Llei 33/2012, del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de novembre del 2012 ha aprovat la següent:

Llei 33/2012, del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres

Exposició de motius

El Principat d’Andorra, amb la signatura de l’Acord en forma d’intercanvi de cartes entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea, del 28 de juny de 1990, es va comprometre a aplicar el mateix règim de franquícies que la Unió Europea respecte a les mercaderies que provenen de països tercers.

Aquesta obligació es reafirma en la Decisió 1/2003 del Comitè Mixt CE-Andorra, del 3 de setembre del 2003. L’article 3, apartat 2 b) exigeix que Andorra, per al bon funcionament de la Unió Duanera, adapti les disposicions nacionals a la normativa comunitària relativa a les franquícies duaneres, per eliminar les divergències existents, amb l’objectiu de tenir un règim únic i que tothom es pugui beneficiar dels mateixos avantatges en tot el territori de la Unió Duanera. Ara bé, s’ha de tenir en compte que l’harmonització necessària del règim de franquícies duaneres no pot ser un obstacle per a l’establiment de franquícies particulars en virtut d’acords internacionals.

Fins avui no hi ha hagut cap norma de transposició en l’ordenament jurídic nacional del règim de franquícies comunitàries. Les disposicions duaneres aplicables a les mercaderies importades al Principat d’Andorra no tenen en compte les circumstàncies particulars que presenten certes operacions desproveïdes generalment de caràcter comercial i convé preveure, tal com fan la majoria de legislacions duaneres, que aquestes importacions es puguin beneficiar d’un règim de franquícies que exonerin les mercaderies objecte d’importació de l’aplicació dels drets i de les taxes duaneres.

L’absència, de normativa de transposició de les disposicions duaneres comunitàries, genera una inseguretat jurídica davant dels administrats. Convé doncs solucionar aquesta mancança en la regulació de les franquícies, aprovant una llei que compleixi amb els compromisos adquirits, i sobretot que garanteixi la transparència i la seguretat jurídica necessàries per als operadors.

En l’elaboració d’aquesta Llei s’han tingut en compte les directrius de l’Organització Mundial de les Duanes en matèria d’admissions en franquícia de drets i taxes a la importació establertes en el Conveni internacional per a la simplificació i l’harmonització dels règims duaners, fet a Kyoto el 18 de maig de 1973.

La Llei s’estructura en 4 capítols, cent catorze articles, dos disposicions finals i quatre annexos. El capítol primer conté les disposicions generals i les definicions aplicables a les franquícies duaneres. Els capítols segon i tercer preveuen les franquícies duaneres a la importació i a l’exportació. Finalment el capítol quart regula les disposicions comunes relatives al règim duaner suspensiu, al control duaner, a l’acumulació de franquícies, a la presentació de prova i a les franquícies atorgades en el marc de les relacions internacionals.

Capítol primer. Disposicions generals i definicions

Article 1. Àmbit d’aplicació i definicions de base

1. Aquesta Llei determina els casos en els quals s’atorga una franquícia de drets i taxes duaneres a la importació o de drets i taxes duaneres a l’exportació, en circumstàncies particulars i segons els casos, en el moment de la posada en lliure disposició o en el moment de l’exportació de les mercaderies fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

2. En el sentit d’aquesta Llei, s’entén per:



També es consideren béns personals les provisions de la llar que corresponen a una provisió familiar normal, els animals de companyia i els animals de sella, com també els instruments portables d’arts mecàniques o liberals necessaris per a l’exercici de la professió de la persona interessada. Els béns personals, en funció de la seva naturalesa o de la seva quantitat, no han de reflectir cap interès d’ordre comercial.

Capítol segon. Franquícies de drets i taxes duaneres a la importació

Secció primera. Béns personals que pertanyen a persones físiques que transfereixen la residència normal d’un país estranger al Principat d’Andorra

Article 2. Béns susceptibles de ser admesos en franquícia

S’admeten en franquícia de drets i taxes duaneres a la importació els béns personals importats per persones físiques que transfereixen la residència normal al territori duaner del Principat d’Andorra, sota reserva de les disposicions dels articles 3 a 10.

Article 3. Limitacions de possessió en el temps i ús

1. La franquícia es limita als béns personals que:



2. El benefici de l’admissió en franquícia està subordinat al fet que els béns personals hagin suportat els tributs duaners que els són normalment aplicables, ja sigui al país d’origen, ja sigui al país de procedència.

Article 4. Requisit de residència

1. Únicament es poden beneficiar de la franquícia les persones que han tingut la residència normal fora del territori duaner del Principat d’Andorra durant un termini mínim de dotze mesos consecutius anteriors al trasllat de la residència efectiva al Principat d’Andorra.

2. Tanmateix, les autoritats duaneres poden no aplicar la limitació prevista a l’apartat 1 si la persona interessada justifica adequadament que la seva intenció era efectivament romandre fora del territori duaner del Principat d’Andorra durant un termini mínim de dotze mesos.

Article 5. Béns exclosos del benefici de la franquícia

S’exclouen de la franquícia: