competent en matèria de seguretat dels vehicles, i s’hi afegeix la possibilitat de poder donar de baixa definitiva per exportació un vehicle greument accidentat que pugui ser tècnicament reparable amb les garanties mínimes de seguretat però que hagi estat declarat sinistre total pels tècnics peritadors de les assegurances.

D’aquesta manera, el Reglament es divideix en sis capítols, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i set disposicions finals.

Finalment, s’hi afegeixen cinc annexos: el primer és una descripció dels requisits tècnics mínims exigibles per als vehicles nous que es vulguin matricular a comptar de l’entrada en vigor del Reglament, el segon inclou el contingut mínim del certificat d’inspecció tècnica, el tercer fixa el model del distintiu i de la targeta de transport lliurats per la inspecció tècnica de vehicles, el quart desenvolupa les instruccions tècniques complementàries de la inspecció tècnica de vehicles i el cinquè recopila totes les taules i els croquis que s’inclouen en alguns articles del Reglament.

D’acord amb aquestes consideracions, a proposta del ministre de Presidència, Economia i Empresa, el Govern, en la sessió del 25 de maig del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquest Reglament fixa:

Article 2. Àmbit d’aplicació

Aquest Reglament s’aplica:



En concret aquest Reglament s’aplica:

Article 3. Departament i servei competent

A l’efecte d’aplicar aquest Reglament, es considera departament competent el departament que assumeix les competències en matèria de seguretat dels vehicles, i servei competent, el servei de la inspecció tècnica de vehicles (ITV) que assumeix l’execució material de les inspeccions tècniques que s’hagin de fer en els vehicles i els seus components i accessoris.

Article 4. Definicions

D’acord amb aquest Reglament, s’entén per:

1. Autoritat d’homologació: l’autoritat o les autoritats d’un estat membre de la Unió Europea notificada(des) per aquest estat a la Comissió Europea, competents en tots els aspectes relacionats amb l’homologació de tipus d’un vehicle, d’un sistema, d’un component o d’una entitat tècnica independent o amb l’homologació de vehicle individual i competents en el procés d’autorització de peces i equips i en l’expedició i, si escau, per retirar o denegar certificats d’homologació, designar els serveis tècnics i garantir que el fabricant compleixi les seves obligacions en la conformitat de la producció.

2. Certificat UE de conformitat (d’ara endavant, “CoC”): document emès pel fabricant del vehicle en què declara que el vehicle s’ha fabricat de conformitat amb el vehicle tipus homologat per l’autoritat d’homologació i que compleix tots els actes reglamentaris que són aplicables per la legislació de la Unió Europea a la data de la fabricació.

3. Ciclomotor: vehicle proveït d’un motor per propulsar-lo que ha estat dissenyat i fabricat per desplaçar-se pels seus propis mitjans, que disposa d’almenys de dos rodes i que assoleix una velocitat màxima per construcció no superior a 45 km/h.

4. Component: dispositiu destinat a formar part d’un vehicle que pot ser objecte d’una homologació independent de la del vehicle i segons els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

5. Contrasenya d’homologació europea: número únic d’acord amb un sistema de numeració harmonitzat a la Unió Europea que permet com a mínim la identificació de l’estat membre de la Unió Europea que ha concedit l’homologació de tipus UE i la identificació dels requisits amb els quals és conforme el vehicle, el sistema, el component o la unitat tècnica independent.

6. Contrasenya d’homologació individual: número únic atorgat pel departament competent que ha concedit l’homologació de vehicle individual.

7. Declaració UE de conformitat: document emès pel fabricant del vehicle en què declara que aquest vehicle compleix les exigències essencials de seguretat i de salut exigibles per la legislació de la Unió Europea que li sigui aplicable.

8. Equips: els productes, diferents de les peces, que poden afegir-se o instal·lar-se en un vehicle.

9. Fabricant: persona física o jurídica que és el responsable de tots els aspectes de l’homologació de tipus d’un vehicle, un sistema, un component o una unitat tècnica independent o del procés d’autorització de peces o equips.

10. Homologació de tipus UE: procediment mitjançant el qual una autoritat d’homologació de la Unió Europea certifica que un tipus de vehicle, sistema, component o unitat tècnica independent compleix les disposicions administratives i els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

11. Homologació de tipus UE de vehicles fabricats en sèries curtes: es tracta del mateix procediment que l’esmentat en el punt 10 però per a vehicles fabricats en sèries curtes.

12. Homologació de vehicle individual: procediment mitjançant el qual el departament competent certifica que un vehicle que no disposa de contrasenya d’homologació europea compleix les disposicions administratives i els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

13. Informació del sistema de diagnòstic a bord (DAB) del vehicle: la informació generada per un sistema que està instal·lat a bord d’un vehicle o connectat a un motor i que és capaç de detectar disfuncions i, si escau, indicar-les mitjançant un sistema d’alerta, determinar la zona probable de disfunció i comunicar aquesta informació a l’exterior del vehicle.

14. Marcatge de conformitat CE: és un logotip, creat per la Unió Europea, que s’aplica sobre un producte i dona lloc a una presumpció de conformitat d’aquest producte respecte als procediments d’avaluació establerts per la legislació europea que li és aplicable.

15. Matriculació: autorització administrativa per a la posada en circulació, de forma permanent o temporal, d’un vehicle a la via pública i que incorpora la identificació del vehicle i l’expedició d’un número de matrícula.

16. Peces: els productes utilitzats per al muntatge, la reparació i el manteniment d’un vehicle, així com els recanvis.

17. Presumpció de conformitat: segons les directives de nou enfocament, la conformitat amb les normes nacionals que són transposició de normes harmonitzades, les referències de les quals ha publicat la Comissió Europea en el Diari Oficial de la Unió Europea, fa que es presumeixi la conformitat amb els requisits essencials recollits en les normes harmonitzades.

18. Recanvis: els productes que s’instal·len en un vehicle per substituir-ne les peces originals, inclosos els productes necessaris per a l’ús del vehicle, excepte el combustible.

19. Servei tècnic: entitat designada per una autoritat d’homologació de la Unió Europea com a laboratori d’assaigs o com a organisme d’avaluació de la conformitat per dur a terme l’avaluació inicial d’un vehicle o producte industrial, així com altres assaigs o inspeccions.

20. Servei tècnic de reformes d’importància: entitat designada per una autoritat d’homologació de la Unió Europea com a laboratori per portar a terme l’avaluació de les reformes d’importància efectuades en vehicles tipificades en l’annex III d’aquest Reglament, així com l’emissió dels informes de conformitat.

21. Sistema: conjunt de dispositius combinats necessaris per efectuar una o diverses funcions específiques del vehicle i que està subjecte als requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

22. Tren turístic: vehicle especial constituït per un vehicle tractor amb un o diversos remolcs, concebut i construït per transportar persones amb fins turístics, amb la velocitat màxima limitada en funció del que dicti l’autoritat competent.

23. Unitat tècnica independent: dispositiu destinat a formar part d’un vehicle, que pot ser objecte d’una homologació independent de la del vehicle, però solament en relació amb un o diversos tipus específics de vehicle, i segons els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

24. Vehicle: aparell apte per circular per les vies o els terrenys a què es refereix l’article 2 de la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació.

25. Vehicle complet: vehicle que no necessita ser completat per complir les disposicions administratives i els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

26. Vehicle de competició: vehicles de les categories M, N i L que hagin estat modificats en els elements mecànics, estructurals o aerodinàmics, amb la finalitat de destinar-los a la competició i les modificacions dels quals facin inviable la destinació originària donada pel fabricant.

Igualment es consideren vehicles de competició els que ja hagin estat fabricats inicialment per a l’ús exclusiu en competicions.

27. Vehicle de motor: vehicle proveït d’un motor per propulsar-lo que ha estat dissenyat i fabricat per desplaçar-se pels seus propis mitjans, que disposa d’almenys de dos rodes i que assoleix una velocitat màxima per construcció superior a 25 km/h. S’exclouen d’aquesta definició els ciclomotors, els tramvies, els vehicles per a persones discapacitades i els vehicles de mobilitat personal.

28. Vehicle especial: vehicle autopropulsat o remolcat, concebut i construït per efectuar obres o serveis determinats, no destinats normalment al transport de persones o mercaderies i que s’utilitzin especialment per a determinats treballs o serveis, com obres públiques o indústria de la construcció. S’hi inclouen també la maquinària agrícola i els seus remolcs.

29. Vehicle incomplet: tot vehicle que requereix almenys una fase més de fabricació per poder ser un vehicle complet i poder complir les disposicions administratives i els requisits tècnics pertinents exigibles per la legislació de la Unió Europea.

30. Vehicle històric: vehicles de les categories M, N, L i T que tenen una antiguitat igual o superior a trenta anys i que disposin d’unes característiques mecàniques, estètiques, tècniques, artístiques, històriques, de producció i altres d’assimilables que fan que tingui un valor a l’efecte d’exposició, segons dictamini el reglament relatiu als vehicles històrics que li sigui aplicable.

Article 5. Identificació dels vehicles

Tot vehicle ha de portar, a efectes d’identificació, el número de bastidor (o número de xassís, també conegut per “vehicle identification number”, VIN) gravat, encunyat o inscrit de forma indeleble en un lloc visible i fàcilment accessible de l’estructura autoportant o qualsevol altra estructura anàloga. El lloc concret on el fabricant ha gravat el número de bastidor està expressament indicat en el certificat UE de conformitat.

En els casos en què el bastidor o l’estructura autoportant no siguin de metall, el número de bastidor pot anar encunyat sobre plàstic o similar. Si pel tipus de material del bastidor no és possible efectuar l’encunyació, també és acceptable el número de bastidor encunyat en una placa.

No està permès efectuar modificacions en el número de bastidor sense autorització del departament competent, que, en cas que fos necessari, seria l’únic organisme per autoritzar-ne la regravació.

Altrament, el vehicle també ha de dur una placa fixada pel fabricant amb indicació de les principals característiques tècniques necessàries per identificar-lo i de les masses màximes en càrrega admissibles.

Els requisits tècnics del número de bastidor i de la placa del fabricant, així com la seva ubicació en el vehicle són els que preveu la legislació europea aplicable en el moment de fabricar el vehicle.