Llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SAU (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de setembre del 2007 ha aprovat la següent:

llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA

Exposició de motius

Després de dècades d’intens i sostingut creixement, l’activitat turística és en l’actualitat un dels sectors productius determinants de l’economia andorrana, atès que té un pes específic fonamental en els directament relacionats (hoteleria, restauració, agències de viatges...) i en els altres amb què, de manera indirecta, manté una relació estreta (compres, activitats esportives, oferta cultural...). Aquest desenvolupament turístic és un factor clau perquè Andorra mantingui els nivells de qualitat de vida i benestar desitjables.

La creixent competència de productes i destinacions turístiques obliga totes les institucions i entitats amb competències en el disseny i la implementació de les polítiques i estratègies turístiques a desenvolupar un esforç cada cop més intens per mantenir i, en la mesura que sigui possible, incrementar els seus nivells de competitivitat per mantenir, d’aquesta manera, la seva aportació a l’economia productiva del país.

Efectivament, enfront del model clàssic d’organització pública en turisme que establia les seves competències sobre la base del repartiment bàsic entre les matèries derivades directament de la potestat administrativa (ordenació, inspecció, disciplina, autorització, classificació...) i altres emmarcades en el paraigua conceptual de la promoció turística (publicitat, promoció, assistència a fires...), la realitat del mercat turístic actual ens mostra un nivell de complexitat i d’especialització al qual difícilment es pot donar una resposta adequada amb l’indicat model d’organització pública en turisme.

La globalització del mercat turístic, l’augment d’exigència constant de la demanda turística, l’aparició i consolidació de les noves tecnologies com a canals de comunicació i distribució, la contínua aparició de nous productes i destinacions competidores, l’increment de l’oferta de transport aeri, entre d’altres factors, exigeixen un nou enfocament a l’hora de gestionar la política turística d’una destinació turística.

De manera ineludible, aquest nou enfocament exigeix necessàriament el desenvolupament d’instruments de gestió més àgils i dinàmics a fi de permetre als gestors públics l’adaptació contínua i sistemàtica als canvis i variacions que té un sector tan dinàmic com el turisme i, d’aquesta manera, assolir avantatges competitius que coadjuvin eficientment en el procés de creació i comercialització dels diversos productes que integren les destinacions turístiques, com es va posar en relleu de manera clara en el Pla de màrqueting turístic d’Andorra 2005-2010 elaborat pel Govern amb la participació de totes les entitats i institucions concernides pel desenvolupament turístic d’Andorra.

Per tant és responsabilitat de l’Estat, en un país amb clara vocació turística com és el cas d’Andorra, afrontar aquesta nova realitat del mercat turístic, i desenvolupar els instruments de gestió pública més adequats, d’una banda, per incrementar l’eficiència i la coordinació, tant entre les diverses administracions públiques amb competències en el disseny i la implementació de les polítiques i estratègies turístiques, com entre aquestes i el sector privat; i d’altra banda, facilitar la comercialització entre l’oferta turística del país i la seva demanda turística.

En aquest context, es pot constatar que tots els països i regions en els quals el turisme té un gran pes dins l’economia han desenvolupat en els respectius àmbits d’actuació la posada en marxa d’instruments públics de gestió, els quals, sota diversos models jurídics -societats anònimes, ens de dret públic, organismes autònoms, etc.- permeten dotar-se de l’agilitat i l’eficiència que l’actual mercat turístic requereix, i ensems garanteixen els nivells de control i de seguretat jurídica pels quals tota institució pública ha de vetllar.

Per tot això el Consell General, conscient de la necessitat de prendre les mesures necessàries que ajudin a mantenir la posició de lideratge que Andorra ocupa actualment dins del context mundial, assolit després d’anys d’esforç i d’implicació tant del sector públic com del sector privat del país, creu imprescindible la creació d’un instrument de gestió destinat a aquesta missió, atès que l’actual estructura i les funcions del Ministeri de Turisme han estat àmpliament ultrapassades per la mateixa realitat del mercat turístic nacional i internacional.

Així, la creació d’una societat pública de l’Administració general es manifesta com la fórmula idònia per assolir, d’una banda, els avantatges competitius derivats de la gestió de les diverses matèries relacionades amb l’activitat turística -qualitat, eficiència, màrqueting, innovació, coneixement especialitzat, etc.-, i d’altra banda, la imprescindible vinculació a l’organització pública, el Govern del país, al qual d’acord amb l’article 72 de la Constitució correspon la direcció de la política nacional i internacional d’Andorra en el marc d’aquestes funcions.

La Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, preveu, com una forma privada de gestió de l’empresa pública, la societat pública. D’acord amb l’article 4 d’aquesta Llei, són societats públiques les societats mercantils la participació en el capital de les quals per part de les entitats constitutives de l’Estat andorrà -siguin generals o parroquials- sigui majoritària o suficient per tenir-ne el control; segons el que disposa aquest mateix article 4, l’actuació de les societats públiques es desenvolupa d’acord amb les normes del dret privat, sense perjudici de romandre sotmesa al control financer en els termes establerts per l’article 39 i concordants de la mateixa Llei.

L’estructuració a través d’una societat pública de l’Administració general apareix com la fórmula o sistema més adequat per portar a terme les tasques que l’Administració pública assumeix en l’àmbit turístic en general, inclosa l’organització de la xarxa d’oficines nacionals i estrangeres que permetin millorar la competitivitat turística del Principat d’Andorra, i obtenir més agilitat, flexibilitat, rapidesa i eficiència per la via d’ajustar l’activitat al dret privat i sostreure-la de les rigideses i formalitats més grans que presenta el règim juridicoadministratiu. En tot cas, però, quedaria sotmesa al control financer establert en l’article 39 i concordants de la Llei general de les finances públiques.

L’article 2d) de la Llei general de les finances públiques estableix una reserva de llei que disposa que cal aprovar per llei la creació, la modificació estatutària i l’extinció d’entitats parapúbliques o de dret públic i de societats amb participació de l’Administració general.

Aquest és l’objecte de la present Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA, amb el contingut següent:

Article 1

La Llei té per objecte la creació de la societat pública Andorra Turisme, SAU, sota la forma jurídica de societat per accions o anònima, per portar a terme les activitats que constitueixen el seu objecte social.

Article 2

L’actuació de la societat es desenvolupa d’acord amb les normes del dret privat i ha de subjectar la seva organització, la seva activitat i el seu règim de funcionament als estatuts annexos a aquesta Llei i està sotmesa al control financer en la forma que estableix la Llei general de les finances públiques.

Article 3

La societat pública Andorra Turisme, SA recull en els seus estatuts socials les circumstàncies següents:



La definició, la implementació i el control d’accions de màrqueting turístic d’Andorra amb l’objectiu d’assolir la millora constant de la seva competitivitat com a destinació turística i, en conseqüència, mantenir i incrementar la seva aportació econòmica al producte nacional brut.

Així, són àmbits preferencials de la seva competència la realització d’accions tant en l’àmbit intern del país com en l’extern que tinguin relació directa o indirecta amb la cadena de valor del producte turístic Andorra i, molt especialment, en matèria de:



En relació amb el paràgraf anterior, s’entén la creació del producte turístic i la comercialització com el conjunt d’accions encaminades a mantenir i a millorar la nostra competitivitat, generant i integrant en l’oferta turística d’Andorra productes d’alt valor afegit, facilitant el desenvolupament de l’activitat turística en benefici tant dels productors com dels consumidors i dels intermediaris, i donant a conèixer l’oferta turística del país en els diferents mercats i potencials.

La societat estableix relacions i acords de col·laboració, contractes o convenis en l’àmbit de les seves funcions amb tota mena d’ens, entitats i organismes públics i privats, nacionals o estrangers, relacionats amb temes turístics.

També és objecte de la societat tota altra activitat accessòria o complementària a l’objecte principal indicat que tendeixi al seu millor desenvolupament.



En qualsevol cas, la participació de l’Estat, a través del Govern, en el capital social d’Andorra Turisme, SA ha de ser sempre com a mínim del 52 per 100.



Formen part del Consell d’Administració, en tot cas, com a designades en representació del 52% de les accions que necessàriament han de pertànyer al Govern, les persones següents i amb els càrrecs següents:



El 48% d’accions restants poden designar directament els quatre membres restants del Consell d’Administració mitjançant l’agrupació voluntària d’accions en les condicions fixades pels estatuts.

El gerent de la societat assisteix a les reunions del Consell d’Administració amb veu però sense dret de vot. Hi assisteixen també, sense dret de vot, els assessors que el mateix Consell d’Administració estimi necessaris.

Article 4

La societat pública Andorra Turisme, SA disposa per al compliment del seu objecte social del patrimoni i els recursos que el Govern hi adscrigui i dels que obtingui en el futur amb l’exercici de la seva activitat.

Article 5

1. Andorra Turisme, SA es finança mitjançant els ingressos que obté de l’activitat prevista en el seu objecte social i, si escau, mitjançant subvencions consignades als pressupostos de l’Estat.

Pot concertar operacions de crèdit per atendre les seves necessitats de tresoreria sempre que en el seu conjunt no superin el 35% dels ingressos per operacions corrents de l’exercici anterior.

2. El Consell d’Administració remet al Govern cada any l’avantprojecte de pressupost anual, en el qual han de constar les despeses i els ingressos ordinaris i extraordinaris d’inversió i explotació, per a la seva consideració.

En el pressupost hi han de figurar també, si és el cas, les subvencions necessàries per incloure-les, si escau, dins el projecte de pressupostos generals de l’Estat.
3. Els pressupostos, la comptabilitat i el control financer de la societat se sotmeten a les previsions de la Llei general de finances públiques i a les disposicions concordants i de desplegament.

4. El Consell d’Administració ha de trametre cada any al Govern, per al seu control, els documents següents: