Carregant...
 

Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de juny del 2017 ha aprovat la següent:

llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme

Exposició de motius

La implementació dels estàndards internacionals de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme ha esdevingut una prioritat nacional que ha comportat l’adopció d’iniciatives legislatives en els darrers anys i la revisió del sistema de prevenció i repressió amb la finalitat d’assolir el marc més efectiu per a la lluita contra aquestes conductes delictives.

En aquest context, el Principat d’Andorra es sotmet de manera periòdica a les avaluacions del Consell d’Europa, realitzades pel Comitè d’experts per a l’avaluació de les mesures contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme (Moneyval), avaluacions per a les quals resulta fonamental una adequada i efectiva implementació dels estàndards internacionals en la matèria, materialitzats en les noves recomanacions del Grup d’Acció Financera (GAFI).

Addicionalment, en virtut de l’Acord monetari signat entre el Principat i la Unió Europea, Andorra s’ha compromès a implementar, entre altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament i del Consell, de 20 de maig de 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, així com el Reglament (UE) 2015/847 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de maig del 2015, relatiu a la informació que acompanya les transferències de fons.

Tant les disposicions comunitàries com les recomanacions del GAFI estableixen com eix vertebrador del sistema de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme una adequada gestió dels riscos, lo qual implica que aquests hagin d’estar adequadament detectats, avaluats i compresos, amb la finalitat d’aplicar les mesures de mitigació oportunes i proporcionades als riscos.

Aquesta Llei està estructurada en 12 capítols que regulen de manera sistemàtica les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.

El capítol primer conté una sèrie de disposicions generals, recollint l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la Llei, així com n’estableix les definicions. Igualment, aquest capítol primer regula totes les mesures orientades a una adequada detecció, avaluació, comprensió i mitigació del risc, tant per l’Estat com pels diferents operadors econòmics del país.

El capítol segon regula les mesures de diligència deguda, tant les ordinàries com les simplificades i les reforçades. En aquest sentit, s’ha de destacar que els comptes o llibretes d’estalvi anònims continuen estant prohibits. També aquest capítol fa referència a les mesures aplicables en relació amb les persones políticament exposades (PEPs), amb la novetat que, amb aquesta Llei, també s’han d’aplicar mesures reforçades en relació amb els PEPs de caràcter nacional.

El capítol tercer regula la informació sobre els beneficiaris efectius d’entitats jurídiques andorranes, que és una qüestió fonamental de la nova regulació i que obliga les societats i altres persones jurídiques constituïdes al Principat d’Andorra a obtenir i conservar informació adequada, precisa i actual sobre els seus beneficiaris efectius.

El capítol quart regula les obligacions de declaració i la prohibició de revelació. En aquest sentit, s’estableix que els subjectes obligats estan obligats a declarar davant la UIFAND, per iniciativa pròpia, qualsevol operació o projecte d’operació relatiu a fons respecte dels quals hi hagi sospites o motius raonables per sospitar que són producte d’una activitat delictiva o que estan relacionades amb el finançament del terrorisme. Addicionalment, s’afegeix que s’han de declarar totes les operacions sospitoses, incloses les que hagin quedat en fase de temptativa, qüestió que ja s’entenia contemplada en la legislació anterior (que requeria declarar “projectes d’operacions”) i que s’ha volgut reflectir de manera expressa en aquesta normativa per a major claredat, en especial a la vista de les avaluacions de la legislació andorrana.

El capítol cinquè regula la informació que ha d’acompanyar les transferències de fons, implementant de manera fidel el Reglament (UE) 2015/847. Entre les novetats més destacades en relació amb la normativa anterior cal ressenyar que també s’ha d’identificar el beneficiari de la transferència de fons.

El capítol sisè regula la conservació de documents i la protecció de dades. En aquest sentit, s’ha de destacar que s’amplia el període de conservació de documents per part dels subjectes obligats a 10 anys ja que, en primer lloc, és una pràctica habitual el Principat d’Andorra conservar, incús per més de 10 anys, tota la documentació dels clients, i, en segon lloc, la nova legislació ha volgut ser coherent amb el període de prescripció dels delictes majors (v.g. delicte de blanqueig), de 10 anys. Únicament d’aquesta manera es pot garantir l’efectivitat d’un sistema penal contra el blanqueig, ja que sense la documentació que aquesta Llei obliga a conservar seria impossible garantir l’eficàcia i la traçabilitat del tipus de blanqueig.

El capítol setè regula els procediments interns i la formació dels subjectes obligats que, amb diferent grau d’intensitat en funció de si es tracta de subjectes obligats financers o no, imposa una sèrie d’obligacions amb la finalitat de garantir que els procediments anti-blanqueig i anti-finançament del terrorisme són robustos i poden ser aplicats efectivament pels subjectes obligats i els seus empleats, que han de conèixer el sistema de prevenció de blanqueig i de finançament del terrorisme sobre la base d’una formació continuada.

El capítol vuitè regula la declaració de transport transfronterer de diners en efectiu. Aquest capítol manté en la seva pràctica totalitat el redactat anterior amb dues novetats: primer, s’estableix que la quantitat intervinguda de diners en efectiu ha de ser la totalitat dels diners en efectiu transportats i/o trobats, a excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència, i, segon, s’augmenten les sancions aplicables en cas d’incompliment de l’obligació de declarar, que s’han demostrat no suficientment proporcionades, efectives i dissuasives.

En capítol novè regula les mesures per a la prevenció, la lluita i la supressió del terrorisme i el seu finançament i per a la prevenció i la desorganització de la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament.

El capítol desè, referit a l’organització institucional, estableix les competències i les funcions de la UIFAND com a òrgan competent per impulsar i coordinar les mesures de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, contra el finançament del terrorisme. En quant a l’organització institucional, i per raons d’eficiència, mitjançant aquesta Llei es fusionen les dues actuals Comissions Permanents (una per a la prevenció i la lluita contra el terrorisme i el seu finançament i la proliferació d’armes de destrucció massiva i el seu finançament i l’altra de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme) en una única Comissió.

En aquest sentit, i pel que fa a la tramesa de dossiers per part de la UIFAND a l’Administració de Justícia, s’estableix que els dossiers s’hagin d’enviar al Ministeri Fiscal. En aquest sentit, i en coherència amb l’establiment d’un sistema lògic pel que respecta a les investigacions i a la utilització de la informació d’intel·ligència financera analitzada per la UIFAND, els informes d’aquest organisme s’haurien de trametre, per a una efectiva lluita contra el blanqueig (que és el que valoren els organismes avaluadors internacionals, com ara Moneyval), al Ministeri Fiscal.

El capítol onzè regula, específicament, la cooperació, tant interna, amb les autoritats judicials com amb l’Institut Nacional Andorrà de Finances, com internacional, entre unitats d’intel·ligència financera.

El capítol dotzè regula el règim sancionador, amb una novetat important, que és la incorporació d’un procediment sancionador abreujat per a aquells casos en que el subjecte obligat reconeix íntegrament els fets imputats i declara la seva conformitat amb les infraccions imputades i la sanció o sancions imposades, renunciant a qualsevol tipus de recurs contra aquestes. D’aquesta manera s’aconsegueixen dos objectius importants: guanyar eficiència i eficàcia en la tramitació dels procediments administratius i en el funcionament de l’Administració i obtenir un grau de consciència major per part dels subjectes obligats, que poden reconèixer la infracció demostrant així un compromís per modificar les seves conductes infractores prèvies.

La disposició addicional primera manté allò ja establert per l’antiga normativa en relació amb les associacions i altres entitats sense ànim de lucre.

La disposició addicional segona obliga els professionals que participin, actuant en nom i per compte del seu client, o assisteixin en la planificació o realització de determinades operacions, i que no estan donats d’alta en un col·legi professional oficialment reconegut per exercir la seva activitat, a comunicar al Ministeri competent en matèria d’Economia, amb caràcter previ a l’exercici de la seva activitat, les que pretenen exercir de les enumerades en la disposició. Aquesta mesura, que no representa cap càrrega de caràcter econòmic per als operadors i una càrrega mínima des del punt de vista administratiu, permetrà a les autoritats andorranes controlar l’activitat, sobre la base d’un enfocament basat en el risc d’aquests operadors.

Igualment, la Llei conta quatre disposicions transitòries, dos disposicions derogatòries i set disposicions finals relatives, entre altres, a la informació sobre els beneficiaris efectius, les mesures de diligència deguda simplificada i l’adequada identificació del beneficiari efectiu en relació amb societats, associacions i fundacions.

Amb aquesta reforma legislativa, el Principat Andorra reforça encara més el seu compromís en la prevenció i repressió del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, mitjançant un procés d’adaptació constant de la legislació a l’evolució dels estàndards internacionals, d’acord amb els principis fonamentals que informen la política criminal del Principat d’Andorra.

Capítol primer. Disposicions generals

Secció primera. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Article 1. Objecte

1. Aquesta Llei té per objecte la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
LesLleis.com

2. Als efectes d’aquesta Llei s’entén per blanqueig de diners o valors i per finançament del terrorisme la comissió de qualsevol dels actes així tipificats al Codi penal.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.