Llei 18/2013, del 10 d’octubre, qualificada de modificació del Codi penal

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 d’octubre del 2013 ha aprovat la següent:

Exposició de motius

El 14 de novembre del 2012 es va produir la darrera modificació del Codi penal, que obeïa, com es deia en la seva exposició de motius, a l’adequació del text punitiu a les recomanacions del Greco (Grup d’Estats contra la Corrupció), del qual forma part el Principat, recollides a l’informe d’avaluació del Tercer cicle sobre Andorra, i a la previsible signatura i posterior ratificació del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, adoptat a Nova York el 25 de maig del 2000, així com del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels menors contra l’explotació i l’abús sexuals, signat a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007.

També es va aprofitar l’ocasió per introduir certes modificacions, aquesta vegada recomanades pel Moneyval, en matèria de lluita contra el finançament del terrorisme.

Continuant en aquesta línia, avui es modifiquen i es creen altres articles de més importància seguint també certes recomanacions que va fer el Moneyval en el seu quart informe d’avaluació, del 8 de març del 2012, i que afecten principalment el tractament de la figura del blanqueig de diners o valors, la manipulació de mercats i l’ús d’informació privilegiada.

El tipus de blanqueig de diners o valors ha estat modificat i ampliat tant en relació amb les conductes típiques, com en relació amb el subjecte actiu del tipus, com, finalment, en relació amb els delictes que poden originar-lo. L’adequació als convenis internacionals, en especial al Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i de substàncies psicòtropes del 1988, conegut com el Conveni de Viena, i al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, conegut com a Conveni de Palerm, han comportat la inclusió de certes conductes que no es recollien expressament en el tipus. També hi ha hagut una modificació important en matèria d’autoblanqueig, en desaparèixer l’exclusió de punició en relació amb les conductes de conversió i transmissió, de manera que ara es castiga la conducta de l’autor del delicte origen i es manté l’exclusió en relació amb les conductes d’adquisició, ús i possessió, així com l’ocultació o l’encobriment per respecte al principi de non bis in idem i al dret a no autoinculpar-se. Finalment, la llista de delictes origen del blanqueig s’ha vist augmentada considerablement, seguint les recomanacions del Moneyval i la llista de categories d’infraccions definides pel GAFI (Grup d’Acció Financera).
Pel que fa a la manipulació de mercats i a l’ús d’informació privilegiada, s’ha procedit a crear dos nous tipus de conductes delictives, atès que aquestes conductes no es trobaven fins ara recollides en el Codi penal andorrà. Així hi trobem, d’una banda, el delicte d’ús d’informació privilegiada, que castiga l’ús o la revelació d’informació privilegiada relativa a instruments financers per treure’n un benefici i que completa l’altre ús d’informació privilegiada que prové d’una autoritat o un funcionari. D’altra banda, s’hi inclou el delicte de manipulació de mercat, que castiga la realització d’operacions i la difusió de rumors o informacions falses o enganyoses tendents a manipular un mercat per treure’n benefici. La incorporació d’aquests dos nous tipus al nostre ordenament jurídic permet donar complida resposta en matèria de cooperació penal internacional. També s’han produït noves modificacions en relació amb la llibertat sexual de menors en compliment de les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals, fet a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, que afecten conductes relatives a la prostitució i la pornografia. També s’han produït certes modificacions en compliment de les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, relatiu a les infraccions contra la integritat, la llibertat, la llibertat sexual de les dones i les relacions familiars. No solament s’estén la competència dels nostres tribunals als nostres residents, mentre que fins ara s’estenia únicament als nacionals en mèrits dels principis de personalitat activa i passiva, sinó que també apareixen noves figures com l’assetjament o l’assetjament sexual.

Així mateix, el Conveni del Consell d’Europa sobre la cibercriminalitat, fet a Budapest el 23 de novembre del 2001, ha obligat a castigar certs actes preparatoris de delictes contra la intimitat o el patrimoni comesos per mitjà de la informàtica.

Igualment, s’han modificat alguns articles relacionats amb la moneda per tal d’incorporar al Codi penal les disposicions de la Decisió marc 2000/383/JHA, del 29 de maig del 2000, sobre l’increment de la protecció, per mitjà de sancions penals i d’altres, contra la falsificació de moneda en relació amb la introducció de l’euro i de la Decisió marc 2001/413/JHA, del 28 de maig del 2001, de la lluita contra el frau i la falsificació de mitjans de pagament diferents de l’efectiu, ambdós incloses en l’Annex de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea el 30 de juny del 2011.

Finalment, els operadors judicials han aportat la seva contribució proposant modificacions funcionals que han comportat la desaparició de certes contravencions penals inusuals afortunadament al nostre país o que, tot i donar-se alguna vegada, trobaven millor solució en el camp civil o administratiu, per fer realitat així el principi de mínima intervenció que regeix el Dret penal.

Tot i l’extensió de la modificació que avui s’opera, les relacions internacionals i la necessitat de lluitar contra la delinqüència i els nous mitjans que utilitza, tant al Principat com a l’estranger, no permeten dur-nos a la conclusió que amb aquesta modificació s’haurà donat estabilitat i seguretat jurídica per un llarg temps en matèria d’infraccions penals. Per molt que aquest sigui el desig del legislador, la realitat i les circumstàncies demostren que la norma penal que havia restat immutable en temps pretèrits avui en dia persegueix el canvi social que es produeix sense pausa i s’hi ha d’adequar de manera regular i continuada.