Llei 19/2022, del 9 de juny, reguladora de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics, de modificació de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic i de modificació de la Llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de juny del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 19/2022, del 9 de juny, reguladora de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics, de modificació de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic i de modificació de la Llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA

Exposició de motius

En els darrers anys, la normativa reguladora del sector turístic al Principat d’Andorra ha evolucionat sensiblement amb la finalitat de millorar la qualitat de l’oferta d’allotjament i adaptar-se als nous comportaments de viatge dels turistes, tenint en compte l’evolució del sector turístic tant a Andorra com a escala internacional.

Amb l’aprovació de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, es van reformular les bases del sector dels allotjaments turístics, i amb elles alguns dels pilars fonamentals del nostre sector turístic, donant resposta a l’evolució internacional d’aquest sector.

D’ençà de l’aprovació de la Llei 16/2017 tots els sectors econòmics del país, en especial el sector turístic, han hagut de fer front a les diferents circumstàncies esdevingudes en un món cada vegada més globalitzat.

Més concretament, l’aparent inici d’un cicle alcista de l’economia andorrana un cop superada la crisi econòmica de finals de la primera dècada del segle ha quedat bruscament truncat per les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia global de SARS-CoV-2, sent-ne el sector turístic un dels més perjudicats. Addicionalment, hi ha limitacions estructurals pròpies d’aquest sector, com són l’increment de la reflexivitat dels consumidors, fruit de la reducció dels pressupostos dedicats a viatges turístics de les famílies de molts països europeus, o com l’extrema competitivitat del sector, potenciada per l’aparició de noves destinacions turístiques, l’abaratiment dels mitjans de transport de llarga distància i l’auge d’Internet, i el creixement del comerç electrònic. Per tot això, es fa necessari adoptar mesures tendents a garantir la sostenibilitat del sector a mitjà i llarg termini.

Per tal de potenciar i garantir la sostenibilitat del turisme, molts països, tant de la Unió Europea com a escala global, han integrat un impost que grava l’estada de turistes en una localitat concreta. En aquest sentit, i donant continuïtat al procés d’harmonització del nostre sistema tributari al dels països de l’entorn, es creen el Fons per a l’impuls del turisme i l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics.

El Fons per a l’impuls del turisme es configura com un mecanisme destinat a finançar polítiques per potenciar la competitivitat del Principat d’Andorra com a destinació turística i garantir-ne la sostenibilitat. Aquest fons, gestionat directament pel Govern, que es nodreix dels ingressos obtinguts de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics, es destina a finançar projectes o actuacions que persegueixin els objectius següents:



No obstant l’anterior, i en cas de pressupòsits definits a la Llei qualificada dels estats d’alarma i d’emergència, el Govern pot destinar, totalment o parcialment, el Fons a altres finalitats d’interès general per mitigar l’impacte de l’activitat turística.

En el disseny del Fons per a l’impuls del turisme i de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics es parteix, en primer lloc, de la realitat econòmica d’Andorra i del seu sector turístic. També s’ha tingut en compte la normativa dels estats membres de la Unió Europea en la matèria, per tal d’evitar desequilibris excessius i perjudicials en l’estructura dels preus dels productes objecte de tributació.

L’Impost sobre les estades en allotjaments turístics sotmet a imposició la singular capacitat econòmica que es posa de manifest amb les estades en els diferents allotjaments turístics previstos en la normativa vigent.

En matèria de base de tributació, s’ha optat per un model d’acord amb el qual aquesta base es calcula partint del nombre de dies de què consta cada període d’estades del contribuent en un allotjament turístic. A l’hora de determinar la quota de tributació, a aquesta base se li aplica un coeficient multiplicador associat a la categoria de l’allotjament turístic.

Tal com passa en altres àmbits, és voluntat garantir la transparència i la informació de l’impacte resultant d’aquestes noves figures. Per tot això, i prenent com a exemple el contingut de la Llei 19/2021, del 8 de juliol, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, pel que fa al Fons verd, s’encomana al Govern que, amb caràcter biennal, encarregui una auditoria de l’impacte de la implementació de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics i del Fons per a l’impuls del turisme, per tal que en valori la recaptació i l’impacte sobre el turisme al Principat d’Andorra, entre altres indicadors que es considerin d’interès. L’informe final de l’auditoria es publica a la web del ministeri de turisme i es tramet al Consell General per tal que l’examini la comissió legislativa corresponent. Un cop rebut per la comissió, la persona titular del ministeri de turisme ha de comparèixer davant d’aquesta comissió, cada dos anys, per presentar el dit informe.

La Llei introdueix una sèrie de modificacions en el redactat de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, tendents a adaptar les definicions dels establiments de la modalitat de càmping, de les àrees d’acollida d’autocaravanes, dels establiments complementaris d’allotjament turístic, dels habitatges d’ús turístic (HUT) i de les empreses de gestió d’habitatges d’ús turístic (EGHUT), així com les obligacions de tots els allotjaments turístics, necessàries per al càlcul de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics. Així mateix, es modifica la Llei 16/2017 pel que fa a l’import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o els certificats oficials dels establiments d’allotjament turístic.

Finalment, es modifiquen la Llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA i els seus Estatuts per afegir-hi la indicació de la seva condició d’“unipersonal”, tal com consta en el Registre de Societats. A més, es modifica pel que fa als membres del Consell d’Administració designats pel Govern, i s’adapten dos articles, un al que diu la legislació vigent en matèria de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, sobre el deute d’una societat, i l’altre al que diu la legislació vigent en matèria de societats anònimes i de responsabilitat limitada, sobre els beneficis socials i el fons de reserva de les societats.

La present Llei consta de tres capítols, quaranta-set articles, dues disposicions addicionals i tres disposicions finals.

Capítol primer. Regulació de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics

Article 1. Objecte de la Llei

La Llei té per objecte crear i regular els elements essencials de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics i del Fons per a l’impuls del turisme, i adaptar la normativa dels allotjaments turístics i de la societat pública Andorra Turisme, SA.

Article 2. Naturalesa i objecte de l’impost

L’Impost sobre les estades en allotjaments turístics és un tribut de naturalesa directa que grava la capacitat econòmica de les persones físiques que es posa de manifest de manera singular amb l’estada en els allotjaments a què fa referència l’article 3.

Article 3. Fet generador

Constitueixen el fet generador de l’impost les estades, per dies o fraccions, amb pernoctació o sense, que facin els contribuents en qualsevol dels allotjaments turístics previstos en la legislació vigent en matèria d’allotjament turístic, i en els grups d’allotjaments turístics que es puguin establir per Llei, exceptuant les àrees d’acollida d’autocaravanes.

Article 4. Exempcions

1. Estan totalment exemptes d’aquest impost les estades següents en allotjaments turístics:



2. Per al gaudiment i aplicació de les exempcions establertes a l’apartat 1 cal acreditar documentalment la concurrència de les circumstàncies que hi donen dret, d’acord amb el que sigui establert reglamentàriament.

3. L’aplicació de l’exempció prevista a l’article 4.1.b) queda condicionada a l’exhibició dels documents que acreditin l’edat del menor, com el document d’identitat, el passaport, el llibre de família o altres documents anàlegs, o per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret. En el cas de menors de 16 anys que no disposin de document identificatiu, s’admet també la declaració responsable del progenitor o progenitora, tutor o tutora o acompanyant major d’edat.