Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2 (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 4 de desembre del 2020 ha aprovat la següent:

Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2

Índex

Exposició de motius

I. Introducció

La situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 ha plantejat uns reptes d’una dimensió que mai no havia hagut d’afrontar el Principat d’Andorra, la qual cosa ha fet necessària l’adopció de mesures excepcionals, de diversa naturalesa, per fer-hi front.

Així, el Consell General, en base al respectiu projecte de Llei promogut pel Govern, va aprovar un primer ventall de mesures en els àmbits laboral, social, econòmic i sanitari, establertes en la Llei 3/2020, del 23 de març, de mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Aquestes mesures van ser posteriorment represes i ampliades per la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2. En particular, i d’acord amb els principis de solidaritat i de corresponsabilitat que van inspirar la Llei 3/2020, la Llei 5/2020 va regular per primera vegada en el nostre ordenament jurídic, i des d’una perspectiva molt adaptada a la realitat i situació conjuntural d’aquell moment, la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral.

Aquests mecanismes han permès evitar els acomiadaments de les persones assalariades i la destrucció del teixit productiu d’Andorra, malgrat la suspensió o reducció de l’activitat de moltes empreses derivades de la situació d’emergència sanitària, i han permès igualment acompanyar aquestes empreses i les seves persones assalariades, mitjançant mecanismes justos i equitatius, durant el període de reactivació progressiva que va tenir lloc a partir de la declaració parcial de la fi de l’emergència sanitària

No obstant això, la persistència de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, requereix l’adopció de noves mesures que permetin continuar donant suport als nostres ciutadans.

Les noves mesures que es recullen en aquesta Llei, si bé es fonamenten també en els principis de solidaritat i de corresponsabilitat que van inspirar les mesures previstes a la Llei 3/2020 i a la Llei 5/2020, s’han adaptat a la nova situació de contenció sanitària i als seus efectes colaterals sobre el teixit econòmic del Principat. Per aquesta raó, el contingut de les noves mesures que s’estableixen en aquesta Llei s’ha configurat de forma que han de permetre donar suport a totes aquelles empreses i, correlativament, a les seves persones assalariades, i a les persones que realitzen una activitat per compte propi, l’activitat de les quals es troba, directament o indirecta, afectada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

Tanmateix, es reprenen algunes de les mesures previstes a la Llei 7/2020, del 25 de maig, de mesures excepcionals i urgents, en matèria processal i administrativa, per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, per tal de facilitar la presa de decisió per part dels òrgans col·lectius de les societats mercantils i d’introduir un seguit de mecanismes en l’àmbit concursal i societari que atenuïn, temporalment i excepcionalment, les conseqüències que té l’aplicació de les normes generals en matèria de cessació de pagaments i de dissolució de societats mercantils.

Aquesta Llei està estructurada en vuit capítols, desglossats en cinquanta-vuit articles, quatre disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.

II. Mesures en matèria laboral

El capítol primer incideix en les mesures en matèria laboral i reprèn, en primer lloc, gairebé totes les disposicions que en aquest àmbit va introduir la Llei 3/2020 i posteriorment, va reprendre la Llei 5/2020. Així, es manté el principi de la continuïtat dels contractes de treball malgrat la suspensió de l’activitat de les empreses per la situació d’emergència sanitària; la no aplicació del procediment de suspensió dels contractes de treball per cas fortuït o força major; normes específiques per modificar horaris de treball fins que el Govern posi fi a la situació d’emergència sanitària i durant els catorze dies naturals següents, i la facultat de l’empresa de canviar de funcions la persona assalariada, quan aquests canvis tinguin com a finalitat reorganitzar el treball o els torns de treball per complir de forma més eficaç les ordres, recomanacions, instruccions o els requeriments dictats per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i fins que el Govern posi fi a la situació d’emergència sanitària.

D’altra banda, també es regula un cop més el permís retribuït en cas d’absència per tenir cura dels fills a càrrec per als casos en què els centres educatius i de lleure extraescolar no puguin portar a terme la seva activitat amb normalitat com a conseqüència de l’aplicació obligatòria dels protocols per evitar la propagació de la pandèmia del SARS-CoV-2.

Pel que fa al sistema de compensació del temps no treballat que preveia la Llei 5/2020, es reprenen les regles de compensació regulades a la referida Llei per als períodes en què la persona assalariada no pot realitzar la seva prestació laboral ordinària per causa de la suspensió obligatòria, total o parcial, de l’activitat de l’empresa o de part de l’empresa, o com a conseqüència de limitacions o restriccions en la seva activitat derivades de les mesures adoptades per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària, o de la davallada de la xifra de negoci de l’empresa ocasionada per la referida situació d’emergència sanitària.

Pel que respecta a la compensació d’hores extraordinàries i festius del calendari laboral a futur, es preveu un límit màxim fins al 31 de desembre del 2021, amb l’aclariment de que totes les regles de compensació únicament poden ser aplicades en relació amb les hores retribuïdes no treballades generades durant el període comprès entre l’entrada en vigor de la Llei i el 30 de juny del 2021, i en relació amb les generades anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei i que no s’hagin pogut compensar de conformitat amb els mecanismes previstos a l’article 6 de la Llei 5/2020.

El capítol relatiu a les mesures en matèria laboral també regula la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, que han de tenir l’origen en la situació d’emergència sanitària. S’estableix el període temporal d’aplicació d’aquesta mesura, que no pot anar més enllà del 30 de juny del 2021, i també es fixen els requisits que han de complir les empreses per poder acollir-s’hi.

Així, s’estableixen quatre tipologies d’empreses que poden acollir-s’hi, en funció de l’activitat que realitzen: les tancades obligatòriament, que són aquelles que hagin suspès la seva activitat principal de forma obligatòria per decret del Govern; les afectades per impediments que impactin negativament i de manera substancial el normal desenvolupament de la seva activitat principal, en mèrits de les limitacions o restriccions derivades de les mesures dictades per l’autoritat nacional competent en el marc de la situació d’emergència sanitària; les que pertanyen a sectors específics que, durant el darrer trimestre, presentin una taxa reduïda de recuperació de l’activitat, i les dels sectors relacionats directament amb el turisme, l’activitat principal de les quals es vegi directament afectada o restringida per mesures adoptades per autoritats estrangeres dels països veïns que limitin l’arribada de turistes.

Pel que respecta a les tres darreres tipologies, i als efectes de determinar quines empreses poden acollir-se a la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, es preveu que el Govern, per decret, ha de determinar el llistat de les activitats econòmiques que es consideren incloses en cada supòsit, amb indicació del període de vigència de la referida qualificació.

A més, en el cas de les empreses afectades per impediments i de les que pertanyen a sectors específics, s’estableix, com a requisit cumulatiu, l’obligatorietat de demostrar una davallada en la xifra de negoci acumulada igual o superior al 50%, durant els tres mesos naturals immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud, o, una davallada en la xifra de negoci igual o superior al 30% i inferior al 50%, durant els dotze mesos anteriors, sempre que es justifiqui, en el segon cas, que la reducció de la xifra de negoci ha estat d’un volum tan elevat que pot posar en perill la viabilitat futura de l’empresa.

Després de definir les modalitats, en els mateixos termes que els de la Llei 5/2020, la Llei regula detalladament el procediment per poder-s’hi acollir, simplificant la documentació que s’ha d’aportar a aquests efectes.

La determinació de la prestació que percep la persona assalariada es continua calculant prenent molt en compte les persones amb els salaris més baixos i, per tant, amb un risc més gran de vulnerabilitat. Des d’aquest punt de vista, es garanteix l’import equivalent al salari mínim interprofessional per a l’any 2021, i seguint el model de la Llei 5/2020, la reducció continua sent percentualment menys important per als salaris baixos que per als salaris alts, sense tenir en compte per calcular la prestació la part del salari que superi el doble del salari mitjà. Es mantenen també els percentatges de la prestació que van a càrrec de l’empresa i del Govern. Aquesta mesura s’acompanya novament amb l’assumpció proporcional, per part del Govern, de la cotització de la part empresarial a la branca general.

Les prestacions que són a càrrec del Govern les satisfà directament la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mentre que les prestacions i els salaris que són a càrrec de l’empresa els assumeix l’empresa. A més, s’estableixen un seguit de normes relatives a les incompatibilitats aplicables a les persones que estan concernides per la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada laboral, i als còmputs que se’n deriven en matèria d’antiguitat i de vacances, amb la introducció de regles precises pel que respecta a la generació de vacances durant els períodes de reducció de la jornada laboral. Finalment, com ja ho feia la Llei 5/2020, la Llei preveu un sistema de revisió i revocació de les sol·licituds de suspensió temporal dels contractes de treball i reducció de la jornada laboral, i un règim sancionador específic.

De forma correlativa a la regulació sobre la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral, s’estableixen prestacions per a les persones que realitzen una activitat per compte propi. En aquest cas, es diferencien dos supòsits de concessió: que l’activitat principal de la persona sol·licitant hagi estat suspesa obligatòriament per decret del Govern; o que la persona sol·licitant justifiqui una davallada significativa de la xifra de negoci, en relació amb el conjunt de les seves activitats en cas que realitzi més d’una activitat per compte propi, i seguint els criteris exposats anteriorment pel que respecta al concepte de davallada significativa de la xifra de negoci quant a la concessió de la suspensió temporal dels contractes de treball o la reducció de la jornada.

III. Mesures en matèria de seguretat social

El capítol segon reprèn, en essència, les diverses mesures en matèria de seguretat social, de la Llei 5/2020.

Així, es continua establint que totes les persones assegurades que hagin estat diagnosticades del SARS-CoV-2, i també les que hagin estat afectades per una mesura d’aïllament per evitar la propagació del virus esmentat i que no puguin treballar, tenen el dret a percebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal en les condicions que la Llei de la seguretat social determina per al supòsit d’accident laboral o malaltia professional. Com era el cas amb la regulació anterior, no es tracta de concedir al SARS-CoV-2 el caràcter de malaltia professional, que no és el cas, sinó únicament d’aplicar excepcionalment aquest règim als efectes, exclusivament, de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, i amb caràcter limitat en el temps.

La Llei també estableix que les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi que treballen en els àmbits sanitari i sociosanitari tinguin dret a rebre les prestacions econòmiques per incapacitat temporal del 100%, sempre que no tinguin contractada una assegurança privada que les cobreixi.

Així mateix, es continuen establint dues mesures diferents per flexibilitzar l’obligació de cotitzar de les persones que realitzen una activitat per compte propi. D’una banda, es determina que les persones que perceben la prestació per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, per haver estat suspesa obligatòriament la seva activitat principal, poden sol·licitar la suspensió temporal de la cotització.

D’altra banda, s’estableix que les persones que perceben la referida prestació, sota qualsevol dels dos supòsits, i les que justifiquin una davallada significativa de la xifra de negoci, encara que no hagin sol·licitat la referida prestació, poden acollir-se a una base de cotització equivalent al salari mínim mentre el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària. Per a ambdues mesures, s’incorporen normes procedimentals als efectes del seu atorgament.

Finalment, es reprenen les adaptacions en l’aplicació de la via d’atenció preferent a la Seguretat Social, les quals no queden sotmeses a l’àmbit temporal limitat d’aplicació de la Llei.

IV. Mesures en matèria d’arrendaments i d’instruments de crèdit bancari

El capítol tercer adapta les mesures en relació amb els contractes d’arrendament de locals per a negoci que incloïa la Llei 5/2020.

Així doncs, s’estableix, a partir de l’entrada en vigor de la Llei, una reducció de la renda dels locals per a negoci de fins al 75%, aplicable només als locals corresponents a activitats suspeses obligatòriament per decret del Govern.

Fora d’aquest supòsit, es contempla que la part arrendatària d’un contracte d’arrendament de local per a negoci, que justifiqui una davallada en la xifra de negoci durant els mesos corresponents al pagament de la renda en relació amb el mateix període de l’any anterior, pot sol·licitar i obtenir de la part arrendadora, o bé una carència sobre l’import total d’aquestes rendes, les quals s’han d’ajornar mitjançant el fraccionament dels imports corresponents durant els dotze mesos següents comptats a partir de la mensualitat posterior a la superació de la situació que dona lloc a la carència; o bé una reducció de l’import de les rendes corresponents al període en relació amb el qual justifiqui la davallada en la xifra de negoci referida anteriorment, la qual ha de ser proporcional al percentatge de davallada de la xifra de negoci, amb el límit màxim del 50%. Aquesta mesura té vigència fins al 31 de març del 2021.

També en relació amb els contractes d’arrendament de locals per a negoci, i fins al 30 de juny del 2021, s’estableix que la part arrendatària pot renunciar unilateralment al contracte abans que transcorri el termini pactat mitjançant un preavís d’un mes com a mínim, i sense haver de satisfer la indemnització prevista en la normativa en la matèria.

Pel que respecta als arrendaments d’habitatge, i de forma coherent i equitativa amb les reduccions salarials que es deriven de la suspensió temporal del contracte de treball o de la reducció de la jornada laboral, s’estableix que els assalariats afectats per aquestes mesures, o que hagin estat acomiadats i percebin l’ajut per desocupació involuntària, puguin beneficiar-se d’una reducció de la renda del seu habitatge de lloguer de fins al 10%. Aquesta reducció s’incrementa fins al 20% en cas de famílies monoparentals o en cas que la part arrendatària acrediti que la seva unitat familiar de convivència ha patit una reducció de la renda percebuda de manera conjunta per tots ells superior al 10%, per trobar-se més d’un dels membres de la unitat en alguna de les situacions referides anteriorment. La reducció del 20% es contempla també per a les persones que realitzen una activitat per compte propi que percebin la prestació abans esmentada.

De la mateixa manera, i també en concordança amb el que s’ha esmentat abans, les mateixes persones poden sol·licitar i obtenir una carència de les quotes del préstec hipotecari o una extensió del termini d’amortització del crèdit hipotecari que tinguin contret en relació amb el seu habitatge habitual. En definitiva, es tracta de que els propietaris de pisos i les entitats bancàries es corresponsabilitzin de forma equitativa davant la situació d’emergència que ens ocupa.

En darrera instància, aquest capítol preveu que els propietaris persones físiques d’habitatges i de locals per negoci afectats per la reducció de la renda, i que tinguin contret un préstec o un crèdit hipotecari en relació amb l’habitatge o el local esmentat, puguin sol·licitar i obtenir una carència de les quotes d’aquest préstec o una extensió del termini d’amortització d’aquest crèdit.

V. Mesures en matèria fiscal i tributària

El capítol quart reprèn algunes de les mesures destinades a flexibilitzar el compliment de les obligacions tributàries i a adaptar determinades previsions legals. Així, es permet l’ajornament i el fraccionament no només del deute tributari, sinó també de retencions, ingressos a compte i sancions, i s’estableix que els ajornaments i fraccionaments que es concedeixin durant aquest període no meriten l’interès moratori.

Així mateix, la Llei fixa les mesures necessàries per adaptar la base de tributació de l’impost general indirecte i dels impostos directes a la reducció de les rendes de l’arrendament establerta per la Llei, i es faculta el Govern per establir un termini de pagament de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques més enllà del 30 de juny del 2021.

VI. Mesures en matèria de cessació de pagaments i fallides

El capítol cinquè, i com ja s’ha avançat, preveu que fins al 30 de juny de 2021, els comerciants, siguin persones físiques o jurídiques, que es trobin en el supòsit de cessació de pagaments previst a l’article 8 del Decret, del 4 d’octubre de 1969, de cessació de pagaments i fallides, no tenen l’obligació de sol·licitar a l’òrgan judicial la declaració de cessació de pagaments, sense que es pugui exigir responsabilitat a l’òrgan d’administració de les persones jurídiques pel fet de no haver efectuat aquesta sol·licitud.

VII. Mesures relatives a les societats mercantils

A continuació, el capítol sisè, dedicat a les societats mercantils, regula, d’una banda, la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues pel que respecta als exercicis 2020 i 2021; i d’una altra banda, la possibilitat per a aquestes persones jurídiques d’adoptar acords dels òrgans col·lectius sense sessió, malgrat no ho prevegin els seus estatus. En ambdós casos, es tracta de mesures previstes a la Llei 7/2020, l’àmbit temporal de les quals s’adequa al d’aquesta Llei.

VIII. Reunions dels òrgans col·lectius de les persones jurídiques

La continuïtat de la situació d’emergència sanitària fa necessari mantenir l’autorització de l’ús dels mitjans de comunicació i d’interacció a distància en els òrgans col·lectius de totes les entitats i organitzacions, tant del sector públic com del sector privat, encara que les normes que regulen el seu funcionament no ho haguessin previst, i sense minva de les garanties relatives a la identitat de les persones que hi intervenen i al sentit del seu vot. Aquesta autorització s’amplia a les juntes de propietaris, i a les reunions dels comitès d’empresa i de les comissions negociadores, constituïts de conformitat amb la normativa laboral, així com als òrgans col·legiats del sector públic. Aquest és l’objecte del capítol setè de la Llei.

IX. Mesures relatives a les actuacions davant dels batlles i tribunals

Finalment, i per evitar, sempre que sigui possible, el contacte directe entre les persones, la Llei reprèn la mesura relativa a la possibilitat de dur a terme per mitjà de videoconferència totes les actuacions davant dels batlles i tribunals, i determina les condicions que s’han de respectar en aquests casos per garantir-ne la regularitat.

X. Disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals

La Llei es clou amb quatre disposicions addicionals, la primera de les quals regula la possibilitat de que els dies de vacances generats durant l’any 2020 que no puguin ser gaudits per la persona assalariada, totalment o parcialment, durant el primer trimestre de l’any 2021, per trobar-se la persona afectada per una suspensió del seu contracte de treball o una reducció de la jornada laboral, podent gaudir-se en qualsevol moment de l’any 2021. Tanmateix, es preveu que, per acord escrit entre l’empresari i la persona assalariada, es pot pactar la liquidació dels dies de vacances no gaudits, sempre que la persona assalariada hagi estat afectada per una suspensió temporal del contracte de treball per un període mínim de quinze dies naturals.

La disposició addicional segona, per la seva part, regula la possibilitat de que el departament de treball publiqui, entre altres, guies no vinculants en relació amb l’aplicació de les mesures de caràcter laboral previstes en la Llei.

La disposició addicional tercera, ja prevista a la Llei 5/2020, es refereix a la protecció dels llocs de treball i estableix, per tant, que la concessió d’ajuts financers públics a les empreses afectades per la situació d’emergència sanitària causada pel SARS-CoV2 pot estar condicionada a la protecció dels mateixos llocs de treball per part de l’empresa.

D’altra banda, la Llei en la seva disposició addicional quarta estableix la possibilitat per part de les empreses i de les persones que realitzen una activitat per compte propi de poder reduir i ajornar el pagament dels subministraments bàsics.

Més particularment, la disposició en qüestió estableix la prohibició de suspendre’ls-hi el subministrament d’energia elèctrica i dels serveis de telefonia fixa i d’internet, sempre que no hagin contret deutes amb l’empresa subministradora abans del 14 de març del 2020, i possibilita que puguin sol·licitar i obtenir un ajornament o un fraccionament del pagament de la factura d’energia elèctrica i de les quotes d’abonament del telèfon fix i d’internet, tot fins que el Govern no declari, per decret, la fi de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

L’últim apartat d’aquesta disposició encomana al Govern que per la via reglamentària fixi les condicions mitjançant les quals poden beneficiar-se d’una reducció de les tarifes elèctriques i de les quotes d’abonament del telèfon fix i d’internet.

Aquesta Llei no fa esment de les possibilitats que disposen, a dia d’avui, els particulars en relació amb la suspensió dels subministraments bàsics, vist que és una qüestió ja prevista en el nostre ordenament jurídic. En efecte, l’apartat 2 de l’article 45 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) estableix la prohibició “a les empreses i entitats del sector energètic que subministren energia tallar el subministrament a les persones en risc potencial o real de patir precarietat energètica, sense una valoració social prèvia, preceptiva i vinculant del ministeri encarregat de l’atenció social”. Endemés, amb l’ampliació de l’abast de la tarifa bonificada es facilita l’accés a l’energia a les persones amb dificultats econòmiques.

Les dues primeres disposicions transitòries regulen les disposicions aplicables als procediments de revisió i revocació i als procediments sancionadors iniciats o incoats en mèrits de la Llei 5/2020. Per la seva part, la disposició transitòria tercera regula les regles de transitorietat en relació amb les prestacions econòmiques per incapacitat temporal per aïllament o diagnòstic del SARS-CoV-2 atorgades en mèrits de la Llei 5/2020.

La disposició derogatòria única deroga l’article 5 de la Llei 5/2020, que va ser modificat per l’apartat 1 de la disposició final primera de la Llei 7/2020, i també l’article 6 de la Llei 7/2020, articles que es reprenen en aquesta Llei, així com les altres disposicions de mateix rang o de rang inferior que s’oposin a les disposicions de la Llei.

La disposició final primera modifica la Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil, per tal d’ajornar la seva entrada en vigor a l’1 de maig del 2021.

La disposició final segona corrobora l’aplicació de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública per modificar les condicions de la relació estatutària o del contracte de treball, o de la jornada dels funcionaris i treballadors públics, d’acord amb la situació derivada de l’emergència sanitària.

La disposició final tercera preveu el desplegament reglamentari de la Llei, i la disposició final quarta preveu, específicament, que es faci un desplegament reglamentari per crear ajuts als propietaris de locals comercials i habitatges amb rendes poc elevades.

La disposició final cinquena ratifica totes les mesures adoptades pel Govern mitjançant diversos decrets des del dia 25 de maig del 2020, en relació amb la crisi sanitària que ens ocupa.

I la disposició final sisena determina la data de l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Caràcter provisional de les mesures

1. Les mesures previstes en aquesta Llei tenen per objecte pal·liar les conseqüències de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2. L’aplicació de la Llei és limitada en el temps, fins que el Govern declari, per decret, la fi de la situació de crisi sanitària als efectes de cadascuna de les mesures que s’hi preveuen, i en qualsevol cas, per tot, fins al 30 de juny del 2021.
2. L’àmbit d’aplicació temporal limitat d’aquesta Llei, segons es preveu a l’apartat 1 anterior no és d’aplicació a l’inici, a la instrucció i/o a la resolució dels procediments de revisió i revocació previstos per l’article 32, ni tampoc a l’inici, a la instrucció i/o a la resolució dels procediments sancionadors incoats en mèrits de la secció sisena del capítol primer, els quals poden iniciar-se, intruir-se i/o resoldre’s amb posterioritat al 30 de juny del 2021.

3. Igualment, l’àmbit d’aplicació temporal d’aquesta Llei no és aplicable a l’article 45 i a la disposició final primera, i s’entén sense perjudici de les regles en matèria de compensació aplicables a les hores retribuïdes no treballades generades fins al 30 de juny del 2021, segons el que preveu l’article 8, i del que estableixen la disposició addicional primera i l’article 55, i del que es desprengui altrament de les disposicions d’aquesta Llei.

Capítol primer. Mesures en matèria laboral

Secció primera. Disposicions generals

Article 2. Continuïtat dels contractes de treball

1. Les empreses que hagin suspès l’activitat, tant obligatòriament per decret del Govern com voluntàriament, o que estiguin sotmeses a limitacions o restriccions en la seva activitat derivades de les mesures adoptades per les autoritats competents en el marc de la situació d’emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, mantenen l’obligació de satisfer a les persones assalariades el salari fix convingut en el contracte de treball vigent en cada moment, llevat que les hagin acomiadat o que hagin optat per la suspensió temporal del contracte de treball o la reducció de la jornada laboral, en els termes que estableix la secció tercera d’aquest capítol, o que hagin pactat de mutu acord una reducció de la jornada laboral.

2. El procediment de suspensió temporal dels contractes de treball per cas fortuït o força major previst a l’article 41 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, no és aplicable a la suspensió temporal d’activitat de les empreses per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, sigui obligatòria o voluntària. Les suspensions sol·licitades per aquesta causa amb posterioritat al dia 1 de gener del 2021 no es poden prendre en consideració i no produeixen cap efecte.

3. Pel que respecta als contractes de durada determinada, resta expressament prohibida la inclusió de clàusules que prevegin la finalització anticipada de la relació laboral per motiu de suspensió o reducció de l’activitat de l’empresa.