Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 de març del 2016 ha aprovat la següent:

llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor

Exposició de motius

I
Fins avui, el marc normatiu del sector elèctric del Principat d’Andorra ha estat constituït, bàsicament, per tres normes: d’una banda, el Reglament provisional de la distribució de l’energia elèctrica, aprovat pels Delegats Permanents el 28 de juliol de 1975, modificat pels Decrets del 16 de desembre de 1992 i del 18 de març del 2009, i per la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, i la Llei 5/2013, del 9 de maig, de modificació de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica; d’altra banda, l’Acord del M. I. Consell General, del 14 de gener de 1988, que declara que la producció i la importació d’energia elèctrica són serveis públics essencials per a la comunitat que únicament poden ser prestats per l’Administració general, directament o a través d’una entitat parapública o societat pública a la qual s’atribuirà aquest servei en règim d’exclusiva, i, finalment, la Llei de creació de l’ens Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), també del 14 de gener de 1988, posteriorment modificada per les lleis del 18 de gener de 1991, del 4 de novembre de 1993, i del 18 de novembre del 2010, que atribueix a aquest ens públic les dos activitats esmentades, i també la de distribució d’energia elèctrica, tant als usuaris directament com a les altres empreses distribuïdores, i altres activitats relacionades amb la cogeneració i la compra de l’energia produïda per tercers a partir de fonts renovables, així com la proposta de tarifes al Govern.

L’exposició de motius de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica ja indicava clarament que aquest marc normatiu és antic i fragmentari, que pràcticament no ha evolucionat al llarg dels dos darrers decennis i que cal substituir-lo per una nova regulació del sector energètic; una regulació que aquella Llei de mesures provisionals va deixar pendent d’una reflexió global i en profunditat. Aquesta reflexió, en la qual van participar els principals actors implicats, va cristal·litzar en la publicació del Llibre blanc de l’energia d’Andorra (juliol del 2012) i en la posterior creació de l’Oficina de l’Energia, per Decret del 19 de desembre del 2012, actualment substituïda per l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic (OECC), creada per Decret del 29 d’abril del 2015.

El Llibre blanc de l’energia propugna una nova política energètica per al nostre país, adreçada a l’eficiència energètica i a la instal·lació de noves capacitats de generació d’energia elèctrica i de calor, i al desenvolupament de les infraestructures energètiques que resulten necessàries amb aquesta finalitat; tot això, en un nou entorn de col·laboració entre FEDA, que assumeix la responsabilitat pública en relació amb el subministrament i el bon funcionament del sistema elèctric, però que té una capacitat d’inversió limitada, i els nous actors privats, que han de participar ineludiblement en les importants inversions que requereix el desplegament de la nova política energètica del Principat.

Aquesta Llei s’emmarca en les orientacions del Llibre blanc de l’energia, i persegueix una doble finalitat: d’una banda, dotar FEDA d’un nou marc jurídic i organitzatiu que li permeti afrontar amb eficàcia els nous desafiaments; de l’altra, revisar el règim jurídic de les activitats del sector elèctric, de tal forma que els actors privats puguin incrementar-hi la seva participació, que ha tingut, fins ara, un caràcter quasi residual.

II

La Llei conserva FEDA com una entitat de dret públic de caràcter comercial i industrial, amb personalitat jurídica pròpia, organització autònoma, patrimoni propi i plena capacitat per al desenvolupament dels seus fins; també manté la qualificació de les activitats del sector elèctric com a activitats del sector públic, però limita el nombre d’activitats que queden reservades a FEDA en règim de gestió directa. Continuaran en aquest règim la importació i l’exportació d’energia elèctrica, la compra majorista d’energia elèctrica, i l’operació, el manteniment i el desenvolupament de la xarxa de transport d’electricitat, inclosa l’operació del sistema elèctric. FEDA també continuarà desenvolupant de forma directa l’activitat de distribució i venda minorista d’energia elèctrica, juntament amb les empreses distribuïdores actualment existents, el règim de les quals no resulta alterat.

La novetat rau en el fet que, sense perjudici de mantenir el règim de producció d’electricitat mitjançant energies renovables per instal·lacions de petita potència connectades a la xarxa de baixa tensió, regulat per l’article 2 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, aquesta Llei obre al sector privat la gestió indirecta, en règim de concessió administrativa, de les activitats de producció d’energia elèctrica sense aquelles limitacions, i també les de producció, i de distribució i venda minorista de fred i de calor.

La Llei preveu igualment que FEDA pugui desenvolupar aquestes activitats, de forma concurrent amb el sector privat, però, en aquest cas, no ho farà directament l’ens públic, sinó per mitjà d’una societat mercantil dependent, en la qual ha de tenir almenys la majoria del capital. És a dir, en els supòsits en què FEDA realitzi les activitats no reservades, ho pot fer en col·laboració amb socis privats, tot i que necessàriament minoritaris, per tal que quedi assegurada la responsabilitat pública en la gestió. Aquesta previsió té per objecte facilitar l’entrada del capital dels petits inversors i dels inversors institucionals no especialitzats, perquè d’aquesta forma se’ls permet que, sense coneixements específics en el negoci de l’energia, puguin gaudir de la gestió professional del mateix equip directiu de FEDA.

Addicionalment, la societat dependent de FEDA pot, al seu torn, i amb l’autorització prèvia del Govern, constituir o participar en la constitució d’altres societats filials, sempre amb la condició que aquella societat posseeixi, almenys, la majoria del seu capital. Aquest doble nivell societari respon a la voluntat de facilitar que el capital privat pugui optar per finançar amb caràcter general el desenvolupament de la capacitat de generació del Principat, o bé fer-ho amb projectes específics (en una determinada parròquia, o en un indret determinat) en els quals tingui un interès especial.

Finalment, la Llei preveu que FEDA pugui desenvolupar també altres activitats no reservades, amb autorització del Govern. Com en el cas anterior, haurà de fer-ho a través d’una societat mercantil dependent, en la qual ha de tenir, almenys, la majoria del capital social.

III

Més enllà de la configuració de FEDA com a ens matriu d’un grup de societats per mitjà de les quals desenvoluparà algunes de les seves activitats, el règim organitzatiu, patrimonial i economicofinancer de l’ens públic experimenta poques modificacions.

Els òrgans de FEDA continuaran sent el Consell d’Administració i la direcció general, i les competències de l’un i de l’altre continuen sent, bàsicament, les mateixes que han tingut fins ara en virtut de la Llei del 14 de gener de 1988. També la composició del Consell d’Administració i el seu règim de funcionament es mantenen sense canvis significatius. Com a novetat es pot destacar que la competència per organitzar, dirigir i controlar el funcionament dels serveis i de les instal·lacions que correspon al Consell d’Administració comprèn també la direcció estratègica i el control de les societats dependents, i el nomenament dels titulars dels òrgans de govern i de direcció d’aquestes darreres.

En matèria de règim financer, la Llei estableix que el Consell d’Administració pugui decidir, d’acord amb els plans d’inversió prèviament aprovats, que una part dels excedents d’explotació es destini a la constitució d’un fons de reserva, que s’ha d’aplicar exclusivament al finançament de les millores i ampliacions dels serveis i les instal·lacions, fins i tot els que siguin propietat de les societats dependents. La resta dels excedents d’explotació ha de revertir a l’Administració.

Finalment, i atenent raons d’eficàcia i de funcionalitat, la Llei exceptua FEDA de l’aplicació de la Llei de contractació pública, i permet que subjecti la seva contractació a l’ordenament jurídic privat, que és el propi de les activitats de caràcter comercial i industrial que ha de realitzar; això, és clar, sense perjudici del seu sotmetiment al règim comptable i economicofinancer de les entitats públiques, a l’efecte de garantir-ne la transparència, els principis de publicitat i de concurrència i el control adequats.

IV

Com ja s’ha assenyalat, aquesta Llei permet la gestió indirecta per particulars, en règim de concessió administrativa, de les activitats de producció d’energia elèctrica, de fred i de calor útil, i de distribució i venda minorista de fred i de calor útil. Amb la finalitat esmentada, la Llei estableix els principis generals del règim de concessió, que s’hauran de desenvolupar reglamentàriament.

Els titulars de les concessions de producció d’energia elèctrica, de fred i de calor tindran dret que FEDA adquireixi la totalitat de la seva producció, al preu establert en la mateixa concessió i en el contracte estàndard que el titular de la concessió estarà obligat a subscriure amb FEDA. D’altra part, els titulars de concessions de distribució i subministrament de fred i de calor tindran dret a vendre la seva producció als consumidors finals, al preu establert en les tarifes minoristes de calor.

L’atorgament de les concessions, i de les seves eventuals renovacions, correspon al Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’energia, i d’acord amb el que estableix la normativa vigent. Els requisits que han de complir les sol·licituds i les regles o criteris que es tindran en compte per a l’atorgament de les concessions i la seva renovació s’han d’establir també per reglament.

V

Per la via de disposició addicional, la Llei deixa clar que, tot i que es preveu que FEDA realitzi l’activitat de producció d’energia elèctrica a través de societats dependents, l’operació, l’explotació i el manteniment de la central hidroelèctrica del salt d’Engolasters correspon directament a FEDA, per la seva rellevància per al sistema elèctric.

De la mateixa manera, la Llei deixa clar que, malgrat que la distribució i la venda minorista d’energia elèctrica es configura com una activitat reservada a FEDA, les altres entitats distribuïdores que presten serveis en l’actualitat poden seguir desenvolupant la seva activitat, com fins ara, en virtut dels títols habilitants de què ja disposen. Així mateix, aquestes entitats distribuïdores gaudiran d’un dret de preferència per a la subscripció d’un tram de les accions de les societats dependents de FEDA a què es refereix la Llei, en les condicions que ha de fixar el Govern per a cada una de les subscripcions públiques d’accions.

La Llei també deixa vigent el règim previst per l’article 2 de la Llei 85/2010, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, per a la producció d’electricitat mitjançant energies renovables en instal·lacions de potència inferior a 500 kW, en considerar que el règim de concessió no resulta aconsellable per a aquesta activitat.

Finalment, la Llei modifica l’article 4 de la Llei 85/2010, del 18 de novembre, de mesures provisionals en relació al règim de l’energia elèctrica, que consisteix en l’addició d’una nova excepció a la prohibició de transmissió d’energia elèctrica per un abonat a tercers.

Capítol primer. Naturalesa jurídica

Article 1. Naturalesa jurídica

Forces Elèctriques d’Andorra (abreujadament, FEDA) és una entitat de dret públic de caràcter comercial i industrial, amb personalitat jurídica pròpia, organització autònoma, patrimoni propi i plena capacitat per dur a terme els seus fins.