Llei de contractació pública (Text refós per LesLleis.com)

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de novembre del 2000 ha aprovat la següent:

Llei de contractació pública

Exposició de motius

La Llei de contractació pública ha estat aplicada per l’Administració des del 30 de desembre de 1985. Durant aquest temps, l’ordenament jurídic andorrà ha conegut canvis importants als quals és necessari que s’adapti la norma de contractació pública. La Llei vigent respon als principis bàsics de transparència, concurrència i publicitat del Codi de l’Administració, però cal desenvolupar les adaptacions de la contractació pública als condicionaments normatius de la Llei general de les finances públiques i d’altres normes complementàries. A més, l’experiència de l’aplicació de la Llei de 1985 durant més de deu anys posa en relleu la necessitat d’ampliar-ne l’abast, tant pel que fa als contractes inclosos com a les administracions a qui correspon aplicar-la. A més, aquesta Llei s’ha d’ajustar al funcionament del mercat andorrà.
En efecte, la Llei de contractació pública és important pel volum de transaccions que reglamenta, ja que la quasi totalitat de les despeses de les administracions regulen la seva execució per aquesta Llei. Aquestes transaccions impliquen dues parts: l’Administració i el particular que contracta amb l’administració, i en aquest sentit, és una llei que organitza la vida econòmica del país. Els contractes d’obres de subministraments, de gestió de serveis públics i de serveis diversos de les administracions troben la seva font d’execució en la Llei de contractació pública. Per aquest motiu, calia revisar la Llei de 1985 per adaptar-la a les noves circumstàncies de l’economia andorrana.

Els objectius de caràcter general de la present Llei es poden resumir en quatre punts principals, d’acord amb l’enunciat precedent. La nova Llei actualitza el text de la Llei de contractació pública de 30 de desembre de 1985, tenint en compte les normes corresponents de la Constitució, del Codi de l’Administració, de la Llei general de les finances públiques, i altres textos normatius amb incidència en la Llei vigent. També millora l’efectivitat de les normes concernents a la contractació pública, i aconsegueix una unitat de criteri en el contingut de la Llei. L’àmbit d’aplicació de la Llei s’ha fet extensiu a totes les administracions públiques, d’acord amb el Codi de l’Administració, és a dir, de forma general als comuns, les entitats parapúbliques, i les entitats de dret públic. Finalment, s’ha ampliat l’àmbit d’aplicació de la Llei a la quasi totalitat dels contractes de les administracions, incloent com a novetat els contractes de treballs tècnics i de serveis.

La Llei es desenvolupa amb una part general que comprèn l’organització administrativa de la contractació pública. Aquesta reprèn la competència i els òrgans de contractació, l’objecte i el preu dels contractes, la legitimitat per contractar. El nou text inclou la unió temporal d’empreses, i regula la necessitat d’aprovar un plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques per a tota contractació.

El segon capítol de la Llei regula el contracte d’obres. Aquest text defineix més clarament els expedients de contractació de les obres, i s’hi descriuen les modalitats i les formes d’adjudicació. En aquesta Llei desapareix la forma d’adjudicació del concurs subhasta, per la seva dificultat d’aplicació. Com a novetats de la Llei pel que fa al contracte d’obres, cal ressaltar que les obres rebran una qualificació als efectes de contractacions futures, i s’integra el concepte d’obres d’iniciativa privada.

El tercer capítol es refereix als contractes de gestió de serveis públics, amb una única diferència significativa respecte a la Llei de l’any 1985, l’extensió del període de concessió fins a 50 anys. El fonament d’aquest canvi substancial respecte a la Llei anterior és la necessitat d’adaptar la durada màxima dels contractes de gestió de serveis públics a la realitat econòmica a la qual s’exposen els adjudicataris i a les expectatives de l’Administració quant a la gestió indirecta d’aquests serveis.

El capítol quart regula el contracte de subministraments. Per a aquests tipus de contractes s’amplia l’abast de la Llei de l’any 1985, passant de la contractació directa com a forma normal d’adjudicació al concurs públic. Aquesta modificació reflecteix la normalització d’una pràctica que han dut a terme les administracions en l’atorgament de contractes de subministrament, ja que aquesta modalitat millora la transparència, la concurrència i la publicitat.

Els contractes de treballs tècnics i de serveis són una novetat de la Llei. El procediment normal d’adjudicació d’aquests contractes és el concurs públic, que permet la contractació directa per imports inferiors a 2 milions de pessetes (12.021 euros).

Finalment, la present Llei reprèn i desenvolupa la classificació administrativa de contractistes i el registre de contractes, i crea la Junta de Contractació Administrativa. La classificació de les empreses s’estableix per als contractes d’obres i preveu també la seva aplicació per als contractes de subministrament. El capítol VII recull les garanties necessàries per contractar amb l’Administració.

Amb l’aplicació de l’articulat del text, s’intenta aconseguir una Llei de contractació pública que respongui adequadament a les necessitats que la situació de la contractació pública exigeix, permetent els principis bàsics que imperen en la contractació pública, i garantint la flexibilitat suficient a les administracions i als empresaris i professionals per satisfer els mercats públics.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació de la Llei

Els contractes que signin les administracions públiques s’han d’ajustar a les normes de la present Llei, del seu Reglament i de la resta de disposicions que la despleguin o complementin, llevat dels supòsits d’exclusió que aquesta mateixa Llei o d’altres lleis estableixin.