Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de Justícia (LFPAJ)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de maig del 2004 ha aprovat la següent:

llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l’Administració de Justícia (LFPAJ)

Exposició de motius

El Consell Superior de la Justícia ha participat activament, amb la col·laboració del Govern, perquè l’Administració de Justícia disposi d’un marc normatiu propi que li permeti consolidar els aspectes de gestió actual que siguin més innovadors i desenvolupar les actuacions davant dels reptes de gestió i organització que s’albiren en un futur proper.

Aquesta transformació de l’activitat administrativa en la justícia s’aconsegueix amb el compromís i la implicació dels seus recursos humans. Per aquest motiu, es considera bàsic que l’Administració de Justícia compti amb persones motivades per desenvolupar la seva vida professional en les tasques públiques i amb capacitat d’adaptació permanent als canvis organitzatius continus que la posada en pràctica de les finalitats del poder judicial i els nous temps demanen, especialment dins d’un context internacional. Es tracta que els empleats de l’Administració de Justícia siguin professionals que utilitzin com a marc d’actuació la imparcialitat, l’eficiència i l’eficàcia i que gaudeixin del respecte dels ciutadans.

El disseny de nous sistemes de gestió dels recursos humans, juntament amb una política retributiva equitativa, en què prevalguin les responsabilitats organitzatives que es desenvolupen, són elements necessaris per motivar els funcionaris de l’Administració de Justícia i implicar-los en els projectes de modernització.

Fins ara, la situació ha estat presidida per una primera etapa preconstitucional amb una dispersió de normes sobre personal i amb procediments i sistemes de gestió similars als aplicats a l’Administració general, i per una manca de definició generalitzada del paper propi que hauria de tenir l’Administració de Justícia en la gestió del seu personal.

Posteriorment, l’entrada en vigor de la Llei de la funció pública, i concretament del títol IV, del règim de la funció pública de l’Administració de Justícia, i la disposició transitòria vuitena (normativa de la funció pública de l’Administració de Justícia) estableixen la voluntat que l’Administració de Justícia disposi d’una regulació pròpia de la seva funció pública, dins d’una visió integral i amb uns criteris i paràmetres generals per a tota l’Administració pública.

La Llei afronta la regulació del règim de la funció pública de l’Administració de Justícia utilitzant com a premisses, d’una banda, la naturalesa estatutària de la relació jurídica de treball dels seus funcionaris, i d’altra banda, incorporant al seu articulat el sistema de mèrit, propi de les administracions avançades, que sustenta els valors generals que han d’orientar l’actuació administrativa. Ambdues premisses condueixen a reconèixer, com a principis informadors del règim de la funció pública l’eficiència, la professionalitat, la neutralitat i l’equitat.

Els principis anteriors es troben en els diversos títols i capítols de la Llei, mitjançant el reconeixement de l’estabilitat dels funcionaris condicionada al seu acompliment; la regulació de la matèria es realitza a través de les estructures següents: un sistema d’ingrés i promoció objectiu; un sistema de classificació propi i adaptat a l’Administració de Justícia i a la seva evolució i suficientment flexible per adaptar-se a criteris organitzatius funcionals o a criteris de procés i que, alhora, facilita el desenvolupament professional; un sistema retributiu ordenat i equitatiu; un sistema d’avaluació de l’acompliment relacionat amb els objectius de l’Administració i les competències dels seus empleats; i un règim i procediment disciplinari que garanteixi les actuacions de l’Administració de Justícia respectant els drets dels empleats.

Títol I. Disposicions generals

Article 1

Objecte, àmbit i rang de la Llei

1. Aquesta Llei té per objecte establir el règim de la funció pública del personal de l’Administració de Justícia, sense perjudici de les normes de la Llei de la funció pública que li són directament aplicables.
2. El règim establert en aquesta Llei s’aplica al personal de l’Administració de Justícia que manté una relació d’ocupació al Consell Superior de la Justícia, a la Batllia, al Tribunal de Corts, al Tribunal Superior de Justícia i a la Fiscalia General. No s’aplica, per tant, als membres del Consell Superior de la Justícia, de la carrera judicial ni del Ministeri Fiscal.

3. Els preceptes del capítol segon del títol II de la Llei que regulen el sistema de provisió de places que estableix la integració dels funcionaris té rang de llei qualificada. La resta dels seus preceptes té rang de llei ordinària.