Llei de marques (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 11 de maig de 1995 ha aprovat la següent:

Llei de marques

Exposició de motius

La protecció dels signes distintius que permeten diferenciar els productes o els serveis, definits en aquesta norma com a marques de productes o marques de serveis, endemés de constituir un dels actius de més valor del patrimoni d’una societat o d’un individu, és una garantia de diferenciació de qualitats que interessa el seu creador, el seu propietari i cada cop més el mateix consumidor.

La important activitat comercial i de prestació de serveis del Principat d’Andorra fa necessari regular mitjançant una llei que doni la seguretat jurídica suficient, tant a nacionals com a estrangers, la protecció al dret de propietat i l’ús de marques industrials, comercials i de tot tipus.

La present llei, a més de definir les condicions de protecció i d’adquisició del dret a la marca, els procediments de registre, la renovació, la renúncia, la nul·litat, la revocació i la caducitat, regula les oportunes accions judicials en defensa dels legítims titulars, fugint de procediments especials que no sempre garanteixen la necessària seguretat jurídica; i per això, s’ha escollit la tramitació dels litigis pel procediment abreujat.

La llei desenvolupa també un dret transitori per evitar que, aprofitant la creació d’un registre nacional ex novo, es pugui facilitar a terceres persones l’apropiació registral a Andorra contra els legítims titulars i usuaris o utilitzadors de marques tant al Principat com a l’estranger. A tal efecte, al capítol XI, es regula la “prioritat registral” d’un anterior utilitzador real i efectiu de marques al territori andorrà i la que sigui conseqüència d’un registre de marques en un país membre de la Convenció de París.

La dimensió internacional del fenomen que ara es regula i la necessitat de protegir-lo en l’àmbit nacional en congruència amb la resta de països, ha fet que el contingut de la Llei nacional es delimiti, amb la major harmonia possible, amb els principis fonamentals que s’inclouen en les convencions i els tractats internacionals, amb l’objectiu de facilitar a l’Estat la seva adhesió, si així s’estima convenient, sense haver de modificar substancialment la legislació interna.

Capítol primer. Condicions de protecció i adquisició del dret de marca

Article 1. Signes susceptibles de constituir una marca

1) Tot signe que serveixi per distingir els productes o serveis d’una empresa dels d’altres empreses i que sigui susceptible de ser representat gràficament pot constituir una marca de productes o una marca de serveis (d’ara endavant denominades “marca”).

2) Poden constituir una marca, sobretot, els signes següents:

Article 2. Motius de nul·litat absoluta

1) Un signe no pot constituir marca:





3) Les disposicions de l’apartat 1)f)ii) d’aquest article només són aplicables als estats que garanteixen dins el seu territori una protecció equivalent respecte al nom (i a la forma abreujada d’aquest), a l’escut heràldic, a la bandera, als altres emblemes i als signes i als segells oficials de control i garantia del Principat d’Andorra.

Article 3. Conflicte amb drets anteriors

1) No es pot adoptar com a marca o com a element d’una marca cap signe que lesioni un dret anterior.

2) Es considera com a constituent d’un dret anterior:



3) Als efectes dels apartats 2a) i 2b) d’aquest article, la noció de similitud s’ha d’interpretar en relació amb el risc de confusió o d’associació en la ment del públic.

Article 4. Forma d’adquisició de la marca

1) La marca s’adquireix pel registre efectuat a l’Oficina de Marques.

2) La marca es pot adquirir en copropietat.

3) No obstant el que disposa l’apartat 1) d’aquest article, el titular d’una marca considerada per les autoritats judicials com a notòriament coneguda al Principat d’Andorra pot, encara que aquesta marca no hagi estat registrada a l’Oficina de Marques, presentar una demanda de nul·litat d’acord amb l’article 26.2) o sol·licitar a les autoritats judicials la prohibició de l’ús d’una marca idèntica o similar per a productes i/o serveis idèntics o similars, a condició que dipositi al mateix temps una sol·licitud de registre de la seva marca segons les condicions fixades a l’article 9). L’Oficina només procedeix a registrar-la si les autoritats judicials dicten sentència favorable a la demanda de nul·litat o a la sol·licitud de prohibició d’ús.