Carregant...
 

Guia procediment civil


Presentació

La importància del moment en què ens trobem queda patent a l'Exposició de Motius de la Llei 24/2018, de 18 d'octubre, del Codi de Procediment civil. Com a premissa, ens diu que "la defensa en Judici dels drets dels ciutadans s'eleva al rang de dret fonamental", de manera que, "les societats modernes reclamin actualment procediments (...) àgils i senzills, tot prescindint-ne de formalitats vàcues i tràmits no necessaris que impedeixen i dificulten el dret de demanar l’activitat d'impartir justícia"(...) "Fins ara, el Principat d'Andorra ha tingut un dèficit en matèria processal civil, atès que només disposava d’una regulació fragmentada i no adaptada completament al marc constitucional vigent". Per tot això, per superar aquestes mancances, s’ha elaborat un Codi de Procediment Civil com “(…) norma pròpia i genuïnament andorrana que contingui una regulació estructurada i eficaç destinada a servir de bon instrument de resolució dels conflictes en l’àmbit civil”.

Després d'un llarg període de "vacatio legis", per fi, l'1 de maig de 2021 va entrar en vigor el Codi de Procediment Civil, per la qual cosa cal conèixer amb què s'enfronten els juristes que l'han de fer servir i aplicar. Es tracta d'un text legal que conté 439 articles i modifica substancialment 16 Lleis complementàries que també són de directa aplicació. És cert que respecta la tradició jurídica andorrana, però no podem oblidar que aquest important canvi normatiu no és una evolució de les normes processals que es venien utilitzant, sinó que s'ha creat un entorn nou que obligarà el jurista a desenvolupar una "practica processal nova "sense que hi hagi referències en què es pugui basar.

El Col·legi d'Advocats, conscient de les dificultats que generarà als professionals l'entrada en vigor de el nou Codi de procediment civil, porta temps desenvolupant accions diverses que puguin ajudar a la nova pràctica forense. L'any 2018, la llavors degana de el Col·legi d'Advocats, Sophie Belloch, juntament amb el vocal Joan Monegal, es van posar en contacte amb mi perquè desenvolupés un curs de formació que permetés "aterrar i començar a conèixer" aquest nou procediment civil. El mandat era clar: volien conèixer el text legal, evitant quedar-s’hi en plantejaments teòrics, per poder conèixer la seva aplicació pràctica. El fet que acudissin a la meva persona és perquè sabien que tinc l'experiència adequada en la doble vessant que estaven buscant: porto més de 40 anys com a advocat exercint en Tribunals i altres 40 anys com a docent, en l'actualitat, com a director de l'Àrea de Dret Processal d'ESADE LAW SCHOOL. Per fi es va poder realitzar un extens curs de formació durant els mesos de gener a maig de 2019, circumstància que m'ha permès aprofundir en el coneixement del procediment civil andorrà i desenvolupar la GUIA que avui els presento.

La GUIA de procediment civil és una aposta personal per la forma en què, al meu parer, s'ha de plantejar el coneixement i la pràctica del Dret Processal. És cert, bàsic, que cal tenir-ne un coneixement científic i rigorós, però aquesta circumstància no pot distreure'ns de l'objectiu fonamental: és un dret que s'ha creat per ser utilitzat en els Tribunals de Justícia. A més, no podem oblidar que estem immersos en un món digital, on tenim "tota la informació" al nostre abast i d'una manera immediata; per això, hem de fugir dels tradicionals "manuals" que, per la seva extensió són de difícil ús, i a més solen quedar obsolets perquè la informació que es genera dia a dia els desborda ràpidament. En aquest entorn nou, necessitem noves eines; instruments que ens permetin tenir ordenades les idees i les diferents actuacions processals perquè s’hi puguin utilitzar en la pràctica amb facilitat; tot això vinculat a la informació continguda en bases de dades permanentment actualitzades i en un àmbit digital.

La gestió d'una Llei nova, extensa i complexa sempre presenta dificultats, però en el cas del Codi de procediment civil, se l’hi afegeix el fet que cal saber relacionar entre elles les diferents figures i institucions que es troben disperses en l'articulat i en altres Lleis complementàries. Per això, vaig pensar en fer una "Guia" perquè, segons els diccionaris de la llengua, una guia és "allò que dirigeix o orienta cap un objectiu”; i el que es pretén és ajudar els advocats i a qualsevol professional del Dret a la utilització de l'esmentat Codi.

L'actual Junta del Col·legi d'Advocats, presidida pel degà Xavier Sopena, a volgut assumir l'aposta que li he plantejat en facilitar l'accés a tots els membres de Col·legi d'Advocats a aquesta Guia de procediment civil que té les següents característiques:

1. La Guia, com el seu nom indica, no és un manual, sinó que conté una exposició ordenada d'acord amb uns criteris pràctics; esquematitzada per a la seva fàcil lectura i que ordena tot l'articulat del CPCA i de les Lleis complementàries d'acord amb els anteriors criteris i esquemes. Així, quan estàs treballant en una actuació concreta, pots accedir a les normes que hi fan referència de forma immediata perquè, en haver estat desenvolupat digitalment, com exposo a continuació, el mateix sistema et va mostrant el contingut dels articles i textos normatius que precises.
2. format digital pels nombrosos avantatges que té; entre d'altres:
• Permet ser utilitzat en diversos entorns: ordinadors de sobretaula, tablets i telèfons mòbils.
• S'accedeix a tota la informació processal des de la pròpia Guia, sense haver de disposar d'altres materials complementaris.
• Es pot modificar, corregir i completar el contingut de forma automàtica pel proveïdor del servei, sense haver de canviar la Guia per una altra nova com passa en format paper. D'aquesta manera sempre estarà permanentment actualitzada.
• Suposa un gran estalvi de costos.

3. Tenint en compte que comença una nova pràctica processal i s’aniran generant successivament materials que complementin el Codi de procediment civil, s'ha pensat que la Guia sigui l"espina dorsal" o "l’eix" que permetrà construir un sistema molt més complet que ajudi de manera més eficaç els juristes. Així, en posteriors etapes, la mateixa guia servirà per anar vinculant material complementari com FORMULARIS, ESTUDIS DOCTRINALS, JURISPRUDÈNCIA o d’altres.
4. L'accés a la GUIA serà per mitjà d'un sistema de subscripció anual que hi permeti accedir a tot el seu contingut i a les reformes o millores que es vagin incorporant (per dotar el sistema de la màxima flexibilitat, existiran quotes diverses en funció del contingut que es pretengui utilitzar). D'aquesta manera s'aconsegueix un gran estalvi de costos.


El resultat de tot això permetrà que el món jurídic andorrà disposi d'una eina nova, d’avantguarda, gairebé m'atreviria a qualificar-la com d’única per les seves especials característiques, amb l'exclusiva finalitat d'ajudar a que la tasca dels juristes sigui rigorosa i eficaç.


FRANCISCO JOSÉ PELAEZ SANZ
Andorra, 5 de maig de 2021





Bullet List Menu Lines20 Sumari:

Des de qualsevol pàgina de la guia es pot obrir el sumari de la Guia, fent clic a la icona Bullet List Menu Lines15 que trobareu a l’extrem superior dret de la pàgina. Aquest sumari consta de dues pestanyes, la primera permet l’accés directe a tots els temes i annexes de la guia, i la segona amb un índex detallat, facilita una visió global del contingut de la guia (degut a l'extansió d'aquest índex, us recomanem fer servir el buscador que disposa el vostre navegador per identificar els termes que us interessin).

Anotacions individuals

Cada pàgina d’aquesta guia permet als ususaris incloure les seves pròpies anotacions, recordatoris, apunts o altres continguts. Fent clic al botó "Les meves notes" que apareix a cada tema o annex sota el botó de l’índex, s'obrirà un camp, d’accés estrictament individual on incloure els vostres propis comentaris.

És possible aplicar formats a les vostres notes, amb els següents codis:

Efecte Codi Exemple
Negreta __text__ text
Cursiva ''text'' text
Subratllat ===text=== text
Tatxat --text-- text
Centrat ::text::
text
Colors ~~blue:text~~ text
Llista *Item 1
*Item 2		  •Item 1
 •Item 2

Articles

Quan en la guia es fa referència a articles en concret, es senyala amb la icona , aquests enllaços obren un desplegable amb el text de l’article, per una visió ràpida del mateix, sense haver de buscar-lo a la legislació correponent, el desplgable es tanca fent clic a fora del mateix. Per exemple (Article 1 CPC Article 1. Dret a la jurisdicció i resolució extrajudicial de les controvèrsies

1. L’accés al procés judicial és un dret inclòs en el dret constitucional a la jurisdicció que s’exerceix de conformitat amb la llei i que atorga el dret d’obtenir una decisió fonamentada en dret, mitjançant un procés degut substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei, i el dret d’obtenir-ne l’execució tal com està previst a la llei.

2. Els mitjans extrajudicials de prevenció i resolució de les controvèrsies són escollits de comú acord per les persones interessades. Aquests mitjans són principalment la negociació entre les parts, la mediació i l’arbitratge en què les parts recorren a l’assistència d’una tercera persona, o qualsevol altre mitjà que considerin convenient. Els ciutadans han de tenir en compte el recurs a aquests mitjans i les administracions competents n’han de fomentar el coneixement i l’ús. ).

Temes

Els enllaços marcats amb una fletxa cap l’esquerra obren una cortina lateral amb el text del tema o de la secció a que es fa referència. Ens permet una lectura ràpida d’una secció externa sense perdre el fil del tema on ens trobem. Per exemple (
TEMA 8.I Demanda i al·legacions inicials
)

Legislació

Els enllaços cap a altres texts inclosos a LesLleis.com es marquen amb una fletxa a la dreta. Aquests texts s’obriran en una nova pestanya. Per exemple Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig).

Impressió de la guia

Tot i que aquesta guia està concebuda com una eina de conulta en línia, podeu imprimir-ne qualsevol de les seves pàgines fent clic a l’icona de la impressora del menú esquerre, i clic a versió per imprimir. S’obrirà una nova pestanya amb una versió imprimible, sense marges ni menus, adaptada per la impressió en paper.




Abreviacions usades en la guia









Tema 8. Al·legacions

[...]

I.- Demanda i al·legacions inicials


A) Pretensió i demanda (l'acció afirmada, la petició o peticions que es formulen, s'ha de realitzar dins la demanda, en el suplico o sol·licito, tal com es dedueix del contingut de l’article 130.2 CPC Article 130. Forma i contingut de la demanda

1. El procés que se substancia pel procediment ordinari comença amb la demanda en què s’ha d’indicar la secció civil a la qual es dirigeix; la classe de procediment; les dades i les circumstàncies que permeten identificar el demandant i el demandat; el domicili o la residència on es pot citar el demandat, i la identitat de l’advocat i el procurador que hi intervinguin eventualment, amb les signatures corresponents.

2. A la demanda es fixa la classe d’acció exercida, s’exposen els fets i els fonaments de dret numerats i separats, i es concreta amb claredat i precisió el que es demana tot expressant, si escau, la quantia del procés.

3. Quan en la demanda es formulin diverses peticions, s’enumeren tot expressant quines són les peticions principals i quines són les peticions subsidiàries. Les peticions formulades subsidiàriament per al cas que les peticions principals siguin desestimades es fan constar per ordre i separadament.

4. També es poden deduir al final de la demanda altres peticions accessòries de forma separada, mitjançant la forma d’un altressí.

5. Cal acompanyar la demanda dels documents processals i materials a què fa referència el títol II d’aquest llibre.

6. Dins els cinc dies hàbils següents al dia en què es rep la demanda, el president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el tribunal al qual correspon per torn el coneixement del procés. per al procediment ordinari i l’article 252.1 CPC Article 252. Demanda. Al·legacions posteriors i litispendència

1. El procés que se substancia pel procediment abreujat comença amb la demanda, que ha de tenir la forma i el contingut que estableix l’article 130.

2. Dins els cinc dies hàbils següents al dia en què es rep la demanda, el president del Tribunal de Batlles designa, mitjançant una providència, el tribunal al qual correspon per torn el coneixement del procés. per al procediment abreujat. Aquest tema està vinculat al
TEMA 6
on es va analitzar l'objecte del procés).

B) La demanda.

1. Concepte, requisits i estructura. (Article 130 CPC Article 130. Forma i contingut de la demanda

1. El procés que se substancia pel procediment ordinari comença amb la demanda en què s’ha d’indicar la secció civil a la qual es dirigeix; la classe de procediment; les dades i les circumstàncies que permeten identificar el demandant i el demandat; el domicili o la residència on es pot citar el demandat, i la identitat de l’advocat i el procurador que hi intervinguin eventualment, amb les signatures corresponents.

2. A la demanda es fixa la classe d’acció exercida, s’exposen els fets i els fonaments de dret numerats i separats, i es concreta amb claredat i precisió el que es demana tot expressant, si escau, la quantia del procés.

3. Quan en la demanda es formulin diverses peticions, s’enumeren tot expressant quines són les peticions principals i quines són les peticions subsidiàries. Les peticions formulades subsidiàriament per al cas que les peticions principals siguin desestimades es fan constar per ordre i separadament.

4. També es poden deduir al final de la demanda altres peticions accessòries de forma separada, mitjançant la forma d’un altressí.

5. Cal acompanyar la demanda dels documents processals i materials a què fa referència el títol II d’aquest llibre.

6. Dins els cinc dies hàbils següents al dia en què es rep la demanda, el president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el tribunal al qual correspon per torn el coneixement del procés. per al procediment ordinari i article 252 CPC Article 252. Demanda. Al·legacions posteriors i litispendència

1. El procés que se substancia pel procediment abreujat comença amb la demanda, que ha de tenir la forma i el contingut que estableix l’article 130.

2. Dins els cinc dies hàbils següents al dia en què es rep la demanda, el president del Tribunal de Batlles designa, mitjançant una providència, el tribunal al qual correspon per torn el coneixement del procés. per al procediment abreujat)
2. Presentació de documents, dictàmens, informes i altres mitjans i instruments. (Articles 120 a 122 CPC Article 120. Documents processals

En virtut de la demanda o la contesta s’han de presentar els documents processals següents:

a) El poder notarial o el document privat en virtut del qual les parts atorguen la representació en el procés a l’advocat o el procurador, sempre que aquesta representació no s’hagi atorgat apud acta.
b) Els documents que acreditin la representació o la successió que les parts s’atribueixin en el procés.
c) Si escau, els documents o dictàmens que acreditin el valor de la cosa litigiosa, a l’efecte de determinar la classe de procediment i la quantia del procés que corresponguin.


Article 121. Documents sobre el fons

1. En virtut de la demanda o la contesta s’han de presentar els documents sobre el fons següents:

a) Els documents en què les parts fonamenten el dret a la tutela judicial que pretenen.
b) Els mitjans i els instruments de prova que fonamenten les pretensions de tutela formulades per les parts.
c) Les certificacions i les notes sobre el contingut dels registres, els llibres registre, les actuacions o els expedients de qualsevol classe.
d) Els dictàmens pericials en què les parts fonamenten les seves pretensions. No obstant això, el demandat pot no presentar el dictamen pericial en virtut de la contesta, sempre que el presenti amb una antelació mínima de tretze dies hàbils al dia en què se celebri l’audiència prèvia si el procés se substancia pel procediment ordinari o al dia en què se celebri el judici oral si el procés se substancia pel procediment abreujat. El demandant o el demandat també poden no presentar el dictamen pericial amb la demanda o la contesta, en cas que siguin beneficiaris del dret a la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes, sempre que el presentin amb la mateixa antelació.
e) Els informes elaborats per professionals de la investigació privada autoritzats a fer-ho per les lleis aplicables, sobre fets rellevants en què les parts fonamentin les seves pretensions, sense perjudici que si aquests fets no són reconeguts com a certs calgui practicar una prova testifical.

2. Quan les parts, en presentar la demanda o la contesta, no puguin disposar dels documents a què es refereixen les lletres a) a c) de l’apartat anterior, poden designar l’arxiu, el protocol o el lloc on es trobin, o el registre, el llibre registre, les actuacions o l’expedient en relació amb els quals pretenguin obtenir aquests documents o la certificació corresponent, i sol·licitar al tribunal que en demani la tramesa al procés. Aquesta petició, però, no es pot referir a documents als quals les parts puguin accedir i obtenir-ne còpies fefaents.

Article 122. Documents exigits en casos especials

Amb la demanda s’han de presentar els documents següents:

a) Els documents que justifiquin de forma fonamentada el títol en virtut del qual es demanen pensions d’aliments, quan aquestes pensions siguin objecte de la demanda.
b) Els documents que constitueixin un principi de prova del títol en què es fonamenten les demandes de retracte i, quan les lleis aplicables o un contracte exigeixi la consignació del preu de la cosa que és objecte del retracte, el document que acrediti que s’ha consignat aquest preu, si és conegut, o que s’ha constituït la caució que garanteix la consignació, quan no és conegut.
c) Els altres documents que aquesta Llei o les altres lleis aplicables exigeixin expressament que s’han de presentar a l’efecte d’admetre la demanda.
)
3. Forma de presentació de còpies d'escrits i documents. (Article 123 CPC Article 123. Forma de presentació dels documents públics

1. Els documents públics es presenten en el procés mitjançant una còpia simple, ja sigui en suport de paper, ja sigui en suport electrònic i amb la signatura electrònica reconeguda.

2. En cas d’impugnació de l’autenticitat dels documents públics, se’n pot presentar l’original, la còpia o el certificat amb els requisits necessaris perquè tinguin efectes probatoris. , article 124 CPC Article 124. Forma de presentació dels documents privats

1. Els documents privats es presenten en el procés mitjançant l’original o una còpia autèntica. També es poden presentar mitjançant imatges digitalitzades i incorporades a annexos en suport electrònic i amb la signatura electrònica reconeguda.

2. Si les parts només posseeixen una còpia del document privat, poden presentar-la en suport de paper o mitjançant una imatge digitalitzada i incorporada a un annex en suport electrònic i amb la signatura electrònica reconeguda.

3. En cas que l’original del document privat estigui en un arxiu, protocol, registre, llibre registre o expedient, les parts poden presentar-ne una còpia tot designant l’arxiu, el protocol, el registre, el llibre registre o l’expedient on es trobi. i article 127 CPC Article 127. Presentació d’escrits i documents

1. Les parts han de presentar al tribunal competent els escrits i els documents que aportin al procés, ja sigui en suport de paper, ja sigui en suport electrònic i amb la signatura electrònica reconeguda.

2. La presentació dels documents que han de tenir efectes en el procés es produeix per mitjà del servei informàtic de comunicació processal establert a les oficines judicials o als tribunals, als despatxos o bufets d’advocats i procuradors, i prop de les altres persones i entitats públiques o privades que es relacionen o col·laboren amb l’Administració de justícia.

3. La demanda i la contesta, així com els documents processals i materials inicials del procés, es poden presentar de forma excepcional mitjançant l’entrega material davant el tribunal competent de l’escrit o el document acompanyat de tantes còpies literals com altres parts personades hi hagi en el procés. . La norma general es conté en l'article 127 CPC Article 127. Presentació d’escrits i documents

1. Les parts han de presentar al tribunal competent els escrits i els documents que aportin al procés, ja sigui en suport de paper, ja sigui en suport electrònic i amb la signatura electrònica reconeguda.

2. La presentació dels documents que han de tenir efectes en el procés es produeix per mitjà del servei informàtic de comunicació processal establert a les oficines judicials o als tribunals, als despatxos o bufets d’advocats i procuradors, i prop de les altres persones i entitats públiques o privades que es relacionen o col·laboren amb l’Administració de justícia.

3. La demanda i la contesta, així com els documents processals i materials inicials del procés, es poden presentar de forma excepcional mitjançant l’entrega material davant el tribunal competent de l’escrit o el document acompanyat de tantes còpies literals com altres parts personades hi hagi en el procés. , els altres dos arts. citats són normes especials)
4. Temps de presentació de documents. (Article 125 CPC Article 125. Preclusió de la presentació dels documents

Les parts han de presentar tots els documents, mitjans i instruments de prova, certificats, notes, dictàmens pericials i informes amb la demanda, la contesta i, si escau, la reconvenció, segons estableixin aquesta Llei i les altres lleis aplicables. En cas que no en disposin en el moment processal en què pertoqui presentar-los, han de designar el lloc on es troben, però no poden presentar-los ni sol·licitar que siguin aportats al procés posteriorment, excepte en els casos que estableix l’article següent. i article 126 CPC Article 126. Supòsits excepcionals de presentació dels documents després de la demanda i la contesta

1. Excepcionalment, les parts poden presentar els documents després de la demanda o la contesta en els supòsits següents:

a) El demandant pot presentar, a l’audiència prèvia si el procés se substancia pel procediment ordinari o en el judici oral si el procés se substancia pel procediment abreujat, els documents l’interès o rellevància dels quals es posi de manifest com a conseqüència de les al·legacions fetes pel demandat en la contesta.
b) El demandant i el demandat poden presentar, a l’audiència prèvia si el procés se substancia pel procediment ordinari o en el judici oral si el procés se substancia pel procediment abreujat, els documents que fonamentin les al·legacions complementàries que poden formular en aquells actes, sempre que es faci d’acord amb les limitacions establertes en aquesta Llei o les altres lleis aplicables.
c) Quan es tracti de documents de data posterior a la demanda, la contesta o, si escau, l’audiència prèvia, sempre que no s’hagin pogut confeccionar ni obtenir abans d’aquests tràmits o actes processals, a l’inici del judici oral.
d) Quan es tracti de documents de data anterior a la demanda, la contesta o, si escau, l’audiència prèvia, si la part que els presenta justifica que no ha tingut coneixement de la seva existència anteriorment, a l’inici del judici oral.

2. En cas que es presenti un document després de la demanda o la contesta, el tribunal resol sobre si l’admet o no a l’audiència prèvia si el procés se substancia pel procediment ordinari, o a l’inici del judici oral si el procés se substancia pel procediment abreujat, amb l’audiència de les parts personades en el procés. Tanmateix, si el document es presenta després d’aquests tràmits o actes processals, en els termes que estableixen les lletres c) i d) de l’apartat anterior, el tribunal resol sobre si l’admet o no durant el judici oral, amb l’audiència de les parts personades en el procés.

3. El tribunal no admet la incorporació al procés dels documents que no es trobin inclosos en els supòsits que estableix aquesta Llei o les altres lleis aplicables.

4. Contra l’aute en què el tribunal resol sobre si admet o no la incorporació al procés dels documents que no es trobin inclosos en els supòsits que estableix aquesta Llei o les altres lleis aplicables es pot interposar oralment un recurs de reposició. Aquest recurs de reposició se substancia i resol en el mateix acte, i en cas que es desestimi no es pot interposar cap altre recurs, sense perjudici que es pugui formular la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació en la segona instància. )
5. Les còpies dels escrits i documents i el seu trasllat. (Article 128 CPC Article 128. Trasllat de còpies d’escrits i documents

1. El secretari judicial trasllada una còpia dels escrits i els documents presentats a les parts personades en el procés per mitjà del servei informàtic de comunicació processal, d’acord amb les normes del capítol tercer del títol II del llibre primer.

2. Els escrits i els documents originals formen part de l’expedient judicial que ha de conservar i custodiar el secretari judicial. No en poden ser extrets ni retirats fins que el procés hagi finalitzat, llevat que se’n deixi una còpia autèntica a l’expedient judicial tot deixant constància per diligència de l’entrega que se n’ha fet. )
6. Defectes en la presentació d'escrits. (Article 129 CPC Article 129. Omissió i inexactitud dels escrits i documents

1. Les parts responen dels escrits i els documents presentats al procés i de les seves còpies, i en concret de la seva exactitud.

2. L’omissió o la inexactitud en relació amb els escrits i els documents presentats al procés, i en relació amb les seves còpies, es pot esmenar a requeriment del tribunal, d’ofici o a instància de part. En aquest cas, el tribunal requereix a la part concernida que ho esmeni en el termini de cinc dies hàbils, i en cas contrari aquests escrits i documents, o les seves còpies, es tenen per no presentats a tots els efectes. )
7. L'admissió de la demanda i el defecte legal en la manera de proposar la demanda. (Procediment ordinari: article 131 CPC Article 131. Admissió de la demanda

1. El tribunal decideix si admet o no admet la demanda, mitjançant una providència o un aute, respectivament, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què rep aquesta demanda.

2. La demanda només es pot inadmetre en els casos i per les causes que preveu expressament aquesta Llei o les altres lleis aplicables. Contra l’aute en què el tribunal decideix no admetre la demanda es pot interposar un recurs d’apel·lació.

3. En concret, el tribunal no admet la demanda en els casos següents:

a) Quan s’apreciï la falta de jurisdicció o de competència del tribunal al qual es dirigeix.
b) Quan presenti defectes formals. En aquest cas, el tribunal concedeix al demandant un termini de cinc dies hàbils per esmenar aquests defectes, i si no ho fa el tribunal arxiva les actuacions.
c) Quan no s’aportin els documents o no es compleixin els requisits especials que la llei exigeix per admetre la demanda.
, article 132 CPC Article 132. Trasllat de la demanda

Un cop admesa la demanda, el tribunal la trasllada al demandat perquè comparegui en el procés i la contesti en el termini de vint dies hàbils, i l’adverteix que si no compareix en el termini esmentat serà declarat en rebel·lia.
, article 133.3 CPC Article 133. Forma i contingut de la contesta

1. La contesta s’estructura en la mateixa forma que la demanda.

2. A la contesta s’han de negar o admetre els fets exposats pel demandant a la demanda, tenint en compte que el tribunal pot considerar que el silenci o les evasives del demandat comporten l’admissió tàcita dels fets que li siguin perjudicials.

3. A la contesta s’han de formular les excepcions processals i qualsevol altra al·legació processal que pugui impedir que continuï el procés o que es dicti sentència sobre el fons del procés, i també s’ha de plantejar la improcedència eventual de l’acumulació d’accions.

4. A la contesta s’han de formular les excepcions materials i les al·legacions materials que s’oposin a les pretensions del demandant.

5. Si el demandat expressa la conformitat a totes les pretensions del demandant, el procés finalitza d’acord amb el que disposa aquesta Llei. Si el demandat només expressa la conformitat amb algunes de les pretensions del demandant, o a una part de la pretensió única que hagi plantejat, el procés continua d’acord amb el que disposa aquesta Llei.

6. Si la contesta presenta defectes formals, el tribunal concedeix al demandat un termini de cinc dies hàbils per esmenar aquests defectes. i article 161 CPC Article 161. Defecte legal en la manera de proposar la demanda o la reconvenció

1. En cas que les parts hagin plantejat el defecte legal en la manera de proposar la demanda o la reconvenció, o si ho decideix d’ofici, el tribunal pot sol·licitar, a l’audiència prèvia a les parts, els aclariments oportuns sobre la falta de claredat o de precisió de la demanda o la reconvenció.

2. Si no és possible determinar les peticions del demandant o a quins demandats s’adrecen, el tribunal dicta un aute en què decideix la finalització del procés i deixa imprejutjada l’acció, i imposa les costes processals al demandant. Si no és possible determinar les peticions del demandant reconvencional, o a quins demandats reconvencionals s’adrecen, el tribunal dicta un aute en què no admet la reconvenció i decideix la continuació del procés, i imposa les costes processals al demandant reconvencional. ; procediment abreujat: article 253 CPC Article 253. Admissió i trasllat de la demanda

1. La demanda del procés que se substancia pel procediment abreujat només es pot inadmetre pels motius que estableix l’article 131.

2. Un cop admesa la demanda, el tribunal la trasllada d’acord amb el que estableix l’article 132. , article 257.2 CPC Article 257. Desenvolupament del judici oral

1. Amb la compareixença de les parts, el judici oral comença amb la comprovació per part del tribunal si subsisteix la controvèrsia o s’ha arribat a un acord i es procedeix d’acord amb el que estableix l’article 152.

2. Si les parts no haguessin arribat a un acord o no estiguessin en disposició de concloure’l en aquest moment, el tribunal, de conformitat amb allò que n’estableix l’article 153, examina i resol oralment les qüestions processals que puguin impedir la resolució del procés mitjançant una sentència sobre el fons, en l’ordre i d’acord amb allò que s’estableix als articles 155-161.

3. Un cop resoltes les qüestions processals, si n’hi ha, les parts poden fer al·legacions complementàries, aclariments, aportar fets i documents nous o de nova notícia i s’han de pronunciar sobre els documents d’acord amb el que preveuen els articles 162 a 165.

4. El judici oral continua, donant la paraula a les parts personades al judici oral per tal que fixin amb precisió l’objecte del procés i les qüestions de fet o de dret sobre les quals hi hagi controvèrsia entre elles. Si la discrepància queda reduïda a una o diverses qüestions jurídiques, el tribunal declara el procés vist per a sentència.

5. Seguidament es proposen les proves i es practiquen totes les que el tribunal hagi admès segons les normes establertes en el capítol quart del títol III per a cada mitjà de prova, en el que siguin aplicables.

6. Una vegada practicades les proves, les parts formulen oralment les conclusions, d’acord amb el que estableix l’article 244.

7. Un cop s’ha acabat el tràmit de conclusions, el tribunal declara el procés vist per a sentència. No obstant això, dins els cinc dies hàbils següents al dia en què ha finalitzat el judici oral, les parts poden presentar un escrit al tribunal per completar de forma succinta les conclusions que hagin formulat oralment durant el judici oral. i article 161 CPC Article 161. Defecte legal en la manera de proposar la demanda o la reconvenció

1. En cas que les parts hagin plantejat el defecte legal en la manera de proposar la demanda o la reconvenció, o si ho decideix d’ofici, el tribunal pot sol·licitar, a l’audiència prèvia a les parts, els aclariments oportuns sobre la falta de claredat o de precisió de la demanda o la reconvenció.

2. Si no és possible determinar les peticions del demandant o a quins demandats s’adrecen, el tribunal dicta un aute en què decideix la finalització del procés i deixa imprejutjada l’acció, i imposa les costes processals al demandant. Si no és possible determinar les peticions del demandant reconvencional, o a quins demandats reconvencionals s’adrecen, el tribunal dicta un aute en què no admet la reconvenció i decideix la continuació del procés, i imposa les costes processals al demandant reconvencional. )


C) La litispendència.

1. Concepte: és la situació jurídic-processal consistent en què un determinat litigi està pendent davant els tribunals, que un determinat objecte processal es troba sotmès a la consideració de Tribunal i encara no s'ha resolt; en conseqüència, que un procés és viu.
2. Temps: la litispendència comença, determinant així el naixement del procés, el dia en què es té per interposada la demanda, condicionada al fet que sigui admesa (article 146 CPC Article 146. Litispendència

La litispendència es produeix a partir de la interposició de la demanda, i sempre que després sigui admesa. ). La litispendència acaba quan acaba el procés; la situació normal seria amb la sentència ferma que resol l'objecte del plet (article 16.3 CPC Article 16. Invariabilitat de les resolucions. Resolucions definitives i fermes

1. El tribunal, el secretari judicial, el saig o el notari no pot variar les resolucions que pronunciï després de signar-les, sense perjudici del seu aclariment o de la rectificació dels errors materials que puguin contenir.

2. Són resolucions definitives les que posen fi al procés tant en la primera instància com en fase de recurs, i les que resolen un incident o recurs en el marc d’aquests processos, sempre que n’impedeixin la continuació.

3. Són resolucions fermes les resolucions definitives contra les quals no es pot interposar cap recurs ordinari, sigui perquè no hi ha recurs ordinari possible, sigui perquè no s’ha interposat quan esqueia.

4. Les resolucions fermes tenen l’efecte de cosa jutjada i vinculen els tribunals, tots els ciutadans i els poders públics, sense que ningú pugui anar en contra del que el tribunal hagi decidit en virtut de les seves resolucions.

5. La fermesa d’una resolució no impedeix la possibilitat d’interposar un recurs de revisió, un incident de nul·litat o qualsevol altre recurs o mitjà d’impugnació extraordinari que prevegin aquesta Llei o les altres lleis aplicables. ); encara que també es pot posar fi al procés com a conseqüència del poder de disposició de les parts (articles 46 a 53 CPC Article 46. Dret de disposició

1. Les parts estan facultades per disposar de l’objecte del procés durant la seva substanciació, sigui en la primera instància, sigui en la segona instància, sigui en període d’execució forçosa, llevat que aquesta Llei o les altres lleis aplicables ho prohibeixin o hi estableixin limitacions per raons d’interès general o d’ordre públic, o en benefici de terceres persones.

2. Les parts, en virtut del dret de disposició i d’acord amb la posició que tinguin en el procés, poden renunciar, desistir, aplanar-se, transigir o sotmetre l’objecte del procés a mediació o arbitratge.

Article 47. Renúncia

1. El demandant pot manifestar la renúncia al dret en què fonamenta les seves pretensions en el procés. En aquest cas, el tribunal dicta un aute en què accepta la renúncia i imposa les costes processals al demandant. No obstant això, si la renúncia té lloc abans que s’hagi emplaçat el demandat a contestar a la demanda, el tribunal no imposa les costes processals.

2. El tribunal no admet la renúncia en cas que no pugui ser-ho d’acord amb aquesta Llei o les altres lleis aplicables. En aquest cas, el tribunal dicta un aute en què decideix la continuació del procés.

Article 48. Desistiment

1. El demandant pot desistir unilateralment del procés abans que s’hagi emplaçat el demandat a contestar a la demanda. No obstant això, en cas que el demandat hagi estat declarat en rebel·lia, el demandant pot desistir unilateralment del procés en qualsevol moment. En aquests casos, el desistiment comporta la finalització del procés sense cap altre tràmit i sense imposició de les costes processals.

2. Una vegada el demandat ha estat emplaçat a contestar a la demanda, el demandant pot desistir del procés en qualsevol moment de la primera instància. En aquest cas, el tribunal trasllada el desistiment a les altres parts personades en el procés perquè facin les al·legacions oportunes en el termini de tretze dies hàbils, i decideix mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents. Si el demandat està d’acord amb el desistiment o no s’hi oposa, el tribunal dicta un aute que no té l’efecte de cosa jutjada i en què decideix la finalització del procés sense cap altre tràmit, i imposa les costes processals al demandant llevat que les parts ho hagin acordat altrament. Si el demandat s’oposa al desistiment, el tribunal dicta un aute en què decideix la continuació del procés només si aprecia que hi ha motius suficients o un interès legítim a aquest efecte. En cas contrari, decideix la finalització del procés sense cap altre tràmit, i imposa les costes processals al demandant llevat que les parts ho hagin acordat altrament.

3. El desistiment en la segona instància comporta la finalització del procés en aquesta instància i que la resolució objecte de recurs guanyi fermesa. En aquest cas, el tribunal dicta un aute en què decideix la finalització del procés en la segona instància i la devolució de les actuacions al tribunal del qual provenen, i imposa les costes processals a l’apel·lant llevat que les parts ho hagin acordat altrament.

Article 49. Aplanament

1. El demandat es pot aplanar a totes les peticions formulades pel demandant en la demanda. En aquest cas, el tribunal dicta una sentència condemnatòria en què estima aquestes peticions i imposa les costes processals d’acord amb el que estableix l’article 352. No obstant això, si el tribunal considera que l’aplanament es fa en frau de llei, en contra de l’interès general o de l’ordre públic, o en perjudici de terceres persones, dicta un aute en què decideix no admetre l’aplanament i la continuació del procés.

2. El demandat es pot aplanar a algunes de les peticions formulades pel demandant en la demanda. En aquest cas, el procés continua pel que fa a la resta de les peticions, i el tribunal consigna les peticions que han estat objecte de l’aplanament i les estima en virtut de la sentència que dicta al terme del procés.

Article 50. Transacció

1. En qualsevol moment del procés les parts poden posar-hi fi en virtut d’un acord o un conveni, i sol·licitar al tribunal que homologui aquesta transacció.

2. Si la transacció convinguda per les parts s’ajusta a l’objecte del procés i no s’ha convingut en frau de llei, en contra de l’interès general o de l’ordre públic, o en perjudici de terceres persones, el tribunal que estigui coneixent el procés dicta un aute en què homologa aquesta transacció.

3. L’aute que homologa la transacció no imposa les costes processals a cap de les parts. Per aquest motiu cada part satisfà les costes causades a instància seva i les costes comunes per meitat, llevat que ho hagin acordat altrament. Aquest aute no és susceptible de recurs i es pot executar d’acord amb les normes sobre l’execució de les sentències que preveu aquesta Llei.

Article 51. Caducitat de les actuacions

1. El procés l’impulsa d’ofici el tribunal competent per conèixer-lo i resoldre’l. No obstant això, es consideren abandonades i caducades les instàncies i els recursos en tota classe de procediments si no es produeix cap activitat processal en el termini de dos anys. Aquest termini es compta des del dia de la darrera notificació a les parts de qualsevol acte processal.

2. No es produeix la caducitat de les actuacions si el procés queda paralitzat per causa de força major o per qualsevol altra causa no imputable a la voluntat de les parts.

3. Un cop transcorregut el termini assenyalat a l’apartat 1 d’aquest article, el tribunal declara la caducitat de les actuacions, d’ofici o a instància de part.

4. L’aute que declara la caducitat de les actuacions no imposa les costes processals a cap de les parts. Per aquest motiu cada part satisfà les costes causades a instància seva i les costes comunes per meitat.

Article 52. Efectes de la caducitat de les actuacions

1. La caducitat de les actuacions que té lloc en la primera instància comporta la finalització anticipada del procés. L’aute que declara aquesta caducitat no té l’efecte de cosa jutjada.

2. La caducitat de les actuacions que té lloc en la segona instància comporta la finalització del procés en aquesta fase i que la resolució objecte de recurs guanyi fermesa. L’aute que declara aquesta caducitat fa devolució de les actuacions al tribunal del qual provenen.

Article 53. Suspensió del procés

1. Les parts poden sol·licitar la suspensió del procés en qualsevol moment. No obstant això, a partir de l’inici del judici oral i fins al moment en què es dicti la sentència, el període total de la suspensió del procés no pot ser superior a tres mesos, a partir dels quals es reprèn d’ofici la tramitació del procés.

2. El secretari judicial ha d’acordar la suspensió del procés mitjançant un acord, si així ho demanen totes les parts personades en el procés i aquesta suspensió no va en contra de l’interès general o en perjudici de terceres persones. El termini de suspensió es correspon amb el que hagin demanat les parts.

3. Amb posterioritat a la suspensió del procés, el secretari judicial decideix mitjançant una interlocutòria deixar sense efecte aquesta suspensió i reprendre la tramitació del procés si així ho sol·licita qualsevol de les parts abans del dia en què se’n produeixi la caducitat. ).
3. Efectes: en ser una situació de fet, hi ha un procés viu que genera diversos efectes.
a) Efectes jurídic-materials (no estan contemplats en el CPC, i podem citar, entre d'altres: la prescripció adquisitiva, la prescripció extintiva, la constitució en mora del deutor, que es meriti l'interès en mora del deutor)
b) Efectes jurídic-processals (els que determinen els article 147 a 149 CPC Article 147. Perpetuació de la jurisdicció

Un cop iniciat el procés, les alteracions que es produeixin en relació amb la situació de la cosa litigiosa i l’objecte del procés no modifiquen la jurisdicció i la competència, que es determinen segons el que s’hagi acreditat en el moment en què ha començat a produir-se la litispendència.

Article 148. Prohibició del canvi de la demanda

Les parts no poden alterar l’objecte del procés delimitat en la demanda, la contesta i, si escau, la reconvenció, sense perjudici de la facultat de fer al·legacions complementàries a l’audiència prèvia.

Article 149. Perpetuació de l’estat de les coses o les persones

1. Les alteracions de l’estat de les coses o de les persones que han fonamentat la demanda i, si escau, la reconvenció, i que es produeixin un cop s’ha iniciat el procés, no tenen cap efecte en la sentència que es dicti sobre el fons d’aquest procés.

2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, en cas que les pretensions hagin quedat privades d’interès legítim perquè han estat satisfetes extraprocessalment o per qualsevol altra causa, s’apliquen les normes sobre el dret de disposició de les parts que preveu aquesta Llei.

3. Sense perjudici del que estableix l’apartat anterior, el tribunal, amb l’audiència prèvia de les parts personades en el procés, pot dictar un aute en què arxiva aquest procés sense cap altre tràmit en cas que quedi sense objecte de forma sobrevinguda. )


D) Altres vies per formular al·legacions l'actor amb posterioritat a la demanda. (Article 8 CPC Article 8. Principi de preclusió de les al·legacions de fets i fonaments jurídics

1. Les parts han d’invocar en la demanda i la contesta tots els fets i els fonaments jurídics en els quals fonamentin les seves pretensions, sense que sigui admissible reservar-ne l’al·legació per a un moment processal posterior.

2. La càrrega de l’al·legació dels fets i els fonaments jurídics en virtut dels escrits inicials del procés s’entén sense perjudici de poder formular al·legacions complementàries, o invocar fets nous o de nova notícia, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei. , article 139 CPC Article 139. Fets nous o de nova notícia

1. Un cop preclòs el termini per formular les al·legacions i abans que finalitzi el judici oral, si s’esdevé o es coneix algun fet nou o de nova notícia rellevant per resoldre el procés, les parts poden fer valer i al·legar aquest fet dins el termini de cinc dies hàbils des del dia en què n’hagin tingut coneixement, llevat que l’al·legació es pugui fer a la vista o la compareixença prevista al procediment de què es tracti.

2. El tribunal resol sobre si admet el fet nou o de nova notícia, i sobre si practica la prova que escaigui per acreditar-lo, amb l’audiència de les altres parts personades en el procés, a l’audiència prèvia o al judici oral segons si el fet nou o de nova notícia s’ha al·legat abans o després de l’audiència prèvia, respectivament. , articles 162 a 164 CPC Article 162. Al·legacions i peticions complementàries

1. Les parts poden fer al·legacions complementàries, a l’audiència prèvia, tenint en compte el que hi exposin les altres parts; aclarir les al·legacions que hagin fet en els escrits que han presentat, o rectificar aspectes accessoris de les peticions que han formulat, sempre que no alterin substancialment les peticions ni els fonaments en què se sustenten i que es contenen en els escrits que han presentat.

2. Les parts també poden afegir, a l’audiència prèvia, peticions complementàries de les peticions que han formulat en els escrits que han presentat, sempre que les altres parts hi estiguin d’acord. Tanmateix, si les altres parts s’hi oposen, el tribunal decideix sobre si admet aquestes peticions complementàries tenint en compte que no han d’impedir que aquestes parts puguin exercir el seu dret a la defensa en condicions d’igualtat.

3. El demandant pot presentar, a l’audiència prèvia, l’escrit d’oposició a les excepcions de nul·litat o de compensació a què fa referència l’article 138.

Article 163. Fets nous o de nova notícia

A l’audiència prèvia es resol sobre l’admissió dels fets nous o de nova notícia rellevants per resoldre el procés que les parts hagin al·legat fins llavors.

Article 164. Aportació de documents

1. Les parts poden aportar, a l’audiència prèvia, els documents relatius a les al·legacions o peticions complementàries, els aclariments o les rectificacions, l’oposició a les excepcions de nul·litat o compensació, o els fets nous o de nova notícia que hagin fet o al·legat d’acord amb els articles 162 i 163.

2. El demandant també pot presentar, a l’audiència prèvia, els documents complementaris que puguin tenir interès o rellevància d’acord amb les al·legacions que hagi fet el demandat a la contesta. , article 241.1 b) CPC Article 241. Qüestions prèvies

1. El judici oral comença amb les qüestions prèvies, que tenen les finalitats següents:

a) Resoldre sobre la il·licitud de les proves fonamentada en la vulneració dels drets fonamentals que hagin al·legat les parts.
b) Resoldre sobre l’admissió dels fets nous o de nova notícia, i sobre la pràctica de la prova que escaigui per acreditar-los, que les parts hagin al·legat després de l’audiència prèvia.
c) Resoldre sobre altres qüestions plantejades per les parts en relació amb les proves que calgui practicar durant el judici oral.

2. Contra la resolució de les qüestions prèvies es pot interposar oralment un recurs de reposició, el qual se substancia i resol en el mateix acte. En cas que es desestimi el recurs de reposició, no es pot interposar cap altre recurs, sense perjudici que es pugui formular la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació en la segona instància. , article 245.2 b) CPC Article 245. Sol·licitud i resolució de les diligències per a millor proveir

1. Un cop el procés ha finalitzat i dins el termini per dictar sentència, el tribunal pot decidir, mitjançant un aute, la pràctica de proves com a diligències per a millor proveir, en els casos que estableixen els apartats 2 i 3 següents.

2. Les parts poden sol·licitar la pràctica com a diligències per a millor proveir de les proves següents:

a) Les proves admeses pel tribunal però que no s’han practicat en el judici oral per causes alienes a la part que les ha proposat.
b) Les proves admeses pel tribunal sobre fets nous o de nova notícia que no s’han pogut practicar en el judici oral.

3. El tribunal pot decidir, excepcionalment, que es practiquin proves com a diligències per a millor proveir sobre fets rellevants i al·legats per les parts en el moment processal oportú, si considera que les proves ja practicades no han permès esclarir els fets essencials en què es fonamenta el procés, sempre que el tribunal entengui que el resultat de les noves proves permetrà adquirir la certesa sobre aquests fets. L’aute en què es decideix la pràctica d’aquestes proves com a diligències per a millor proveir ha de contenir detalladament i raonadament els motius i les circumstàncies que en justifiquen aquesta pràctica.

4. Contra l’aute que resol sobre la pràctica de les diligències per a millor proveir no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui formular la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació en la segona instància. , article 258.2 CPC Article 258. Sentència i diligències per a millor proveir

1. El tribunal dicta la sentència dins el termini dels vint dies hàbils següents al dia en què finalitza el judici oral o de conformitat amb allò que estableix l’article 167, dins el termini dels tretze dies hàbils al dia en què, en el supòsit de l’article 257.4, “declara el procés vist per a sentència, perquè la discrepància queda reduïda a una o diverses qüestions jurídiques”.

2. El tribunal pot decidir, dins del termini de vint dies hàbils assenyalat a l’apartat anterior, la pràctica de proves com a diligències per a millor proveir, d’acord amb les normes que n’estableix la secció segona del capítol sisè del títol III, en el que siguin aplicables. i article 333.1 CPC Article 333. Proves en la segona instància

1. Les parts poden proposar la pràctica de proves en la segona instància en els casos següents:

a) Quan el tribunal no hagi admès la pràctica de les proves proposades en la primera instància de forma indeguda, sempre que la part interessada hagi interposat un recurs de reposició o hagi formulat la protesta oportuna per poder fer valer la impugnació en la segona instància.
b) Quan les proves proposades i admeses en primera instància no s’hagin pogut practicar, ni tan sols com a diligències per a millor proveir, per qualsevol causa no imputable a la part interessada.
c) Quan les proves es fonamentin en fets nous o de nova notícia, sempre que aquests fets siguin rellevants per resoldre el recurs i hagin tingut lloc o s’hagin conegut quan la part interessada ja no ha estat en disposició de sol·licitar la pràctica de diligències per a millor proveir.

2. El demandat que sigui rebel involuntari i que comparegui en el procés en la segona instància també pot proposar la pràctica de proves en aquesta instància. En aquest cas, el tribunal ha de valorar les circumstàncies de la rebel·lia a l’efecte de decidir si admet o no la pràctica de les proves sol·licitades.

3. El tribunal podrà decidir d’ofici la pràctica de proves en els casos en què ho estableixi aquesta Llei o les altres lleis aplicables. )
[...]