Carregant...
 

Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc)



Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de setembre del 2018 ha aprovat la següent:

llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc)

Índex
Exposició de motius
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Finalitats
Article 3. Definicions
Article 4. Principis rectors
Article 5. Jerarquia de les accions de la transició energètica
Article 6. Objectius
Article 7. Observació sistemàtica i registre
Article 8. Innovació i recerca
Article 9. Fons verd
Capítol segon. Estratègia i òrgans
Article 10. Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic
Article 11. Comissió Nacional de l’Energia i del Canvi Climàtic
Article 12. Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic
Article 13. Servei Meteorològic Nacional
Capítol tercer. Mesures de la transició energètica
Secció primera. Sector elèctric
Article 14. Comptatge d’energia elèctrica
Article 15. Gestió de la càrrega de la xarxa
Article 16. Funció de l’operador del sistema elèctric en la transició energètica
Article 17. Tarifes elèctriques i serveis afins
Article 18. Transmissió d’energia elèctrica per un abonat a tercers
Secció segona. Energies renovables i tecnologies d’alta eficiència energètica
Article 19. Foment de les fonts d’energia renovables
Article 20. Producció elèctrica
Article 21. Comercialització de certificats d’energia elèctrica d’origen 100% renovable
Article 22. Autoconsum d’energia elèctrica
Article 23. Distribució i venda de calor útil
Article 24. Instal·lacions de cogeneració
Article 25. Mesures urbanístiques i constructives
Article 26. Ajuts a la generació elèctrica distribuïda i a l’autoconsum
Secció tercera. Informació i protecció dels usuaris
Article 27. Indicadors de la transició energètica i del canvi climàtic
Article 28. Informació sobre els consums
Article 29. Qualitat i garantia del subministrament elèctric
Article 30. Informació sobre el preu dels hidrocarburs
Article 31. Qualificació de l’eficiència energètica
Article 32. Repartiment dels costos en instal·lacions tèrmiques centralitzades
Secció quarta. Foment de l’estalvi energètic i de l’eficiència energètica
Article 33. Foment de l’estalvi energètic i de l’eficiència energètica
Article 34. Eficiència energètica en l’edificació
Article 35. Qualificació de l’eficiència energètica en l’edificació
Article 36. Empreses de serveis energètics
Secció cinquena. Mobilitat
Article 37. Mobilitat sostenible
Article 38. Transport públic
Article 39. Concessions d’altres tipus de serveis públics
Article 40. Vehicles
Article 41. Càrrega de vehicles elèctrics i híbrids endollables
Secció sisena. Rol exemplar de l’Administració Pública
Article 42. Rol exemplar de l’Administració Pública
Secció setena. Altres mesures
Article 43. Capacitació per exercir en el context de la transició energètica
Article 44. Registre energètic nacional
Article 45. Precarietat energètica
Article 46. Protecció de les persones i del medi ambient
Capítol quart. El canvi climàtic
Article 47. Acció nacional sobre canvi climàtic
Article 48. L’inventari nacional de gasos d’efecte d’hivernacle
Article 49. La mitigació de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle
Article 50. Mercat nacional de compensació d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle
Article 51. La compensació d’emissions
Article 52. Economia circular
Article 53. Foment de l’adaptació al canvi climàtic i augment de la resiliència als seus efectes
Article 54. Integració del canvi climàtic en polítiques, plans, estratègies i programes
Article 55. Sensibilització i educació en relació amb el canvi climàtic
Capítol cinquè. Infraccions i sancions
Article 56. Tipificació de les infraccions
Article 57. Infraccions lleus
Article 58. Infraccions greus
Article 59. Infraccions molt greus
Article 60. Responsables de les infraccions
Article 61. Prescripció de les infraccions
Article 62. Sancions
Article 63. Sanció d’infraccions concurrents
Article 64. Criteris de graduació de les sancions
Article 65. Prescripció de les sancions
Article 66. Execució de les sancions
Capítol sisè. Procediment sancionador
Article 67. Procediment sancionador
Disposició transitòria primera
Disposició transitòria segona
Disposició transitòria tercera
Disposició transitòria quarta
Disposició transitòria cinquena
Disposició transitòria sisena
Disposició transitòria setena
Disposició transitòria vuitena
Disposició transitòria novena
Disposició transitòria desena
Disposició transitòria onzena
Disposició transitòria dotzena
Disposició transitòria tretzena
Disposició derogatòria primera
Disposició derogatòria segona
Disposició final primera
Disposició final segona
Disposició final tercera
Disposició final quarta
Disposició final cinquena
Disposició final sisena
Disposició final setena
Disposició final vuitena
Disposició final novena
Disposició final desena
Disposició final onzena
Disposició final dotzena
Disposició final tretzena
Disposició final catorzena
Disposició final quinzena
Disposició final setzena
Disposició final dissetena
Disposició final divuitena

Exposició de motius

En el marc de les polítiques adreçades al desenvolupament sostenible d’Andorra, que tenen com a objectiu final un model de societat futura on el creixement econòmic, la cohesió social i la protecció del medi ambient es tractin com tres aspectes d’un únic repte estratègic, l’energia esdevé un element clau, donat que és un motor essencial del desenvolupament humà, permet la possibilitat de generar riquesa i és fonamental per al desenvolupament dels països.

La cinquena avaluació del Grup Intergovernamental Científic sobre el Canvi Climàtic, publicada el 2014, indica que els impactes del canvi climàtic ja són reals i costosos, i que seran molt més alts a mesura que augmentin les temperatures globals. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides, per la seva part, ha identificat des del 2007 el fet que el canvi climàtic suposa un risc col·lectiu major i ha reconegut recentment que és un factor multiplicador d’altres riscos per a la seguretat global.

Els ecosistemes de muntanya com els nostres han estat identificats com uns dels més vulnerables a aquests canvis, tant pel que fa als impactes a les poblacions que hi viuen, com als serveis ecològics que ofereixen.

Andorra és, com tots els altres estats de la col·lectivitat internacional, un actor que contribueix a l’efecte d’hivernacle i que en pateix les conseqüències. El Principat d’Andorra és un estat part del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic des del 2 de març del 2011. Igualment, el Consell General va aprovar per unanimitat la ratificació de l’Acord de París el 30 de novembre del 2016, la qual va entrar en vigor el 23 d’abril del 2017.

El país ha començat a treballar per complir l’objectiu de reduir fins al 2030 un 37% les emissions en relació amb projeccions immobilistes i contribuir a situar l’escalfament global per sota de 2 graus centígrads, i tendir cap a 1,5. El nostre sistema energètic és vulnerable degut a l’alta dependència exterior (importem el 83% de l’energia elèctrica i el 100% dels combustibles fòssils) i molt demandant pel que fa al sector del transport (52% del total de la demanda energètica nacional).

La transversalitat de l’energia i la seva importància a escala global tant en el moment actual com en el futur fa imprescindible la plena integració i priorització de les polítiques energètiques en les futures estratègies de desenvolupament sostenible de la nostra economia i societat.

La Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació amb el règim de l’energia elèctrica i la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració van obrir el camí al desplegament d’actuacions relacionades amb les energies renovables i l’eficiència energètica.

No obstant això, convé actualitzar i reforçar aquestes polítiques. Per això, ja el 2016, el Consell General va aprovar la Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor. Igualment, convé establir una transició gradual cap a un nou model energètic.

Aquesta Llei dibuixa el futur energètic d’Andorra, així com la trajectòria a emprar per aconseguir-ho, sustentant-se en quatre pilars fonamentals.

El desenvolupament d’un model energètic més sostenible basat en una disminució de la demanda, la implantació de sistemes més eficients i un increment de la producció d’energies renovables, contribueix a la disminució de les emissions globals a l’atmosfera.

La promoció de les noves tecnologies i de les activitats d’alt valor afegit permeten noves oportunitats de negoci i creixement econòmic. Els canvis tecnològics i socials necessaris per garantir el desenvolupament sostenible del nostre sistema energètic s’han de dur a terme de forma que el conjunt de la societat es faci partícip d’aquest canvi.

L’usuari passa a tenir un rol actiu en el sistema; mitjançant la millora de la informació que rep, té al seu abast les eines per controlar el seu consum i actuar en conseqüència, alhora que se li atribueix un rol clau en la generació d’energia distribuïda i se li permet l’autoconsum. La Llei protegeix el consumidor i especialment preveu la protecció dels usuaris més desafavorits, en risc potencial de precarietat energètica. La participació pública esdevé clau en aquest nou model en què les decisions que es prenguin seran coherents.

Finalment, la Llei afavoreix l’augment de la producció energètica nacional i la seva diversificació, reduint al mateix temps la vulnerabilitat als mercats, millorant la seguretat de l’abastament i potenciant la sobirania nacional.

Aquesta Llei vol donar un impuls a la transició energètica amb la creació i la consolidació de mesures i instruments que permeten avançar cap a una societat neutra en carboni, integrant l’adaptació al canvi climàtic i l’augment de la resiliència mitjançant l’impuls de la recerca, l’observació sistemàtica i la informació.

Per això, aquesta Llei és el fruit d’una acció normativa decidida per un nou model energètic nacional, en defensa del desenvolupament sostenible, coherent amb els mandats de la Constitució i respectuosa amb les competències dels comuns, que homologa el Principat d’Andorra amb les exigències de la comunitat internacional en la consecució dels Objectius de desenvolupament sostenible inclosos en l’Agenda de l’horitzó 2030.

La Llei s’estructura en sis capítols, que integren 67 articles, 13 disposicions transitòries, 2 disposicions derogatòries i 18 disposicions finals.

El capítol primer defineix l’objecte i les finalitats de la Llei, el glossari dels seus termes i els principis rectors i la jerarquia de les accions de la transició energètica que han de guiar l’acció de les administracions. També s’hi detallen les bases de la innovació i la recerca que seran clau en el desenvolupament de la transició, i finalment es crea el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic que ha de permetre impulsar les accions previstes en aquesta Llei.

El capítol segon desenvolupa l’Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic, que és l’instrument de planificació estratègica i de coordinació en aquesta matèria. Es creen els òrgans necessaris per assolir els objectius de la Llei, a saber, la Comissió Nacional de l’Energia i del Canvi Climàtic, com a òrgan consultiu en els àmbits d’acció previstos per aquesta Llei; l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, que ha d’assegurar la implantació progressiva de la política energètica i de lluita contra el canvi climàtic al país, i el Servei Meteorològic d’Andorra, encarregat de proveir informació sobre les previsions i els avisos en matèria de meteorologia i sobre l’estat del mantell nival, en un context de canvi climàtic.

El capítol tercer s’interessa per les mesures de la transició energètica i s’estructura en set seccions. La secció primera inclou les accions i els instruments necessaris al sector elèctric per permetre la transició del model. El foment de les energies renovables i les tecnologies d’alta eficiència energètica s’aborda a la secció segona, entre d’altres, obrint la possibilitat de produir tant energia elèctrica com calor afavorint la generació distribuïda i l’autoconsum. Quant a la informació i la protecció dels usuaris, la secció tercera regula la informació sobre la qualificació energètica i sobre els consums que han de rebre els ciutadans, afavorint una millora de la presa de decisions en el context de la Llei, i garantint així mateix la qualitat dels serveis. La secció quarta desenvolupa les accions per fomentar l’estalvi energètic i l’eficiència energètica, en especial en el marc de l’edificació, mentre que la mobilitat sostenible s’aborda en la secció cinquena, prioritzant la mobilitat no motoritzada i establint les bases per a la transició cap a un model de transport baix en carboni. El rol exemplar de l’Administració Pública, tant en la renovació del parc d’edificis, com en la substitució dels vehicles, es concreta en les mesures previstes en la secció sisena. Finalment, la secció setena preveu mesures diverses, entre les quals convé destacar la protecció de les persones enfront del risc potencial de precarietat energètica, les mesures excepcionals que pot adoptar el Govern en cas de risc potencial per a la salut de les persones i el medi ambient, així com el registre energètic nacional i la capacitació necessària dels professionals per exercir en el context de la transició energètica.

El capítol quart aborda el canvi climàtic definint els diferents eixos d’intervenció de l’acció nacional, a saber, l’inventari nacional de les emissions, la seva mitigació i possible compensació en un mercat nacional d’emissions, així com el foment de l’adaptació i la necessitat d’integrar el canvi climàtic en les diverses polítiques nacionals, per potenciar d’aquesta manera una acció transversal. Completa aquesta acció nacional la sensibilització de la societat en relació amb el canvi climàtic.

La Llei tipifica en el capítol cinquè el règim d’infraccions i sancions, i planteja el procediment sancionador en el darrer capítol.

Les 13 disposicions transitòries permeten desplegar progressivament les eines tecnològiques i els reglaments previstos en la Llei, mentre que les disposicions derogatòries deixen sense efecte instruments normatius obsolets o represos per aquesta Llei, com la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, i la Llei 5/2013, del 9 de maig, de modificació de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació amb el règim d’energia elèctrica.

El caràcter transversal de la Llei i dels objectius que persegueix ha fet necessari actuar, mitjançant les disposicions finals, sobre diverses normes sectorials existents, com la Llei 21/2013, del 10 d’octubre, per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables; la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme; la Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, i la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Finalment, la disposició final divuitena disposa l’entrada en vigor de la Llei l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta Llei té per objecte promoure la transició energètica i l’eficiència energètica amb la finalitat de lluitar contra el canvi climàtic i afavorir l’adaptació de la societat als seus efectes, disminuir la dependència energètica i reforçar la competitivitat de l’economia.
LesLleis.com

Aquesta Llei també promou la recerca i la innovació, i fomenta l’educació i la sensibilització de la societat en els àmbits esmentats.




Registreu-vos a LesLleis.com per

accedir al contingut complert d'aquesta pàgina.